Diferència entre revisions de la pàgina «Alcoi»

Salta a la navegació Salta a la cerca
24 octets eliminats ,  fa 11 anys
m
internal link, replaced: Revolució Industrial → Revolució Industrial (3) AWB
m (Robot afegeix: ja:アルコイ)
m (internal link, replaced: Revolució Industrial → Revolució Industrial (3) AWB)
El seu terme municipal delimita amb la [[província de València]], pel [[terme municipal]] de [[Bocairent]] a la [[serra de Mariola]]. Limita amb els termes municipals de [[Banyeres de Mariola]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Onil]], [[Penàguila]], [[la Torre de les Maçanes]] i [[Xixona]].
 
Fundada el [[17 de maig]] de [[1256]] per controlar la ruta d'[[Alacant]] a [[Xàtiva]] i de [[Villena]] a [[Cocentaina]], la ciutat va ser pionera en la [[Revolució Industrial]] al [[País Valencià]] dins els sectors [[tèxtil]], [[Paper|papererpaper]]er i [[Metal·lúrgia|metal·lúrgic]]. El nucli antic d'Alcoi és hereu de l'urbanisme que es va desenvolupar durant la segona meitat del [[segle XIX]] i principi del [[segle XX]], si bé les seues cases i carrers estan condicionats per actuacions anteriors. Al llarg de les últimes [[Dècada|dècades]], s'ha anat diversificant vers el sector [[Sector terciari|serveis]] i un nouvingut [[turisme]] d'interior.
 
 
== Història ==
=== Flora i fauna ===
[[Fitxer:Carrasqueta (alcoi).jpg|thumb|Carrascar de la Font Roja.]]
La vegetació conserva restes del [[bosc mediterrani|bosc autòcton mediterrani]], principalment al carrascar de la Font Roja, amb exemplars arboris d'[[alzina|alzines]] (''Quercus ilex''), [[teix]]os (''Taxus baccata''), [[auró de Granada|aurons]] (''Acer granatense''), [[Freixe|freixesfreixe]]s (''Fraxinus ornus''), [[galer]]s (''Quercus faginea''), [[roure]]s, [[moixera de pastor|moixeres]] (''Sorbus torminalis''), i arbustives com el [[ginebre]] (''Juniperus communis)'', el [[marfull]] ''(Viburnum tinus)'' i les [[Viola odorata|violetes]] (''Viola odorata''). El bosc primigeni està dominat per la [[carrasca]] (''Quercus ilex rotundifolia''), un estrat molt ric en matolls i lianes, i una vasta varietat d'herbes aromàtiques. En altres masses forestals de repoblació predominen les [[Pi (arbre)|pinedes]], amb la presència del [[pi blanc]] (''Pinus halepensis'') en detriment del [[pi pinyoner]] (''Pinus pinnea'') i del [[pinastre]] (''Pinus pinaster''); els pins suposen el 85% del total del boscos.
 
La '''Font Roja''' ja estava protegida per les lleis en el [[segle XVI]]. La zona presenta una forta resistència a la desertificació i a l'erosió malgrat la seua proximitat a zones completament desertificades de la [[província d'Alacant]] i de les pluges torrencials típiques de la zona. El major perill són els incendis forestals, per la qual cosa tot el terme municipal disposa de mitjans de prevenció de la [[Conselleries de la Generalitat Valenciana|Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge]]. L''''especulació urbanística''' és una amenaça recurrent.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060224/prensa/noticias/Comarcas/200602/24/ALI-COM-040.html Alcoi desbloqueja la construcció del camp de golf de Xirillent] {{es}}</ref><ref>[http://www.panorama-actual.es/noticias/not227378.htm El Consell rebutja una urbanització i un camp de golf a Alcoi] {{es}}</ref>
 
