Figueres (Alt Empordà)

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la capital de l'Alt Empordà. Vegeu altres significats a «Figueres».


Figueres
Bandera de Figueres Escut de Figueres
(En detall) (En detall)
Localització


Municipi de l'Alt Empordà
Museu Dalí de Figueres
Museu Dalí de Figueres
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca		 Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà
Gentilici Figuerenc, figuerenca
Superfície 19,31 km²
Altitud 39 m
Població (2008)
  • Densitat		 42,809 hab.
2.216,93 hab/km²
Coordenades 42° 16′ 2″ N 2° 57′ 45″ ECoordenades: 42° 16′ 2″ N 2° 57′ 45″ E
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:
3
Santi Vila i Vicente (CiU)
Agermanament Marinhana (França)
Neukölln (Alemanya)

Figueres és la capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Taula de continguts

[edita] Geografia

La ciutat de Figueres és el principal nucli urbà i pol econòmic i comercial de l'Empordà. Es troba situada en el centre de la plana altempordanesa, a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Figueres és la ciutat més poblada de la comarca, amb 41.115 habitants, xifra que representa un terç de la població total de la comarca. El municipi de Figueres té una extensió de 19,38 km². És una ciutat ben comunicada, gràcies a la seva situació, ja que des de Figueres és possible anar a la platja, a la muntanya o travessar la frontera en un interval no superior a la mitja hora. Les principals vies de comunicació són la línia ferroviària de Barcelona a Portbou, l'autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, la carretera N-II de Barcelona a França i altres vies secundàries que connecten l'Alt Empordà amb el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Baix Empordà.

Figueres està situada a 39 m sobre el nivell del mar, prop dels Pirineus i de la frontera francesa.

Distàncies des de Figueres a altres ciutats:

[edita] Economia

La ciutat de Figueres gaudeix d'una situació privilegiada, a la cruïlla de la principal via de comunicació que va de Barcelona al Rosselló i França i de la ruta que condueix de la costa empordanesa a l'interior del Prepirineu. Aquesta situació l'ha convertit, des d'antic, en un punt de trobada i d'aturada, de viatgers, menestrals i comerciants de tota mena.

L'atractiu comercial de Figueres és gran, sobretot per a la comarca de l'Alt Empordà, que hi ha trobat un centre proveïdor de tots els serveis necessaris, però també per a altres zones pròximes. Tot i que aquest atractiu s'ha matisat darrerament, amb l'auge d'altres localitats i la competència de Girona i Olot, Figueres continua sent un reclam setmanal important per a la seva comarca, que hi acudeix setmanalment a mercat (els dijous).

El desenvolupament del turisme ha afavorit molt la ciutat, que és la població i el centre comercial i cultural més important i pròxim a l'actual frontera francoespanyola pel sud. Figueres és visitada anualment per molts dels turistes que travessen la frontera i aprofiten per fer-hi una petita aturada, i també per molts veïns nord-catalans i francesos.

Actualment, el principal sector econòmic de Figueres és el sector terciari. La restauració, l'alimentació i tots els comerços i serveis que ofereix la ciutat hi representen un 75% de l'activitat econòmica. El sector comercial, tradicionalment de petites superfícies, s'ha començat a renovar i modernitzar en els darrers anys.

[edita] Demografia

Entitat de població Habitants
Figueres 38.509
Palol 16
Vilatenim 359
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
165 169 218 1.989 5.713 10.645 11.956 12.116 10.922
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
12.238 13.470 14.362 16.614 16.841 17.797 22.557 30.532 34.463
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
34.907 35.202 33.157 33.600 34.023 35.174 37.032 39.641 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1975 s'incorpora Vilatenim i Palol, antic municipi.

