Viquipèdia:Biografies seleccionades
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Biografies
[modifica]
Alexandre III el Gran (Μέγας Αλέξανδροςm en grec), nascut a la fi de juliol del 356 aC i mort el 10 de juny del 323, va ser rei de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. És potser una de les figures més atractives de la Història.
Fill del rei Filip II de Macedònia i d'Olímpia de l'Epir, Alexandre va ser educat com un príncep hereu i des dels primers anys va rebre una sòlida formació atlètica i militar. Als 14 anys va ser posat sota la tutela del filòsof Aristòtil, que va continuar amb l'educació grega que estava rebent i va incentivar el seu interès per àmplies branques del coneixement com la geografia, la medicina, la poesia, la zoologia i la botànica.
{{Biografia_de_la_setmana_1}} - discussió - modifica - historial
Miguel de Cervantes Saavedra (Alcázar de San Juan 29 de setembre de 1547 - Madrid 23 d'abril de 1616) va ser un escriptor castellà, conegut sobretot per la seva novel·la El Quixot.
Era fill de Rodrigo de Cervantes, cirurgià, i de Leonor de Cortines Sánchez. Es va educar en l'Estudi de la Vila de Madrid que regentaba, en aquell temps, Juan López de Clots, un intel·lectual d'orientació erasmista.
{{Biografia_de_la_setmana_2}} - discussió - modifica - historial
William Leonard S. Churchill va ser el primer ministre del Regne Unit, setè Duc de Marlborough, nascut el 30 de novembre de 1874 a Blenheim i mort a Londres el 24 de gener de 1965.
Fill de Lord Randolph Churchill, setè comte de Malborough, i de la nord-americana Jennie Jerome. No es va distingir com a bon estudiant i va anar ingressar en una acadèmia militar. Va compaginar la carrera militar amb el periodisme, cosa que li va proporcionar força notorietat, que va aprofitar per iniciar una carrera política en el partit conservador.
{{Biografia_de_la_setmana_3}} - discussió - modifica - historial
Frédéric-François Chopin (Zelazowa-Wola, 1 de març de 1810 – París, 17 d'octubre de 1849) és generalment considerat com el més gran dels compositors polonesos i entre els mes grans compositors de piano. Va compondre quasi exclusivament per piano. El seu propi nom era Fryderyk Franciszek Chopin, i només va adoptar la forma francesa: Frédéric-François quan va deixar Polònia i va anar a París a l'edat de 20 anys, d'on no va tornar mai. El seu llinatge és algunes vegades escrit Szopen en els texts polonesos.
{{Biografia_de_la_setmana_4}} - discussió - modifica - historial
Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Narrador i gramàtic valencià, va fer un dels més importants treballs de recolecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de la estandardització i normativització del català al País Valencià.
Enric Valor nasqué l'any 1911 al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates.
{{Biografia_de_la_setmana_5}} - discussió - modifica - historial
Filippo di Ser Brunellesco Lippi, conegut com a Filippo Brunelleschi (1377-1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià. Les seves obres més famoses són totes a Florència.
La seva obra mestra és l'alta cúpula de Santa Maria del Fiore, de base octagonal, acabada el 1434, la primera cúpula destacable erigida a Itàlia des de l'antiguitat.
{{Biografia_de_la_setmana_6}} - discussió - modifica - historial
Francisco José de Goya y Lucientes (30 de març de 1746 - 15 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador espanyol. Va néixer en Fuendetodos, Saragossa i després va viure principalment en Madrid. Marcat per l'obra de Velázquez, hauria d'influir, al seu torn, en Edouard Manet, Picasso i gran part de la pintura contemporània. Format en un ambient artístic rococó, va evolucionar cap a un estil personal i va pintar quadres que, com els famosos El 3 de maig de 1808 a Madrid o Els afusellaments en la muntanya del Príncep Pío (1814), (Museu del Prado, Madrid), es conten entre les grans obres mestres de la història de l'art.
