Sehet, welch eine Liebe hat uns der Vater erzeiget, BWV 64

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióSehet, welch eine Liebe hat uns der Vater erzeiget, BWV 64
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 64
Estrena
Data 27 desembre 1723
Més informació
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Sehet, welch eine Liebe hat uns der Vater erzeiget, BWV 64 (Mireu quin gran amor ens ha mostrat el Pare),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al tercer dia de Nadal, estrenada a Leipzig, el 27 de desembre de 1723.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

D'autor anònim, el llibret inclou, en el cor inicial, un versicle de la Primera carta de Joan (3,1). Conté tres corals, fet no gaire habitual: en el número 2, l'última estrofa de l'himne Gelobet seist du, Jesu Christ de Luter (1524), en el número 4, la primera estrofa de Was frag ich nach der Welt de Balthasar Kindermann (1664) i la quinta estrofa de Jesu, meine Freude de Johann Franck (1650) en el coral final. El 27 de desembre era, també, el dia de sant Joan Evangelista, fet que aprofita l'autor per començar la cantata amb un vers de la seva primera epístola. Amb poques referències a les lectures del dia, conté unes reflexions sobre l'amor que Déu té als homes, el qual ha de ser correspost amb un desinterès per les coses materials d'aquest món, ja que ells tenen assegurada la vida eterna. Per a aquesta festivitat es conserven, a més, les cantates BWV 91, BWV 133, BWV 151, i la tercera de l'Oratori de Nadal (BWV 248).

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, contralt, baix i cor; cornetto, tres trombons, oboè d’amor, corda i baix continu. Consta de vuit números, tres dels quals són corals.

  1. Cor: Sehet, welch eine Liebe hat uns der Vater erzeiget (Mireu quin gran amor ens ha mostrat el Pare)
  2. Coral: Das hat er alles uns getan (Amb tot el que fa a favor nostre)
  3. Recitatiu (contralt): Geh, Welt! behalte nur das Deine (Ves-te'n món! Queda't amb tot el que és teu)
  4. Coral: Was frag ich nach der Welt (Res no em manca d'aquest món)
  5. Ària (soprano): Was die Welt (Tot el que cap en el món)
  6. Recitatiu (baix): Der Himmel bleibet mir gewiss (Tinc el cel tant a l'abast)
  7. Ària (conytralt): Von der Welt verlang ich nichts (No espero, ja, res del món)
  8. Coral: Gute Nacht, o Wesen (Bona nit, oh tu criatura)

El cor inicial és un motet fugat en estil antic, la corda i el vent (cornetto i els tres trombons) s'organitzen com si fossin, respectivament, dos cors de quatre veus, doblant la veu de la seva tessitura. Després del coral número 2, apareix un recitatiu de contralt, caracteritzat per deu escales en semicorxeres, sis ascendents i quatre descendents, que dóna entrada al segon coral, amb la melodia de O Gott, du frommer Gott. Al número 5 apareix la primera ària, de soprano acompanyada de la corda i el continu, que té un aire de gavota, canta el menyspreu del món que desapareix com la boira, que Bach expressa mitjançant una fluctuació de les semicorxeres dels violins. Del recitatiu de baix, número 6, cal destacar el salt melòdic sobre el mot kümmernis (mal cor) que n'accentua el seu significat. L'ària de contralt amb l'oboè, número 7, amb un fort aire pastoral, canta tranquil·la però decidida el desamor de l'ànima dels béns mundans. Per últim, el coral final, amb la melodia de Jesu, meine Freude, diu adéu a tot allò que el text ha anat abominant. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]