Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Afegida Categoria:Cronologies usant HotCat
Línia 53: Línia 53:


== Després de Galè 200 dC ==
== Després de Galè 200 dC ==
* 260 dC: [[Gargilius Martialis]], petit llibre de text en llatí sobre ''Medicinae ex holeribus et pomis.'' <ref>{{Ref-publicació|article=Gargilius Martialis as a Medical Writer|url=https://academic.oup.com/jhmas/article/39/4/408/895809|publicació=Journal of the History of Medicine and Allied Sciences|data=1984-10-01|issn=0022-5045|pàgines=408–429|volum=39|exemplar=4|doi=10.1093/jhmas/39.4.408|llengua=en|nom=John M.|cognom=Riddle}}</ref>
* 260 dC: Gargilius Martialis, petit llibre de text en llatí sobre ''Medicines from Vegetables and Fruits''
* 300: [[Magnus of Nisibis|Magnus de Nisibis]], Metge alexandri i professor sobre l'[[aparell urinari]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Ancient Medicine|url=https://books.google.es/books?id=zM-qS6Sv_JQC&pg=PA306&dq=magnus+of+nisibis&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj-1ICKm_jtAhVyDGMBHTOzBR0Q6AEwA3oECAUQAg#v=onepage&q=magnus%20of%20nisibis&f=false|editorial=Routledge|data=2012-12-20|isbn=978-1-136-17276-2|llengua=en|nom=Vivian|cognom=Nutton|edició=|lloc=|pàgines=306}}</ref>
* 300: Magnus of Nisibis, Metge alexandri i professor sobre l'[[aparell urinari]]
* 325–400; [[Oribasi|Oribasius]] Enciclopèdia de 70 volums<ref name="ColónColón1999">{{Ref-llibre|cognom=Colón|nom=A. R.|títol=Nurturing children: a history of pediatrics|url=https://books.google.com/books?id=i8NsAAAAMAAJ|data=January 1999|editorial=Greenwood Press|isbn=9780313310805|pàgines=61}}</ref>
* 325–400; [[Oribasi]] Enciclopèdia de 70 volums sobre el saber mèdic hipocràtic i alexandrí titulat ''Sinagogues mèdiques.''<ref>{{Ref-llibre|títol=Science in the Ancient World: An Encyclopedia|url=https://books.google.es/books?id=1AY1ALzh9V0C&pg=PA175&dq=Oribasius&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwidoKHbm_jtAhUO8xQKHan7Aw4Q6AEwAHoECAEQAg#v=onepage&q=Oribasius&f=false|editorial=ABC-CLIO|data=2004|isbn=978-1-85109-534-6|llengua=en|nom=Russell M.|cognom=Lawson|nom2=Abc-clio Information|cognom2=Services|edició=|lloc=|pàgines=175}}</ref>
* 362:[[Julià l'Apòstata]] ordena construir els xenones per imitació de la [[Caritat|caritat cristiana]] (proto hospitals)
* 362:[[Julià l'Apòstata]] ordena construir els xenones per imitació de la [[Caritat|caritat cristiana]] (proto hospitals).<ref>{{Ref-publicació|article=The Earliest Hospitals in Byzantium, Western Europe, and Islam|url=https://www.mitpressjournals.org/doi/pdf/10.1162/0022195052564243?casa_token=dztEAjuxlV0AAAAA:3FW1lRay2fn2osSWqXlSDA7u3iaPO_lhn_f0efw09X-Fpfb150YnlKosQpCm3cma_hyEkK7ENg|publicació=The Journal of Interdisciplinary History|data=2005|issn=0022-1953|pàgines=361–389|volum=35|exemplar=3|nom=Peregrine|cognom=Horden}}</ref>
* 369: [[Basili de Cesarea|Basil of Caesarea]] funda a [[Cesarea (Israel)|Cesarea]] a [[Capadòcia|Cappadocia]] una institució hospitalària coneguda com Basilias, amb diferents edificis per pacients, metges, enfermeres i escoles<ref name="Durant1993">{{Ref-llibre|cognom=Durant|nom=Will|títol=The Age of Faith: A History of Medieval Civilization-Christian, Islamic, and Judaic-From Constantine to Dante: A.D. 325-1300|url=https://books.google.com/books?id=mk8BAAAACAAJ|data=March 1993|editorial=Fine Communications|isbn=9781567310153}}</ref>
* 369: [[Basili de Cesarea|Basil de Cesarea]] funda a [[Cesarea (Israel)|Cesarea]], [[Capadòcia|Cappadocia]] una institució hospitalària coneguda com [[Basilias]], amb diferents edificis per pacients, metges, enfermeres i escoles<ref>{{Ref-llibre|títol=Medieval Healthcare and the Rise of Charitable Institutions: The History of the Municipal Hospital|url=https://books.google.es/books?id=poJyDwAAQBAJ&pg=PA55&dq=Basil+of+Caesarea+hospitals&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwitoMe6nvjtAhVxA2MBHbSfCQsQ6AEwAXoECAMQAg#v=onepage&q=Basil%20of%20Caesarea%20hospitals&f=false|editorial=Springer|data=2018-10-13|isbn=978-3-030-02056-9|llengua=en|nom=Tiffany A.|cognom=Ziegler|edició=|lloc=|pàgines=55}}</ref>
* 375: [[Efraïm de Síria|Efraïm de Siria]] obre un [[hospital]] at [[Edessa (Mesopotàmia)|Edessa]] S’estenen i especialitzen [[Infecció nosocomial|''nosocomia'']] per a malalts, brefotròfia per a orfes, ''orfotrofia'' per a orfes, [[Ptokhenia|''ptokhenia'']] per a pobres, ''xenodochia'' per a pelegrins pobres o malalts i ''gerontochia'' per a vells..
* 375: [[Efraïm de Síria|Efraïm de Siria]] obre un [[hospital]] at [[Edessa (Mesopotàmia)|Edessa]] S’estenen i especialitzen [[Infecció nosocomial|''nosocomia'']] per a malalts, brefotròfia per a orfes, ''orfotrofia'' per a orfes, [[Ptokhenia|''ptokhenia'']] per a pobres, ''xenodochia'' per a pelegrins pobres o malalts i ''gerontochia'' per a vells.<ref>{{Ref-llibre|títol=Cultures of Healing: Medieval and After|url=https://books.google.es/books?id=eNKFDwAAQBAJ&pg=PT97&lpg=PT97&dq=Ephrem+the+Syrian+hospital&source=bl&ots=HfVTxlamfz&sig=ACfU3U1_LsKl3LiO_BoJYPnFpT3F7f5LXQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwinjMOzoPjtAhUJyYUKHUfYDdI4ChDoATAFegQICRAC#v=onepage&q=Ephrem%20the%20Syrian%20hospital&f=false|editorial=Routledge|data=2019-01-30|isbn=978-0-429-65732-0|llengua=en|nom=Peregrine|cognom=Horden}}</ref>
* 400: [[Fabiola de Roma]] funda el primer hospital de la cristiandat llatina a Roma.<ref>{{Ref-llibre|títol=Women in Medicine: An Encyclopedia|url=https://books.google.es/books?id=QtZtkf35CF0C&pg=PA75&dq=fabiola+of+rome+hospital&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiNhbmMofjtAhXU8uAKHf5UAAUQ6AEwAHoECAIQAg#v=onepage&q=fabiola%20of%20rome%20hospital&f=false|editorial=ABC-CLIO|data=2002|isbn=978-1-57607-392-6|llengua=en|nom=Laura Lynn|cognom=Windsor|edició=|lloc=|pàgines=75}}</ref>
* 400: El primer hospital de la cristiandat llatina és fundat per [[Fabiola de Roma]] a Roma
* 420: [[Celi Aurelià]] un doctor de Sicca Veneria ([[El Kef|El-Kef]], Tunisia) escriu un manual ''Sobre malalties agudes i cròniques'' en llatí.
* 420: [[Celi Aurelià]] un doctor de Sicca Veneria ([[El Kef|El-Kef]], Tunisia) escriu un manual ''Sobre malalties agudes i cròniques'' en llatí.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Oxford Companion to Classical Civilization|url=https://books.google.es/books?id=TkW_BAAAQBAJ&pg=PT985&dq=Caelius+Aurelianus&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiP6rbeovjtAhVr6uAKHRu1DAU4ChDoATAJegQICRAC#v=onepage&q=Caelius%20Aurelianus&f=false|editorial=OUP Oxford|data=2014-09-11|isbn=978-0-19-101676-9|llengua=en|nom=Simon|cognom=Hornblower|nom2=Antony|cognom2=Spawforth|nom3=Esther|cognom3=Eidinow}}</ref>
* 447: [[Cassi Iatrosofista]] (Constanti, Ksantina, [[Algeria]]), escriu un manual basat en fonts gregues metodista i galenista en llatí
* 447: [[Cassi Iatrosofista]] (Constanti, Ksantina, [[Algeria]]), escriu un manual basat en fonts gregues metodista i galenista en llatí. <ref>{{Ref-llibre|títol=Medical Latin in the Roman Empire|url=https://books.google.es/books?id=3qbaDwAAQBAJ&pg=PA58&dq=Cassius+Felix&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjchvulo_jtAhUa6OAKHcEEDAUQ6AEwAXoECAYQAg#v=onepage&q=Cassius%20Felix&f=false|editorial=Oxford University Press|data=2000-06-08|isbn=978-0-19-165729-0|llengua=en|nom=D. R.|cognom=Langslow|edició=|lloc=|pàgines=58}}</ref>
* 480–547: [[Benet de Núrsia]] funda un "monestir mèdic"<ref name="Prioreschi1996">{{Ref-llibre|cognom=Prioreschi|nom=Plinio|títol=A History of Medicine: Medieval Medicine|url=https://books.google.com/books?id=wb_UMcH5C7EC&pg=PA383|any=1996|editorial=Edwin Mellen Press|isbn=9781888456059}}</ref>
* 480–547: [[Benet de Núrsia]] funda un "monestir mèdic" a [[Monte Cassino]].<ref>{{Ref-publicació|article=The charity and the care: the origin and the evolution of hospitals|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23199643/|publicació=European Journal of Internal Medicine|data=2013-01|issn=1879-0828|pmid=23199643|pàgines=1–4|volum=24|exemplar=1|doi=10.1016/j.ejim.2012.11.002|nom=Michele Augusto|cognom=Riva|nom2=Giancarlo|cognom2=Cesana}}</ref>