{{Biografia_de_la_setmana_7}} - discussió - modifica - historial
Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (vora 1398, Magúncia - 3 de febrer, 1468) va ser un ferrer i inventor alemany, famós per les seues contribucions i la invenció de la impremta de caràcters mòbils durant la dècada del 1450, inspirat en les premses del vi.
El seu invent va facilitar enormement la publicació de llibres i va ser un dels condicionants del Renaixement a Europa.
{{Biografia_de_la_setmana_8}} - discussió - modifica - historial
Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general de Alexandre el Gran. Va nàixer l'any 69 aC (data aproximada) i va morir l'any 30 aC. Era filla de Cleòpatra V Trifena I i de Ptolemeu XII Auletes a qui va heretar en el tron a l'edat de 17 anys, junt amb el seu germà Ptolemeu XIII (que comptava tan sols 12 anys), que seria el seu espòs, segons requeriment de les lleis de regnat i successió del moment.
{{Biografia_de_la_setmana_9}} - discussió - modifica - historial
Muhammad Ali-Haj (Àrab: محمد على) (nascut el 17 de gener de 1942 com Cassius Marcellus Clay Jr.), és un boxejador retirat nord-americà. se'l considera com un dels boxejadors més grans de tots els temps, alhora que un dels més famosos, fama que obtingué tant per la seva activitat esportiva com pel seu activisme polític. L'any 1999 va ser elegit Esportista del Segle per la revista Sports Illustrated.
{{Biografia_de_la_setmana_10}} - discussió - modifica - historial
Plató, Πλάτων Plátōn en grec, (ca. 21 de maig ? de 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates i mestre d'Aristòtil. El seu treball més important va ser La República (Grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seua visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs mantinguts entre ell i Sòcrates.
En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història verdatera" o "alétheia" -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlàntida.
{{Biografia_de_la_setmana_11}} - discussió - modifica - historial
L'Aiatol·là Seyyed Ruhol·lah Khomeini (آیتالله روحالله خمینی en persa) (17 de maig 1900 – 3 de juny 1989) fou un clerge xiïta iranià i el dirigent espiritual de la Revolució Islàmica Iraniana de 1979 que enderrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de l'Iran.
Khomeini, considerat un dirigent espiritual per molts musulmans xiïtes, va governar l'Iran des del triomf de la revolució el 1979 fins a la seva mort el 1989. A l'Iran, oficialment hom denomina Khomeini imam més que no pas aiatol·là, cosa que també fan els seus seguidors. Molts consideren Khomeini un dels homes més importants del segle xx i el 1979, la revista Time Magazine va nomenar-lo Home de l'Any.
{{Biografia_de_la_setmana_12}} - discussió - modifica - historial
Fernão Magalhães va ser un navegant portuguès nascut a Porto el 1480 i mort a Mactán, les Filipines, el 1521.
Va viure els seus primers anys en la cort de Portugal, però el seu afany d'aventures el va fer embarcar-se cap a l'Extrem Orient, on les factories portugueses vivien una època d'esplendor en les seues relacions amb els territoris que actualment conformen Malàisia, Indonèsia i les Filipines.
{{Biografia_de_la_setmana_13}} - discussió - modifica - historial
.jpg)
Marie Curie (Maria Skłodowska-Curie) ( 7 de novembre de 1867 - 4 de juliol de 1934 ) fou una pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions.
Nascuda a Varsòvia, Polònia, amb el nom de Maria Skłodowska, es va traslladar a París i va estudiar física i química a la Sorbona, on es va convertir en la primera dona a ensenyar a les seues aules. A la universitat es va associar amb un altre professor, Pierre Curie, amb qui es va casar. Junts van estudiar els materials radioactius, en particular el urani en forma de pechblenda, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extreia d'ella.
{{Biografia_de_la_setmana_14}} - discussió - modifica - historial
En Lluís Domènech i Muntaner (21 de desembre de 1850 - 27 de desembre de 1923) va ser un polític i arquitecte català que va destacar per les seves obres edificades en l'estil modernista català. Va néixer a Barcelona i en la seva joventut ja va posar de manifest el seu interès per l'arquitectura. Va estudiar la carrera d'arquitectura i va ocupar més endavant una càtedra al Col·legi d'Arquitectura de Barcelona. Des d'aquest càrrec va exercir una influència considerable sobre com devia ser el modernisme a Catalunya. Va escriure un article titulat En busca d'una arquitectura nacional, publicat a la revista La Renaixença, que marca el camí per una arquitectura moderna i nacional catalana.
