2003
| Tipus | any comú, any civil i Any comú començat en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 2003 (mmiii) |
| Islàmic | 1424 – 1425 |
| Xinès | 4699 – 4700 |
| Hebreu | 5763 – 5764 |
| Calendaris hindús | 2058 – 2059 (Vikram Samvat) 1925 – 1926 (Shaka Samvat) 5104 – 5105 (Kali Yuga) |
| Persa | 1381 – 1382 |
| Armeni | 1452 |
| Rúnic | 2253 |
| Ab urbe condita | 2756 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xx - segle xxi - segle xxii | |
| Dècades | |
| 1970 1980 1990 - 2000 - 2010 2020 2030 | |
| Anys | |
| 2000 2001 2002 - 2003 - 2004 2005 2006 | |
Esdeveniments
| Mapa indicant l'Índex de Desenvolupament Humà del 2003 (informe del 2005) | |||
|
- Països Catalans
- 25 de maig, Illes Balears Eleccions autonòmiques i municipals. L'esquerra, després de quatre anys de govern amb el Pacte de Progrés, reb un fort cop i el PP surt guanyador absolut: obté majoria absoluta al Parlament Balear, al Consell Insular d'Eivissa i Formentera, a Palma i a molts municipis i signa un pacte de governabilitat amb UM al Consell de Mallorca. Només el Consell de Menorca restarà en mans d'un pacte PSOE-PSM.
- Estiu: Onada de calor europea
- 10 de juliol, Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.
- Agost: un gran incendi forestal arrasa els boscos de bona part dels termes municipals de Granera, Monistrol de Calders, Mura i Sant Llorenç Savall, on s'inicià el foc. La meitat septentrional del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en patí fortament les conseqüències.
- 28 de setembre, Salses (el Rosselló: sense la presència de cap representant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 11 d'octubre, Lleida (el Segrià: hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
- 12 d'octubre, Sepang, Malàisia: Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 13 de novembre, Barcelona: en un multitudinari míting al Palau de Sant Jordi de la campanya electoral que portà Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero promet donar suport a la reforma de l'estatut d'autonomia que aprovi el Parlament de Catalunya.
- 16 de novembre, Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
- 24 de novembre, Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 30 de novembre, Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
- 5 de desembre, Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 16 de desembre, Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 20 de desembre, Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è President de la Generalitat de Catalunya.
- 22 de desembre, Barcelona: l'Ajuntament de Barcelona recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.
- Resta del món
- 1 de gener, Brasil: Lula da Silva pren possessió del càrrec de president del país.
- 16 de gener, Cap Canaveral, Florida, EUA: tripulat per 7 astronautes, s'hi enlaira el darrer transbordador espacial Columbia, el qual explotarà en ple vol el primer de febrer, en tornar a la Terra.
- 1 de febrer, Texas, EUA: mentre vola a 60 km d'altitud sobre el nord de l'estat i quan tan sols falten 16 minuts per a l'aterratge a Cap Canaveral (la Florida), el transbordador espacial Columbia, tripulat per 7 astronautes, explota en ple vol.
- 14 de febrer, Edimburg, Escòcia: l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
- 20 de març, Iraq: tropes estatunidenques i britàniques comencen la invasió del país i conquereixen la ciutat portuària d'Umm Qasr: és l'inici de la guerra de l'Iraq.
- 30 de maig, Nova York, EUA: procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
- 9 d'abril, Bagdad, Iraq: les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal estàtua de Saddam Hussein,( guerra d'Iraq).
- 10 d'abril, Kirkuk, Kurdistan: la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units, (guerra d'Iraq).
- 12 d'abril, Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenció de fugir del país, havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana.
- 14 d'abril, Tikrit, Iraq: les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqué Saddam Hussein; és la darrera de les ciutats importants del país a ser conquerida (guerra d'Iraq).
