O heilges Geist- und Wasserbad, BWV 165

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalO heilges Geist- und Wasserbad, BWV 165
Títol originalO heilges Geist- und Wasserbad Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Lletra deSalomon Franck Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 165 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena16 juny 1715 Modifica el valor a Wikidata
EscenariWeimar, Turíngia
Musicbrainz: 1ea6732a-5006-403d-ab11-7f357f9a77cb IMSLP: O_heilges_Geist-_und_Wasserbad,_BWV_165_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356174 Modifica el valor a Wikidata

O heilges Geist- und Wasserbad, BWV 165 (O, sant baptisme d'aigua i Esperit),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a la festa de la Trinitat, estrenada a Weimar el 16 de juny de 1715.

Origen i context[modifica]

El llibret és de Salomo Franck, secretari major i poeta oficial de Weimar, la seva ciutat natal, aparegut en el Evangelisches Andachts-Opfer de l'any 1715, i en el coral final fa ús de la cinquena estrofa de l'himne Nun lasst uns Gott, dem Herrn de Ludwig Helmbold (1575). El text fa referència a l'evangeli del dia Joan (3, 1-15), que narra la conversa entre Jesús i Nicodem, en la que Jesús li digué “En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit”,[2] en al·lusió al baptisme tractat en el llibret de Franck. Tot la informació coneguda indica que aquesta cantata fou interpretada un altre cop, amb petites modificacions, a Leipzig el 4 de juny de 1724, mantenint els mitjans limitats tant instrumentals com de cor, que donen un aire de música de cambra a les cantates de l'època de Weimar. Per a aquest diumenge es conserven altres tres cantates, la BWV 129, BWV 176 i BWV 194.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; corda i baix continu amb fagot. Consta de sis números

  1. Ària (soprano): O heilges Geist- und Wasserbad (O, sant baptisme d'aigua i Esperit)
  2. Recitatiu (baix): Die sündige Geburt verdammter Adamserben (L'origen maculat, el malefici dels hereus d'Adam)
  3. Ària (conralt): Jesu, der aus großer Liebe (Jesús, que amb el teu amor immens)
  4. Recitatiu (baix): Ich habe ja, mein Seelenbräutigam (Sí, a tu, galindoi de la meva ànima)
  5. Ària (tenor): Jesu, meines Todes Tod (Jesús, mort de la meva mort)
  6. Coral: Sein Wort, sein Tauf, sein Nachtmahl (La seva Paraula, el seu Baptisme, el seu Repàs)

El primer número és una ària de soprano acompanyat de la corda i el continu amb fagot, de fet és una fuga per l'estil i un rondó per la forma. El segon número és un recitatiu secco de baix bastant elaborat, que comença amb un aire tosc i recaragolat sobre Tod und das Verdeben (la mort i la destrucció) i s'amoroseix, més endavant, en cantar la benaurança del cristià Wie selig ist ein Christ (que sortós és el cristià). En el número següent, el contralt canta, en una ària, l'adoració de Jesús amb l'únic acompanyament del continu. El número 4 és un recitativo con stromenti de baix, al límit entre una declamació recitada i un arioso, que arriba al registre més agut a das an dem Kreuz erhölet (que a la creu encimbellada). A l'ària del número 5, el tenor acompanyat pels violins a l'uníson que expressen clarament la simbologia de la serp que Moisès enlairà en el desert, al·ludida en el text. En el coral final, el cor – en la seva única intervenció– canta el text indicat que manté una forta relació amb el contingut del llibret de Franck. Té una durada aproximada de gairebé un quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]
  2. Bíblia Interconfessional Catalana, Barcelona, 2011

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]