{{Biografia_de_la_setmana_15}} - discussió - modifica - historial
Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 1809 - Downe, 1882) fou un naturalista britànic.
Va establir les bases de la moderna teoria evolutiva, en plantejar el concepte que totes les formes de vida s'han desenvolupat a través d'un lent procés de selecció natural. El seu treball va tenir una influència decisiva sobre les diferents disciplines científiques i sobre el pensament modern en general.
{{Biografia_de_la_setmana_16}} - discussió - modifica - historial
Calixt III és el nom que va adoptar Alfons de Borja en ser nomenat papa. Alfons va ser un dels membres més poderosos de l'extensa família Borja. Nascut a la Torreta de Canals (actual comarca de la Costera), molt a prop de Xàtiva, València el 1378. Va ser diplomàtic, professor i membre destacat de la cort de la Corona d'Aragó.
Fill de Domènec de Borja. Doctor en ambdós drets, professor a l’Estudi general de Lleida. En aquesta diòcesi el trobem fent els primers passos de la seva carrera jurídica, al servei de la cúria de Benet XIII d'Avinyó. El 1417 ingressa a la Cancelleria d'Alfons IV (V d'Aragó), dit el Magnànim, amb el càrrec de promotor de negocis de la cort; més endavant consta com a regent la Cancelleria i el 1420 ja és vicecanceller.
{{Biografia_de_la_setmana_17}} - discussió - modifica - historial
Amerigo Vespucci (Florència, 9 de març de 1454 – Sevilla, 22 de febrer de 1512) va ser un navegant italià que va explorar part del litoral atlàntic de l'Amèrica del Sud i donà a conèixer la idea que les terres explorades es tractaven d'un nou continent, i no part d'Àsia com havia pensat Cristòfor Colom. Arran d'això es va difondre el nom Amèrica per anomenar el nou continent.
{{Biografia_de_la_setmana_18}} - discussió - modifica - historial
Martin Luther King, va nèixer a Atlanta el 15 de gener de 1929, i a més de ser un famós clergue, va ser un activista en pro dels drets dels negres, per la qual cosa va ser retribuït amb el Premi Nobel de la Pau de 1964. Així doncs, fou un dels principals líders del moviment per a la defensa dels drets civils dels anys seixanta, que morí assassinat el 4 d'abril de 1968.
{{Biografia_de_la_setmana_19}} - discussió - modifica - historial
Giordano Bruno (Nola, Campània 1548 - Roma 17 de febrer de 1600) fou un filòsof italià executat per heretge.
El seu nom de naixement era Filippo, nat a a Nola, prop de Nàpols, fill del soldat Giovanni Bruno. Prengué el nom de Giordano quan es féu frare dominic al monestir de Sant Domenico aprop de Nàpols. El 1572 fou ordenat sacerdot. Estava interessat per la filosofia, amb una memòria excepcional, serà atret per les idees redescubertes en aquell temps d'Hermes Trismegistus, i Plató.
{{Biografia_de_la_setmana_20}} - discussió - modifica - historial
Averrois (Còrdova 1126 - Marraqueix, Marroc 10 de desembre de 1198) fou un filòsof, metge i astrònom de l'Al-Àndalus. El seu nom és la traducció de l'àrab Abu Al-Walid Muhammad Ibn Ahmad Ibn Rushd o simplement Ibn Rushd.
Escriví comentaris sobre l'obra d'Aristòtil i Plató (d'ací que fora conegut com el Comentador) i elaborà una enciclopèdia mèdica. Jacob Anatoli traduí les seues obres des de l'àrab a l'hebreu cap al 1200. Els seus escrits influïren en el pensament cristià de l'edat mitjana i el Renaixement.