* 484–590: Flavius Magnus Aurelius [[Cassiodor]]<ref name="Getz1998">{{Ref-llibre|cognom=Getz|nom=Faye|títol=Medicine in the English Middle Ages|url=https://books.google.com/books?id=4a_GVtI1lVYC|data=2 November 1998|editorial=Princeton University Press|isbn=9781400822676}}</ref>
* 484–590: Flavius Magnus Aurelius [[Cassiodor]].<ref>{{Ref-llibre|títol=The Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World|url=https://books.google.es/books?id=NfxdDwAAQBAJ&pg=PA1009&dq=cassiodorus+medicine&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiwks_TpvjtAhX56eAKHW8ZCgUQ6AEwAHoECAAQAg#v=onepage&q=cassiodorus%20medicine&f=false|editorial=Oxford University Press|data=2018|isbn=978-0-19-973414-6|llengua=en|nom=Paul Turquand|cognom=Keyser|nom2=John|cognom2=Scarborough}}</ref>
* fl. 511–534: [[Anthimus|Anthimus Greek: Ἄνθιμος]]<ref name="Albala2002">{{Ref-llibre|cognom=Albala|nom=Ken|títol=Eating Right in the Renaissance|url=https://books.google.com/books?id=coTiVJiWS00C|any=2002|editorial=University of California Press|isbn=9780520927285}}</ref>
* fl. 511–534: [[Àntim|Ântim]] Greek: Ἄνθιμος<ref name="Albala2002">{{Ref-llibre|cognom=Albala|nom=Ken|títol=Eating Right in the Renaissance|url=https://books.google.com/books?id=coTiVJiWS00C|any=2002|editorial=University of California Press|isbn=9780520927285}}</ref>
* 536: Sergius of Reshaina (mort 536) – Tèoleg i metge cristìà que va traduir 32 volums dels treballs de [[Galè]] al [[Siríac|Siríiac]] i va escriure tractats mèdics pel seu compte.
* 536: [[Sergius of Reshaina]] (mort 536) – Tèoleg i metge cristìà que va traduir 32 volums dels treballs de [[Galè]] al [[Siríac|Siríiac]] i va escriure tractats mèdics pel seu compte.
* 525–605: [[Alexandre de Tral·les]]<ref name="Prioreschi2001">{{Ref-llibre|cognom=Prioreschi|nom=Plinio|títol=A History of Medicine: Byzantine and Islamic medicine|url=https://books.google.com/books?id=q0IIpnov0BsC|any=2001|editorial=Horatius Press|isbn=9781888456042}}</ref> Alexander Trallianus
* 525–605: [[Alexandre de Tral·les]]<ref name="Prioreschi2001">{{Ref-llibre|cognom=Prioreschi|nom=Plinio|títol=A History of Medicine: Byzantine and Islamic medicine|url=https://books.google.com/books?id=q0IIpnov0BsC|any=2001|editorial=Horatius Press|isbn=9781888456042}}</ref> Alexander Trallianus
* 500–550: [[Aeci (metge)|Aeci d'Amida]] Enciclopèdia en 4 volums dividida en quatre seccions
* 500–550: [[Aeci (metge)|Aeci d'Amida]] Enciclopèdia en 4 volums dividida en quatre seccions
* A partir dels 500 els [[Nestorianisme|nestorians]] construeixen els xenodocheions / bimārestāns sota l[[Imperi Sassànida|'Imperi Sassànida]], que evolucionaria cap al complex "hospital islàmic" secular, que combinava la pràctica laica i l'ensenyament [[Galè|galènic]].<ref name="Russell">{{Ref-web|url=http://www.iranicaonline.org/articles/greece-x|títol=GREECE x. GREEK MEDICINE IN PERSIA – Encyclopaedia Iranica|cognom=Russell|nom=Gül|consulta=19 May 2013}}</ref>
* A partir dels 500 els [[Nestorianisme|nestorians]] construeixen els xenodocheions / bimārestāns sota l[[Imperi Sassànida|'Imperi Sassànida]], que evolucionaria cap al complex "hospital islàmic" secular, que combinava la pràctica laica i l'ensenyament [[Galè|galènic]].<ref name="Russell">{{Ref-web|url=http://www.iranicaonline.org/articles/greece-x|títol=GREECE x. GREEK MEDICINE IN PERSIA – Encyclopaedia Iranica|cognom=Russell|nom=Gül|consulta=19 May 2013}}</ref>
* 550–630: Stephanus of Athens<ref name="Athens.)Dickson1998">{{Ref-llibre|cognom=Athens.)|nom=Stephanus (of|títol=Stephanus the Philosopher and Physician: Commentary on Galen's Therapeutics to Glaucon|url=https://books.google.com/books?id=E2rL22CjOTgC&pg=PP15|any=1998|editorial=BRILL|isbn=9789004109353}}</ref>
* 550–630: [[Stephanus d'Atenes]]<ref name="Athens.)Dickson1998">{{Ref-llibre|cognom=Athens.)|nom=Stephanus (of|títol=Stephanus the Philosopher and Physician: Commentary on Galen's Therapeutics to Glaucon|url=https://books.google.com/books?id=E2rL22CjOTgC&pg=PP15|any=1998|editorial=BRILL|isbn=9789004109353}}</ref>
* 560–636: [[Isidor de Sevilla]]
* 560–636: [[Isidor de Sevilla]]
* c. 620: [[Aaron d'Alexandria|Aaron d' Alexandria]] [[Siríac|Siriac]] .Va escriure 30 llibres sobre medicina, els "Pandectes". Va ser el primer autor de l'antiguitat que va esmentar les malalties de la [[verola]] i el [[xarampió]]<ref name="Riggs2012">{{Ref-llibre|cognom=Riggs|nom=Christina|títol=The Oxford Handbook of Roman Egypt|url=https://books.google.com/books?id=4wPAmml1G9sC&pg=PA763|data=21 June 2012|editorial=Oxford University Press|isbn=9780191626333|pàgines=311–312}}</ref> Va ser traduït a l'àrab per Māsarjawaih un jueu metge siríac sobre el 683
* c. 620: [[Aaron d'Alexandria|Aaron d' Alexandria]] [[Siríac|Siriac]] .Va escriure 30 llibres sobre medicina, els "Pandectes". Va ser el primer autor de l'antiguitat que va esmentar les malalties de la [[verola]] i el [[xarampió]]<ref name="Riggs2012">{{Ref-llibre|cognom=Riggs|nom=Christina|títol=The Oxford Handbook of Roman Egypt|url=https://books.google.com/books?id=4wPAmml1G9sC&pg=PA763|data=21 June 2012|editorial=Oxford University Press|isbn=9780191626333|pàgines=311–312}}</ref> Va ser traduït a l'àrab per Māsarjawaih un jueu metge siríac sobre el 683
Línia 78: Línia 78:
* 857:[[Joan Mesué (El Vell)]] (Yūḥannā ibn Māsawayh) Siríac Cristià<ref name="Loudon2002">{{Ref-llibre|cognom=Loudon|nom=Irvine|títol=Western Medicine: An Illustrated History|url=https://books.google.com/books?id=dJEWZq0bq8kC|data=7 March 2002|editorial=Oxford University Press|isbn=9780199248131}}</ref>
* 857:[[Joan Mesué (El Vell)]] (Yūḥannā ibn Māsawayh) Siríac Cristià<ref name="Loudon2002">{{Ref-llibre|cognom=Loudon|nom=Irvine|títol=Western Medicine: An Illustrated History|url=https://books.google.com/books?id=dJEWZq0bq8kC|data=7 March 2002|editorial=Oxford University Press|isbn=9780199248131}}</ref>
* c. 830–870: [[Hunayn ibn Ishaq]] (Johannitius) Siriac que coneix llatí, grec i àrab esdevé traductor de diferents tractats mèdics.
* c. 830–870: [[Hunayn ibn Ishaq]] (Johannitius) Siriac que coneix llatí, grec i àrab esdevé traductor de diferents tractats mèdics.
* c. 838–870: Ali ibn Sahl Rabban al-Tabari, escriu una [[enciclopèdia]] mèdica en àrab.<ref>{{Ref-llibre|editor=Selin|títol=Encyclopaedia of the history of science, technology and medicine in non-western cultures|any=1997|editorial=Kluwer|isbn=0-7923-4066-3|pàgines=930}}</ref>
* c. 838–870: [[Ali ibn Sahl Rabban al-Tabari]], escriu una [[enciclopèdia]] mèdica en àrab.<ref>{{Ref-llibre|editor=Selin|títol=Encyclopaedia of the history of science, technology and medicine in non-western cultures|any=1997|editorial=Kluwer|isbn=0-7923-4066-3|pàgines=930}}</ref>
* c. 910: Ishaq ibn Hunayn
* c. 910: [[Ishaq ibn Hunayn]]
* c. 800: Yahya ibn Sarafyun metge siríac conegut com Johannes Serapion, Serapion el Vell
* c. 800: [[Yahya ibn Sarafyun]] metge siríac conegut com Johannes Serapion, Serapion el Vell
* c. 865–925: [[Ar-Razí|Al-Razi]] escriu sobre [[pediatria]], i fa la pimera distinció clara entre [[verola]] i [[xarampió]] en el seu ''al-Hawi''.
* c. 865–925: [[Ar-Razí|Al-Razi]] escriu sobre [[pediatria]], i fa la pimera distinció clara entre [[verola]] i [[xarampió]] en el seu ''al-Hawi''.
* c. 955: Isaac Judaeus Isḥāq ibn Sulaymān al-Isrāʾīlī metge egipcii nascut com a jueu
* c. 955: [[Isaac Israeli ben Solomon]] (Isḥāq ibn Sulaymān al-Isrāʾīlī) metge egipcii nascut com a jueu
* 913–982: [[Shabbetai Donnolo]] presumpte pare fundador de l'Escola de Salern va escriure en hebreu<ref name="GraetzBloch1894">{{Ref-llibre|cognom=Graetz|nom=Heinrich|títol=History of the Jews|url=https://books.google.com/books?id=joMrAAAAYAAJ|any=1894|editorial=Jewish Publication Society of America}}</ref>
