Història de la ciència-ficció

La història de la ciència-ficció ens parla de l'evolució d'un gènere literari de ficció especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, com ara ciència i tecnologia avançades, exploració espacial, viatges en el temps, universos paral·lels i vida extraterrestre.

La diversitat del gènere de la ciència ficció fa que es questioni l'abast dels seus continguts. Aquesta manca de consens es reflecteix en els debats sobre la seva història, sobretot per determinar-ne els orígens exactes. Hi ha dos camps de pensament amplis, un que identifica les arrels del gènere de ciència ficció. Un primer enfocament ens `porta a trobar els origens en els relats fantàstics com la coneguda com Epopeia de Gilgamesh,que ens porta a l'ideari de la civilització sumèria. Les primeres versions de text en sumeri ens durien a una època del fins el 2150-2000 aC. Un segon punt de vista argumentaria que la ciència ficció només seria possible a partir dels segles XVII i principis del XIX, un cop endegada la revolució científica i els principals descobriments en astronomia, física i matemàtiques.

Es pot acordar que la ciència ficció es va desenvolupar i va créixer en el segle XX, ja que la profunda integració de la ciència i dels invents a la vida quotidiana va fomentar un major interès per la literatura que explorava la relació entre tecnologia, societat i individu. L'erudit Robert Scholes anomena la història de la ciència ficció com "la història de les actituds canviants de la humanitat envers l'espai i el temps ... la història de la nostra creixent comprensió de l'univers i la posició de la nostra espècie en aquest univers". En les darreres dècades, el gènere s’ha diversificat i s’ha consolidat fermament amb una influència important en la cultura i el pensament globals.

Si tenim en compte el segón enfocament contemporani a partir del qual es constitueix el concepte de ciència-ficció Willliam Wilson es el primer al que se li atribueix aquesta denominació cap el 1851. Però encara es un terme utilitzat de forma molt aillada. Caldria esperar a Hugo Gernsback quan el va incorporar el terme el 1926 a una portada d'una de les revistes de narrativa especulativa mes difoses a la dècada del 1920 als Estats Units: Amazing Stories. Però hi ha altres enfocaments que presenten a Forrest J Ackerman al que se l atribueix en utilitzar-lo per primer cop el 1954. Fins a aquestes dates les narracions que avui dia no dubtem a qualificar de ciència ficció rebien diversos noms, com ara «viatges fantàstics», «relats de mons perduts», «utopies», o «novel·les científiques».

A mesura que la ciència ficció va entrar a la cultura popular, els escriptors i seguidors actius en aquest camp van associar el terme amb pel·lícules de Sèrie B de baix pressupost i de pocs continguts tecnològics i científics, i amb literatura pulp de baixa qualitat. Cap a la dècada de 1970, crítics del camp, com Damon Knight i Terry Carr, feien servir la "ciència ficció" per distingir el treball piratejat de la ciència ficció seriosa. Peter Nicholls escriura que CF és "l'abreviatura preferida dins de la comunitat d'escriptors i lectors de cf". Robert Heinlein va trobar fins i tot que la "ciència ficció" era insuficient per a certs tipus d'obres d'aquest gènere, i va suggerir que s'utilitzés el terme ficció especulativa per a aquelles obres més "serioses" o "reflexives".

El canadenc John Clute denomina a aquesta època anterior a l'eclosió de l'gènere com a proto ciència-ficció.

Inicis de la ciència-ficció

Vint mil llegües de viatge submarí il·lustració de Neuville i Riou 044. Twenty Thousand Leagues Under the Sea és considerada una de les primeres obres de ciència ficció moderna

Precursors antics i moderns

Hi ha una sèrie de textos antics i moderns que comprenen diferents relats èpics i poemes que contenen elements fantàstics o "ciència-ficció", però es van escriure abans de l'aparició de la ciència ficció com a gènere diferenciat. Aquests textos solen incloure elements com un viatge fantàstic a la lluna, o l’ús imaginari de tecnologia avançada. Però força temps abans ja existien imatges en històries com en Les Metamorfosi (8 dC) d'Ovidi; en l'anglès antic el poema èpic heròic Beowulf (segles 8 a l'11 dC), o el poema èpic germànic del Cant dels Nibelungs (c. 1230 ). No obstant, la seva relativa manca de referències a la ciència o la tecnologia els acosta més a la fantasia que a la pròpiament coneguda com a ciència ficció.

Un dels textos més antics i més freqüentment citats per a aquells que busquen precursors de la ciència ficció és l’Epopeia de Gilgamesh, que compta amb les primeres versions de text identificades sobre el 2000 aC dins la civilització messopotàmica. L'autor nord-americà de ciència ficció Lester del Rey va ser un dels partidaris d'aquest ús de Gilgamesh com a punt d'origen, argumentant que "la ciència ficció és precisament tan antiga com la primera ficció gravada. Aquesta és l'epopeia de Gilgamesh ". L'escriptor francès de ciència ficció Pierre Versins també va argumentar que Gilgamesh va ser la primera obra de ciència ficció a causa del seu tractament de la raó humana i de la recerca de la immortalitat. A més, Gilgamesh presenta una escena d'inundació que d'alguna manera s'assembla a l'obra de ciència ficció apocalíptica. No obstant això, la manca de ciència o tecnologia explícita en l'obra ha portat alguns a argumentar que cal classificar-la millor com a literatura fantàstica.

1923 Il·lustració del Shakuna Vimana

La poesia índia antiga, com l’èpica hindú Ramayana (segle V a IV aC), incorpora màquines voladores Vimana capacitades per viatjar a l’espai o sota l’aigua, i destruir ciutats senceres amb armes avançades. Al primer llibre de la col·lecciió d'himnes sànscrits Rigveda (1700–1100 aC), hi ha una descripció dels “ocells mecànics” que es veuen “saltant a l’espai ràpidament amb una embarcació que utilitza foc i aigua ... que conté dotze stamghas (pilars) ), una roda, tres màquines, 300 pivots i 60 instruments. " L’antiga mitologia hindú, al Mahabharata (segles VIII i IX aC), nclou la història del rei Kakudmi, que viatja al cel per conèixer el creador Brahma, i queda sorprès en saber que han passat moltes edats quan torna a la Terra, anticipant-se al concepte de viatge en el temps .

El dramaturg en grec antic Aristòfanes compta amb diverses obres que consten d'elements sovint associats al "viatge fantàstic", inclosos els viatges aeri a un altre món. Alguns exemples són Els núvols (423 aC), Els ocells (414 aC) i La pau .

Il·lustració d'Aubrey Beardsley de la batalla de l'aranya gegant interplanetària de Llucià

La sàtira Història verdadera de l'escriptor greco-sirià Llucià del s.II dC es un text citat amb freqüència com a antecedent de la ciència ficció.Hi trobem un viatge a l’espai exterior i converses amb formes de vida alienes, comentaris exagerats, dins el que es pot considerar com a literatura de viatges. Els temes tractats en l'obra La Història verdadera inclouen viatges a l’espai exterior, trobades amb formes de vida alienígenes , guerres interplanetàries i imperialisme planetari, criatures gegantines, productesde la tecnologia humana, mons fruit dels relats i tradicions orientals, amb un desig explícit del protagonista d’exploració i aventura. En presenciar una batalla interplanetària entre el poble de la Lluna i el poble del Sol com la lluita pel dret a colonitzar l'estrella del matí, Lucià descriu, balenes de 320 km, aranyes espacials gegants, mars de llet o illes de formatge, i dferents anmals mítics. Lyon Sprague de Camp i altres autors argumenten que aquest és un dels primers, si no el primer exemple de ciència ficció o proto-ciència ficció. Amb tot, dona que hi ha una forma explícitament satírica i hiperbòlica, altres crítics són ambivalents sobre el seu lloc legítim com a precursor de la ciència ficció. Per exemple, el crític anglès Kingsley Amis escriu que "No és ciència-ficció, ja que apila deliberadament extravagància sobre extravagància per efecte còmic",encara que reconeix implícitament el seu caràcter CF en comparar la seva trama amb les òperes espacials de principis del segle XX: "simplement remarqueu que la brillantor i la sofisticació de la Història Veritable fan que es llegeixi com una broma a costa de gairebé tota la ciència ficció moderna, escrita entre, per exemple, 1910 i 1940 ". El traductor de Llucià, Bryan Reardon, és més explícit i descriu l'obra com "un relat d'un viatge fantàstic: a la lluna, a l'inframón, al ventre d'una balena, etc. En realitat no és ciència ficció, tot i que de vegades se l’ha anomenat així; no hi ha "ciència" en l'obra. "