{{Biografia_de_la_setmana_21}} - discussió - modifica - historial
Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulos (Nova York, 2 de desembre de 1923 - París, 16 de setembre de 1977), més coneguda pel nom artístic de Maria Callas fou una gran soprano greco-nordamericana i és considerada com la més famosa cantant d'òpera del període de postguerra.
La Callas combinava una impecable tècnica de bel canto amb un gran talent dramàtic, les quals coses la van fer la més famosa actriu cantant d'aquella època. Era extraordinàriament versàtil, car el seu repertori anava des de l'òpera seria clàssica, com La Vestale de Gaspare Spontini, fins a les òperes de Giuseppe Verdi, o Giacomo Puccini.
{{Biografia_de_la_setmana_22}} - discussió - modifica - historial
David Hume (26 d'abril de 1711 – 25 d'agost de 1776) va nèixer a Edimburg (Escòcia). Estudià dret, però exercí molt poc temps aquesta professió degut a les seves afeccions literàries i filosòfiques. El 1734 anà a França on va escriure la seva obra més important, el Tractat sobre la naturalesa humana, que no va tenir l'acolliment que ell esperava. Tot el contrari va succeir amb el segon dels seus escrits, Assaigs morals i polítics. L'èxit d'aquesta obra el portà a reelaborar el Tractat fent una exposició més senzilla en dos llibres: Investifació sobre l'enteniment humà i Investigació sobre els principis morals.
{{Biografia_de_la_setmana_23}} - discussió - modifica - historial
Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Barcelona, 6 de setembre de 1885), periodista, activista polític i més conegut per haver intentat resoldre el problema de la navegació submarina, en una època on els coneixements científics, no permetien assolir el seu propòsit amb èxit.
Aquest polític, artista i intel·lectual va néixer a Figueres, fill d'un boter. Monturiol estudià a Cervera i es llicencià en dret a Barcelona el 1845 si bé mai va exercir.
{{Biografia_de_la_setmana_24}} - discussió - modifica - historial
Gai Juli Cèsar, (en llatí Caius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar, (13 de juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC Roma) va ser un general i polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà al final de la República. Va vestir la toga, la corona i el ceptre d'un general triomfant i va utilitzar el títol d'imperator. Va ser cap de la religió de l'Estat (pontifex maximus), però sobretot tenia el comandament de tots els exèrcits, la qual cosa li proporcionava el control del poder.
{{Biografia_de_la_setmana_25}} - discussió - modifica - historial
Charles John Huffan Dickens (Portsmouth, Anglaterra, 7 de febrer de 1812 – Gadshill Place, 8 de juny de 1870). Escriptor britànic. Va assistir a l'escola primària dels set als dinou anys. Als deu anys la seva família es va traslladar de Kent a Londres. El seu pare va ser empresonat dos anys més tard per deutes no pagats a causa de que va empitjorar la situació econòmica familiar. Va entrar a treballar en una drogueria com a empaquetador de betums pel calçat, lloc on va poder conèixer les deplorables condicions de vida de les classes socials més baixes. Aquest fet va marcar la seva obra com a escriptor, de la qual en dedicaria gran part a la denúncia d'aquestes condicions.
{{Biografia_de_la_setmana_26}} - discussió - modifica - historial
Jeanne la Pucelle (Joana la Donzella), coneguda popularment com a Joana d'Arc, és la patrona de França en l'actualitat a més de formar part dels seus herois nacionals. Es desconeix la seva data de naixement, però se sap que ben bé estaria entre els anys 1407 i 1412. Se sap amb més certesa, però, que va morir a Rouen el 30 de maig de 1431 cremada públicament acusada d'heretge.
Nogensmenys, tot i el profund consens, alguns autors s’han esforçat a dir que va aconseguir fugir a temps de les brases gràcies a una evasió i, hauria mort uns quants anys després, el 1449, ja casada. Això, però, es deu a l’aparició de les anomenades "falses Joanes d’Arc", que aparegueren després de la mort de la Pucelle.
{{Biografia_de_la_setmana_27}} - discussió - modifica - historial
Napoleó I Napoléon Bonaparte (15 d'agost, 1769 - 5 de maig, 1821) Militar i home d'estat francés nascut en Ajaccio, Còrsega un any després de la compra de l'illa a la República de Gènova.
