Vés al contingut

Coca de recapte: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 77.228.182.65. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula menjar
{{Infotaula menjar
| altres noms = Coca de verdures, coca de mullador, coca d'escalivada, coca d'espencat (segons quines verdures s'hi posa)
| altres noms = Coca de verdures, coca d'escalivada(segons quines verdures s'hi posa)
⚫
| | origen = [[Catalunya]]
| image = Coques al mercat de Xàbia.JPG
⚫
| tipus cuina = [[Cuina de Catalunya]]
| llegenda = Coques d'espencat a Xàbia, País Valencià
⚫
| origen = [[Països Catalans]]
⚫
| tipus cuina = [[Cuina dels Països Catalans]]
| ingredients destacats = [[Hortalissa]] variada i escalivada, massa de pa
| ingredients destacats = [[Hortalissa]] variada i escalivada, massa de pa
| forma = Rodona o allargada i oberta
| forma = Rodona o allargada i oberta
| on = [[Països Catalans]]
| on = [[Catalunya]]
}}
}}
La '''coca de recapte''' és una [[coca (pastís)|coca]] salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar,<ref>{{GDLC|recapte}}</ref> la qual cosa n'explica la gran varietat.
La '''coca de recapte''' és una [[coca (pastís)|coca]] salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar,<ref>{{GDLC|recapte}}</ref> la qual cosa n'explica la gran varietat.
Línia 18: Línia 16:


== Origen ==
== Origen ==
[[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]] opina que la coca d'escalivada, sovint anomenada coca de recapte, és originària de la [[Noguera]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Pla|nom= Josep|data= 1970| títol=El que hem menjat|lloc= Barcelonal edició= 1997 Premsa catalana}}</ref> mentre que [[Josep Lladonosa i Giró|Josep Lladonosa]] afirma que «des de sempre» s'han cuinat a les comarques tarragonines i lleidatanes.<ref name=cocarecapte/> En l'actualitat és una coca ben típica de moltes comarques i se'n pot trobar a [[Barcelona]], [[València]], [[Mallorca]] o [[Alacant]]. És especialment habitual, però, a la [[Ribagorça]], [[Mallorca]], la [[Noguera]], l'[[Urgell]], el [[Segrià]], la [[La Marina|Marina]], l'[[Alacantí]], l'[[Alcoià]], el [[Comtat (Alacant)|Comtat]] i a les comarques del Camp de Tarragona.<ref>{{ref-llibre|títol=Guia de les Terres de l'Ebre
[[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]] opina que la coca d'escalivada, sovint anomenada coca de recapte, és originària de la [[Noguera]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Pla|nom= Josep|data= 1970| títol=El que hem menjat|lloc= Barcelonal edició= 1997 Premsa catalana}}</ref> mentre que [[Josep Lladonosa i Giró|Josep Lladonosa]] afirma que «des de sempre» s'han cuinat a les comarques tarragonines i lleidatanes.<ref name=cocarecapte/> En l'actualitat és una coca ben típica de moltes comarques i se'n pot trobar a [[Barcelona]] o [[Mallorca]]. És especialment habitual, però, a la [[Ribagorça]], [[Mallorca]], la [[Noguera]], l'[[Urgell]], el [[Segrià]] i a les comarques del Camp de Tarragona.<ref>{{ref-llibre|títol=Guia de les Terres de l'Ebre
|col·lecció| volum 6 d'''Azimut Turisme''|nom= Vicent |cognom=Pellicer i Ollés
|col·lecció| volum 6 d'''Azimut Turisme''|nom= Vicent |cognom=Pellicer i Ollés
|editorial= -Cossetània Edicions|data=2007|isbn= 9788497912747| pàgines = 174}}</ref>
|editorial= -Cossetània Edicions|data=2007|isbn= 9788497912747| pàgines = 174}}</ref>
Línia 27: Línia 25:
És una coca que trobem a tot Catalunya amb variants molt diverses. Se'n menja tot l'any, tant freda com calenta. A més, la coca de recapte té un calendari gastronòmic propi, adaptat als productes de temporada. Per Quaresma, per exemple, se solen menjar coques amb arengada, etc.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/coca-de-recapte}}</ref>
És una coca que trobem a tot Catalunya amb variants molt diverses. Se'n menja tot l'any, tant freda com calenta. A més, la coca de recapte té un calendari gastronòmic propi, adaptat als productes de temporada. Per Quaresma, per exemple, se solen menjar coques amb arengada, etc.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/coca-de-recapte}}</ref>


