Bandada de llops
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
Una llopada [1] és un grup de llops organitzats d'acord a una estricta jerarquia social. La llopada és liderada per un mascle alfa i una femella alfa. Originalment es va creure que aquesta estructura social permetia al llop, un predador social, obtenir preses majors a la seva grandària; noves teories suggereixen, però, que amb l'estratègia de llopada es maximitza l'èxit reproductiu.
La grandària de la llopada pot variar al llarg del temps i és controlat per factors que inclouen el tipus d'hàbitat, personalitats individuals i reserves de menjar. Generalment les llopades contenen entre dos i sis animals, encara que s'han documentat llopades amb més de 20. La jerarquia o ordre del rang de la llopada és relativament estricte, amb els alfes (un mascle i una femella) en la cúspide i l'omega en el més baix. La jerarquia afecta totes les activitats de la llopada, des de quin llop menja primer fins a quin se li permet reproduir-se (generalment només a l'alfa).
Taula de continguts |
Animals Alfa [modifica]
La parella alfa gaudeix de la major llibertat social de tots els animals del ramat, però no són líders en el sentit en què els humans solen pensar. No donen als altres llops ordres. Els alfes simplement tenen major llibertat per triar on volen anar i què els agradaria fer, i la resta de la llopada normalment els segueixen.
Mentre que la majoria de les parelles alfa són monògames, hi ha excepcions. Un animal alfa pot aparellar amb un animal amb una posició en la jerarquia més baixa, especialment si l'altre alfa està relacionat (un germà o germana verbigràcia). Així mateix els llops no s'aparellen per sempre. La mort d'un animal alfa no afecta l'estatus de l'altre alfa, el qual usualment prendrà a una altra parella.
Normalment només la parella alfa pot reproduir-se i criar una ventrada de cadells. Altres llops en la llopada poden reproduir-se, i fins i tot fecundar cadells, però manquen de llibertat o de recursos necessaris per mantenir els cadells fins a la maduresa. Tots els llops de la llopada participen en la cria dels llobatons.
Establiment del rang [modifica]
L'ordre del rang s'estableix i manté al llarg d'una sèrie de baralles ritualitzades i postures millor descrites com una intimidació ritual. Els llops prefereixen una guerra psicològica al combat real i l'alt rang es basa més en la personalitat o actitud que en la mida o en la força. El com es manté i es fa complir el rang, varia àmpliament entre llopades i entre animals individuals. En grans llopades plenes d'animals tractables, o en un grup d'animals joves, l'ordre del rang pot canviar gairebé constantment, o fins i tot pot ser circular (animal A domina l'animal B que domina al C que domina a l'A).
La pèrdua del rang pot ocórrer gradual o sobtadament. Un llop més vell pot simplement triar apartar-se quan un retador ambiciós es presenta, canviant-se el rang sense vessament de sang. O l'animal més gran pot triar lluitar amb diferents graus d'intensitat. Mentre que un alt percentatge de les agressions no causen danys i són rituals, algunes baralles sí poden causar ferides. El perdedor de tal combat és freqüentment espantat de la llopada, o, rarament, pot ser mort. Aquest tipus de domini és més comú als mesos d'hivern, quan és l'època de reproducció.
Creació de noves llopades [modifica]
Les noves llopades es formen quan un llop deixa la seva llopada de naixement i reclama un territori. Els llops que busquen altres llops amb els quals formar una llopada poden viatjar distàncies molt llargues a la recerca de territoris apropiats. Individus dispersos han d'evitar els territoris d'altres llops perquè els intrusos són espantats o matats. Això probablement explica l'actitud predadora dels llops cap als gossos. La majoria dels gossos, excepte potser els de grans dimensions, no tenen molta oportunitat d'èxit en contra un llop que estigui protegint el seu territori d'elements indesitjats.