* 913–982: [[Shabbetai Donnolo]] presumpte pare fundador de l'Escola de Salern va escriure en hebreu<ref name="GraetzBloch1894">{{Ref-llibre|cognom=Graetz|nom=Heinrich|títol=History of the Jews|url=https://books.google.com/books?id=joMrAAAAYAAJ|any=1894|editorial=Jewish Publication Society of America}}</ref>
* c 982–994: 'Ali ibn al-'Abbas al-Majusi Haly Abbas
* c 982–994: [['Ali ibn al-'Abbas al-Majusi]] (Haly Abbas)
* 1000: [[Az-Zahrawí|Al-Zahrawi]] (936–1018) escriu sobre [[cirurgia]] ''Kitab al-Tasrif'', [[Instrumental quirúrgic|instrumental quirurigic]].
* 1000: [[Az-Zahrawí|Al-Zahrawi]] (936–1018) escriu sobre [[cirurgia]] ''Kitab al-Tasrif'', [[Instrumental quirúrgic|instrumental quirurigic]].
* c 1075: [[Abú-l-Hassan al Muhtàr ibn Butlàn|Ibn Butlan]] metge cristià de [[Bagdad]] escriu[[Tacuinum sanitatis]] en àrab i successives versions en llatí tenen un format [[Taula (informació)|tabular]]
* c 1075: [[Abú-l-Hassan al Muhtàr ibn Butlàn|Ibn Butlan]] metge cristià de [[Bagdad]] escriu[[Tacuinum sanitatis]] en àrab i successives versions en llatí tenen un format [[Taula (informació)|tabular]]
Línia 92: Línia 92:
* 1084: Primer hospital documentat a l'Anglaterra de [[Canterbury]]
* 1084: Primer hospital documentat a l'Anglaterra de [[Canterbury]]
* 1087: [[Constantí Africà|Constantí l'Africà]]
* 1087: [[Constantí Africà|Constantí l'Africà]]
* 1083–1153: [[Anna Comnè]], Latinitzadacom a Comnena
* 1083–1153: [[Anna Comnè]], Latinitzada com a Comnena
* 1095: Congregació dels Antonins of the Antonines va ser fundada per tractar les víctimes de l'"[[Ergotisme]]" una [[Dermatologia|malatia de la pell]].
* 1095: Congregació dels Antonins of the Antonines va ser fundada per tractar les víctimes de l'"[[Ergotisme]]" una [[Dermatologia|malatia de la pell]].
* Entre finals del 100 i principis del 1100 s'escriuen a Salern textos sobre medicina femenina:[[Trotula]]<ref name="Schulman2002">{{Ref-llibre|cognom=Schulman|nom=Jana K.|títol=The Rise of the Medieval World, 500-1300: A Biographical Dictionary|url=https://books.google.com/books?id=f_jLbHTM_zgC&pg=PR2|any=2002|editorial=Greenwood Publishing Group|isbn=9780313308178}}</ref>
* Entre finals del 100 i principis del 1100 s'escriuen a Salern textos sobre medicina femenina:[[Trotula]]<ref name="Schulman2002">{{Ref-llibre|cognom=Schulman|nom=Jana K.|títol=The Rise of the Medieval World, 500-1300: A Biographical Dictionary|url=https://books.google.com/books?id=f_jLbHTM_zgC&pg=PR2|any=2002|editorial=Greenwood Publishing Group|isbn=9780313308178}}</ref>
* 1123: [[St Bartholomew's Hospital]] fundat per membre de la cort [[Agustí d'Hipona|Agusti d'Hipona]] va atendre [[Malaltia mental|malalts mentals]] entre d'altres<ref name="HowellsOsborn1984">{{Ref-llibre|cognom=Howells|nom=John G.|títol=A Reference Companion to the History of Abnormal Psychology|url=https://books.google.com/books?id=cGmRpwAACAAJ|any=1984|editorial=Greenwood Press|isbn=9780313221835}}</ref>
* 1123: [[St Bartholomew's Hospital]] fundat per membre de la cort [[Agustí d'Hipona|Agusti d'Hipona]] va atendre [[Malaltia mental|malalts mentals]] entre d'altres<ref name="HowellsOsborn1984">{{Ref-llibre|cognom=Howells|nom=John G.|títol=A Reference Companion to the History of Abnormal Psychology|url=https://books.google.com/books?id=cGmRpwAACAAJ|any=1984|editorial=Greenwood Press|isbn=9780313221835}}</ref>
* 1127; Stephen of Antioch va traduir l'obra de Haly Abbas
* 1127; [[Esteve de Pisa]] o d'Antioquiava traduir l'obra de Haly Abbas
* 1100–1161; [[Abu-Marwan Ibn Zuhr]] conegut com Avenzoar es professor d'Averroes<ref name="O'Leary1939">{{Ref-llibre|cognom=O'Leary|nom=De Lacy|enllaçautor=De Lacy O'Leary|títol=Arabic Thought and Its Place in History|url=https://books.google.com/books?id=zoRGZANMdPcC|any=1939|editorial=Forgotten Books|isbn=9781605066943}}</ref>
* 1100–1161; [[Abu-Marwan Ibn Zuhr]] conegut com Avenzoar es professor d'Averroes<ref name="O'Leary1939">{{Ref-llibre|cognom=O'Leary|nom=De Lacy|enllaçautor=De Lacy O'Leary|títol=Arabic Thought and Its Place in History|url=https://books.google.com/books?id=zoRGZANMdPcC|any=1939|editorial=Forgotten Books|isbn=9781605066943}}</ref>
* 1170 – Rogerius Salernitanus redacta l'obra ''Chirurgia'' també coneguda com la ''Ciruriga de Roger''
* 1170 – [[Rogerius Salernitanus]] redacta l'obra ''Chirurgia'' també coneguda com la ''Ciruriga de Roger''
* 1126–1198: [[Averrois|Averroes]]
* 1126–1198: [[Averrois|Averroes]]
* c. 1161d: [[Matthaeus Platearius]]
* c. 1161d: [[Matthaeus Platearius]]
Línia 115: Línia 115:
* 1284:Hospital Mansur del Caire <ref name="ColónColón1999">{{Ref-llibre|cognom=Colón|nom=A. R.|títol=Nurturing children: a history of pediatrics|url=https://books.google.com/books?id=i8NsAAAAMAAJ|data=January 1999|editorial=Greenwood Press|isbn=9780313310805|pàgines=61}}</ref>
* 1284:Hospital Mansur del Caire <ref name="ColónColón1999">{{Ref-llibre|cognom=Colón|nom=A. R.|títol=Nurturing children: a history of pediatrics|url=https://books.google.com/books?id=i8NsAAAAMAAJ|data=January 1999|editorial=Greenwood Press|isbn=9780313310805|pàgines=61}}</ref>
* c. 1275 - c. 1328: [[Joan Actuari]] o Joannes Zacharias Actuarius, metge bizantí, va escriure l'últim gran compendi de la medicina [[Imperi Romà d'Orient|bizantina]] <ref name="Prioreschi2001">{{Ref-llibre|cognom=Prioreschi|nom=Plinio|títol=A History of Medicine: Byzantine and Islamic medicine|url=https://books.google.com/books?id=q0IIpnov0BsC|any=2001|editorial=Horatius Press|isbn=9781888456042}}</ref>
* c. 1275 - c. 1328: [[Joan Actuari]] o Joannes Zacharias Actuarius, metge bizantí, va escriure l'últim gran compendi de la medicina [[Imperi Romà d'Orient|bizantina]] <ref name="Prioreschi2001">{{Ref-llibre|cognom=Prioreschi|nom=Plinio|títol=A History of Medicine: Byzantine and Islamic medicine|url=https://books.google.com/books?id=q0IIpnov0BsC|any=2001|editorial=Horatius Press|isbn=9781888456042}}</ref>
* [[Fitxer:Mondino_-_Anathomia,_1541_-_3022668.tif|miniatura| ''Anatomia'', 1541]] 1275–1326:[[Mondino de Luzzi]] "Mundinus" va dur a terme les primeres disseccions humanes sistemàtiques des d' [[Heròfil de Calcedònia]] i [[Erasístrat|Erasístrat de Ceos]] 1500 anys abans.<ref name="Crombie1959">{{Ref-llibre|cognom=Crombie|nom=Alistair Cameron|títol=The History of Science From Augustine to Galileo|url=https://books.google.com/books?id=bGDScHy1clsC&pg=PA4|any=1959|editorial=Courier Dover Publications|isbn=9780486288505}}</ref>
*1275–1326:[[Mondino de Luzzi]] "Mundinus" va dur a terme les primeres disseccions humanes sistemàtiques des d' [[Heròfil de Calcedònia]] i [[Erasístrat|Erasístrat de Ceos]] 1500 anys abans.<ref name="Crombie1959">{{Ref-llibre|cognom=Crombie|nom=Alistair Cameron|títol=The History of Science From Augustine to Galileo|url=https://books.google.com/books?id=bGDScHy1clsC&pg=PA4|any=1959|editorial=Courier Dover Publications|isbn=9780486288505}}</ref>[[Fitxer:Mondino_-_Anathomia,_1541_-_3022668.tif|miniatura| ''Anatomia'', 1541|174x174px]]
* 1288:L'hospital de Santa Maria Nuova fundat a Florència, va ser estrictament mèdic.
* 1288:L'hospital de Santa Maria Nuova fundat a Florència, va ser estrictament mèdic.
* 1300: es van desenvolupar a Itàlia [[Ulleres|ulleres de]] [[Lent|lent còncava]] per tractar la [[miopia]] .<ref>Vincent Ilardi, ''Renaissance Vision from Spectacles to Telescopes'' (Philadelphia, Pennsylvania: American Philosophical Society, 2007), [https://books.google.com/books?id=peIL7hVQUmwC&pg=PA5#v=onepage&q&f=false page 5].</ref>
* 1300: es van desenvolupar a Itàlia [[Ulleres|ulleres de]] [[Lent|lent còncava]] per tractar la [[miopia]] .<ref>Vincent Ilardi, ''Renaissance Vision from Spectacles to Telescopes'' (Philadelphia, Pennsylvania: American Philosophical Society, 2007), [https://books.google.com/books?id=peIL7hVQUmwC&pg=PA5#v=onepage&q&f=false page 5].</ref>