Napoleó va ser nomenat comandant de l'exèrcit francés en Itàlia en 1796. Va derrotar successivament quatre generals austríacs, les tropes dels quals eren superiors en nombre, i va obligar Àustria i els seus aliats a firmar la pau. El Tractat de Campoformio estipulava que França podia conservar els territoris conquistats, en què Bonaparte va fundar, el 1797, la República Cisalpina (Venècia), la República Lígur (Gènova) i la República Transalpina (Llombardia), i va enfortir la seua posició a França enviant al tresor milions de francs.
{{Biografia_de_la_setmana_28}} - discussió - modifica - historial
Els Reis Catòlics és el títol que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Al casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474.
Van començar la colonització de les illes Canàries. Van mantenir assetjada la ciutat de Granada des de 1491 fins a la seua capitulació el 2 de gener de 1492. Com a campament van fundar prop la ciutat de Santa Fe.
{{Biografia_de_la_setmana_29}} - discussió - modifica - historial
Karl Marx (5 de maig de 1818 – 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista i sociòleg europeu. Conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes. Els seus seguidors van desenvolupar el marxisme basant-se en les seves idees i teories. Es pot dir que la que més influí fou la lluita de classes per tal d'alliberar l'individu de la seva alienació econòmica, política i religiosa.
{{Biografia_de_la_setmana_30}} - discussió - modifica - historial
Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
El vescomtat de Berguedà depenia del comtat de Cerdanya i les primeres notícies que es tenen dels vescomtes són del segle x. L'any 1131 apareix documentat Guillem de Berguedà, pare del trobador, amb motiu de retre homenatge a Huguet de Mataplana, del qual tenia un feu; però no és fins 1138 que apareix la primera menció del trobador, quan es veu la seva firma infantil al costat de la del seu pare en un document oficial.
{{Biografia_de_la_setmana_31}} - discussió - modifica - historial
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, Àustria, 1756 - Viena, id. 1791). Compositor austríac.
Mozart va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzbug, Àustria. Va ser batejat amb els noms de Johannes Chrysóstomus Wolfgangus Theophilus Mozart; més endevant el seu pare canvià 'Wolfgangus' per 'Wolfgang' i 'Theophilus' per 'Amadeus' (essent aquest últim un sinònim llatí del grec zeòfilus, qui estima a Zeus (Déu)). Va ser l'últim fill de Leopold Mozart, músic al servei del príncep arquebisbe de Salzburg. La seva mare s'anomenava Anna Maria Pertl.
{{Biografia_de_la_setmana_32}} - discussió - modifica - historial
Pere el Gran, I de València, II a Catalunya i III d'Aragó ( València 1240 - Vilafranca del Penedès 1285 ), Comte de Barcelona i rei d'Aragó i València (1276-1285); i rei de Sicília (1282-1285).
Fou el fill de Jaume el Conqueridor i la seva segona muller, Violant d'Hongria, i successor al tron de la Corona d'Aragó.
El seu pare el nomenà primer, hereu (1243) i procurador general de Catalunya (1257), i definitivament de Catalunya, Aragó i València (1262).
{{Biografia_de_la_setmana_33}} - discussió - modifica - historial
Desideri Erasme de Rotterdam o en llatí Desiderius Erasmus Roterodamus (27 d'octubre de 1466 (probablement) - 12 de juliol de 1536) va ser un erudit, teòleg i escriptor neerlandès en llengua llatina.
Enviat a Deventer per a cursar estudis, va prendre les ordres menors i va continuar la seua formació a la col·legi de Montaigu (1495), a París. Més tard, després d'una estada a Oxford (1498), va tornar a França i va publicar l'Adagiorum chiliades (1500), seguits de l'Enchiridion militis christiani (1504).
{{Biografia_de_la_setmana_34}} - discussió - modifica - historial
Claudi Ptolemeu (en grec: Klaudios Ptolemaios; circa 85 - circa 165, altres autors diuen c.100-c.170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.