Kaguya-hime tornant a la Lluna a El conte del tallador de bambú

El primer conte japonès d Urashima Tarō planteja un viatge endavant en el temps a un futur llunyà, i la seva trama descriu per primer cop al Nihon Shoki (720). Es tracta d’un jove pescador anomenat Urashima Taro que visita un palau submarí i s’hi queda tres dies. Després de tornar a casa al seu poble, es troba que han passat tres-cents anys en el futur. Ell ha estat ja oblidat, la seva casa en runes i la seva família morta. La narrativa japonesa del segle X El conte del tallador de bambú també es pot considerar com a proto-ciència ficció. El protagonista de la història, Kaguya- Hime, és una princesa de la Lluna que és enviada a la Terra per la seva seguretat durant una guerra celestial, i és criada per un tallador de bambú al Japó. Posteriorment, la seva autèntica família extraterrestre la torna a portar a la Lluna. Una il·lustració manuscrita representa una màquina voladora rodona similar a un plat volador .

Les mil i una nits

Diverses històries de les Les mil i una nits ( nits àrabs, segles VIII-X dC) també inclouen elements de ciència ficció. Un exemple és "Les aventures de Bulukiya", on la recerca del protagonista Bulukiya per l' elixir de la vida el porta a explorar els mars, viatjar al jardí de l'Edèn i al Jahannam i també a viatjar pel cosmos a diferents mons, anticipant elements de ciència ficció galàctica;. Al llarg del camí, es troba amb societats de Jinns, sirenes, serps parlants , arbres parlants i altres formes de vida.

Manuscrit àrab de Les mil i una nits

"Abdullah el pescador i Abdullah el tritó", el protagonista obté la capacitat de respirar sota l'aigua i descobreix una societat submarina que es representa com un reflex invertit de la societat a la terra, ja que la societat aquàtica segueix una forma de comunisme primitiu on els conceptes com els diners i la roba no existeixen.

Altres contes de les Mil i una nits tracten de tecnologies avançades perdudes en el temps, i civilitzacions antigues avançades que van sucumbir, i catàstrofes que les van desbordar. "La ciutat de llautó" un grup de viatgers van en una expedició arqueològica a través del Sàhara per trobar una antiga ciutat perduda, intentant recuperar un vaixell de coure que Salomó va utilitzar una vegada per atrapar un genet. Al llarg del camí, troben una reina momificada, habitants petrificats robots humanoides i autòmats, marionetes seductores ballant sense cordes, i un cavaller robot de llautó que dirigeix la festa cap a l'antiga ciutat.

"El cavall de marfil" presenta un robot en forma de cavall mecànic volador controlat mitjançant claus que podrien volar cap a l'espai exterior i cap al Sol, mentre que el "Tercer conte de Qalandariyya " també inclou un robot a la forma d’un estrany mariner .Així doncs "La ciutat de llautó" i "El cavall de mafril" es poden considerar entre els primers exemples de proto-ciència ficció. Altres exemples de proto-ciència ficció àrab antiga és l'obra d''Al-Farabi "Opinions sobre els residents d'una ciutat esplèndida" sobre una societat utòpica i alguns elements de les Mil i una nits com la catifa voladora .

Altra literatura medieval

Segons Roubi, els dos darrers capítols de la novel·la teològica àrab Fādil ibn Nātiq (vers 1270), també coneguda com a Theologus Autodidactus, de l'escriptor polimat àrab Ibn al-Nafis (1213 – 1288) es poden descriure com a ciència ficció. Aquesta novel·la teològica tracta de diversos elements de ciència ficció com la generació espontània, la futurologia, els temes apocalíptics, l’ escatologia, la resurrecció i el més enllà. Però en lloc de donar explicacions sobrenaturals o mitològiques a aquests esdeveniments, Ibn al-Nafis va intentar explicar-ho amb arguments basant-se en suposats coneixements científics en anatomia, biologia, fisiologia, astronomia, cosmologia i geologia . Per exemple, a través de la novel·la Ibn al-Nafis introdueix la seva teoria científica del metabolisme i fa referències al seu propi descobriment científic de la circulació pulmonar per explicar la resurrecció corporal. .

Les invencions tecnològiques són alhora abundants en el Romanç d’Alexander . A la Confessio Amantis de John Gower, per exemple, Alexandre el Gran construeix una màquina voladora lligant dos grius a una plataforma i penjant carn sobre ells en un pal. Aquesta aventura només s’acaba amb la intervenció directa de Déu, que destrueix l’aparell i torna a llençar Alexandre a terra. Aquest fet, no impedeix al llegendari Alexander, que procedeixi a construir un gegantí orbe de vidre que utilitza per viatjar sota l'aigua. Allà veurà meravelles extraordinàries que finalment superaran la seva comprensió.

Estats semblants a l' animació suspesa també apareixen en novel·les medievals, com la Histora Destructionis Troiae i la Romanç d'Enees. En el primer, el rei Príam té el cos de l'heroi Héctor enterrat en una xarxa de tubs daurats que li atravessen el cos. A través d’aquests tubs corre el bàlsam fluid semi-llegendari que aleshores tenia la fama de poder preservar la vida. Aquest fluid va mantenir el cadàver d’Hèctor conservat com si encara estigués viu, mantenint-lo en un estat vegetatiu pesistents durant el qual continua un procés de sistema nerviós autònom com el creixement del pèl facial.

Llibre de les maravelles de John Mandelville, manuscrit de París, Bibliothèque nationale, fr. 2810, fol. 29v (detall), que mostra un home sense cap amb la cara al pit (blemies), un esciàpode d'un peu a l'esquena i un ciclop que porta una porra i un escut.

Els límits entre la ficció medieval amb elements científics i la ciència medieval son en molts casos difusos. En obres com la de Geoffrey Chaucer " The House of Fame ",el seu propietari descriu la casa natural del so com arrencada de l'aire, cap al qual finalment s'atrau tot el so. Igualment la casa natural de la Terra atreurà la terra. Les narracions de viatges medievals sovint contenien temes i elements de ciència-ficció. Treballs com els viatges de John Mandeville incorporen autòmats, espècies i subespècies alternatives d'éssers humans, com el Cinocèfal i Gegants, i informació sobre la reproducció sexual dels diamants. Tanmateix, els viatges de Mandeville i altres narracions de viatges del seu gènere barregen coneixement geogràfic real amb coneixements que ara se sap que són ficticis i, per tant, seria difícil distingir quines porcions s’haurien de considerar de ciència ficció o s’haurien vist com a tals a l’Edat Mitjana.

Proto-ciència ficció a la Il·lustració

A partir dels descobriments científics que van caracteritzar la Il·lustració, van començar a prendre forma diversos tipus de literatura a l’Europa del segle XVI. L'obra de ficció i filosofia política del pensador humanista Thomas More, Utopia, del 1516, descriu una illa fictícia els habitants de la qual han perfeccionat tots els aspectes de la seva societat. El nom de la societat va esdevenir un paradigma, donant lloc a la representació d'una Utopia que es difondria en la ciència ficció posterior per descriure un món aparentment perfecte però, finalment, inabastable o perversament defectuós. La llegenda de Faust (1587) conté un primer prototip de la "història del científic boig".