[edita] Política

Ajuntament de Figueres
Resultats electorals de Figueres (Alt Empordà), 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Santiago Vila Vicente 4.779 7
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Francesc Canet i Coma 3.658 6
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Joan Armangué Ribas 3.005 5
Partit Popular Joan Casas Luís 1.440 2
Iniciativa per Catalunya Verds - Entesa pel Progrés Municipal Richard Elelman 752 1
Altres 391 -
En blanc 316 -
Total 14.412 21

Actualment governa CiU en coalició amb el PSC i ICV.


el museu de figueres: El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, va ser construït sobre les restes de l’antic Teatre de Figueres, i conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística de Salavdor Dalí (1904-1989), des de les seves primeres experiències artístiques i les seves creacions dins el surrealisme, fins a les obres dels últims anys de la seva vida.

[edita] Història

El primer topònim, de la zona de Figueres que es menciona en un document és Garrigal.

El nom actual deriva de Ficaris, de l'època visigòtica. El 1267 el rei Jaume I li va concedir una carta pobla i anys més tard Hug V, comte d'Empúries, la va incendiar.

De l'antiga muralla queda dempeus la torre Gorgot, integrada al Teatre-Museu Dalí.

La ciutat és el bressol de la sardana, les primeres composicions de la qual són degudes a Pep Ventura, figuerenc nascut accidentalment a Alcalà la Real (Jaén).

[edita] Art i arquitectura

Entre d'altres, Figueres compta amb els següents monuments:

[edita] Tradicions i cultura

La festa major de Figueres se celebra el 3 de maig amb motiu de les Fires de la Santa Creu. El 29 de juny se celebra la festa petita, amb motiu de la diada del patró de la ciutat, sant Pere. Figueres compta amb un destacat conjunt de gegants i capgrossos.

Figueres acull la seu de:

[edita] Museus i teatres

[edita] Festivals

[edita] Mitjans de comunicació

  • Setmanari de l'Alt Emporda. Nascut el 4 de gener de 1978. És el segon setmanari d'informació comarcal de Catalunya en difusió, segons l'Oficina de Justificació de la Difusió i la primera revista en català de tot Girona, segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Es publica els dimarts.
  • Hora Nova és el periòdic independent de l'Alt Empordà. La primera capçalera, amb més de 30 anys d'història. Es publica cada dimarts i cada divendres.


[edita] Figuerencs destacats

Alguns figuerencs destacats, d'origen i d'adopció:

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs


v • d • e
Municipis de l'Alt Empordà
Agullana  •  Albanyà  •  l'Armentera  •  Avinyonet de Puigventós  •  Bàscara  •  Biure  •  Boadella i les Escaules  •  Borrassà  •  Cabanelles  •  Cabanes  •  Cadaqués  •  Cantallops  •  Capmany  •  Castelló d'Empúries  •  Cistella  •  Colera  •  Darnius  •  l'Escala  •  Espolla  •  el Far d'Empordà  •  Figueres  •  Fortià  •  Garriguella  •  Garrigàs  •  la Jonquera  •  Lladó  •  Llançà  •  Llers  •  Masarac  •  Maçanet de Cabrenys  •  Mollet de Peralada  •  Navata  •  Ordis  •  Palau de Santa Eulàlia  •  Palau-saverdera  •  Pau  •  Pedret i Marzà  •  Peralada  •  Pont de Molins  •  Pontós  •  el Port de la Selva  •  Portbou  •  Rabós  •  Riumors  •  Roses  •  Sant Climent Sescebes  •  Sant Llorenç de la Muga  •  Sant Miquel de Fluvià  •  Sant Mori  •  Sant Pere Pescador  •  Santa Llogaia d'Àlguema  •  Saus, Camallera i Llampaies  •  la Selva de Mar  •  Siurana  •  Terrades  •  Torroella de Fluvià  •  la Vajol  •  Ventalló  •  Vila-sacra  •  Vilabertran  •  Viladamat  •  Vilafant  •  Vilajuïga  •  Vilamacolum  •  Vilamalla  •  Vilamaniscle  •  Vilanant  •  Vilaür
v • d • e
Capitals de la Cultura Catalana
2004: Banyoles  •  2005: Esparreguera  •  2006: Amposta  •  2007: Lleida  •  2008: Perpinyà  •  2009: Figueres  •  2010: Badalona  •  2011: Escaldes-Engordany
 Països Catalans
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Figueres_(Alt_Empord%C3%A0)»