Va viure i va treballar a Alexandria, Egipte (es creu que en la famosa Biblioteca d'Alexandria). Va ser astròleg i astrònom, activitats que en eixa època estaven íntimament lligades.
{{Biografia_de_la_setmana_35}} - discussió - modifica - historial
Sant Vicent Ferrer (València 1350, Bretanya 1429) va ser un dominic que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en decisions importants del Regne de València i de la Corona d'Aragó.
Participà de manera crucial en el Compromís de Casp, on defengué el candidat dels Trastàmara. Intervingué activament en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Avinyó.
{{Biografia_de_la_setmana_36}} - discussió - modifica - historial
El Cardenal Mazzarino, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort. Va succeïr al seu mentor, el Cardenal Richelieu.
Oriünd d'una modesta família siciliana, va ser educat pels jesuïtes a Roma. Va estudiar dret canònic a la universitat d'Alcalá de Henares. De tornada a Roma va prestar servei militar a l'exèrcit del Papa, i al 1628 va aconseguir el títol de diplomat papal.
{{Biografia_de_la_setmana_37}} - discussió - modifica - historial
Ióssif Stalin (1880-1953) va ser el màxim dirigent de l'URSS entre els anys 1924 i 1953.
Fill d´un humil sabater georgià, als 15 anys va igressar amb una beca al seminari ortodox de Tbilisi, on es va revelar com un alumne brillant, tot i que va ser expulsat al ser sorprès repartint propaganda del Partit Socialista georgià, del qual n´era membre des del 1898. Tot i això, va proseguir amb les seves activitats revolucionàries, i el 1902 va ser detingut i deportat a Sibèria. Dos anys més tard va regressar a Tbilisi, on es va adherir a la part bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR).
{{Biografia_de_la_setmana_38}} - discussió - modifica - historial
Enric el Navegant o Enric de Portugal ( Porto 1394 - Sagres 1460 ), infant de Portugal i Primer Duc de Viseu (1415-1460).
Va nèixer a Porto el 4 de març de 1394 sent el tercer fill del rei Joan I de Portugal, el fundador de la dinastia Avís, i la seva esposa Felipa de Lancaster.
Fou el germà del també rei Eduard I de Portugal i era besnét per línia materna d'Eduard III d'Anglaterra.
{{Biografia_de_la_setmana_39}} - discussió - modifica - historial
Genguis Kan, nascut Temüjin, (1165 - 1227) fou el primer emperador mongol. Utilitzà la seva genialitat política i militar per unificar les tribus mongols de l'Àsia central i així fundar l'Imperi mongol. Per aconseguir això conquerí la major part d'Àsia, incloent-hi la Xina, Rússia, Pèrsia, l'Orient mitjà i Europa de l'Est. El seu nét, Kubilai Khan, fou el primer emperador de la dinastia Yuan a Xina.
La data de naixement de Genguis Kan se suposa entre 1162 i 1167. Inicialment anomenat Temüjin, era fill d'en Yesügei, cap de la tribu dels Borjigid, un clan Kiyan.
{{Biografia_de_la_setmana_40}} - discussió - modifica - historial
Sigmund Freud (6 de maig de 1856 - 23 de setembre de 1939) fou un metge neuròleg austríac (nascut a Freiberg, actual Pribor de Txèquia), que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava histèria (que actualment es podria anomenar trastorn de conversió segons el DSM-IV) i en la neurosi (actualment reclassificada en diferents denominacions, segons la nosologia psicoanalítica: afeccions psicosomàtiques, neurosi i psicosi).
{{Biografia_de_la_setmana_41}} - discussió - modifica - historial
Sir Isaac Newton (25 de desembre de 1642 - 20 de març de 1727) va ser un alquimista, matemàtic, científic, i filòsof anglès.
Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i del cel. Newton també creà un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia també ampliar les seves lleis argumentant que les òrbites (com les dels estels amb cua) no eren solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques.