Revisió del 15:20, 31 des 2020

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Vallue hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el Desembre 2020.

Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica . [a]

Antiguitat

  • 3300 aC: durant l’ Edat de pedra, els primers metges van utilitzar formes molt primitives de medicina herbal .[1]
  • 3000 aC - Aiurveda Els orígens de l'Aiurveda es remunten a uns 4.000 aC.[2]
  • c. 2600 aC: Imhotep, el capellà metge que més tard fou divinitzat com el déu egipci de la medicina.[3]
  • 2500 aC: la inscripció egípcia Iry parla d’Iry com [metge ocular del palau], [metge de la panxa del palau], [guardià de les entranyes reials] i [qui prepara la medicina important (el nom no es pot traduir) i coneix els sucs interns del cos.][4]
  • 1900 aC - 1600 aC: Les tauletes d'argila acàdies sobre medicina sobreviuen principalment com a còpies de la biblioteca d' Ashurbanipal a Nínive.[5]
  • 1800 aC - L'Estela d'Hammurabi estableix honoraris per als cirurgians i càstigs per mala praxi.[4]
  • 1800 aC - Papirs de Lahun el text mèdic egipci mes antic conegut tracta sobre disciplines diverses: obstetrícia, veterinària i aritmètica..[6]
  • 1600 aC: Papir Hearst, parla sobre descripcions mèdiques, quirúrgiques i algunes fórmules magistrals..[7]
  • 1551 aC: Papir d'Ebers, coproteràpia, ginecologia i màgia.[8]
  • 1500 aC: el safrà utilitzat com a medicament a l’illa egea de Thera, a l’Antiga Grècia.
  • 1500 aC: el Papir Edwin Smith, un text mèdic egipci i el tractat quirúrgic més antic conegut sense màgia.[9]
  • 1300 aC: Papir Brugsch i Papir mèdic de Londres sobre ginecologia i afeccions oculars amb receptes i rituals màgics.[10]
  • 1250 aC: Asclepi. Personatge mitològic de culte a l'Antiga Grècia els seus partidaris aixecaben temples coneguts com Asclepeion. Homer li atriubueix els dons de la curació.[11]
  • 1200 aC: Papir Carlsberg (1200 aC), parla sobre obstètricia,oftalmològia i neurologia.[12]
  • 900 aC: Hesíode informa d'una concepció ontològica de la malaltia mitjançant el mite de Pandora . La malaltia té una "vida" pròpia, però és d'origen diví.[13]
  • 800 aC: Homer diu que Polidamna subministra les forces gregues que assetgen Troia amb fàrmacs curatius. També fa referència a la cirurgia de guerra (disciplina dins la medicina militar) quan Idomeneu diu Nestor després Macaó havia caigut: Un cirurgià que pot tallar una fletxa i curar la ferida amb els seus ungüents val un regiment.
  • 700 aC: Escola de medicina Cnidos ; també a Kos.[14]
  • 500 aC - Darius I ordena la restauració de la Casa de la Vida (primer registre d'una escola de medicina (molt més antiga).[15]
  • 500 aC: Bian Que es converteix en el primer metge conegut a utilitzar l’ acupuntura i el diagnòstic del pols.[16]
  • 500 aC: Manuscrit conegut com Sushruta Samhita, atribuit al metge indi Sushruta que posa el marc per a la medicina aiurvèdica.[17]
  • 500 aC: es van utilitzar pastilles. Presumiblement es van inventar perquè es poguessin lliurar quantitats mesurades d’una substància medicinal a un pacient.
  • 510–430 aC: disseccions anatòmiques científiques d'Alcemó de Crotona . Va estudiar els nervis òptics i el cervell, argumentant que el cervell era la seu dels sentits i de la intel·ligència. Distingia les venes de les artèries i tenia almenys una vaga comprensió de la circulació de la sang. Diversament descrit pels erudits moderns com a Pare de l'Anatomia ; Pare de la Fisiologia ; Pare de l'Embriologia ; Pare de la psicologia ; Creador de psiquiatria ; Fundador de Ginecologia ; i com a propi pare de la medicina .[18] Hi ha poques proves que recolzin les afirmacions, però és important.[19][20]
  • c. 490 - c. 430: Empèdocles metge, poeta i filòsof. Teoritza sobre els quatre elements: aigua, aire, foc i terra, exposats abans per Tales de Milet, Anaxímenes, Heràclit i Xenòfanes que tindran repercusió en l'evolució de la medicina hipocràtica i galènica.[21]
  • c. 484 - 425 aC: Heròdot ens diu que els metges egipcis eren especialistes: la medicina es practica entre ells en un pla de separació; cada metge tracta un trastorn únic i no més. Així, el país pul·lula amb metges, alguns es comprometen a curar malalties dels ulls, altres del cap, altres de nou de les dents, altres de l'intestí i alguns que no són locals. [22]
  • 496–405 aC: Sòfocles "No és un metge savi qui canta encantaments sobre els dolors que s'haurien de curar tallant".[23]
  • fl. 425 aC: Diògenes d'Apol·lòniates metge i cosmòleg.[24]
  • 420 aC: Hipòcrates de Cos sosté que les malalties tenen causes naturals i declara el jurament hipocràtic. Origen de la medicina racional.[25][26]