Frontispici i títol de la segona edició de "Man of the Moone" (1657), amb pseudònim "F.G. B. of H." ("Francis Godwin, Bishop of Hereford")

Als segles XVII i XVIII, l'anomenada " Il·lustració " i l'interès generalitzat pel descobriment científic van alimentar la creació de ficció especulativa que anticipava molts dels temes de la ciència ficció més recent. Es van difondre divereses obres sobre viatges imaginaris a la lluna, primer a Somnium de Johannes Kepler (El somni, 1634), que tant Carl Sagan com Isaac Asimov han anomenat el primer treball de ciència ficció. De la mateixa manera, alguns  identifiquen The Man in the Moone (1638) de Francis Godwin com la primera obra de ciència ficció en anglès, i Comyr History of the States and Empires of the Moon (1656) de Cyrano de Bergerac. Els viatges espacials també figuren de manera destacada a Micromégas de Voltaire (1752), que també es caracteritza per la suggerència que les persones d'altres mons poden ser d'alguna manera més avançades que les de la terra.

Altres obres que incorporen elements de proto-ciència-ficció durant la Il·lustració dels segles XVII i XVIII les podem identificar en: La tempesta de Shakespeare (1610–11) que conté un prototip d'història dels "científics bojos". En La Nova Atlàntida de Francis Bacon (1627), s'introdueix la novel·la utòpica amb la descripció d'una terra mítica on el be mes preuat és el coneixement. Més tard, Margaret Cavendish amb The Blazing World (1666), descriurà un món alternatiu trobat a l'Àrtic per una jove noble. Ja en el segle XVIII el francès Simon Tyssot de Patot amb A Voyages et aventures de Jacques Massé (1710) s'introdueix el concepte del món perdut .El mateix autor, amb La Vie, Les Aventures i Le Voyage de Groenland du Révérend Père Cordelier Pierre de Mésange (1720) presentarà una Terra intraterrestre. El 1726 Jonathan Swift amb Els viatges de Gulliver (1726) incorpora descripcions de cultures alienes i de "ciència estranya". Samuel Madden en les Memoirs of the Twentieth Century (1733) descriu com un narrador de 1728 exposa una documentació del 1997 al 1998 segons el seu àngel de la guarda. La trama és una reminiscència de les noveles de viatges en el temps. Amb Niels Klim's Underground Travels (1741), de Ludvig Holberg, incopora de nou el gènere de la Teoria intraterrestre. Louis-Sébastien Mercier amb L'An 2440 (1771) fa un relat predictiu sobre la vida del segle XXV.A La Découverte Australe par un Homme Volant (1781), Nicolas-Edmé Restif de la Bretonne presenta uns invents profètics. I arribem al 1788 quan Giacomo Casanova escriu l'Icosameron, una novel·en la que de nou s'utilitza la idea intraterrestre.

Transicions al segle XIX

Shelley i Europa a principis del segle XIX

Il·lustració de l'edició de Frankenstein de 1831

El segle XIX va experimentar una important acceleració d’aquestes tendències i característiques, que es va veure amb més claredat en la innovadora publicació de Frankenstein de Mary Shelley el 1818. La novel·la curta presenta l'arquetípic " científic boig " que experimenta amb tecnologia avançada. Al seu llibre Billion Year Spree, Brian Aldiss afirma que Frankenstein representa "el primer treball seminal al qual es pot lligar lògicament l'etiqueta SF". També és el primer del subgènere de "científic boig". Tot i que normalment s’associa amb el gènere del terror gòtic, la novel·la introdueix temes de ciència ficció com l’ús de la tecnologia per a assoliments fora de l’abast de la ciència de l’època i l’estranger com a antagonista, que proporciona una visió de la condició humana des d’una perspectiva exterior. Aldiss argumenta que la ciència ficció en general deriva les seves convencions de la novel·la gòtica. En el relat curt de Mary Shelley Roger Dodsworth: The Reanimated Englishman (1826) fa reviure un home congelat en gel, en el qual incorpora el tema actual de la criònica a la vegada que exemplifica l'ús que fa Shelley de la ciència com a concepte per conduir les seves històries. També es cita sovint una altra novel·la futurista de Shelley, The Last Man  com la primera novel·la de ciència ficció real.

El 1836 Alexander Veltman va publicar Predki Kalimerosa: Aleksandr Filippovich Makedonskii [Els avantpassats de Kalimeros: Alexandre, fill de Felip de Macedònia], que s’ha anomenat la primera novel·la de ciència ficció russa original i la primera novel·la que utilitza els viatges en el temps . En ell, el narrador viatja a l’antiga Grècia amb un hipogrif, coneix Aristòtil i fa un viatge amb Alexandre el Gran abans de tornar al segle XIX.

Amb la influència de les teories científiques del segle XIX, però amb tota seguretat per la idea del progrés humà, Victor Hugo va escriure a La Légende des siècles (1859) un llarg poema en dues parts que es pot veure com una ficció de distopia / utopia, anomenat segle XX . Mostra en una primera escena el cos d’un enorme vaixell trencat, el producte més gran de la humanitat orgullosa i insensata que l’anomenava Leviatan. Vaga per un món desèrtic on bufen els vents i la ira de la natura ferida; la humanitat, finalment reunida i pacificada, s'ha dirigit cap a les estrelles en una nau estel·lar, a buscar i portar la llibertat a la llum.

Coberta de l'obra De la Terra a la Lluna de Jules Verne

Altres autors i obres notables de proto-ciència ficció de principis del segle XIX els identifiquem en: Le Dernier Homme (1805) de Jean-Baptiste Cousin de Grainville. Le Roman de l'Avenir (1834) de l'historiador Félix Bodin i Le Monde Tel Qu'il Sera (1846) d'Emile Souvestre. Dues novel·les que intenten predir com serà el segle següent. Jane C. Loudon amb The Mummy (1827), en què Kheops reviu per mitjans científics en un món en crisi política, on la tecnologia ha avançat fins a joies amb flama de gas i cases que migrar sobre rails. Napoleó i la conquesta del món (1836) de Louis Geoffroy, és una història alternativa d’un món conquerit per Napoleó. CI Defontenay amb Star ou Psi de Cassiopée (1854), narra una crònica similar a Olaf Stapledon sobre un món i una civilització alienes. L'autor eslovac Gustáv Reuss, pertanyent a Hongria en aquell moment, escriu Hviezdoveda alebo životopis Krutohlava, co na Zemi, Okolo Mesiaca 1 Slnka skúsil un company o obežniciach, vlasaticiach, pôvode 1 konci Sveta Vedel ( "La ciència de les estrelles o la vida d' Krutohlav que va visitar la Lluna i el Sol i va conèixer els planetes, els cometes i el començament i la fi del món ") (1856). En aquest llibre Reuss envia el seu heroi anomenat Krutohlav, un erudit de la regió de Gemer, a la Lluna ... en globus. Quan l’heroi torna, construeix una mena de vaixell interestel·lar semblant a un drac, en el qual els personatges viatgen per tot el Sistema Solar conegut i, finalment, visiten tots els països de la Terra. La Pluralité des Mondes Habités (1862) de l'astrònom Camille Flammarion, especula sobre la vida extraterrestre. The Coming Race (1871) d'Edward Bulwer-Lytton, és una novel·la on el personatge principal descobreix una civilització subterrània molt evolucionada. Els poders parapsicològics reben una explicació lògica i científica, aconseguida mitjançant l'evolució biològica i el progrés tecnològic, en lloc de quelcom màgic o sobrenatural. Amb The Steam Man of the praires (1868) Edward S. Ellis ens descriu les accions d'Ethan Hopkins i Mickey McSquizzle, un "ianqui" i un "irlandès" que es troben amb un home colossal que funciona a vapor a les praderies americanes. Aquest home de vapor va ser construït per Johnny Brainerd, un noi adolescent, que l'utilitza per portar-lo en un carruatge en diverses aventures.

Verne i Wells

Coberta de La guerra dels mons de H.G.Wells a Amazing Stories (reimpressió 1927), il·lustrada per Frank R. Paul

El segell europeu de ciència ficció pròpiament dit va començar més tard al segle XIX amb les novel·les científiques de Jules Verne i les novel·les socialment crítiques de HG Wells, orientades a la ciència. Les històries d’aventures de Verne, entre les quals destaca Viatge al centre de la terra (1864), De la terra a la lluna (1865) i Vint mil llegües de viatge submari (1869), van barrejar una aventura romàntica atrevida amb una tecnologia que estava a l’alçada o lògicament extrapolat al futur. Van ser èxits comercials enormes i van establir que un autor podia fer carrera amb un material tan capritxós. L. Sprague de Camp anomena Verne "el primer novel·lista de ciència ficció a temps complet del món".