{{Biografia_de_la_setmana_42}} - discussió - modifica - historial
Caterina II de Rússia (Stettin 1729 - Sant Petersburg 1796). Princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit el tsar Pere III de Rússia. Representa la monarca il·lustrada per antonomàsia del segle XVIII a Rússia. La seva llegenda s'ha mantingut viva fins els nostres dies.
Nasqué a la ciutat d'Stettin, capital històrica de Pomerània, en aquell moment pertanyent al Regne de Prússia i que avui forma part de Polònia l'any 1729. Filla del príncep Cristià August d'Anhalt-Zerbst i de la princesa Elisabet d'Schleswig-Holstein-Gottorp.
{{Biografia_de_la_setmana_43}} - discussió - modifica - historial
Carlos Gardel Cantant i compositor de tangos, considerat el més important de la primera meitat del segle xx. Va finar el 24 de juny de 1935
El seu lloc de naixement va ser Tacuarembó (Uruguai). Va créixer en l'Argentina i va morir accidentalment durant una dira en Medellín, Colòmbia.
Gardel va créixer en l'Abasto, un barri de Buenos Aires en el qual funcionava el mercat central de fruites i verdures, l'edific del qual és d'estil art déco i es conserva reciclat i convertit en un centre comercial. A una edat molt primerenca comença a ser reconegut pel seu refilet, i la seva fama trascendeix com "el Morocho del Abasto".
{{Biografia_de_la_setmana_44}} - discussió - modifica - historial
Fill del també cavaller i poeta Pere March, Ausiàs March va nàixer, segons diferents investigacions, a Gandia en 1397, o més probablement a València en 1400. De molt jove prengué part en les expedicions que Alfons el Magnànim realitzà pel Mediterrani.
A partir dels vint-i-set anys ja no eixiria de la seua terra. Primer a Gandia, on administrava les seues propietats i més tard a València, on tingué una vida molt moguda i desordenada.
Als quaranta anys es casà amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i va enviduar dos anys després. D'Isabel heretà els llocs del Ràfol de Famut, Benibéder, Cuta, Traella i el Ràfol de Xaló. El 1443 es tornà a casar, ara amb Joana Escorna, que també va morir jove. Ausiàs March va morir el 3 de març de 1459 a València. Cinc fills bastards i cap de legítim li han estat atribuïts.
{{Biografia_de_la_setmana_45}} - discussió - modifica - historial
Avram Noam Chomsky (nascut el 7 de desembre de 1928) és professor emèrit de lingüística al MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts). A Chomsky se li atribueix la creació de la teoria de gramàtica generativa, sovint considerada la contribució més significativa en el camp de la lingüística teòrica del segle xx. També va ajudar a l'impuls de la revolució cognitiva en psicologia amb la seva revisió de l'obra de B.F.Skinner Conducta Verbal, el qual va qüestionar l'apropament conductista a l'estudi de la ment i del llenguatge predominant en els anys 50.
{{Biografia_de_la_setmana_46}} - discussió - modifica - historial
Valentina Vladímirovna Tereixkova (en rus: Валенти́на Влади́мировна Терешко́ва), nascuda el 6 de març de 1937 és una cosmonauta soviètica/russa retirada i la primera dona en sortir a l'espai exterior a bord de la càpsula Vostok 6 el 1963.
Nasqué a Bolxoie Màslennikovo, un petit poble de l'óblast de Iaroslavl. Després de l'escola, va treballar en una factoria de rodes i, després, va estudiar enginyeria. També es va entrenar com a paracaigudista a l'aeroclub local. El 1962 va ser seleccionada per formar part del cos femení de cosmonautes de la Unió Soviètica.
{{Biografia_de_la_setmana_47}} - discussió - modifica - historial
Richard Wagner (Leipzig, a Saxònia, 1813 – Venècia, 1883) fou un compositor d'òpera, director i teorista musical alemany.
Les seves composicions, particularment les darreres, són notables per llur textura contrapuntal, les harmonies riques i llur orquestració, i l'ús elaborat dels leitmofits: temes associats amb personatges o situacions específiques. El llenguatge musical cromàtic de Wagner va ser catalaístic pels desenvolupaments posteriors de la música clàssica europea, incloent-hi el cromatisme extrem i l'atonalitat. Va transformar el pensament musical per mitjà de la seva idea de Gesamtkunstwerk (obra d'art completa), personificada en el seu monumental cicle de quatre òperes Der Ring des Nibelungen (1876).