Al nord dels [[Països Catalans]], la tendència és de fer-ne una de gran i bastant plana. Aquesta coca segueix el patró de les coques allargades típiques de [[Vic]], per exemple. Poden mesurar un metre de llarg. Al sud mentrestant, se'n fan moltes de petites, en forma rodona, amb més quantitat de verdura i amb la base més gruixuda. A la [[Vila Joiosa]] per exemple, se'n fan de 5cm de diàmetre. L'[[escalivada]] que duu pot portar [[patata]] a la Catalunya central, [[xampinyó]] a les [[Terres de Lleida]] i [[albergínia]] a la costa del País Valencià. Al sud és típic fer-ne de ''mullador'', on a més s'hi afegeix [[tomàquet]] és a dir de [[samfaina]].
Al nord dels [[Països Catalans]], la tendència és de fer-ne una de gran i bastant plana. Aquesta coca segueix el patró de les coques allargades típiques de [[Vic]], per exemple. Poden mesurar un metre de llarg. L'[[escalivada]] que duu pot portar [[patata]] a la Catalunya central i [[xampinyó]] a les [[Terres de Lleida]] .


A l'[[Alta Ribagorça]] es fa la [[coca de tomata]], amb tomàquet cru, ceba crua i all i julivert trinxats.<ref name="cocarecapte"/> Els tomàquets es poden posar crus, tallats a rodanxes i en una sola capa, ocupant tota la coca. La coca es fa gran, d'un centímetre de gruix i vores ovalades. Les vores es pleguen una mica cap en dins, i queden seques i cruixents.<ref name="cocarecapte">{{ref-llibre| capítol=Coca de tomata | títol =La cuina tradicional catalana a l'abast|pàgina= 104|nom =Josep |cognom=Lladonosa i Giró| enllaçautor=Josep Lladonosa i Giró|editorial = Cuina Columna|data= 2005| isbn=84-664-0666-2}}</ref>
A l'[[Alta Ribagorça]] es fa la [[coca de tomata]], amb tomàquet cru, ceba crua i all i julivert trinxats.<ref name="cocarecapte"/> Els tomàquets es poden posar crus, tallats a rodanxes i en una sola capa, ocupant tota la coca. La coca es fa gran, d'un centímetre de gruix i vores ovalades. Les vores es pleguen una mica cap en dins, i queden seques i cruixents.<ref name="cocarecapte">{{ref-llibre| capítol=Coca de tomata | títol =La cuina tradicional catalana a l'abast|pàgina= 104|nom =Josep |cognom=Lladonosa i Giró| enllaçautor=Josep Lladonosa i Giró|editorial = Cuina Columna|data= 2005| isbn=84-664-0666-2}}</ref>
Línia 38: Línia 36:


== Noms ==
== Noms ==
Aquesta coca també té altres noms. ''Coca de recapte'' és el generalitzat a la península, en referència a l'ús habitual d'aquesta coca com a berenar fora de casa (el recapte és el menjar que s'endú).<ref name="ICUB"/> A les comarques centrals del País Valencià pot ser una ''coca d'espencat'' (o ''Coca de mullador'' si és amb tomàquet), mentre que al Principat se sol anomenar-la ''Coca d'escalivada'' però ''de recapte'' a Barcelona i Camp de Tarragona.<ref>{{Ref-web|títol=Coca d'escalivada|url=https://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/coca-descalivada/3285/|consulta=2020-11-13|cognom=Miralles|editor=CCMA|nom=Carles|obra=TV3}}</ref>
Aquesta coca també té altres noms. ''Coca de recapte'' és el generalitzat a la península, en referència a l'ús habitual d'aquesta coca com a berenar fora de casa (el recapte és el menjar que s'endú).<ref name="ICUB"/>Al Principat se sol anomenar-la ''Coca d'escalivada'' però ''de recapte'' a Barcelona i Camp de Tarragona.<ref>{{Ref-web|títol=Coca d'escalivada|url=https://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/coca-descalivada/3285/|consulta=2020-11-13|cognom=Miralles|editor=CCMA|nom=Carles|obra=TV3}}</ref>