Les històries de Wells, en canvi, utilitzen dispositius de ciència ficció per fer punts didàctics sobre la seva societat. A La màquina del temps (1895), per exemple, es detallen ràpidament els detalls tècnics de la màquina perquè el viatger del temps pugui explicar una història que critica l’estratificació de la societat anglesa. La història també utilitza l'evolució darwiniana, com antic alumne de Darwin i Huxley, i mostra una consciència del marxisme. A La guerra dels mons (1898), la tecnologia dels marcians no s’explica, com hagués pogut passar en una història de Verne, i la història la resol un deus ex machina, científicament explicada.

Les diferències entre Verne i Wells posen de manifest una tensió que existiria a la ciència ficció al llarg de la seva història. La qüestió de si presentar una tecnologia realista o centrar-se en personatges i idees ha estat sempre present, així com la de saber explicar una història apassionant o atrevir-se a tenir una motivació didàctica..

Expansió a finals del segle XIX

Wells i Verne van tenir bastants rivals en els primers temps de ciència ficció. Els contes i novel·les amb temes d’imaginació fantàstica van aparèixer a les revistes de finals del segle XIX i moltes d’aquestes van emprar idees científiques com a trampolí de la imaginació. Erewhon és una novel·la de Samuel Butler publicada el 1872 que tracta del concepte de com les màquines podrien arribar a ser conscients i suplantar la raça humana. El 1886 es va publicar la novel·la The Future Eve de l’autor francès Auguste Villiers de l’Isle-Adam, on Thomas Edison construeix una dona artificial. Encara que més conegut per Sherlock Holmes, Arthur Conan Doyle també va escriure incialment ciència ficció. En particular utilitzaria el personatge del professor Challenger . Rudyard Kipling va contribuir al gènere a principis del 1900 amb el que John W. Campbell descrivu com "el primer escriptor de ciència ficció moderna". Altres escriptors en aquest camp van ser autors ciència ficció bengalí com Sukumar Ray i Begum Roqueya Sakhawat Hussain, que van escriure l'obra de ciència ficció feminista mes antiga coneguda com Sultana's Dream . Una altra obra feminista de ciència ficció de l’època va ser Terra d'elles de Charlotte Perkins Gilman . Wells i Verne van tenir una audiència internacional i van influir especialment en els escriptors nord-americans. Aviat va prosperar una ciència ficció nadiua americana. Els escriptors europeus van trobar més lectors venent al mercat americà i escrivint amb estil americanitzat.

Protocciència-ficció americana a finals del segle XIX

A les darreres dècades del segle XIX, les obres de ciència ficció per a adults i nens eren nombroses a Amèrica, tot i que encara no se li va donar el nom de "ciència ficció". Hi havia elements de ciència ficció a les històries de Nathaniel Hawthorne i Fitz James O'Brien . Edgar Allan Poe és esmentat sovint amb Verne i Wells com els fundadors de la ciència ficció. Alguns dels seus contes i la novel·la Les aventures d’Arthur Gordon Pym són de ciència ficció. Frankenstein; o El Modern Prometeu, el publicarà Mary Wollstonecraft Shelley, als 20 anys, i per alguns se'l considera la primera novel·la de ciència ficció del món.

El 1835 Edgar Allan Poe va publicar un conte, " The Unparalleled Adventure of One Hans Pfaall ", en què es descriu un vol a la lluna en globus. S'hi descriu el llançament, la construcció de la cabina, les descripcions dels estrats i molts aspectes més científics. A més del relat de Poe, també cal destacar la història escrita el 1813 pel neerlandès Willem Bilderdijk. En la seva novel·la Kort verhaal van eene aanmerkelijke luchtreis en nieuwe planeetontdekking (Breu relat d’un viatge notable al cel i descobriment d’un nou planeta) Bilderdijk parla d’un europeu una aturat en un país àrab on presumeix que és capaç de construir un globus. que pot aixecar la gent i deixar-la volar per l’aire. Els gasos utilitzats resulten ser molt més poderosos del que s’esperava i al cap d’un temps aterra en un planeta situat entre la terra i la lluna. L’escriptor utilitza la història per retratar una visió general del coneixement científic sobre la lluna en tota mena d’aspectes que trobaria el viatger a aquell lloc. Es poden trobar força semblances a la història que Poe va publicar uns vint anys després.

John Leonard Riddell, professor de química a Nova Orleans, va publicar el relat d' Orrin Lindsay's plan of aerial navigation, with a narrative of his explorations in the higher regions of the atmosphere, and his wolderful voyage round the moon! del 1847. Es un fulletó on explica la història de l’alumne Orrin Lindsay que inventa un aliatge que impedeix l’atracció gravitatòria i, en una embarcació esfèrica, deixa la terra i viatja a la lluna. La història conté àlgebra i notes científiques a peu de pàgina, cosa que el converteix en un primer exemple de ciència-ficció dura .

William Henry Rhodes va publicar el 1871 el conte The Case of Summerfield al diari Sacramento Union i va introduir les armes de destrucció massiva . Un científic boig i un vilà anomenat Black Bart intentem fer xantatge al món amb una pols de potassi, capaç de destruir el planeta convertint les seves aigües en foc.

Charles Curtis Dail, advocat de Kentucky, va publicar el 1890 la novel·la Willmoth the Wanderer, o L’home de Saturn, va fer viatjar el seu protagonista a través del sistema solar cobrint el seu cos amb un ungüent antigravitatatori.

El periodista Edward Page Mitchell publicaria els seus innovadors relats de ciència ficció a The Sun durant més d’una dècada, excepte el seu primer conte publicat a Scribner’s Monthly el 1874. Les seves històries incloïen la invisibilitat, viatges mes ràpids que la llum, la teleportació, el viatge en el temps, la criogènia, la transferència mental, els mutants, els ciborgs i els cervells mecànics

Una de les obres amb més èxit de la ciència ficció nord-americana va ser la segona novel·la més venuda als Estats Units al segle XIX: Looking Backward (1888) d'Edward Bellamy, amb una respercusió que s'estengué molt més enllà del camp de la literatura. L'argument extrapola una societat futura basada en l'observació de la societat actual.

El 1894, Will Harben va publicar "Terra del sol canviant", una fantasia distòpica situada al centre de la terra. En el conte de Harben, el nucli de la terra està poblat per una civilització científicament avançada, que viu sota el resplendor d’un sol mecànic.

Mark Twain va explorar temes de ciència a la seva novel·la Un ianaui a la cort del Rei Artús . Mitjançant la "transmigració de les ànimes", la "transposició d'èpoques" - i cossos el presonatge de Twain's és transportat enrere en el temps i el seu coneixement de la tecnologia del segle XIX amb ell. Escrit el 1889, semblava predir els esdeveniments de la Primera Guerra Mundial, quan les velles idees europees de cavalleria en la guerra van ser destruïdes per noves armes i tàctiques.

L. Frank Baum publica una sèrie de 14 llibres de 1900 a 1920 basada en la Land of Oz qie contenia representacions d'armes estranyes ( Dorothy and the Wizard in Oz, Glinda of Oz ), homes mecànics ( Tik-Tok d’Oz ) i una sèrie d’invents i dispositius tecnològics encara no revelats, incorporant la primera aparició literària de comunicació a ma sense fils amb Tik-Tok d’Oz.

Jack London va escriure diverses històries de ciència ficció, incloent " The Red One " (una història que inclou extraterrestres), The Iron Heel (ambientada en el futur des del punt de vista de Londres) i " The Unparalleled Invasion " (una història relacionada amb la futura guerra biològica i neteja ètnica) . També va escriure una història sobre la invisibilitat i una altra sobre una armes d'energia irresistible. Aquestes històries van començar a canviar les característiques de la ciència ficció.