Medicina després d’Hipòcrates

Després de Galè 200 dC

1200–1499

1500–1799

Hieronymus Fabricius, Operationes chirurgicae, 1685

1800–1899

1900–1999

2000–present

Notes i referències

  1. ↑ Les dates indicades per a aquests treballs mèdics són incertes Un homenatge a l'hinduisme suggereix que Sushruta va viure al segle V aC.
  1. ↑ Wilford, John Noble «Lessons in Iceman's Prehistoric Medicine Kit». , 8 December 1998.
  2. ↑ Issues in Pharmaceuticals by Disease, Disorder, or Organ System: 2011 Edition. 2011, 9 January 2012, p. P. ISBN 9781464967566. 
  3. ↑ «Imhotep». Collins Dictionary, n.d.. [Consulta: 30 December 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 Silverberg, Robert. The Dawn of Medicine (en anglès). Putnam, 1967. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Colón, A. R.. Nurturing children: a history of pediatrics. Greenwood Press, January 1999, p. 61. ISBN 9780313310805. 
  6. ↑ Worton, Michael; Wilson-Tagoe, Nana. National healths : gender, sexuality and health in a cross-cultural context. London: UCL, 2004, p. 192. ISBN 978-1-134-05686-6. 
  7. ↑ Hickey, Todd M; O'Connell, Elisabeth. «The Center for the Tebtunis Papyri | UC Berkeley Library». CPT (Center for the Tebtunis Papyri), 2003. [Consulta: 30 desembre 2020].
  8. ↑ Bardinet, Thierry.. Les papyrus médicaux de l'Egypte pharaonique : traduction intégrale et commentaire. Paris: Fayard, 1995, p. 15-16. ISBN 2-213-59280-2. 
  9. ↑ Wilkins, Robert H. Neurosurgical classics. [Park Ridge, Ill.?]: American Association of Neurological Surgeons, 1992. ISBN 1-879284-09-X. 
  10. ↑ Nunn, J. F. (John Francis). Ancient Egyptian medicine. Red River Books ed. Norman: University of Oklahoma Press, 2002, ©1996, p. 37. ISBN 0-8061-3504-2. 
  11. ↑ «L'Esculapi. El retorn del déu». Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2017. [Consulta: 30 desembre 2020].
  12. ↑ Iversen, Erik; Carlsbergfondet (Copenhagen, Denmark); Københavns universitet; Ægyptologiske laboratorium. Papyrus Carlsberg no. VIII, with some remarks on the Egyptian origin of some popular birth prognoses. (en english). København: Munksgaard, 1939. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Loudon, Irvine. Western Medicine: An Illustrated History. Oxford University Press, 2001. ISBN 9780199248131. 
  14. ↑ Turgut, Mehmet «Ancient medical schools in Knidos and Kos» (en anglès). Child's Nervous System, 27, 2, 01-02-2011, pàg. 197–200. DOI: 10.1007/s00381-010-1271-2. ISSN: 1433-0350.
  15. ↑ Gardiner, Alan H. «The House of Life» (en anglès). The Journal of Egyptian Archaeology, 24, 1, 01-12-1938, pàg. 157–179. DOI: 10.1177/030751333802400131. ISSN: 0307-5133.
  16. ↑ Salguero, C. Pierce «The Buddhist Medicine King in Literary Context: Reconsidering an Early Medieval Example of Indian Influence on Chinese Medicine and Surgery». History of Religions, 48, 3, 2009, pàg. 183–210. DOI: 10.1086/598230. ISSN: 0018-2710.
  17. ↑ Boslaugh, Sarah. Encyclopedia of epidemiology, 2007, p. 547. ISBN 978-1-4522-6559-9. 
  18. ↑ 18,0 18,1 Harris, Charles Reginald Schiller. The heart and the vascular system in ancient Greek medicine, from Alcmaeon to Galen. Clarendon Press, 1973. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Longrigg, James. Greek Rational Medicine: Philosophy and Medicine from Alcmaeon to the Alexandrians. Psychology Press, 28 July 1993. ISBN 9780415025942. 
  20. ↑ 20,0 20,1 Magill, Frank N. Dictionary of World Biography: The Ancient World. Taylor & Francis, 23 January 2003. ISBN 9781579580407. 
  21. ↑ González Escudero, Santiago «Raíces y elementos en Empédocles». El Basilisco: Revista de materialismo filosófico, 13, 1981, pàg. 62–69. ISSN: 0210-0088.
  22. ↑ Silverberg, Robert. The dawn of medicine. Putnam, 1967. 
  23. ↑ Carrick, Paul. Medical Ethics in the Ancient World. Georgetown University Press, 2001. ISBN 9780878408498. 
  24. ↑ Crivellato, Enrico; Mallardi, Franco; Ribatti, Domenico «Diogenes of Apollonia: A pioneer in vascular anatomy» (en anglès). The Anatomical Record Part B: The New Anatomist, 289B, 4, 2006, pàg. 116–120. DOI: 10.1002/ar.b.20106. ISSN: 1552-4914.
  25. ↑ Keyser, Paul Turquand; Scarborough, John. The Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World (en anglès). Oxford University Press, 2018, p. 221. ISBN 978-0-19-973414-6. 
  26. ↑ Alsina Clota, José «La Medicina Hipocràtica: una representació». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 28, 1997, pàg. 1. ISSN: 2385-4200.
  27. ↑ «Huangdi Neijing: El Canon Interno del Emperador Amarillo» (en castellà), 20-06-2016. [Consulta: 31 desembre 2020].
  28. ↑ Traver, Andrew G. From Polis to Empire, the Ancient World, C. 800 B.C.-A.D. 500: A Biographical Dictionary. Greenwood Publishing Group, 2002. ISBN 9780313309427. 
  29. ↑ Smith, William. «Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, "Diocles Carystius",page 1011 (v. 1)», 1867. [Consulta: 31 desembre 2020].
  30. ↑ Philip II of Macedonia: Greater Than Alexander by Richard A. Gabriel, 2010, pg. 10
  31. ↑ Philinus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 268
  32. ↑ Staden, Heinrich von; Herophilus; Chalcedonius, Herophilus. Herophilus: The Art of Medicine in Early Alexandria: Edition, Translation and Essays (en anglès). Cambridge University Press, 1989-04-20, p. 138. ISBN 978-0-521-23646-1. 
  33. ↑ Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures (en anglès). Springer Science & Business Media, 1997-07-31, p. 398. ISBN 978-0-7923-4066-9. 
  34. ↑ Balalykin, Dmitry A. «What do we know about Erasistratus? Part1». History of Medicine: russian journal, 2018, pàg. 3-13.
  35. ↑ Mitchell et al.editors. 1999, Early Chinese Texts: A Bibliographical Guide pàg 1-2
  36. ↑ «Agarwal, D.P. "About The Date Of Caraka, The Famous Ancient Physician".». www.infinityfoundation.com., 01-07-2002. [Consulta: 31 desembre 2020].
  37. ↑ Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood., 2005, p. 381-382. 
  38. ↑ Adler, Robert E. Medical Firsts: From Hippocrates to the Human Genome. Wiley, 29 March 2004. ISBN 9780471401759. 
  39. ↑ Segura Ramos, Bartolomé «Enfermar, envejecer y morir en los tiempos de Tito a Trajano». Cuadernos de filología clásica: Estudios latinos, 27, 1, 2007, pàg. 87–116. ISSN: 1131-9062.
  40. ↑ Celsus, Aulus Cornelius. The first four books of Aur. Corn. Celsus de re medica, with an ordo verborum and tr. by J. Steggall, 1837. 
  41. ↑ «Dioscorides: Materia Medica». penelope.uchicago.edu. [Consulta: 31 desembre 2020].
  42. ↑ Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood., 2005, p. 277. 
  43. ↑ Todman, Don «Soranus of Ephesus (AD 98–138) and the Methodist sect:» (en anglès). Journal of Medical Biography, 01-02-2008. DOI: 10.1258/jmb.2007.007011.
  44. ↑ Dunn, P «Galen (AD 129-200) of Pergamun: anatomist and experimental physiologist». Archives of Disease in Childhood Fetal and Neonatal Edition, 88, 5, 2003-9, pàg. F441–F443. DOI: 10.1136/fn.88.5.F441. ISSN: 1359-2998. PMC: 1721609. PMID: 12937057.