Al Pallars i a les Terres de Ponent el nom popular és de ''Coca amb samfaina'' o ''coca de samfaina'', excepte a Tàrrega, on de manera singular és anomenada «coc» (o «cóc», segons la grafia tradicional), en masculí. És a [[Mallorca]] que trobem el nom de ''coca de Mallorca'' o ''coca de verdures''. Finalment, hi ha la ''coca d'[[Alcoi]]'', així anomenada a l'àrea que envolta l'esmentada ciutat.<ref>{{ref-web|url=https://www.inventariodietamediterranea.com/coca-de-recapte/|llengua= castellà| títol =Coca de recapte | editor= Fundación Dieta Mediterránea| obra= Inventario Dieta Mediteránea}}</ref>
Al Pallars i a les Terres de Ponent el nom popular és de ''Coca amb samfaina'' o ''coca de samfaina'', excepte a Tàrrega, on de manera singular és anomenada «coc» (o «cóc», segons la grafia tradicional), en masculí. És a [[Mallorca]] que trobem el nom de ''coca de Mallorca'' o ''coca de verdures''. <ref>{{ref-web|url=https://www.inventariodietamediterranea.com/coca-de-recapte/|llengua= castellà| títol =Coca de recapte | editor= Fundación Dieta Mediterránea| obra= Inventario Dieta Mediteránea}}</ref>


<center><gallery>
<center><gallery>
Fitxer:Coca de recapte amb sardines.jpg|Coca de recapte catalana amb [[sardina|sardines]], tanmateix el més habitual són les [[arengada|arengades]] o bé la [[botifarra]] crua, de vegades dolça
Fitxer:Coca de recapte amb sardines.jpg|Coca de recapte catalana amb [[sardina|sardines]], tanmateix el més habitual són les [[arengada|arengades]] o bé la [[botifarra]] crua, de vegades dolça
Fitxer:Coca de verdura (Carcaixent).jpg|Coca de verdura i formatge, típica de la [[ribera del Xúquer]]
Fitxer:Coca de mullador.jpg|Coca de mullador, de la [[La Marina|Marina]]
Fitxer:Coca de trempó.jpg|[[Coca de trempó]], típica a [[Mallorca]]
Fitxer:Coca de trempó.jpg|[[Coca de trempó]], típica a [[Mallorca]]
Fitxer:Coca de verdura.jpg|Coca de verdura, al [[Barcelonès]]
Fitxer:Coca de verdura.jpg|Coca de verdura, al [[Barcelonès]]
Fitxer:Coques al forn de llenya, mercat del riurau de Jesús Pobre.JPG|Gran varietat de coques de recapte fetes a [[Marina Alta]]
Fitxer:Gastronomia4-tavernesvalldigna - Coques de mestall.jpg|Coques de mestall, de [[Tavernes de la Valldigna]]
</gallery>
</gallery>
</center>
</center>

Revisió del 09:30, 9 oct 2021

Infotaula menjarCoca de recapte
Característiques
Altres nomsCoca de verdures, coca d'escalivada(segons quines verdures s'hi posa)
País d'origenCatalunya
On es menjaCatalunya
GastronomiaCuina de Catalunya
Detalls
Tipusplat Modifica el valor a Wikidata
FormaRodona o allargada i oberta
Ingredients principalsHortalissa variada i escalivada, massa de pa

La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar,[1] la qual cosa n'explica la gran varietat.

Poden ser hortalisses escalivades o crudes damunt, típicament pebrera o pebrot, albergínia i ceba. A les zones d'interior és habitual posar-hi bolets.[2] Tanmateix s'hi pot emprar d'altres verdures o fins i tot afegir embotit, perquè en general les coques no tenen receptes fixes, ans el contrari. També es fa sovint afegint arengades o anxoves. Amb una llarga tradició a la cuina catalana, són una opció a l'abast de tothom de menjar cereal d'una manera molt gustosa.[3]

Sobre una massa fina que serveix de base, s'hi afegeix qualsevol producte que es tingui a mà: verdures, peix, carn... normalment aliments bàsics i econòmics, que permeten múltiples combinacions.[4] La clau de la coca de recapte és la tradició d'«arreplegar», «recaptar», el que hi ha al rebost i portar-ho al forn de la comunitat, on el forner fa la pasta i cou el que s'ha portat, sobre d'una massa fina de pa. Tradicionalment, quan a les masies es feia encara pa, era una variant que es feia amb el que es tenia a mà, el que n'explica les múltiples variacions i noms als països de parla catalana.[3]

Origen

Josep Pla opina que la coca d'escalivada, sovint anomenada coca de recapte, és originària de la Noguera,[5] mentre que Josep Lladonosa afirma que «des de sempre» s'han cuinat a les comarques tarragonines i lleidatanes.[6] En l'actualitat és una coca ben típica de moltes comarques i se'n pot trobar a Barcelona o Mallorca. És especialment habitual, però, a la Ribagorça, Mallorca, la Noguera, l'Urgell, el Segrià i a les comarques del Camp de Tarragona.[7]

Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila. La mestressa de casa hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa.[6] S'aprofitaven els productes de l'horta i constituïa un àpat per si mateixa.[6] S'acostumava a doblegar les vores per tal que els sucs de les verdures no vessessin fora, i així conservar-los dintre de la coca.[6] Tradicionalment es menja tant freda com calenta.[6]

Variacions

És una coca que trobem a tot Catalunya amb variants molt diverses. Se'n menja tot l'any, tant freda com calenta. A més, la coca de recapte té un calendari gastronòmic propi, adaptat als productes de temporada. Per Quaresma, per exemple, se solen menjar coques amb arengada, etc.[8]

Al nord dels Països Catalans, la tendència és de fer-ne una de gran i bastant plana. Aquesta coca segueix el patró de les coques allargades típiques de Vic, per exemple. Poden mesurar un metre de llarg. L'escalivada que duu pot portar patata a la Catalunya central i xampinyó a les Terres de Lleida .

A l'Alta Ribagorça es fa la coca de tomata, amb tomàquet cru, ceba crua i all i julivert trinxats.[6] Els tomàquets es poden posar crus, tallats a rodanxes i en una sola capa, ocupant tota la coca. La coca es fa gran, d'un centímetre de gruix i vores ovalades. Les vores es pleguen una mica cap en dins, i queden seques i cruixents.[6]

Al Segrià, la coca de recapte es fa amb tires hortalisses escalivades (pebrot vermell, albergínia, tomàquet, ceba) i arengades o llonganisses (botifarres crues). És una coca gran, plana, una mica allargada i ovalada a les puntes, d'aproximadament un centímetre de gruix, tot i que actualment també se'n fan de més primes.[9]

Una variant d'aquesta coca és la coca enramada de les terres tarragonines, que se solia fer amb productes de temporada; frescos a l'estiu (pebrot vermell, tomàquet i ceba) o escalivats i en conserva a l'hivern.[10]

A les illes Balears, la coca de trempó es fa amb pebrot verd tendre, ceba, all i tomàquet, en cru i tallats a trossets petits.[11][12]

Noms

Aquesta coca també té altres noms. Coca de recapte és el generalitzat a la península, en referència a l'ús habitual d'aquesta coca com a berenar fora de casa (el recapte és el menjar que s'endú).[8]Al Principat se sol anomenar-la Coca d'escalivada però de recapte a Barcelona i Camp de Tarragona.[13]

Al Pallars i a les Terres de Ponent el nom popular és de Coca amb samfaina o coca de samfaina, excepte a Tàrrega, on de manera singular és anomenada «coc» (o «cóc», segons la grafia tradicional), en masculí. És a Mallorca que trobem el nom de coca de Mallorca o coca de verdures. [14]

Referències

  1. ↑ «recapte». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Yarzal, Ibán. Pan de pueblo: Recetas e historias de los panes y panaderías de España (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2017, p. 34, 139-141. ISBN 9788416895403. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Miralpeix, Assumpta. «Coca de recapte». A: Aqui Hi Ha Teca / Here Is Teak. Rosa dels vents, 2006, p. 62-64. ISBN 9788401387036. 
  4. ↑ «Coques de recapte». web. Ruta 1714. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
  5. ↑ Pla, Josep. El que hem menjat, 1970. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Lladonosa i Giró, Josep. «Coca de tomata». A: La cuina tradicional catalana a l'abast. Cuina Columna, 2005, p. 104. ISBN 84-664-0666-2. 
  7. ↑ Pellicer i Ollés, Vicent. Guia de les Terres de l'Ebre. -Cossetània Edicions, 2007, p. 174. ISBN 9788497912747. 
  8. ↑ 8,0 8,1 «Coca de recapte». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  9. ↑ Lladonosa i Giró, 2005, p. 101.
  10. ↑ Lladonosa i Giró, 2005, p. 103.
  11. ↑ Fàbrega, Jaume. Les Postres i els pastissos de l'avia: més de 300 receptes de coques, pastissos, galetes, pastes, cremes, bunyols, gelats, postres, confitures i refrescos. Cossetània Edicions, 2005, p.78. ISBN 8488477392. 
  12. ↑ Sistac i Vicén, Ramon. De la llengua a les dents. IEBC, 2004, p.26. ISBN 8488477392. 
  13. ↑ Miralles, Carles. «Coca d'escalivada». TV3. CCMA. [Consulta: 13 novembre 2020].
  14. ↑ «Coca de recapte» (en castellà). Inventario Dieta Mediteránea. Fundación Dieta Mediterránea.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coca de recapte


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coca_de_recapte&oldid=28387764»