Geist und Seele wird verwirret, BWV 35

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióGeist und Seele wird verwirret, BWV 35
Títol original Geist und Seele wird verwirret
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Lletra Georg Christian Lehms
Llengua original alemany
Gènere Cantata
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 35
Estrena
Data 8 setembre 1726
Més informació
Allmusic mc0002369096
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Geist und Seele wird verwirret, BWV 35 (Esperit i Ànima són torbats),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dotzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, el 8 de setembre de 1726.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

El text és de Georg Christian Lehms (1684-1717), poeta, bibliotecari i conseller de la cort de Darmstadt, que l'any 1711 publicà un cicle de cantates per cobrir els diumenges i festivitats de tot l'any. És, veritablement, una cantata en el sentit estricte del terme, ja que el text és un poema sense cap altre recurs com els habituals corals o versicles bíblics. Fa referència a l'evangeli del dia (Marc 7, 31-37) que explica la curació d'un sordmut. L'obra consta de dues parts que comencen amb sengles simfonies instrumentals, al mig s'intercalaria el sermó; és només per a un únic solista, contralt, sense, fins i tot, cor. Segurament aquell estiu de 1726, Bach disposava d'un contralt excel·lent, ja que també li destinà les cantates BWV 170 i BWV 169 per al 28 de juliol i 20 d'octubre, respectivament, d'aquest any. Per a aquest diumenge es conserven, també, la BWV 69a i la BWV 137.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a contralt, dos oboès, taille o oboè tenor, orgue obligat, corda i baix continu. Consta de set números, dividits en dues parts, l'orgue no es limita a acompanyar el baix continu, sinó que és un protagonista instrumental de l'obra.

Primera part

  1. Simfonia
  2. Ària: Geist und Seele wird verwirret (Esperit i Ànima són torbats)
  3. Recitatiu: Ich wundre mich (Estic meravellat )
  4. Ària: Gott hat alles wohlgemacht (Déu ho ha fet tot bé )

Segona part

  1. Simfonia
  2. Recitatiu: Ach, starker Gott, lass mich (Ah, poderós Déu, permet-me)
  3. Ària: Ich wünsche nur bei Gott zu leben (Vull viure al costat de Déu)

És l'única cantata de Bach amb dues simfonies, que segurament són els moviments extrems d'un concert per a oboè, de l'època de Köthen, possiblement perdut i que posteriorment fou refet per a clavecí i orquestra, del qual només se'n conserva una part breu (BWV 1059); el moviment central del concert primigeni, molt possiblement s'hagi aprofitat per a la primera ària. La simfonia inicial va destinada a tota l'orquestra, l'orgue hi té un paper obligato, és a dir, amb part solista i d'acompanyament alhora. L'ària del número 2, que podria ser la part central del concert perdut, té ritme de siciliana i compta, també, amb un paper destacat de l'orgue; l'altra ària de la primera part, té l'orgue com a única instrumentació. La segona part s'obre amb una simfonia dividia en dues seccions que segueixen l'esquema d'una dansa; seguida de recitatiu i ària, ara amb tota l'orquestra, que tanca aquesta cantata tan atípica, en lloc del coral habitual. Té una durada d'una mitja hora.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]