Dins la ciutat i la Font Roja es poden veure exemplars d'[[om]]s amb senyals de resistència a la [[grafiosi]], amb rebrots en èpoques de pluja i temperatures poc extremes. Es conserven alguns boscos de ribera per tot el terme; la majoria són [[Pollancre|xopades]] o [[Salze|salzedessalze]]des.
La [[fauna]] manté al terme municipal un grau de diversitat destacat gràcies als boscos amb molta presència d'[[invertebrat]]s, [[rèptil]]s i [[au]]s. S'ha de destacar la presència d' [[Àguila|àguiles]] de panxa blanca i de [[Estrigiforme|brufolde]]. També hi són presents [[geneta|genetes]], [[gat salvatge|gats salvatges]], [[Sargantana ibèrica|sargantanes]] de cua llarga o [[Llangardaix ocel·lat|fardatxos ocel·lats]], [[Serp verda|colobres bastardes]], [[Colobra bordelesa|serps llises]], [[Colobra escurçonera|d'aigua]] etc. Hi abunda el [[porc senglar]] i també és destacable la població de [[voltor]]s.<ref>Projecte Canyet. Alcoi</ref>
 
Altres ofertes educatives són l'Escola de Belles Arts, el Servei de Formació del Professorat (CEFIRE), el Conservatori Elemental de Dansa, el Conservatori de Música Joan Cantó, l'Escola d'Art Superior de Disseny, l'Escola Oficial d'Idiomes, l'EPA Orosia Silvestre per adults, l'[[Escola Politècnica Superior d'Alcoi]] (EPSA) de la [[Universitat Politècnica de València]], la Residència Comarcal El Teix, el Servei Psicopedagògic Escolar (SPE) i el centre Tomàs Llàcer d'educació especial.
 
* [http://www.ajualcoi.org/weducacio/portada.asp Més informació: Regidoria d'Educació de l'Ajuntament d'Alcoi]
 
 
La ciutat té cinc centres de salut: el Centre Comarcal de Salut, el centre d'atenció pediàtrica, el centre de salut La Bassa, el centre de salut La Fàbrica i el centre de salut La Plaça, que acull el centre de salut sexual i reproductiva. També hi ha dos hospitals (l'Hospital Preventori, a Sant Cristòfol, a la [[Serra Mariola|serra de Mariola]]), i el Verge dels Lliris), instal·lacions de la Creu Roja, una unitat d'alcoholisme i una unitat d'emergències del SAMU 112.
 
* [http://www.ajualcoi.org/wayto/portada/telefonos.asp?lengua=val&grupo=SA Telèfons. Ajuntament d'Alcoi]
 
Alcoi i [[Bocairent]] són els dos centres tèxtils històrics de la zona, als quals s'han unit [[Ontinyent]], [[Banyeres de Mariola]], [[Cocentaina]], [[Biar]], [[Albaida]], [[Benilloba]]... A aquests municipis s'hi ha traslladat molta producció a causa de la tradicional falta de sòl industrial a la ciutat per la seua orografia; també hi han contribuït les polítiques d'ajuda a les empreses adoptades pels municipis pròxims. L'eix industrial Alcoi-Ontinyent-[[Gandia]] pateix actualment les conseqüències d'una greu crisi per la competència de productes provinents sobretot de la [[Xina]]. Per sobreviure el sector ha de bolcar-se en la investigació i sobretot optar per ser referent de qualitat.<ref>OBIOL i FRANCÉS, Sandra (2006). ''Vivint en la incertesa: els treballadors del sector tèxtil a l'eix Alcoi-Ontinyent''. Gandia: Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals. ISBN 978-84-86927-99-8</ref> Actualment els productes no tèxtils tenen un major pes en l'economia alcoiana.<ref name=TEROL />
 
Els altres dos sectors tradicionals són el [[Metal·lúrgia|metal·lúrgic]] i el [[Paper|papererpaper]]er, ambdós molt reduïts en comparació als [[segle XIX|segles XIX]] i [[segle XX|XX]].
 
