Geist und Seele wird verwirret, BWV 35

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióGeist und Seele wird verwirret, BWV 35
Títol originalGeist und Seele wird verwirret Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Lletra deGeorg Christian Lehms (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Gènerecantata Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV Modifica el valor a Wikidata 35 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena8 setembre 1726 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Geist_und_Seele_wird_verwirret,_BWV_35_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002369096 Modifica els identificadors a Wikidata

Geist und Seele wird verwirret, BWV 35 (Esperit i Ànima són torbats),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dotzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, el 8 de setembre de 1726.

Origen i context[modifica]

El text és de Georg Christian Lehms (1684-1717), poeta, bibliotecari i conseller de la cort de Darmstadt, que l'any 1711 publicà un cicle de cantates per cobrir els diumenges i festivitats de tot l'any. És, veritablement, una cantata en el sentit estricte del terme, ja que el text és un poema sense cap altre recurs com els habituals corals o versicles bíblics. Fa referència a l'evangeli del dia (Marc 7, 31-37) que explica la curació d'un sordmut. L'obra consta de dues parts que comencen amb sengles simfonies instrumentals, al mig s'intercalaria el sermó; és només per a un únic solista, contralt, sense, fins i tot, cor. Segurament aquell estiu de 1726, Bach disposava d'un contralt excel·lent, ja que també li destinà les cantates BWV 170 i BWV 169 per al 28 de juliol i 20 d'octubre, respectivament, d'aquest any. Per a aquest diumenge es conserven, també, la BWV 69a i la BWV 137.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a contralt, dos oboès, taille o oboè tenor, orgue obligat, corda i baix continu. Consta de set números, dividits en dues parts, l'orgue no es limita a acompanyar el baix continu, sinó que és un protagonista instrumental de l'obra.

Primera part

  1. Simfonia
  2. Ària: Geist und Seele wird verwirret (Esperit i Ànima són torbats)
  3. Recitatiu: Ich wundre mich (Estic meravellat )
  4. Ària: Gott hat alles wohlgemacht (Déu ho ha fet tot bé )

Segona part

  1. Simfonia
  2. Recitatiu: Ach, starker Gott, lass mich (Ah, poderós Déu, permet-me)
  3. Ària: Ich wünsche nur bei Gott zu leben (Vull viure al costat de Déu)

És l'única cantata de Bach amb dues simfonies, que segurament són els moviments extrems d'un concert per a oboè, de l'època de Köthen, possiblement perdut i que posteriorment fou refet per a clavecí i orquestra, del qual només se'n conserva una part breu (BWV 1059); el moviment central del concert primigeni, molt possiblement s'hagi aprofitat per a la primera ària. La simfonia inicial va destinada a tota l'orquestra, l'orgue hi té un paper obligato, és a dir, amb part solista i d'acompanyament alhora. L'ària del número 2, que podria ser la part central del concert perdut, té ritme de siciliana i compta, també, amb un paper destacat de l'orgue; l'altra ària de la primera part, té l'orgue com a única instrumentació. La segona part s'obre amb una simfonia dividia en dues seccions que segueixen l'esquema d'una dansa; seguida de recitatiu i ària, ara amb tota l'orquestra, que tanca aquesta cantata tan atípica, en lloc del coral habitual. Té una durada d'una mitja hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]