- 16 d'abril, Atenes, Grècia: s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre, deu estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu però sense vot) i que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.[1]
- 1 de maig, Washington, EUA: el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
- 26 de maig, Maçka, Trabzon, Turquia: hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
- 15 d'octubre, desert de Gobi, Xina: Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 17 d'octubre, Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
- 25 d'octubre, Heathrow, Londres, Anglaterra: procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
- 1 de novembre, Madrid, Espanya: la Casa Reial Espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
- 2 de novembre, Durham (Carolina del Nord), EUA: l'església episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.[2]
- 2 de novembre, Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
- 22 de novembre, Sydney, Austràlia: La selecció anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del món de rugbi.[3]
- 23 de novembre, Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
- 29 de novembre, Bagdad, Iraq: Hi moren set agents del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol en un atemptat.[4]
- 14 de desembre, Bagdad, Iraq: els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
- 14 de desembre, Venècia, Itàlia: el Teatre de la Fenice reobre després de l'incendi de 1996.
- 26 de desembre, Bam, Kerman, Iran: un fort terratrèmol de 6,3 en l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 43.200 persones.[5]
- Es funda All Headline News, agència de notícies dels EUA.
- Es patenta la cigarreta electrònica.[6]
- S'estrena la pel·lícula Tian di ying xiong
Naixements
- Països Catalans
- Resta del món
Necrològiques
- Països Catalans
- 3 de gener - Arenys de Mar, Maresme: Josep Maria Gironella i Pous, escriptor català en llengua castellana (n. 1917).
- 10 de gener - Sant Just Desvern: Ramon Sabatés Massanell, dibuixant d'historietes d'humor català (m. 1915).
- 12 de gener - Barcelona: Joan Ferraté i Soler, crític i traductor català (n. 1924).
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català (n. 1909).
- 2 d'abril - Barcelona: Terenci Moix, escriptor en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
- 13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista francès, defensor de les llengües minoritzades al seu país (n. 1929).
- 2 de maig - Alcorcón (Madrid, Espanya): Queta Claver, actriu i vedet valenciana.
- 15 de juny - Sabadell: Josep Torrella i Pineda, escriptor i historiador.
- 7 de juliol - Esparreguera, Baix Llobregat: Lola Lizaran, actriu catalana (n. 1932).
- 14 de juliol - Barcelona: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè.
- 24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit i Fontserè, economista català (n. 1937).
- 18 d'octubre - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
- 19 d'octubre - Sabadell (Vallès Occidental): Jordi Domènech Soteras, poeta en llengua catalana (n. 1941).
- 28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català (n. 1920).
- 2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcaíno Casas, escriptor valencià en llengua castellana (n. 1926).
- 11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
- 29 de desembre - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqüent contra la propietat privada (n. 1961).
- Resta del món
- 3 de març - Berlín (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
- 3 de març - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
- 21 d'abril - Carry-le-Rouet (França): Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
- 15 de maig - Anvers, Bèlgica: Rik van Steenbergen, ciclista belga. Fou tres vegades Campió del Món de ciclisme. (n. 1924).
- 28 de maig - Brussel·les (Bèlgica): Ilià Prigogin, químic belga d'origen soviètic, Premi Nobel de Química 1977 (n. 1917).
- 29 de juny - Hartford (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
- 4 de juliol - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenca (n. 1944).
- 12 de setembre - Nashville, Tennessee: Johnny Cash, cantant i compositor estatunidenc de música country (n. 1932).
- 25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista polític palestí (n. 1935).
- 28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com a Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
- 10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).
- 19 d'octubre - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, polític bosnià, president del país durant la guerra i pare de la independència del país (n. 1925).
- 29 d'octubre - Milà, Itàlia: Franco Corelli, tenor italià (n. 1921).
- 7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com a Juanjo Menéndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
- 3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacón escriptora espanyola (n. 1954).
- 10 de juny: Lopon Tsechu, gran mestre del budisme tibetà.
Referències
- ↑ «La UE de los Veinticinco nace en Atenas» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], //, pag. 3-7.
- ↑ Hein, David; Shattuck, Jr., Gardiner H. The Episcopalians. Church Publishing, Inc., 2005, p.146-147. ISBN 0898694973.
- ↑ «England win Rugby World Cup» (en anglès). BBC. [Consulta: 16 abril 2011].
- ↑ Pizarroso Quintero, Alejandro. Nuevas guerras, vieja propaganda: de Vietnam a Irak. Universitat de València, 2005, p.494. ISBN 8437622700.
- ↑ Gates, Alexander E.; Ritchie, David. Encyclopedia of earthquakes and volcanoes. Infobase Publishing, 2006, p.122. ISBN 0816063028.
- ↑ Who Invented the Electronic Cigarette?, Whoinventedit.net
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2003 |