{{Biografia_de_la_setmana_48}} - discussió - modifica - historial
Gerald ('Gerry') Malcolm Durrell (7 de gener de 1925-30 de gener de 1995) fou un naturalista, zoologista, conservacionista, escriptor i presentador de televisió. La seva obra més coneguda és La meva família i uns altres animals. I molt conegut és també el seu parc zoològic a l'illa de Jersey.
Durrell va néixer a Jamshedpur (antiga província de Bihar), a l'Índia, el 7 de gener de 1925, fill de Lawrence Samuel Durrell (enginyer britànic) i de Louisa Florence Durrell. També els seus pares van néixer a l'Índia, però tots ells tenien ascendència anglesa i irlandesa. Després de morir el seu pare el 1928, es traslladen a Anglaterra.
{{Biografia_de_la_setmana_49}} - discussió - modifica - historial
Vaslav Fomich Nijinsky fou un ballarí i coreògraf rus, fill de pares polonesos. Va nèixer el 12 de Març de 1890 a Kíev, Ucraïna, (en aquells moments formava part de l'Imperi Rus), i va morir el 8 d'abril de 1950 a Londres, Anglaterra.
Els seus pares, Thomas i Eleonora, li van transmetre la seva passió per la dansa ja que ells també exercien aquesta disciplina. Nijinsky tinguè un germà gran, Stanislas que patia lesions neurològiques greus com a conseqüència, es creu, d'una caiguda a la infància i una germana més petita, Bronislava que es dedicà també a la coreografia. Stanislas morí el 1918 en un manicomi.
{{Biografia_de_la_setmana_50}} - discussió - modifica - historial
Thomas Alva Edison (11 de febrer de 1847 – 18 d'octubre de 1931) inventor i home de negocis dels Estats Units que va desenvolupar mols aparells importants. “El mag de Menlo Park” va ser un dels primers inventors que va aplicar els principis de la producció en massa a la invenció.
Edison va ser considerat un del més prolífics inventors del seu temps, va aconseguir 1.093 patents als seu nom. La majoria d'aquests invents no eren completament originals, i eren fets veritablement pels seus nombrosos empleats. Edison va ser criticat per no compartir els mèrits. Va inventar el gramòfon i la bombeta o làmpada d'incandescència, desprès d’experimentar amb més de 1.000 materials diferents, aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat.
{{Biografia_de_la_setmana_51}} - discussió - modifica - historial
.jpg)
Erwin Rommel va néixer el 15 de novembre de 1891 a Heidenheim, un petit poble del Regne de Württemberg aprop d'Ulm, i va morir el 14 d'octubre de 1944 a Herrlingen. Va ser un militar alemany que es guanyà el sobrenom de la Guineu del Desert (Wüstenfuchs) arran de les seves campanyes contra els aliats al nord d'Àfrica durant la Segona Guerra Mundial.
Va participar a la Primera Guerra Mundial, primer com a alferes, ascendint després a tinent. Va combatre al front occidental i principalment als Alps, destacant principalment a la batalla de Caporetto, i en la presa de Longarone. En aquestes accions demostrà gran habilitat per la infiltració i les maniobres per sorpresa.
{{Biografia_de_la_setmana_52}} - discussió - modifica - historial
Jean Henri Dunant (Ginebra, 8 de maig de 1828 - Heiden, 30 d'octubre de 1910) fou un home de negocis suís que portà a terme diferents iniciatives humanitàries. L'any 1901 va rebre el Premi Nobel de la Pau, junt amb Frédéric Passy, per la seva contribució a la creació del Comitè Internacional de la Creu Roja i per iniciar la Convenció de Ginebra (1864).
La seva inspiració per les esmentades iniciatives fou el seu testimoniatge de la cruel batalla de Solferino, Itàlia, de 1859.
{{Biografia_de_la_setmana_53}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs