Liebster Immanuel, Herzog der Frommen, BWV 123

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióLiebster Immanuel, Herzog der Frommen, BWV 123
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 123
Més informació
Allmusic mc0002356172
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Liebster Immanuel, Herzog der Frommen, BWV 123 (Estimat Immanuel, Príncep dels creients),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Reis, estrenada a Leipzig, el 6 de gener de 1725.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Forma part del primer cicle de cantates corals que comença el Diumenge de Trinitat de 1724. L'autor, anònim, es basa en l'himne d’Ahsaverus Fritsch (1679) que li dóna títol, amb una melodia original de Johann Rudolf Ahle; es conserven literalment la primera i l'última estrofa per als números 1 i 6, respectivament, i les altres estrofes s'aprofiten de manera lliure. El text no està vinculat a l’Epifania ni tan sols a la festa de Nadal que acabava aquest dia de Reis. Com a màxim es pot fer notar, l'al·lusió a Jesusnamen (el nom de Jesús) del segon número, que pot estar relacionada amb les lectures de dia d'Any Nou, a Heil und Licht (Llum i salvació) del tercer número relacionada amb l'Epístola d'aquest dia de Reis, i Jesus, er ins Fleisch gekommen (Jesús encarnat), en el cinquè moviment, que recorda els fets de Nadal. La resta del text se centra més en el contrast entre la figura regia de Jesús i la vida mundana. Per a aquesta festivitat es conserva a més, la cantata BWV 65 i l'última de l’Oratori de Nadal (BWV 248).

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; dues flautes travesseres, dos oboè d’amor, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Liebster Immanuel, Herzog der Frommen (Estimadíssim Emmanuel, príncep dels creients)
  2. Recitatiu (contralt): Die Himmelssüßigkeit, der Auserwählten Lust (La dolçor celestial, l’encís dels escollits)
  3. Ària (tenor): Auch die harte Kreuzesreiser (Ni el dur camí de la Creu)
  4. Recitatiu (baix): Kein Höllenfeind kann mich verschlingen (Cap enemic infernal podrà devorar-me)
  5. Ària (baix): Laß, o Welt, mich aus Verachtung (O món si vols em pots humiliar)
  6. Coral: Drum fahrt nur immer hin, ihr Eitelkeiten (Doncs fugiu per sempre, fatues buidors)

El cor inicial es desenvolupa sobre la idea, quasi obsessiva, de la melodia del coral amb el títol de la cantata, que inunda el cor i l'orquestra. Un recitatiu secco de baix, sense cap aspecte significatiu, dóna pas a l'ària de tenor, número 3, un concertant entre la veu i els dos oboès; a la part central i sobre el text Wenn die Ungewitter toben, Sendet Jesus mir von oben Heil und Licht (Quan esclatin les tempestes Jesús em cobrirà de Salvació i Llum), Bach fa una oposició entre la paraula toben (esclatar) amb una vocalització llarga i enèrgica en tempo allegro i Heil und Leicht (Salvació i llum) en un tempo adagio. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]