Edward Everett Hale va escriure The Brick Moon, una novel·la inspirada en Verne que va ser la primera obra que va descriure un satèl·lit artificial . Escrita amb el mateix estil que la seva altra obra, utilitza un realisme pseudoperiodista per explicar una història d’aventures amb poca base a la realitat.

Edgar Rice Burroughs (1875 – 1950) va començar a escriure ciència ficció per a revistes pulp just abans de la Primera Guerra Mundial, publicant el seu primer conte sota les llunes de Mart el 1912. Va continuar publicant històries d’aventures, moltes d’elles de ciència ficció, durant la resta de la seva vida. La literatura pulp presentava històries d’aventures de tota mena. Les històries de ciència ficció havien d’encaixar al costat del gènere policiac, terror, fantasia i el propi Tarzan d'Edgar Rice Burroughs.

Principis del segle XX

Després de HG Wells van seguir escriptors de ciència ficció com Olaf Stapledon (1886-1950), amb le següents obres principals: Last and First Men (1930), Odd John (1935), Star Maker (1937) i Sirius (1944), que van introduir una infinitat d’idees que els escriptors han adoptat des de llavors. També J.-H. Rosny aîné, nascut a Bèlgica, pare de la ciència ficció francesa "moderna". Escriptor també comparable a HG Wells, va escriure el clàssic Les Xipehuz (1887) i La Mort de la Terre (1910). Tanmateix, els anys vint i trenta veurien el gènere representat en un nou format. Robert Hugh Benson va escriure una de les primeres distopies modernes, Lord of the World (1907).

Les contribucions de Rudyard Kipling a la ciència ficció van més enllà del seu impacte directe a principis del segle XX. Les històries del Aerial Board of Control i la seva crítica a l'exèrcit britànic, The Army of a Dream, no només van ser molt moderns, sinó que van influir fortament en autors com John W. Campbell i Robert Anson Heinlein. Aquest darrer va escriure una novel·la, Starship Troopers, que conté tots els elements de The Army, i l’ Stranger in a Strange Land que es pot comparar amb El llibre de la selva, amb el nen humà criat pels marcians en lloc dels llops. La tècnica d' exposició indirecta de Heinlein apareix per primera vegada a l'escriptura de Kipling. Heinlein, que va influenciar tota la ciència ficció des de la dècada de 1930, també se l'ha identificat sota la influència de George Bernard Shaw, el treball més llarg del qual Back to Methuselah (1921) era en si mateix ciència ficció.

Naixement de la literatura pulp

El desenvolupament de la ciència ficció nord-americana com a gènere autoconscient data en part del 1926, quan Hugo Gernsback va fundar la revista Amazing Stories, dedicada exclusivament a les històries de ciència ficció. Tot i que abans s’havien publicat revistes de ciència ficció a Suècia i Alemanya, Amazing Stories va ser la primera revista en anglès que va publicar únicament ciència ficció. Se l'ha destacat per haver escollit el terme variant scientifiction per descriure aquest gènere incipient. Així, es pensa que l’etapa del desenvolupament del gènere, el seu nom i el terme “scientifiction” estan indissolublement lligats. Tot i que Gernsback va animar històries amb realisme científic per educar els seus lectors sobre els fonaments de la ciència i tècnica, aquestes històries compartien les pàgines amb històries emocionants amb poca base a la realitat. Gran part del que Gernsback va publicar es va referir a "ficció de gadgets", sobre el que passa quan algú fa una invenció tecnològica. Publicades en aquesta i en altres revistes pulp aquestes històries van tenir un èxit creixent amb una percepció de literatura sensacionalista. No obstant això, una revista dedicada completament a la ciència ficció va suposar un gran impuls per a la consciència pública sobre la història de l'especulació científica. Amazing Stories va competir amb diverses altres revistes de pulp, com Weird Tales ,que publicava principalment històries fantàstiques, Astounding Stories i Wonder Stories, al llarg dels anys trenta. Va ser a l’època de Gernsback que va sorgir l'afició a la ciència ficció a través de les columnes a "Cartes a l’editor " d' Amazing i els seus competidors. L'agost de 1928, Amazing Stories va publicar Skylark of Space i Armageddon el 2419 dC, mentre que Weird Tales va publicar Crashing Suns d' Edmond Hamilton, tot representant el naixement de l'òpera espacial .

La pel·lícula Metropolis (1927) de Fritz Lang, en la qual es va veure el primer robot humanoide cinematogràfic, i el gust dels futuristes italians per les màquines són indicatius tant de les esperances com de les pors del món entre les guerres mundials. Metropolis va ser una pel·lícula d’èxit, i la seva estètica inspirada en l’art-deco es va convertir durant un temps en l’estètica guia de la literatura pulp de ciència ficció

Escriptura modernista

Els escriptors van intentar respondre al nou món en l'era posterior a la Primera Guerra Mundial. Als anys vint i trenta, escriptors totalment aliens a la ciència ficció exploraven noves formes per explicar una història i noves maneres de tractar el temps, l’ espai i l’ experiència en la forma narrativa. Les obres publicades a títol pòstum de Franz Kafka, mort el 1924, i les obres d’escriptors modernistes com James Joyce, TS Eliot, Virginia Woolf i altres presentaven històries en què el temps i la identitat individual es podrien ampliar, contraure, enllaçar i distorsionar d’una altra manera. Tot i que aquestes obra no estava relacionada amb la ciència ficció com a gènere, tractava l’impacte de la modernitat (tecnologia, ciència i canvi) en la vida de les persones i dècades més tard, durant el moviment New Wave, algunes tècniques literàries modernistes van entrar en ciència ficció.

Les obres teatrals del dramaturg txec Karel Čapek The Makropulos Affair, RUR, La vida dels insectes i la novel·la La guerra de les salamandres van ser literatura modernista que va inventar importants motius de ciència ficció. RUR en particular es destaca per introduir la paraula robot al vocabulari del món.

Un tema fort de l’escriptura modernista era l’ alienació, l’estranyament de l’entorn familiar, de manera que els entorns i el comportament que normalment es consideren “ normals ” es veuen com si fossin les pràctiques aparentment estranyes d’una cultura alienígena. Sovint, el públic de les obres modernistes o el lector de novel·les modernes es qüestiona tot.

Al mateix temps, es va començar a desenvolupar una tradició de novel·les de ciència ficció més literàries, que tractava amb una dissonància entre les condicions utòpiques percebudes i l’expressió completa dels desitjos humans: la novel·la distòpica . Durant algun temps, els crítics literaris populars van ignorar els elements de ciència ficció d’aquestes obres, tot i que tenen un deute molt més gran amb el gènere de ciència ficció que els modernistes. L'escriptura sincerament utòpica, inclosa gran part de Wells, també ha influït profundament en la ciència ficció, començant per Ralph 124C 41+' d'Hugo Gernsback . La novel·la de Yevgeny ZamyatinNosaltres (1920) mostra a un intent totalitari de crear una utopia que doni lloc a un estat distòpic on es perd el lliure albir. Aldous Huxley va salvar la bretxa entre l'establiment literari i el món de la ciència ficció amb Un món feliç (1932), retrat irònic d'una societat estable i aparentment feliç construïda pel domini humà de la manipulació genètica.

A finals dels anys 30, John W. Campbell es va convertir en editor de l' Analog Science Fictionk and Fact, i una massa crítica de nous escriptors va sorgir a la ciutat de Nova York en un grup de fans de ciència ficció. Molts d'aquests aviat es convertirien en escriptors professionals, coneguts com a Futurians, amb figures com Isaac Asimov, Damon Knight, Donald A. Wollheim, Frederik Pohl, James Blish, o Judith Merril entre d'altres. Durant aquest període trobem també escriptors rellevants en Robert A. Heinlein, Arthur C. Clarke i Alfred Elton van Vogt . La direcció de Campbell a "Analog" es considera l'inici de l' Edat d'Or de la ciència ficció, caracteritzat per històries de ciència ficció dura que celebren els èxits i el progrés científic. Això va durar fins als avenços tecnològics de la postguerra amb noves revistes com Galaxy dirigida per HL Gold i que el va rellevar Frederk Pohl com a editor, i una nova generació d'escriptors van començar a escriure històries fora del mode Campbell.

George Orwell va escriure potser les distopies literàries més ben valorades, 1984, del 1948. Preveu un règim totalitari governat tecnològicament que domini la societat mitjançant un control total de la informació. Zamyatin We reconeix la influència tant en Huxley com en Orwell. Orwell publicaria una ressenya de llibre de We poc després de publicar-la per primera vegada en anglès, diversos anys abans d’escriure el 1984 .

Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, The Dispossessed: An Ambiguous Utopia, d'Ursula K. Le Guin, juntament amb bona part de l'obra de Kurt Vonnegut i altres obres de ciència ficció posteriors continuen aquest diàleg entre utopia i distopia.

Impacte de la ciència ficció en el públic

L'obra The Mercury Theatre on the Air d'Orson Welles va tenir una versió radiofònica amb La guerra dels mons que, segons la llegenda urbana, moltes persones van entrar en pànic a un al creure que el programa era un informatiu autèntic. Tanmateix, hi ha dubtes sobre quantes anècdotes de pànic massiu van tenir algun reflex a la realitat, i el mite pot haver-se originat entre els diaris, gelosos de la ràdio com a nou mitjà de comunicació de masses. Però indiscutiblement, la idea de visitants o invasors de l'espai exterior es va incrustar en la consciència de la població corrent.

Durant la Segona Guerra Mundial, els planificadors militars nord-americans van estudiar ciència ficció per obtenir idees. Els britànics van fer el mateix, i també van demanar als autors que presentessin idees extravagants que el govern va filtrar com a plans reals. Els pilots especulaven sobre els orígens dels " Foo fighters " que veien al seu voltant en l'aire. Mentrestant, els alemanys havien desenvolupat bombes voladores conegudes com a V1s i V2s que recordaven els "coets" sempre presents a la literatura pulp de ciència ficció , presagiant el vol espacial. Es van desenvolupar avions a reacció i les armes nuclears. " Deadline ", una breu història de Cleve Cartmill sobre un projecte fictici de bomba atòmica, va motivar lque l'FBI visités visitar les oficines de l'Analog Science Fiction and Fact .

Asimov va dir que "els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki del 1945 van fer que la ciència ficció fos respectada. Un cop es va produir l’horror a Hiroshima, tothom va poder veure que els escriptors de ciència ficció no eren merament somiadors i pirates, i que molts dels motius d’aquesta classe de literatura formaven part permanentment dels titulars dels diaris ". Amb la història de l' incident OVNI de Roswell a Roswell (Nou Mèxic) el 1947, la ciència ficció ja s'havia convertit en un folklore modern.

L'Edat d'Or

El període dels anys quaranta i cinquanta es denomina sovint l’ Edat d’Or de la Ciència Ficció .

Revista Analog

Amb l’aparició el 1937 d’un editor exigent, John W. Campbell, Jr., a Analog Science Fiction and Fact, i amb la publicació de contes i novel·les d’escriptors com Isaac Asimov, Arthur C. Clarke i Robert A. Heinlein, la ciència-ficció va començar a guanyar-se la categoria de ficció seriosa.

Campbell va exercir una influència extraordinària sobre l'obra del seu grup d'escriptors, configurant així la direcció de la ciència ficció. Asimov va escriure: "Érem extensions d'ell mateix; érem els seus clons literaris". Sota la direcció de Campbell, els anys de 1938 – 1950 es coneixeria com la "edat d'or de la ciència ficció", encara que Asimov assenyala que el terme Edat d'Or s'ha utilitzat de manera més flexible per referir-se a altres períodes de la història de la ciència ficció.

Les guies de Campbell als seus escriptors incloïen el seu famós dictamen: "Escriu-me una criatura que pensi tan bé com un home, o millor que un home, però no com un home". Va destacar una qualitat d’escriptura superior a la dels editors anteriors, prestant especial atenció al desenvolupament del grup de joves escriptors que s’hi van adherir.

Les aventures en el gènere d’escriptors que no es dedicaven exclusivament a la ciència ficció també van afegir respectabilitat. Tanmateix, les portades de revistes de monstres amb ulls d’insecte i dones poc vestides van conservar la imatge d’un gènere sensacionalista que només atraia els adolescents. Hi havia un desig públic d'emocions, el desig de la gent de ser portada de la seva vida avorrida cap al món dels viatges espacials i l’aventura.

Campbell també va contribuir a la difusió l’auge de la religió de L. Ron Hubbard, Cienciologia . Hubbard va ser considerat un prometedor escriptor de ciència ficció i un protegit de Campbell, que va publicar els primers articles de Hubbard sobre Dianètica i la seva nova religió. A mesura que avançava el regnat de Campbell com a editor d' Analog, Campbell va prestar més atenció a idees com la de Hubbard, escrivint editorials en suport de Dianetics. Tot i que Analog va continuar tenint una base de fans fidel, els lectors van començar a recórrer a altres revistes per trobar històries de ciència ficció.

El Segle d’Or en altres mitjans

Amb el nou material d’origen proporcionat pels escriptors de l’Edat d’Or, els avenços en efectes especials i el desig públic de material que tractés els avenços tecnològics de l’època, hi havia tots els elements per crear obres significatives de cinema de ciència ficció.

Com a resultat, les pel·lícules de ciència-ficció es van imposar a la dècada de 1950, produint pel·lícules com Destination Moon, Són elles!, Invasion of the Body Snatchers, Forbidden Planet i moltes altres. Aquestes pel·lícules es basaven en històries d’escriptors de Campbell. L'enigma d'un altre món es va adaptar a partir d’una història de Campbell, Them and Invasion of the Body Snatchers es basava en les novel·les de Jack Finney , Destination Moon en una novel·la de Heinlein i El monstre dels temps remots es derivava d’una història curta de Ray Bradbury. L'Apocalipsi i postapocalipsi a la ficció de John Wyndham, amb El dia dels trifids i The Kraken Wakes, també van proporcionar material important.

La ciència ficció també havia aparegut en còmics nord-americans com Planet Comics, però es va produir un important pas endavant amb la sèrie d’antologia Weird Science (còmic) i Weird Fantasy, publicada per EC Comics, que inclouria algunes adaptacions d’autors com Ray Bradbury, juntament amb moltes històries originals. Classics Illustrated ja havia publicat adaptacions de contes de Wells i Verne.

Al mateix temps, la ciència ficció va començar a aparèixer en un nou mitjà: la televisió. El 1953 la TV britànica ja va mostrar The Quatermass Experiment, el primer programa rellevant de ciència ficció, tot i que també es podria qualificar de terror . Als Estats Units es van mostrar herois de ciència ficció com Captain Video, Flash Gordon i Buck Rogers, programes que s’assemblaven més a la ciència ficció precampbelliana. Aquests espectacles també van veure productes derivats de còmics.

Final de l'Edat d'Or

Buscant una major llibertat d’expressió, els escriptors van començar a publicar els seus articles en altres revistes com The Magazine of Fantasy and Science Fiction, la If, i una revifada Amazing Stories. Però especialment amb, Galaxy .

Sota els editors HL Gold i després Frederik Pohl, Galaxy va impulsar una forma més literària de ciència ficció que agafava els fonaments de la literatura més tradicional, menys insistent en la versemblança científica de les edicions de Campbell . L'ascens de Galaxy va indicar el final de la ciència ficció de l'Edat d'Or, tot i que la seva majoria d'escriptors van ser capaços d'adaptar-se als canvis del gènere i continuar escrivint. Alguns, però, es van traslladar a altres camps. Així, Isaac Asimov i altres van començar a escriure fets científics gairebé en exclusiva.

La New Wave i les seves conseqüències

Editors convencionals

Fins al 1950, les revistes eren l’única manera en què els autors podien publicar històries noves. Només petites impremtes especialitzades com Arkham House i Gnome Press van publicar llibres de tapa dura de ciència ficció, tots reeditats a partir d’històries de revistes. Amb poques excepcions com les col·leccions Adventures in Time and Space i Treasury of Science Fiction, les principals grans editorials només imprimien Verne i Wells. La majoria dels llibres de gènere es venien per correu des de petites publicitats de revistes, perquè les llibreries poques vegades incorporaven ciència ficció.

El 1951, les petites impremtes van demostrar que existia uaa demanda suficient de llibres de ciència ficció, per provocar que les revistes imprimissin columnes de ressenyes periòdiques. Les grans empreses ordinàries, van publicatr el subgènere Hard Boiled de novel·la negra durant la Segona Guerra Mundial. Primer va ser Doubleday el 1950, seguida a continuació per Simon & Schuster, Scribner's, Putnam van entrar al mercat de ciència ficció. Van editar fix-ups com Les cròniques marcianes, versions noves d'històries serialitzades i ficció original. La demanda d'aquests continguts va créixer a mesura que les impremtes especialitzades havien esgotat l’oferta d’històries que es puguessin reimpirmir i d’alta qualitat. Llavors van aparèixer noves revistes de gènere (38 publicacions diferents de ciència ficció existien als EUA i al Regne Unit el 1953); i revistes de gran tirada com Playboy, Collier's i Esquire publicar històries. Històries de gènere com A Canticle for Leibowitz de Walter M. Miller Jr., es van convertir en un èxit de vendes com a llibres. Per primera vegada, un autor podia escriure ciència ficció a temps complet. Barry N. Malzberg va calcular que escribint 1.000 paraules al dia guanyaria el doble de la renda mitjana nacional, i Asimov va deixar d'ensenyar a la Boston University School of Medicine després de guanyar més diners com a escriptor.

Les grans tirades i xarxes de distribució de les principals empreses de llibres van reduir els preus i van augmentar la disponibilitat, però van desplaçar les petites editorials. Algis Budrys va dir més tard que "ells mateixos dibuixarien el desastre" del boom de ciència ficció dels anys cinquanta que van ajudar a impulsar. Tot i que les vendes de llibres continuaven creixent, la indústria de les revistes gairebé es va esfondrar des de l'excepció de nous títols, passant de 23 a mitjan 1957 a sis a finals del 1960. Autors com Heinlein, Clarke, Vonnegut i Bradbury publicaven a través de publicacions no gènere que pagaven a taxes molt més altes. Escriptors destacats com Budrys, Miller, Theodore Sturgeon i Robert Silverberg van deixar la indústria.

Precursors de la New Wave

Samuel Beckett amb The Unnamable i Tot esperant Godot,va influir en la literatura dels anys cinquanta. En el primer títol, es prescindeix de tot sentit del lloc i del temps; només queda una veu entre les ganes de continuar existint i les ganes de trobar silenci i oblit. L'altre escriptor important que va utilitzar el terme "Unnamable" com a títol va ser HP Lovecraft. En aquest últim, el temps i les paradoxes de causa i efecte esdevenen temàtiques. La influència de Beckett en la intel·lectualitat, així com la influència general de l'existencialisme i les batalles legals per publicar llibres classificats llavors com a obscens, van fer que es generès una ciència ficció més sofisticada, especialment a Gran Bretanya.

William S. Burroughs (1914 – 1997) va ser l’escriptor que finalment va ajuntar la ciència ficció amb les tendències de la literatura postmoderna . Amb l'ajut de Jack Kerouac, Burroughs va publicar Naked Lunch, la primera d'una sèrie de novel·les que utilitzen una tècnica semi-dadaista anomenada Cut-up i deconstruccions postmodernes de la societat convencional, apartant la màscara de la normalitat per revelar el no-res. Burroughs va mostrar visions de la societat com una conspiració d’estrangers, monstres, estats policials, narcotraficants i nivells alternatius de realitat. La lingüística de la ciència ficció es va fusionar amb els experiments del postmodernisme en una gestalt de generació beat.

La New Wave

El 1960, el novel·lista britànic Kingsley Amis va publicar New Maps of Hell, una història literària i un examen del camp de la ciència ficció. Aquesta atenció d’un escriptor popular i acceptat va fer finalment molt be per la reputació de la ciència ficció.

Una altra fita va ser la publicació, el 1965, de Dune de Frank Herbert. Es una complexa obra de ficció que presenta intriga política en una futura galàxia, creences religioses místiques i l'ecosistema del planeta desert Arrakis . Una altra va ser l’aparició de l’obra de Roger Zelazny, les novel·les del qual, com Lord of Light i les seves famoses The Chronicles of Amber, van demostrar que les línies entre ciència-ficció, fantasia, religió i comentaris socials podien ser molt bones.

També el 1965, la pel·lícula Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution del director francès Jean-Luc Godard va utilitzar el mitjà de apocalipsi o distòpia per explorar el llenguatge i la societat.

A Gran Bretanya, la generació de 1960 d'escriptors batejada com " New Wave ", experimentava amb diferents formes de ciència ficció, estenent el gènere cap al surrealisme, el drama psicològic i els corrents principals. La New Wave dels anys 60 es va centrar en la redacció de la revista New Worlds després que Michael Moorcock assumís el control editorial el 1963. William Burroughs va tenir una gran influència. Els escriptors de la New Wave també es creien a si mateixos basant-se en el llegat del moviment artístic francès de la Nouvelle vague. Tot i que la New Wave era en gran part un moviment britànic, hi va haver desenvolupaments paral·lels a la ciència ficció nord-americana simultàniament. La relació de la New Wave britànica i nordamericana va quedar clara amb l’antologia original de Harlan Ellison, Dangerous Visions, que presentava escriptors de ciència ficció, tant nord-americans com britànics, escrivint històries que empenyien els límits del que era acceptable en una revista de ciència ficció. Isaac Asimov, escrivint una introducció a l'antologia, la va etiquetar com a Segona Revolució, després de la primera revolució que va produir l'Edat d'Or.

La New Wave i els seus contemporanis van posar un èmfasi més gran en l’estil i en una forma més contundent de narrar històries. També van buscar controvèrsia en temes que els escriptors de ciència ficció més antics havien evitat. Per primera vegada la sexualitat, que Kingsley Amis s'havia queixat gairebé ignorada a la ciència ficció, va ser considerada seriosament per escriptors com Samuel R. Delany, Ursula K. Le Guin, Norman Spinrad i Theodore Sturgeon . També es va donar veu als problemes polítics contemporanis, ja que John Brunner i JG Ballard escriure contes cautelars sobre, respectivament, la sobrepoblació i l'apocalipsi.

Asimov va assenyalar que la Segona Revolució era molt menys clara que la primera, atribuint-ho al desenvolupament de l'antologia, que va fer que les històries més antigues tinguessin més protagonisme. Però diversos escriptors de l’Edat d’Or van canviar el seu estil a mesura que va sortir l’èxit de New Wave. Robert A. Heinlein va passar de les històries futuristes de Campbell a obres de ficció estilísticament aventureres i obertes sexualment, en particular Stranger in a Strange Land i The Moon Is a Harsh Mistress . Isaac Asimov va escriure obres New Wave amb Fins i tot els déus . Molts altres també van continuar amb èxit a mesura que els estils van canviar.

Les pel·lícules de ciència ficció es van inspirar en els canvis del gènere. El 2001 de Stanley Kubrick : Una odissea de l’espai i La taronja mecànica van donar forma visual al nou estil del gènere. Una infinitat d’altres pel·lícules, incloses THX 1138 i Soylent Green, van representar un futur distòpic.

Ursula K. Le Guin extrapolaria canvis socials i biològics de naturalesa antropològica. Philip K. Dick explorava la metafísica de la ment en una sèrie de novel·les i històries que rarament semblaven dependents del seu contingut de ciència ficció. Le Guin, Dick i altres com ells es van associar més al concepte de ciència ficció suau que a la New Wave.

La ciència ficció suau es contrastava amb la noció de ciència ficció dura . Tot i que la versemblança científica havia estat un principi central del gènere des de Gernsback, escriptors com Larry Niven i Poul Anderson van donar una nova vida a la ciència ficció dura, elaborant històries amb un estil d’escriptura més sofisticat i protagonistes profundament caracteritzats, tot conservant un alt nivell de sofisticació científica. .

Ciència ficció als anys vuitanta

Ciberpunk

A principis dels anys vuitanta, el mercat de la fantasia era molt més gran que el de gairebé tots els autors de ciència ficció. La New Wave s’havia esvaït com una presència important en el panorama de ciència ficció. A mesura que les noves tecnologies de la informàtica personal van esdevenir una part integral de la societat, els escriptors de ciència ficció van sentir la necessitat de fer declaracions sobre la seva influència en el panorama cultural i polític. Basant-se en el treball de la New Wave, el moviment Cyberpunk es va desenvolupar a principis dels anys 80. Tot i que va exercir la mateixa influència en l'estil que va fer la New Wave, va desenvolupar el seu propi estil únic, centrant-se normalment en els "punks" del seu futur món subterrani imaginat. Autors del ciberpunk com William Gibson es van desviar de l’optimisme tradicional i del suport al progrés de la ciència ficció tradicional. Neuromancer de Gibson, publicat el 1984, va anunciar el moviment ciberpunk al món literari més gran i va tenir un èxit comercial enorme. Altres escriptors clau del moviment van ser Bruce Sterling, John Shirley i més tard Neal Stephenson . Tot i que el Cyberpunk es pol·linitzaria amb altres estils de ciència ficció, al principi semblava haver-hi alguna noció de puresa ideològica. John Shirley va comparar el moviment Cyberpunk amb una tribu.

Durant la dècada de 1980, es va produir un gran moviment de treballs de manga i anime ciberpunk al Japó. El mes notable és el manga Akira del 1982 i la seva adaptació cinematogràfica del 1988 Akira (pel·lícula). L'anime Megazone 23 del 1985 i el manga Ghost in the Shell del 1989 que també van ser adaptats al cinema Ghost in the Shell el 1995.

La ciència ficció contemporània

La ciència ficció contemporània ha estat marcada per la difusió del ciberpunk a altres parts de les ideologies. El ciberpunk ja no és una tribu gueto dins de la ciència ficció, sinó una part integral del camp les interaccions amb altres parts, del qual han estat el tema principal de la ciència ficció al començament del segle XXI.

Cal destacar que el ciberpunk ha influït en el cinema, en obres com la sèrie Johnny Mnemonic i The Matrix, en anime com Akira i Ghost in the Shell i en videojocs, amb les sèries Deus Ex i Metal Gear . Aquesta entrada del ciberpunk a la cultura dominant ha conduït a la introducció de motius estilístics del ciberpunk a les masses, particularment a l’estil de la moda ciberpunk. També ha conduït a altres desenvolupaments, com ara Steampunk: un subgènere de ciència ficció i fantasia que incorpora dissenys tecnològics i estètics inspirats en maquinària industrial de vapor del segle XIX). Dieselpunk, combina l’estètica de la tecnologia basada en dièsel d’entreguerres fins a la dècada de 1950 amb tecnologia retro-futurista i sensibilitats postmodernes.

Els temes emergents a la dècada de 1990 incloïen qüestions mediambientals, les implicacions d'Internet global i l'univers de la informació en expansió, qüestions sobre biotecnologia i nanotecnologia, així com un interès post- guerra freda per les societats de postescassetat; The Diamong Age de Neal Stephenson explora exhaustivament aquests temes. Les novel·les de saga Vorkosigan de Lois McMaster Bujold van tornar a posar en relleu la història impulsada pels personatges.

La dependència del ciberpunk en la ciència ficció del futur proper s’ha aprofundit. A la novel·la de William Gibson del 2003, Pattern Recognition, la història és un relat ciberpunk explicada en el present, amb límit final de l’extrapolació del futur proper.

Les idees de Cyberpunk s’han estès en altres direccions. Els escriptors d’òpera espacial han escrit treballs amb motius ciberpunk, incloses les sèries Kiln People de David Brin i la sèrie Fall Revolution de Ken MacLeod. Aquesta fusió dels dos fils de ciència ficció dispars als anys vuitanta ha produït una literatura extrapolacional en contrast amb les històries tecnològiques explicades en el present.

John Clute escriu que la ciència ficció al començament del segle XXI es pot entendre de dues maneres: "una visió del triomf de la ciència ficció com a gènere i com una sèrie de textos destacats que van representar a la nostra mirada els futurs significatius que, durant aquells anys, es van produir ... [o] ... indesxifrable del món durant aquells anys ... fatalment indistingible del món que va intentar adumbrar, significar ".

Vegeu també

• Ficció especulativa (secció Història, secció Distinció emergent de la ciència ficció i esquema de gènere preexistent)
• Pel·lícula de ciència ficció (secció Història)
• Cinema de ciència-ficció
• Ciència-ficció feminista
• Ciència-ficció dura
• Història de l’espai interestel·lar
• Space opera

Bibliografia complementària

• Aldiss, Brian Wilson; Wingrove, David. Trillion Year Spree: The History of Science Fiction. House of Stratus, 2001, p. 639. ISBN 9780755100682. 
• Amis, Kingsley. New Maps of Hell. Penguin, 2012, p. 144. ISBN 9780141198637. 
• Asimov, Isaac. Asimov on Science Fiction. Granada, 1983, p. 334. ISBN 9780246120441. 
• Cadigan, Pat. The Ultimate Cyberpunk. Ibooks, 2004, p. 416. ISBN 9780743486521. 
• Canavan, Gerru; Eric Carl Link. The Cambridge History of Science Fiction. Cambridge University Press, 2018. ISBN 9781316733011. 
• Claeys, Gregory. The Cambridge Companion to Utopian Literature. Cambridge University Press, 2010. ISBN 9781139828420. 
• de Camp, L. Sprague; deCamp, Catherine Crook. Science-Fiction Handbook. Hachette, 2014, p. 320. ISBN 9780575103610. 
• Duvall, John N. The Cambridge Companion to American Fiction After 1945. Cambridge University Press, 2012, p. 271. ISBN 9780521196314. 
• Gaiman, Neil. The Greenwood Encyclopedia of Science Fiction and Fantasy: Themes, Works, and Wonders, Volum 1. Greenwood Publishing Group, 2005, p. 1395. ISBN 9780313329517. 
• Glover, David; Scott McCracken. The Cambridge Companion to Popular Fiction. Cambridge University Press, 2012, p. 225. ISBN 9780521513371. 
• Grant, John; Clute, John. The Encyclopedia of Fantasy. St. Martin's Press, 1999, p. 1079. ISBN 9780312198695. 
• Harlan, Ellison. Dangerous Visions. Hachette, 2012, p. 688. ISBN 9780575108035. 
• James, Edward; Farah Mendlesohn. The Cambridge Companion to Science Fiction. Cambridge University Press, 2003, p. 295. ISBN 9780521016575. 
• James, Edward; Farah Mendlesohn. The Cambridge Companion to Fantasy Literature. Cambridge University Press, 2012, p. 268. ISBN 9780521429597. 
• James, David. The Cambridge Companion to British Fiction: 1945-2010. Cambridge University Press, 2015, p. 252. ISBN 9781107040236. 
• Kears, Carl; Paz, James. Medieval Science Fiction. King's College London, Centre for Late Antique & Medieval Studies, 2016, p. 304. ISBN 9780953983889. 
• Landon, Brooks. Science Fiction After 1900: From the Steam Man to the Stars. Routledge, 2014, p. 286. ISBN 9781136761195. 
• Link, Eric Carl; Gerry Canavan. The Cambridge Companion to American Science Fiction. Cambridge University Press, 2015, p. 254. ISBN 9781107052468. 
• Nicholls, Peter; Clute, John. The Encyclopedia of Science Fiction. St. Martin's Griffin, 1995, p. 1386. ISBN 9780312134860. 
• Seed, David. A Companion to Science Fiction. John Wiley & Sons, 2008, p. 612. ISBN 9781405144582.