Usuari:Panellet/Llista d'animals venuts als mercats catalans

Aquesta és una llista dels animals marins (mariscs) venuts als mercats catalans. N'excloem els peixos i mamífers, com també les espècies foranes i només hi apareixen les autòctones o les aclimatades a l'àrea catalana en particular i mediterrània en general. La relació de totes aquestes espècies hem disposat sistemàticament amb criteri científic per a garantir una bona identificació. A més, també citem la part de l'animal que es consumeix, sobretot en les espècies que gairebé mai no es troben senceres en el mercat, i es fa una petita referència a la manera més freqüent de preparar-les.

Cnidaris

Com a aliment només se n'utilitzen els representants dels antozous, els quals són una classe de cnidaris que només tenen fase pòlip.

Grup	Nom binomial	Nom català	Preparació culinària	Observacions	Imatge
	Anemonia sulcata	Anemone de mar comuna	Es consumeixen fregides en oli, en bunyols o en truita.	Als mercats no s'acostuma a trobar aquesta espècie, però localment és apreciada i es ven per a fer plats de la cuina popular a certs indrets de la Costa Brava i al Delta de l'Ebre, i també a la Provença i a Cadis. Els romans ja en consumien i se'n conserven receptes degudes a Apici.

Mol·luscs

Dels grups en què es divideixen els mol·luscs només tres tenen importància en el consum humà: els gastròpodes (caragols), els bivalves (cloïsses, escopinyes, musclos, etc.) i els cefalòpodes (calamars i pops). Dels gastròpodes se sol consumir el cap i el peu, i se'n llença la massa visceral (a causa del gust amargant), la conquilla i l'opercle.