  45. ↑ Vegetti, Mario «Galeno e la rifondazione della medicina». Dynamis: Acta hispanica ad medicinae scientiarumque historiam illustrandam, 15, 1995, pàg. 67–101. ISSN: 0211-9536.
  46. ↑ Riddle, John M. «Gargilius Martialis as a Medical Writer» (en anglès). Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, 39, 4, 01-10-1984, pàg. 408–429. DOI: 10.1093/jhmas/39.4.408. ISSN: 0022-5045.
  47. ↑ Nutton, Vivian. Ancient Medicine (en anglès). Routledge, 2012-12-20, p. 306. ISBN 978-1-136-17276-2. 
  48. ↑ Lawson, Russell M.; Services, Abc-clio Information. Science in the Ancient World: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 175. ISBN 978-1-85109-534-6. 
  49. ↑ Horden, Peregrine «The Earliest Hospitals in Byzantium, Western Europe, and Islam». The Journal of Interdisciplinary History, 35, 3, 2005, pàg. 361–389. ISSN: 0022-1953.
  50. ↑ Ziegler, Tiffany A. Medieval Healthcare and the Rise of Charitable Institutions: The History of the Municipal Hospital (en anglès). Springer, 2018-10-13, p. 55. ISBN 978-3-030-02056-9. 
  51. ↑ Horden, Peregrine. Cultures of Healing: Medieval and After (en anglès). Routledge, 2019-01-30. ISBN 978-0-429-65732-0. 
  52. ↑ Windsor, Laura Lynn. Women in Medicine: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2002, p. 75. ISBN 978-1-57607-392-6. 
  53. ↑ Hornblower, Simon; Spawforth, Antony; Eidinow, Esther. The Oxford Companion to Classical Civilization (en anglès). OUP Oxford, 2014-09-11. ISBN 978-0-19-101676-9. 
  54. ↑ Langslow, D. R.. Medical Latin in the Roman Empire (en anglès). Oxford University Press, 2000-06-08, p. 58. ISBN 978-0-19-165729-0. 
  55. ↑ Riva, Michele Augusto; Cesana, Giancarlo «The charity and the care: the origin and the evolution of hospitals». European Journal of Internal Medicine, 24, 1, 2013-01, pàg. 1–4. DOI: 10.1016/j.ejim.2012.11.002. ISSN: 1879-0828. PMID: 23199643.
  56. ↑ Keyser, Paul Turquand; Scarborough, John. The Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World (en anglès). Oxford University Press, 2018. ISBN 978-0-19-973414-6. 
  57. ↑ Albala, Ken. Eating Right in the Renaissance. University of California Press, 2002. ISBN 9780520927285. 
  58. ↑ 58,0 58,1 Prioreschi, Plinio. A History of Medicine: Byzantine and Islamic medicine. Horatius Press, 2001. ISBN 9781888456042. 
  59. ↑ Russell, Gül. «GREECE x. GREEK MEDICINE IN PERSIA – Encyclopaedia Iranica». [Consulta: 19 maig 2013].
  60. ↑ Athens.), Stephanus (of. Stephanus the Philosopher and Physician: Commentary on Galen's Therapeutics to Glaucon. BRILL, 1998. ISBN 9789004109353. 
  61. ↑ Riggs, Christina. The Oxford Handbook of Roman Egypt. Oxford University Press, 21 June 2012, p. 311–312. ISBN 9780191626333. 
  62. ↑ Nutton, Dr Vivia. Ancient Medicine. Taylor & Francis US, 19 July 2005. ISBN 9780415368483. 
  63. ↑ Pormann, P. E.. The Oriental Tradition of Paul of Aegina's "Pragmateia". BRILL, 2004. ISBN 9789004137578. 
  64. ↑ 64,0 64,1 Loudon, Irvine. Western Medicine: An Illustrated History. Oxford University Press, 7 March 2002. ISBN 9780199248131. 
  65. ↑ Selin. Encyclopaedia of the history of science, technology and medicine in non-western cultures. Kluwer, 1997, p. 930. ISBN 0-7923-4066-3. 
  66. ↑ Graetz, Heinrich. History of the Jews. Jewish Publication Society of America, 1894. 
  67. ↑ Schulman, Jana K. The Rise of the Medieval World, 500-1300: A Biographical Dictionary. Greenwood Publishing Group, 2002. ISBN 9780313308178. 
  68. ↑ Howells, John G. A Reference Companion to the History of Abnormal Psychology. Greenwood Press, 1984. ISBN 9780313221835. 
  69. ↑ O'Leary, De Lacy. Arabic Thought and Its Place in History. Forgotten Books, 1939. ISBN 9781605066943. 
  70. ↑ French, Roger Kenneth. Medicine Before Science: The Business of Medicine from the Middle Ages to the Enlightenment. Cambridge University Press, 20 February 2003. ISBN 9780521007610. 
  71. ↑ French, Roger. Medicine before Science: The Business of Medicine from the Middle Ages to the Enlightenment. Cambridge University Press, 20 February 2003. ISBN 9780521809771.  also at Questia
  72. ↑ Durant, Will. The Age of Faith: A History of Medieval Civilization-Christian, Islamic, and Judaic-From Constantine to Dante: A.D. 325-1300. Fine Communications, March 1993. ISBN 9781567310153. 
  73. ↑ Crombie, Alistair Cameron. The History of Science From Augustine to Galileo. Courier Dover Publications, 1959. ISBN 9780486288505. 
  74. ↑ Vincent Ilardi, Renaissance Vision from Spectacles to Telescopes (Philadelphia, Pennsylvania: American Philosophical Society, 2007), page 5.
  75. ↑ Arderne, John. De arte phisicali et de cirurgia of Master John Arderne, sugreon of Newark, dated 1412. W. Wood, 1922. 
  76. ↑ Arderne, John. Treatises of Fistula in Ano, Hemorrhoids, and Clysters. Elibron.com, 1 January 1999. ISBN 9781402196805. 
  77. ↑ 77,0 77,1 77,2 Zimmerman, Leo M. Great Ideas in the History of Surgery. Norman Publishing, 1 August 1993. ISBN 9780930405533. 
  78. ↑ Chauliac), Guy (de. Inventarium sive chirugia magna. BRILL, 1997. ISBN 9789004107847. 
  79. ↑ Grant, Edward. Source Book in Medieval Science. Harvard University Press, 1974, p. 807–. ISBN 9780674823600. 
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 McCallum, Jack E. Military Medicine: From Ancient Times to the 21st Century. ABC-CLIO, 1 February 2008. ISBN 9781851096930. 
  81. ↑ 81,0 81,1 Buck, Albert Henry. The growth of medicine from the earliest times to about 1800. Yale university press, 1917, p. 490. 
  82. ↑ Benivieni, Antonio. De abditis nonnullis ac mirandis morborum & sanationum causis. apud Andream Cratandrum, 1529. 
  83. ↑ Thorndike, Lynn. A History of Magic and Experimental Science: Fourteenth and fifteenth centuries. Columbia University Press, 1958. ISBN 9780231087971. 
  84. ↑ Pagel, Walter. Paracelsus: An Introduction to Philosophical Medicine in the Era of the Renaissance. Karger Publishers, 1958, p. 15–. ISBN 9783805535182. 
  85. ↑ Crone, Hugh D. Paracelsus: The Man who Defied Medicine : His Real Contribution to Medicine and Science. Albarello Press, 1 May 2004, p. 104. ISBN 9780646433271. 
  86. ↑ Hamilton, William. The history of medicine, surgery and anatomy, 1831, p. 358. 
  87. ↑ M.D., FREDERIC S. DENNIS. SYSTEM OF SURGERY, 1895, p. 56–57. 
  88. ↑ Schumpelick, Volker. Hernien. Georg Thieme Verlag, 2000. ISBN 9783131173645. 
  89. ↑ Barsky, Arthur Joseph British Journal of Plastic Surgery, 17, 1964, pàg. 335–50. DOI: 10.1016/s0007-1226(64)80059-x. PMID: 14218955 [Consulta: 7 December 2012].
  90. ↑ Paget, Stephen. Ambroise Paré and his times, 1510-1590. G.P. Putnam's sons, 1897. 
  91. ↑ Paré, Ambroise. The Workes of that Famous Chirurgion Ambrose Parey. R. Cotes and Willi Du-gard, and are to be sold by John Clarke, 1649. 
  92. ↑ Tallett, Frank. War and Society in Early-Modern Europe: 1495-1715. Routledge, 1997. ISBN 9780415160735. 
  93. ↑ Wolf, Abraham. A history of science, technology and philosophy in the 16th & 17th centuries. Macmillan, 1935. 
