Wahrlich, wahrlich, ich sage euch, BWV 86

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióWahrlich, wahrlich, ich sage euch, BWV 86
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Tonalitat Mi major
Compositor Johann Sebastian Bach
Llibretista anònim
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 86
Estrena
Data 14 maig 1724
Escenari Leipzig
Més informació
Allmusic mc0002373298
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Wahrlich, wahrlich, ich sage euch, BWV 86 (En veritat, en veritat us dic),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al cinquè diumenge després de Pasqua, estrenada a Leipzig el 24 de maig de 1724.

Origen i context[modifica]

Aquest cinquè diumenge després de Pasqua, s'anomena en la litúrgia luterana diumenge Rogate, per ser el començament de l'Introito de la missa. L'autor anònim empra en el número 1 un versicle de l'evangeli (Joan 16, 23) que intitula la cantata, la segona estrofa de l'himne Kommt her zu mir, spricht Gottes Sohn de Georg Grünwald (1530) per al número 3 i l'onzena estrofa de Est ist as Heil uns kommen her de Paul Speratus (1534) en el coral final. Per a aquest diumenge es conserva una altra cantata, la BWV 87, la següent en el catàleg.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dos oboès, dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Arioso (baix): Wahrlich, wahrlich, ich sage euch (En veritat, en veritat us dic)
  2. Ària (contralt): Ich will doch wohl Rosen brechen, (Podré doncs collir les Roses)
  3. Coral (soprano): Und was der ewig gültig Gott” (I tot allò que el Déu eternament pietós)
  4. Recitatiu (tenor): Gott macht es nicht gleichwie die Welt” (Déu no fa com el Món)
  5. Ària (tenor): Gott hilft gewiss (Déu sempre ajuda!)
  6. Coral: Die Hoffnung wart' der rechten Zeit (L'esperança resta a l'aguait del moment oportú)

El text inicial s'expressa en forma d'arioso a càrrec del baix, que com sempre, representa Jesús, amb una solemnitat plena de serenor. El contralt canta l'ària número 2, acompanyat del violí solista i el continu, però sense gaire relació temàtica entre ells, a notar una extensa vocalització sobre el terme flehen (súplica). En el número 3 el soprano canta el coral indicat, inserit en un trio instrumental format pels dos oboès d'amor i el continu en forma concertant. Un breu recitatiu secco del tenor porta a l'ària, també de tenor, amb una participació rellevant del violí primer que dóna un ritme d'alegria i satisfacció per l'ajut diví, que mai no falla, que és la tesi teològica de la cantata. El coral del número 6, de gran sobrietat, canta el text indicat i clou l'obra. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]