Grup	Nom binomial	Nom català	Preparació culinària	Observacions	Imatge
Gastròpodes	Littorina littorea	Caragolí comú	Es consumeix generalment bullit i fred com a aperitiu.	És una espècie marina que procedeix de l'Atlàntic.
Gastròpodes	Murex brandaris	Caragol punxenc, caragol de punxa, caragol punxent, caragol punxós, corn amb pues, corn de pues, corn de tap, cornet amb puntes, cornet de punxa	Apreciada localment ja que la seua carn és dura i només es pot consumir bullida.	És molt abundant a la Mediterrània.
Gastròpodes	Hexaplex trunculus	Corn blanc, caragol de força, caragol de tap, caragol de vera, corn de bocamolla, corn de tap, corna, cornet, corneta	La seua carn és bastant coriàcia i, generalment, només es consumeix bullida en sopes de peix.	Té una glàndula hipobranquial que segrega un líquid espès i clar anomenat porpra, i que per les seues propietats colorants ha estat emprada des de temps antics (des dels fenicis) per a la tinció de teixits.	Cornets al Mercat del Peix de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)
Gastròpodes	Nassarius mutabilis	Margarida llisa, margarida, caragolí	S'acostuma a consumir bullida per a aperitius.	Sovinteja a les costes catalanes.
Gastròpodes	Cassidaria echinophora	Elm granellós	No té un gran valor gastronòmic ja que la seua carn és dura i coriàcia i només es pot consumir bullida. S'acostuma a fer-ne sopes de peix.	És una espècie relativament comuna a la Mediterrània.
Gastròpodes		Caragols de terra (caragol bover, caragol cristià, caragol de Borgonya, caragol jueu, caragol de muntanya, reineta, etc.)	Normalment es mengen a l'hivern i s'acostumen a preparar amb salses coents.	Als Països Catalans és molt popular el seu consum: des dels senzills caragols a la palla o a la brutesca (fets directament al foc sense ésser netejats) fins als caragols a la llauna tan típics de Lleida. Al mercat és fàcil de veure'n de procedents de granges, però també se'n poden trobar de congelats procedents de l'est i centre d'Europa, Turquia, Àfrica del Nord, Xina i Indonèsia. Darrerament s'ha posat de moda el caviar de caragol, el qual es prepara a partir dels ous d'aquests animals però que si es consumeixen sense elaborar són tòxics.	Vaqueta (Iberus gualtieranus alonensis) fotografiada a Alfara de Carles (Baix Ebre).
Bivalves	Mytilus edulis	Musclo, musclo comú		Actualment la major part dels musclos que es consumeixen procedeixen de la mitilicultura, així és freqüent observar a les costes senzilles instal·lacions que consisteixen en la col·locació de cordes penjades en flotadors que són emprades pels musclos com a punt de subjecció. Originàriament es tractava d'una espècie atlàntica però actualment és freqüent en tot el Mediterrani centre-septentrional.
Bivalves	Mytilus galloprovincialis	Clòtxina, musclo, musclo del Mediterrani	Antigament es consumia fregit i arrebossat amb molt d'oli, com es continua fent als països del Mediterrani Oriental (com ara, Grècia i Turquia). Actualment el seu consum és molt popular i es cuinen de maneres molt diverses.	És una espècie molt comuna i endèmica del Mediterrani. Es conrea en grans quantitats en les anomenades muscleres.
Bivalves	Modiolus barbatus	Musclo barbat	La seua carn és bastant apreciada i es pot consumir crua o cuinada de diverses maneres.
Bivalves	Lithophaga lithophaga	Dàtil de mar	Es fa al vapor, a la planxa i per a preparar plats elaborats amb peix, arròs i pasta.	És molt comú a tot el Mediterrani.
Bivalves	Arca noae	Peu de cabrit	Es consumeix simplement bullit al vapor o, de vegades, a la planxa o a la brasa (sobretot al País Valencià).	És comestible però no gaire apreciat.
Bivalves	Barbatia barbata	Peu de cabrit bord		És comestible, encara que molt poc apreciat.
Bivalves	Pecten maximus	Petxina de pelegrí de l'Atlàntic, vieira		És poc comuna al Mediterrani (només es troba a la zona occidental) ja que es tracta d'una espècie atlàntica introduïda.
Bivalves	Pecten jacobaeus	Petxina de pelegrí	És molt apreciada per al consum i, fins i tot, es poden trobar en llauna. La seua valva s'empra de plat per a diferents receptes.	És molt comuna a tot el Mediterrani.
Bivalves	Chlamys varia	Petxina variada	Avui dia la indústria conservera les comercialitza en llaunes, sobretot cuinades amb salsa americana o salses coents.	No és gaire comuna als mercats i, quan se n'hi troba, moltes vegades procedeix de l'oceà Atlàntic.
Bivalves	Chlamys opercularis	Xel		No es troba amb freqüència als mercats.
Bivalves	Ostrea edulis	Ostra comuna	Avui dia, encara que també es cuinen, la millor manera de consumir-les és crues o, com a màxim, amb una mica de suc de llimona. Hi ha qui les menja amb cava ja que es creu que així es potencien les seues suposades propietats afrodisíaques.	És molt comuna a tot el Mediterrani. Al nostre país existia una antiga tradició de conreu d'ostres i així Oriasi de Pèrgam (famós metge grec) va lloar la qualitat de les ostres provinents de les ostreres de Tarragona i de la mateixa època també hi ha dades de la importància que en va tindre el conreu a Barcelona. Tanmateix, després de la dominació dels romans se'n va perdre la tradició. La major part de les ostres que es consumeixen actualment procedeixen de vivers on es col·loquen en cistelles per al seu engreix.
Bivalves	Crassostrea angulata	Ostra portuguesa		Aquesta espècie, originària de l'estuari del riu Tejo (Portugal), deriva, molt probablement per un procés d'especiació, de Crassostrea virginica, una ostra de la costa atlàntica de Nord-amèrica. Segurament va ser transportada fins a Portugal enganxada als vaixells i allà es va diferenciar. Durant la segona meitat del segle xix es va difondre per l'Atlàntic i posteriorment se'n va estendre el conreu tant a l'Atlàntic com al Mediterrani. La seua qualitat gastronòmica és molt bona.
Bivalves	Acanthocardia tuberculata	Escopinya verrucosa, copinya verrucosa, ou ratllat, ratllat		El seu consum és ben freqüent.	Exemplar fotografiat a Riumar (Baix Ebre)
Bivalves	Cerastoderma glaucum	Escopinya	Constitueixen un popular aperitiu, i són objecte d'una comercialització molt activa per part de les indústries conserveres.
Bivalves	Venus verrucosa	Escopinya gravada	Es consumeix crua o cuinada ja que és un mol·lusc de bona qualitat.
Bivalves	Chamelea gallina	Rossellona, escopinya maltesa	És molt popular i se'n veu força als mercats. S'utilitza sobretot per a fer sopes, paelles i, fins i tot, es consumeix cuinada amb salses (com ara, a la marinera).
Bivalves	Tapes decussatus	Cloïssa, escopinya llisa, grúmol	Molt apreciada per al consum, tant crua com cuinada.
Bivalves	Callista chione	Petxinot de sang, petxina lluent	No és excessivament apreciada en gastronomia.	És abundant als mercats, encara que només n'és important la pesca en determinats ports del nostre país.
Bivalves	Donax trunculus	Tellerina, escopinya francesa, tellina	Es consumeix al vapor o cuinada de maneres més elaborades.	La seua carn és molt fina i apreciada. És freqüent als mercats.
Bivalves	Mactra corallina	Ou		La seua carn és de poca qualitat, tot i ser molt consumida. Una dificultat per al seu consum és la quantitat de sorra que sol tindre a l'interior, per la qual cosa és convenient deixar-los en aigua durant una estona abans de preparar-los.
Bivalves	Ensis ensis	Navalla		És l'espècie menys freqüent de navalles en els mercats.	Exemplar de Riumar (Baix Ebre)
Bivalves	Ensis minor	Navalla recta		Té la conquilla de forma allargada i rectangular, recta i mai no corbada com l'espècie anterior.	Navalla recta
Bivalves	Solen marginatus	Canyut	Es consumeix, com les altres navalles, sobretot a la planxa. En el mercat són freqüents les llaunes de navalles que provenen principalment de Galícia i, fins i tot, d'espècies foranes provinents del Sud-est asiàtic, de gran mida però de qualitat gastronòmica molt inferior.	Aquest bivalve és molt abundant al delta de l'Ebre i és freqüent pescar-lo mitjançant un enginyós sistema que consisteix a tirar grans de sal a l'interior de la galeria on viuen. El canvi osmòtic fa que el bivalve surti a l'exterior, on és fàcil agafar-lo amb la mà o amb un estri llarg metàl·lic.	Canyut
Cefalòpodes	Loligo vulgaris	Calamar	Admet nombroses preparacions culinàries.	És molt apreciat i de gran importància econòmica.	Calamar
Cefalòpodes	Alloteuthis media			És abundant en el Mar Català i en els mercats, freqüentment, no es distingeix del calamar autèntic.
Cefalòpodes	Todarodes sagittatus	Canana, aluda, alutja, canada, pota, volador		És una espècie apreciada per al consum humà, però la seua carn resulta més dura i coriàcia que la del calamar (sobretot, la dels individus adults).
Cefalòpodes	Loligo coindetii			És molt similar a l'espècie anterior. La seua qualitat alimentària és bona, essent un intermedi entre la dels calamars i les cananes, tot i que en els individus molt grans la carn és coriàcia.
Cefalòpodes	Sepiola rondeleti	Morralet, fotesa, orellut, sipió		No té gran importància comercial a causa de les escasses captures. La seua carn és delicada encara que de difícil conservació.
Cefalòpodes	Rossia macrosoma	Morralet gros		És una espècie molt similar a l'anterior. La seua carn és apreciada però de difícil conservació. Es pesca en gran quantitat per al consum humà i és molt de moda en els grans restaurants de la costa.
Cefalòpodes	Sepia officinalis	Sípia, sèpia, sipiona	Es consumeix des de l'antiguitat: els romans les presentaven farcides amb cervell de be o porc i amanides amb una salsa de garum, mel, pebre, api i herbes aromàtiques.	Al Mar Català se'n troba la subespècie Sepia officinalis mediterranea. El seu valor gastronòmic és important i la qualitat de la seua carn és bona (sobretot la dels individus joves). La tinta de la sípia es feia servir abans per a escriure.
Cefalòpodes	Sepia elegans	Castanyó
Cefalòpodes	Sepia orbignyana	Sípia de punxa
Cefalòpodes	Octopus vulgaris	Pop roquer, pop ver	És el cefalòpode més freqüent del Mediterrani i la seua carn és molt apreciada, tot i que és de textura coriàcia i moltes vegades s'ha de copejar abans de consumir per tal d'estovar-la. També és recomanable congelar el pop fins al seu consum, ja que el gel trenca els teixits i així la carn queda més tova.	Moltes vegades els pescadors els mullen amb aigua barrejada amb cafè diluït perquè agafin més color i semblin més vistosos al mercat. A l'antiga Roma tenia reputació d'ésser afrodisíac.
Cefalòpodes	Eledone moschata	Pop pudent		L'adjectiu de pudent fa referència a la forta olor de mesc que desprèn, sobretot, acabat de pescar. És una espècie poc apreciada en gastronomia i no es pesca gaire.
Cefalòpodes	Eledone cirrhosa	Pop blanc	Es consumeix fregit amb all i julivert i es considera un plat exquisit.	Al Principat de Catalunya és molt apreciat el popet, el qual és una fase juvenil del pop blanc.

Artròpodes

Dels diferents grups en què es divideixen els artròpodes només un té interès gastronòmic: els crustacis, dels quals només són aprofitables per a l'ésser humà els malacostracis (gambes, llagostes, crancs, etc.) i els cirrípedes (peus de cabrit). En els nostres mercats es poden trobar diverses espècies de procedència tant mediterrània com atlàntica i, fins i tot, d'altres oceans (en aquest cas generalment són congelades). Es tracta d'espècies molt apreciables i d'ampli consum.

Grup	Nom binomial	Nom català	Preparació culinària	Observacions	Imatge
Crustacis/Gambes	Penaeus kerathurus	Llagostí	És una espècie extraordinàriament apreciada.	És abundant al Delta de l'Ebre, Vinaròs i Benicarló.
Crustacis/Gambes	Penaeus japonicus			És una espècie de piscifactoria o provinent d'importacions, d'aspecte similar a l'anterior però més gran.
Crustacis/Gambes	Penaeus vannamei			És una espècie importada que es ven congelada.
Crustacis/Gambes	Penaeus monodon			Espècie importada que ens arriba congelada.
Crustacis/Gambes	Penaeus chinensis			És una espècie d'importació que ens arriba congelada.
Crustacis/Gambes	Aristeomorpha foliacea	Gamba vermella		És comuna al Mediterrani i a l'Atlàntic.
Crustacis/Gambes	Plesiopenaeus edwardsianus	Gambot		És molt apreciat però no excessivament freqüent als nostres mercats ja que és una espècie accidental al Mediterrani i molts dels exemplars posats a la venda provenen de l'Atlàntic.
Crustacis/Gambes	Aristeus antennatus	Gamba rosada		És freqüent al Mediterrani i es troba normalment als mercats catalans.
Crustacis/Gambes	Parapenaeus longirostris	Gamba blanca, gamba llagostinera	En els mercats és freqüent trobar-la bullida i salada, i, llavors, té un color vermell brillant.	És molt abundant a la Mediterrània i a l'Atlàntic, encara que en les nostres costes ha baixat molt el nombre de captures en els darrers anys i se n'ha hagut d'importar de les costes africanes.
Crustacis/Gambes	Solenocera membranacea	Gamba borda		És freqüent trobar-la als mercats.
Crustacis/Gambes	Plesionika heterocarpus	Gamba borda		És molt abundant a tota la costa catalana.
Crustacis/Gambes	Plesionika edwarsii	Gamba panxuda		Sovinteja al llarg de la costa catalana i quasi tot l'any va ouada (d'ací prové la seua denominació). El seu consum no és freqüent fora del nostre país.
Crustacis/Gambes	Palaemon serratus	Gambeta	En els mercats es troba principalment bullida, llavors la seua coloració és rosa intens.	És molt abundant al Mediterrani i l'Atlàntic.
Crustacis/Gambes	Crangon crangon	Gamba d'alguer, gamba d'esquer		És una espècie mediterrània i atlàntica, bastant comuna i molt apreciada.
Crustacis/Llagostes i afins	Palinurus elephas	llagosta, llagost, saltarel·la, llangosta		Es troba al Mediterrani i a l'Atlàntic. La seua carn és excel·lent i molt apreciada.
Crustacis/Llagostes i afins	Palinurus mauritanicus	Llagosta salamenya		Sovinteja als mercats i és abundant a les costes meridionals dels Països Catalans. És menys apreciada que l'espècie anterior.
Crustacis/Llagostes i afins	Palinurus regius	Llagosta verda		És una llagosta corrent als mercats i provinent de les costes de l'Atlàntic nord-africà. La seua carn és de molt bona qualitat i molt apreciada.
Crustacis/Llagostes i afins	Homarus gammarus	Llamàntol		En els Països Catalans escasseja i és per això que s'importa una altra espècie molt semblant i criada en piscifactories, Homarus americanus, provinent de Nord-amèrica.
Crustacis/Llagostes i afins	Nephrops norvegicus	Escamarlà		Es troba a tota la costa dels Països Catalans i és molt abundant, de carn excel·lent i molt apreciada.
Crustacis/Llagostes i afins	Scyllarides latus	Cigala		Viu al Mediterrani i l'Atlàntic, i la seua carn és excel·lent.
Crustacis/Crancs d'aigua dolça	Austropotamobius pallipes	Cranc de riu de potes blanques		És el cranc de riu autòcton dels Països Catalans i difícil de trobar-ne als mercats. A l'antiguitat aquesta espècie es feia servir en farmàcia ja que se n'extreia els anomenats "ulls de cranc" (concrecions calcàries amb ferro i magnesi que es troben en unes cavitats laterals properes a l'estómac i que serveixen a l'animal de reserva de carbonat de calci per a regenerar l'exoesquelet després de la muda), els quals eren emprats com a aportació suplementària de calci.
Crustacis/Crancs d'aigua dolça	Procambarus clarckii	Cranc de riu americà		La seua qualitat gastronòmica és molt inferior a l'espècie autòctona dels Països Catalans. Al Delta de l'Ebre ha esdevingut una veritable plaga.
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs)	Calappa granulata	Cranc reial, cranc rei, cranc anglès, pessic		Se'n pot trobar ocasionalment als mercats.
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs)	Carcinus mediterraneus	Cranc verd		És una espècie molt abundant a la Mediterrània.
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs)	Necora puber	Cranc vermell, cranc roig, franquet, nècora		És una espècie principalment atlàntica, encara que també se'n troba a la Mediterrània. La seua carn és excel·lent i es consumeix fonamentalment com a aperitiu.
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs)	Liocarcinus depurator	Cranc de sopa		És el cranc nedador més abundant dels Països Catalans i molt freqüent al mercat.
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs)	Maja squinado	Cranca, cabrot, boc, cabra		Es troba tant al Mediterrani com a l'Atlàntic i és molt apreciat per la seua carn excel·lent de sabor fort.
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs)	Cancer pagurus	Bou	Es ven fresc i congelat.	És força apreciat i té una carn molt gustosa.
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs)	Uca tangeri	Boca		Es troba als nostres mercats provinent de l'Andalusia atlàntica i és molt apreciat com a aperitiu.
Crustacis/Galeres (els estomatòpodes)	Squilla mantis	Galera, galiota, gamba imperial	És bastant apreciada, sobretot per a fer sopes, alguns tipus de paelles i, menys freqüentment, a la planxa.
Crustacis/Cirrípedes	Pollicipes cornucopia	Peu de cabra	Es consumeix bullit i fred, i és força apreciat.	La seua captura és força difícil i perillosa perquè és una espècie que es troba al peu dels penya-segats, fixada a les roques en zones fortament batudes. És típicament atlàntic, tot i que també se n'ha trobat a Formentor (Mallorca).

Equinoderms

Els equinoderms constitueixen un grup variat que científicament se subdivideixen en altres cinc, però només dos tenen interès gastronòmic: els equinoïdeus (les garotes, garoines o eriçons de mar) i els holoturioïdeus (els cogombres de mar i les espardenyes de mar). A la Mediterrània es menja sobretot la garota de roca (Paracentrotus lividus), de la qual hi ha hagut alguns intents d'explotació i industrialització al Mediterrani i a les costes de Normandia, però no han arribat a tindre èxit a causa de les dificultats de recol·lecció, rendiment i, sobretot, per la lentitud del seu creixement.

Grup	Nom binomial	Nom català	Preparació culinària	Observacions	Imatge
Les garotes o eriçons de mar (els equinoïdeus)	Paracentrotus lividus	Garota de roca, garoina	Se'n mengen les gònades, crues o bé com fan els pescadors de la Costa Brava nord, amb coca (de pa amb botifarra negra, alls tendres o ceba) i vi negre. També es consumeixen bullides i es poden trobar en forma de mousse estàndard (amb un 35% de gònades) o superior (amb un 75%).	Actualment se'n poden comprar enllaunades provinents de Xile, de l'Empordà o d'Astúries.	Garotes de roca de L'Alguer (Sardenya)
Les garotes o eriçons de mar (els equinoïdeus)	Arbacia lixula	Garota negra, eriçó negre, garoina
Els cogombres de mar (els holoturioïdeus)	Stichopus regalis	Espardenya de mar, llonguet	Se serveix oberta, amb el tegument extret, ja que només se'n menja la musculatura i les gònades. Una vegada cuinada, és de color blanc i de textura cruixent. Es preparen degudament condimentades, fregides o bé amb faves, pèsols i, fins i tot, amb carn o peix.	És el cogombre de mar més apreciat gastronòmicament i assoleix un preu molt alt als mercats.

Cordats

Grup	Nom binomial	Nom català	Preparació culinària	Observacions	Imatge
Urocordats	Microcosmus sabatieri	Bunyol de mar, llima, ou, rovell, vitotxo.	Se'n menja la part interna una vegada extreta de la coberta. Es pot consumir cru, amb oli o en vinagreta, i té un sabor àcid i amarg.	En gastronomia no és una espècie gaire apreciada, encara que es troba amb freqüència als mercats.
Peixos/Taurons/Els làmnids	Isurus oxyrinchus	Solraig, salroig, marraix		La seua carn blanca és molt apreciada i sovint es ven al mercat juntament amb la del peix espasa o emperador, del qual és fàcil diferenciar per l'estructura i la composició cartilaginosa de les vèrtebres, com també per la pell, que no té escates sinó petits denticles de constitució semblant a les dents, encara que quan és a la venda es troba sense pell.
Peixos/Taurons/Els gats (els esciliorínids)	Scyliorhinus canicula	Gat, gat ver, gatet, gató, gatvaire	Es fa servir, sobretot, per a fer sopes.	És el tauró més freqüent a la Mediterrània i és força comú als mercats, on es troba sense cap ni pell juntament amb altres espècies com el gatvaire. La seua pell seca s'emprava com a paper de vidre.
Peixos/Taurons/Els gats (els esciliorínids)	Scyliorhinus stellaris	Gatvaire		Es comercialitza igual que l'espècie anterior. La seua carn és molt bona i el fetge, com en tots els gats de mar, és tòxic.
Peixos/Taurons/Els gats (els esciliorínids)	Galeorhinus galeus	Caçó, caralló, peix gos, ca marí, mussola caralló		És un tauró molt abundant a les costes catalanes. La seua carn és molt apreciada.

Bibliografia

• Bech, M.: Fauna malacològica de Catalunya. Mol·luscs terrestres i d'aigua dolça. Treb. Ins. Cat. Hist. Nat., 1990, 12.
• Campbell, A. C.: The Seashore and Shallow Seas of Britain and Europe. Londres, Gran Bretanya, Ed. Hamlyn, 1976,
• Corbera, J.: Gambes, llagostes i ermitans (decàpodes II). Col. "Norai". Badalona. Ed. Ajuntament de Badalona, 1988,
• Cranga, F. i Cranga, Y.: L'escargot appartient-il a Dieu ou au diable? "L'Histoire" 163:72-73.
• Guerao Serra, G.: Mollusca, Cephalopoda, a Fauna Ibérica, vol. 1. M. A. Ramos, et al (eds). Museo Nacional de Ciencias Naturales. Madrid, CSIC, 1992
• Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Barcelona, 1991.
• Lladonosa i Giró, J.: El libro de la cocina catalana. Madrid. Editorial Alianza, 1988.
• Luján, N.: El arte de comer. Biblioteca de La Vanguardia. Barcelona. Ed. La Vanguardia, 1983.
• Riedl, R.: Fauna marina y flora del Mar Mediterráneo. Barcelona. Editorial Omega, 1986.