  94. ↑ Norton, Jeffrey A. Surgery: Basic Science and Clinical Evidence. Springer, 1 January 2008. ISBN 9780387681139. 
  95. ↑ 95,0 95,1 Ellis, Harold. A History Of Surgery. Cambridge University Press, 2001, p. 47. ISBN 9781841101811. 
  96. ↑ Asling, C. W.. The Epitome of Andreas Vesalius. Kessinger Publishing, September 2010. ISBN 9781163151303. 
  97. ↑ Vesalius, Andreas. Andreae Vesalii Bruxellensis Epitome anatomica. apud Henricum Laurentii bibliopolam, 1633. 
  98. ↑ Finlayson, James. Account of the life and works of Maister Peter Lowe: the founder of the Faculty of Physicians and Surgeons of Glasgow. J. Maclehose, 1889. 
  99. ↑ Woodall, John. The Surgions Mate. Kingsmead, 1617. ISBN 9780906230152. 
  100. ↑ Longmore, Sir Thomas. Richard Wiseman, surgeon and sergeant-surgeon to Charles II.: A biographical study. Longmans, Green and co., 1891. 
  101. ↑ Wiseman, Richard. Eight chirurgical treatises, on these following heads: viz. I. Of tumours. II. Of ulcers. III. Of diseases of the anus. IV. Of the king's evil. V. Of wounds. VI. Of gun-shot wounds. VII. Of fractures and luxations. VIII. Of the lues venerea. J. Walthoe, 1734. 
  102. ↑ Heister, Lorenz. A General System of Surgery: In Three Parts .... J. Clarke, [ect.], 1763. 
  103. ↑ Houstoun, Robert. Lithotomus castratus; or Mr. Cheselden's Treatise on the high operation for the stone: thoroughly examin'd and plainly found to be Lithotomia Douglassiana, under another title: in a letter to Dr. John Arbuthnot. With an appendix, wherein both authors are fairly compar'd. T. Payne, 1723. 
  104. ↑ Cheselden, William. Anatomical Tables of the Human Body. by William Cheselden, Surgeon to His Majesty's Royal Hospital at Chelsea, Fellow of the Royal Society, and Member. BiblioBazaar, 10 June 2010. ISBN 9781170888018. 
  105. ↑ Dran, Henri-François Le. The operations in surgery. printed for Hawes Clarke and Collins, J. Dodsley, W. Johnston, B. Law and T. Becket, 1768. 
  106. ↑ Pott, Percivall. The chirurgical works of Percival Pott ...: to which are added a short account of the life of the author, a method of curing the hydrocele by injection and occasional notes and observations by Sir James Earle. J. Johnson, 1808. 
  107. ↑ Pott, Percivall. The chirurgical works of Percivall Pott: with his last corrections. Published by James Webster; William Brown, printer, 1819. 
  108. ↑ Mostof, Seyed Behrooz. Who's Who in Orthopedics. Springer, 1 January 2005, p. 278. ISBN 9781846280702. 
  109. ↑ International Journal of Surgery: Devoted to the Theory and Practice of Modern Surgery and Gynecology. The International Journal of Surgery Co., 1919, p. 392. 
  110. ↑ Paget, Stephen. John Hunter, man of science and surgeon (1728-1793). T. Fisher Unwin, 1897. 
  111. ↑ Moore, Wendy. The Knife Man: The Extraordinary Life and Times of John Hunter, Father of Modern Surgery. Random House Digital, Inc., 13 September 2005. ISBN 9780767916523. 
  112. ↑ London, Hunterian Museum. A guide to the Hunterian Museum: John Hunter, 1728-1793. Royal College of Surgeons of England, 1993. 
  113. ↑ Desault, Pierre-Joseph. Parisian Chirurgical Journal. Printed for the translator, 1794. 
  114. ↑ Porter, Roy. The Cambridge Illustrated History of Medicine. Cambridge University Press, 30 July 2001, p. 221. ISBN 9780521002523. 
  115. ↑ Bell, Benjamin. A System of Surgery. by Benjamin Bell, ... Illustrated with Copperplates. ... the Fifth Edition. Volume 6 of 6. BiblioLife, May 2010. ISBN 9781140774365. 
  116. ↑ Kingsnorth, Andrew N. Fundamentals of Surgical Practice. Cambridge University Press, 2006, p. 265. ISBN 9780521677066. 
  117. ↑ Scarpa, Antonio. A treatise on the anatomy, pathology and surgical treatment of aneurism, with engravings. Printed for Mundell, Doig, & Stevenson, 1808. 
  118. ↑ Bell, John. The principles of surgery. Printed for Longman, Hurst, Rees and Orme, 1808. 
  119. ↑ M.D., Ann M. Berger. Principles and Practice of Palliative Care and Supportive Oncology , 3e. Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 322. ISBN 9780781795951. 
  120. ↑ Larrey, baron Dominique Jean. Memoirs of Military Surgery, and Campaigns of the French Armies, on the Rhine, in Corsica, Catalonia, Egypt, and Syria; at Boulogne, Ulm, and Austerlitz; in Saxony, Prussia, Poland, Spain, and Austria. Joseph Cushing, 6, North Howard street, 1814. 
  121. ↑ (baron), Dominique Jean Larrey. Memoirs of military surgery: Containing the practice of the French military surgeons during the principal campaigns of the late war. Abridged and translated from the French by John Waller. In two parts. Cox, 1815. 
  122. ↑ (baron), Dominique Jean Larrey. Memoir of Baron Larrey, surgeon-in-chief of the Grande Armée, from the French. H. Renshaw, 1861. 
  123. ↑ bart.), Astley Paston Cooper (sir, 1st. The lectures of sir Astley Cooper, bart ... on the principles and practice of surgery, with additional notes and cases, by F. Tyrrell, 1824. 
  124. ↑ Cooper, Sir Astley. A manual of surgery: founded upon the principles and practice lately taught by Sir Astley Cooper ... and Joseph Henry Green .... Printed for E. Cox, 1832. 
  125. ↑ Garrison, Fielding Hudson. An Introduction to the history of medicine. W.B. Saunders Company, 1921, p. 508–. 
  126. ↑ Bell, John. The anatomy and physiology of the human body. Collins & co., 1827. 
  127. ↑ Wylock, Paul. The Life and Times of Guillaume Dupuytren, 1777-1835. Asp / Vubpress / Upa, 1 September 2010. ISBN 9789054875727. 
  128. ↑ Dupuytren, Guillaume. On the injuries and diseases of bones. Sydenham Society, 1847. 
  129. ↑ Eaton, Charles. Dupuytren's Disease and Related Hyperproliferative Disorders: Principles, Research, and Clinical Perspectives. Springer, 20 March 2012, p. 200–. ISBN 9783642226960. 
  130. ↑ Rutkow, Ira M. History of Surgery in the United States 1775-1900: Periodical and Pamphlet Literature. Norman Publishing, 1992, p. 98–. ISBN 9780930405489. 
  131. ↑ Sims, James Marion. Clinical notes on uterine surgery c. 3. William Wood, 1886. 
  132. ↑ Biography: Sims, James Marion. The story of my life. D. Appleton and Company, 1888. 
  133. ↑ Pasteur, Louis. Collected Writings. Kaplan Publishing, 5 August 2008. ISBN 9781427798008. 
  134. ↑ Truax, Rhoda. Joseph Lister: Father of Modern Surgery. Kessinger Publishing, September 2010. ISBN 9781164499572. 
  135. ↑ "History of the Institution," Drexel University College of Medicine Legacy Center. Retrieved 25 June 2015.
  136. ↑ Contraception Online (Baylor College of Medicine), 10, 6, February 2000.
  137. ↑ Wolfgang Saxon «Harry Martin Meyer Jr., 72; Helped Create Rubella Vaccine». .
  138. ↑ Pennington H Bull World Health Organ, 81, 10, 2003, pàg. 762–7. DOI: 10.1590/S0042-96862003001000014. PMC: 2572332. PMID: 14758439.
  139. ↑ Albion Street Centre. «Resource Packages: Hepatitis A». South Eastern Sydney Illawarra Health, NSW Health Department. [Consulta: 11 maig 2009].