'''Vegeu també:''' [[el Molinar d'Alcoi]], [[els Tints]] i [[el Tossal]]
 
=== Turisme i restauració ===
Les places hoteleres han passat de ser menys de 200 el [[1997]] a quasi 500 el [[2006]], repartides entre dos hotels de 3 i 4 estreles, un hostal i un alberg,<ref name=Turisme>[http://www.dip-alicante.es/documentacion/8turismo.asp?codigo=03009 Font: Diputació d'Alacant]</ref> més quatre masos dedicats al turisme rural.<ref>[http://www.alcoiturisme.com/ Ajuntament d'Alcoi. Turisme.]</ref> L'oferta hotelera és puntualment baixa en les festes de [[Moros i Cristians d'Alcoi|moros i cristians]], en què la ciutat pot duplicar la seua població. L'oferta existent està basada en l'explotació del turisme d'un dia provinent de [[Benidorm]] o [[Alacant]], com és el cas de [[Guadalest]].
 
Hi ha 53 restaurants i 10 cafeteries.<ref name=Turisme />
 
=== Indicadors ===
[[Fitxer:Evolució del atur registrat a Alcoi.PNG|thumb|Evolució de l'atur. '''Font: INEM''' - Mes de [[desembre]] com a referència.<ref>'''Font:''' Diputació d'Alacant [http://www.dip-alicante.es/documentacion/5trabajo.asp?codigo=03009 '''Font:''' Diputació d'Alacant]</ref>]]
 
'''Treball'''. Ocupats per situació professional (2001):<ref>'''Font:''' Diputació d'Alacant [http://www.dip-alicante.es/documentacion/fichasive/03009.pdf '''Font:''' Diputació d'Alacant]</ref> empresaris, 3.666; empleats, 19.670; membres d'una cooperativa, 53; persones dependents de l'ajuda familiar 75. L''''atur''' registrat per sectors el [[31 de març]] de [[2007]] era el següent: agricultura, 1,12%; construcció, 7,28%; indústria, 29,10%; serveis, 50,67%, i gent sense ocupació anterior, 11,82%.
 
'''Parc de vehicles'''. L'any [[2005]] el total de vehicles era de 35.989, quantitat que suposa una mitjana de 0,59 vehicles per habitant.
La paraula '''xeu''' és el "malnom que donen als alcoians els habitants de les comarques veïnes",<ref>''Diccionari català-valencià-balear'' (DCVB) d'A. M. Alcover i F. de B. Moll</ref> si bé és un mot que ha caigut en desús.
 
Actualment la corporació municipal té una clara preferència per l'ús del castellà, actitud que crea un etern conflicte lingüístic entre l'Ajuntament i l'oposició,<ref>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=2361 Alcoi Digital 20/01/2005 Carles Esteve assegura que el PP vol que el valencià siga una llengua de filà]</ref><ref>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=7784 Alcoi Digital 18/01/2008 Esquerra Unida-l'Entesa lamenta la política lingüística feta pel Partit Popular]</ref> i que ha fet necessària la intervenció del [[Síndic de Greuges]] en diverses ocasions.<ref name=normalitzacio>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=4228 Alcoi Digital 06/10/2005 La Coordinadora pel Valencià denuncia davant el Síndic que el govern local incompleix la normativa de normalització]</ref><ref>[http://unfumdegreuges.blogspot.com/2008/01/per-ordre-de-lalcalde-es-fa-saber.html Nota de premsa del grup municipal del BLOC d'Alcoi del dia 5 de desembre de 2007 en Un fum de greuges]</ref> Els altres partits polítics han acusat el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]] de provocar el retrocés en l'ús del valencià a Alcoi.<ref>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=1080 Alcoi Digital 05/05/2004 L'Entesa acusa el Partit Popular de provocar el retrocés en l'ús del valencià]</ref> La unitat lingüística també és un tema recurrent en el debat polític municipal.<ref>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=238 Alcoi Digital 11/12/2003 L'Entesa mostra la seva preocupació per la reobertura del conflicte lingüístic]</ref><ref> [http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=1580 Alcoi Digital 15/09/2004 Paco Blay critica la proposta del govern perquè es reconega el valencià, diferenciat del català, com a llengua oficial a Europa]</ref><ref>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=1589 Alcoi Digital 16/09/2004 Trini Miró defén el valencià com a llengua pròpia dels valencians, "perquè així ho reconeix l'Estatut"] {{es}}</ref>
<center><div style="float:center; margin: 3mm; padding: 1mm; width: 650px; border: 1px solid;">
<center>
12.387

modificacions

Menú de navegació