Història del capitalisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fernand Braudel situa els orígens del capitalisme en l'Edat Mitjana, en algunes menudes ciutats comerciants

La història del capitalisme, en els seus orígens, fou font de grans debats sociològics, econòmics i històrics des del segle XIX. Tant els mercaders com el comerç existeixen des que existeix la civilització, però el capitalisme com sistema econòmic, en teoria, no va aparèixer fins al segle XVI en Anglaterra substituint al feudalisme. Segons Adam Smith, els éssers humans sempre han tingut una forta tendència a "realitzar barates, canvis i intercanvis d'unes coses per unes altres". D'aquesta forma al capitalisme, igual que al sistema de preus i l'economia de mercat, se li atribueix un origen espontani o natural dins de l'edat moderna.[1]

Aquest impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organitzar a Europa occidental des del segle XI fins al segle XIII. Les grans travessies i expedicions dels segles XV i XVI van reforçar aquestes tendències i van fomentar el comerç, sobretot després del descobriment del Nou Món i l'entrada en Europa d'ingents quantitats de metalls preciosos provinents d'aquelles terres. L'ordre econòmic resultant d'aquests esdeveniments va ser un sistema en el qual predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar béns i no en produir-los. La importància de la producció no es va fer palesa fins a la Revolució industrial que va tenir lloc en el segle XIX.

No obstant això, ja abans de l'inici de la industrialització havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, el empresari, que és, segons Schumpeter, l'individu que assumeix riscos econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat amb la finalitat d'obtenir beneficis en el futur; ja que aquest és desconegut, tant la possibilitat d'obtenir guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, pel que el paper de l'empresari consisteix a assumir el risc de tenir pèrdues o guanys.

El camí cap al capitalisme a partir del segle XIII va ser aplanat gràcies a la filosofia del Renaixement i de la Reforma. Aquests moviments van canviar de forma dràstica la societat, facilitant l'aparició dels moderns Estats nacionals (i posteriorment l'Estat de Dret com sistema polític i el liberalisme clàssic com ideologia) que van proporcionar les condicions necessàries per al creixement i desenvolupament del capitalisme en les nacions europees. Aquest creixement va ser possible gràcies a l'acumulació de l'excedent econòmic que generava l'empresari privat i a la reinversió d'aquest excedent per a generar major creixement econòmic, la qual cosa va generar industrialització en les regions del nord.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guillermo Hirschfeld Refundar el capitalismo: Una misión imposible (origen i actualitat del capitalisme)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]