Referència: 1. EUA de patent internacional. .wef 1995. ENS PTO cap.6227202 i 20020007223. 2. R. Maingot Llibre de Text d'operacions Abdominals.1997 EUA. 3. Llibre de text d'Obstetrícies i Gynecology. 2010 J P Editors.

Bibliografia complementària

Matapurkar B G. (1995). ENS Patent internacional 6227202 i 20020007223.Ús mèdic de cèl·lules de Tija de l'Adult. Un fenomen fisiològic nou de va Desitjar Metaplasia per regeneració de teixits i òrgans en vivo. Annals De NYAS 1998.

  • Bynum, W. F. and Roy Porter, eds. Companion Encyclopedia of the History of Medicine (2 vol. 1997); 1840pp; 72 long essays by scholars excerpt and text search
  • Conrad, Lawrence I. et al. The Western Medical Tradition: 800 BC to AD 1800 (1995); excerpt and text search
  • Loudon, Irvine, ed. Western Medicine: An Illustrated History (1997) online
  • McGrew, Roderick. Encyclopedia of Medical History (1985)
  • Porter, Roy. The Greatest Benefit to Mankind: A Medical History of Humanity from Antiquity to the Present. Harper Collins, 1997. ISBN 0-00-215173-1. 
  • Porter, Roy, ed. The Cambridge History of Medicine (2006); 416pp; excerpt and text search
  • Singer, Charles, and E. Ashworth Underwood. A Short History of Medicine (2nd ed. 1962)
  • Watts, Sheldon. Disease and Medicine in World History (2003), 166pp online

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cronologia_de_la_medicina_i_la_tecnologia_mèdica&oldid=25856427»