Torrent

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Torrent (desambiguació)».

Torrent

(En detall)
Localització
Municipi de l'Horta Oest
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Oest Manc. de l'Horta Sud Manc. Quart-Benager Torrent
Gentilici	Torrentí, torrentina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	69,2 km²
Altitud	66 m
Població (2007)   • Densitat	75.131 hab. 1.085,71 hab/km²
Coordenades	39° 26′ 20″ N 0° 27′ 56″ OCoordenades: 39° 26′ 20″ N 0° 27′ 56″ O
Distàncies	9 km de València
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	4 13 PP, 11 PSPV i 1 BNV María José Catalá Verdet (PP)
Codi postal	46900
Festes majors	Del 23 al 30 de juliol
Agermanament	Benalup-Casas Viejas (Andalusia) Gharb (Malta) Zebbug (Malta)
Web	http://www.atorrent.es/

Torrent és una ciutat de l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Oest (comarca no oficial, puix que és capital administrativa de l'Horta Sud). Amb 75.131 habitants (INE 2007), es tracta del tercer municipi amb més població de la província de València i de l'huité més poblat del País Valencià.

Limita amb Aldaia, Alaquàs, Picanya, Catarroja, Alcàsser i Picassent (a l'Horta); amb Montserrat (Ribera Alta) i amb Godelleta i Xiva (Foia de Bunyol).

[edita] Geografia

Capital administrativa de la comarca valenciana de l'Horta Oest, es troba a 9 km de la ciutat de València, als peus del Vedat, contrafort de la Serra Perenxisa, i a 15 Km de la mar. Amb altres municipis de la comarca, Torrent fa part de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud, que té la seua seu a aquest mateix municipi.

El terme es travessat pels barrancs de Xiva, Cortitxelles, Barbeta, Gils i el de les Canyes.

[edita] Vegetació

A les muntanyes trobem sobretot Pinus halepensis, Quercus coccifera, Pistacea lentiscus, gran quantitat de gramínies i arbustos i matolls de tipus escleròfil, és el típic coscollar mediterrani. El terreny pla ha sigut usat principalment per a l'agricultura i quasi no hi ha vegetació natural a les proximitats del centre urbà.

[edita] Clima

El clima és de tipus subtropical, corresponent a la zona mediterrània per la qual raó els hiverns són suaus i els estius calorosos. La temperatura mitjana és de 18 ºC, a l'hivern oscil·la entre 10 i 12º (encara que pot arribar a 0º als dies més freds) i a l'estiu és de 27º (amb pics de fins a 40º).

Les precipitacions anuals són de 455 mm per metre quadrat, arribant a 700 mm els anys als que es dóna a la tardor la gota freda. Les nevades són infreqüents, un parell de vegades cada dècada, a excepció de les zones més elevades del terme municipal.

[edita] Nuclis

• Torrent
• Calicanto
• Mas del Jutge
• El Vedat

[edita] Història

[edita] Els primers habitants

La fundació oficial com a vila data de la conquesta de Jaume I, encara que la Torre i la seua fortificació, així com les diverses restes arqueològiques trobades (monedes, utensilis, armes, etc) indiquen que ja hi havia moradors a aquest territori durante l'Edat de Bronze.

Hi han restes de poblaments ibèrics com la Llometa del Clot de Bailón. Però és durant la romanització quan el terme es pobla densament, amb nombroses viles rústiques o cases de camp, com ara Mas del Jutge, l'Alter, Sant Gregori o les Penyetes.

Després de la romanització començà un període de domini musulmà, a partir del segle VIII, que deixa la seua empremta a la geografia urbana, amb carrers estrets i tortuosos, places i carrers sense eixida, i a la zona rural amb partides com la de Benisayet o el Ràfol, així com les restes dels despoblats de la Carrasquera i el Molinell.

[edita] Fundació de Torrent

Torrent es funda a l'any 1248, deu anys després de la Conquesta de València per part de Jaume I. El rei oferí estes terres a fra Hug de Folcalquier tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (o Ordre de l'Hospital) per a tractar d'obtindre la seua ajuda a la guerra.

Finalitzada la conquesta del Regne de València, al 1232 Jaume I signà un document pel qual donava aquest i altres pobles a l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem per a que l'administraren com volgueren. Aquests pobles eren: Cullera, Silla, Montroi i Macastre, entre altres. El 5 de maig del 1238 es va prendre possessió de la vila per part de l'Orde. Encara que Jaume I va donar a l'Orde plens poders sobre la zona, des del principi sorgiren disputes amb el bisbe de València que reclamava el dret a cobrar el delme a Torrent. Al 1243 el bisbe de Lleida va prendre cartes a l'assumpte declarant que l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem i el Bisbe de València es repartirien el delme a parts iguals i finalitzarien el conflicte ^[1].

[edita] Demografia

[edita] Economia

El segle XX i les primeries del present la industrialització ha estat progressiva: fàbriques de sabó, de graneres, de calcer (23 fàbriques en 1923, 32 en 1971), de terrisseria, de ceràmica, de cera, de filatures, de caldereria, de conserves vegetals, de xocolata (en 1937 es va crear la Cooperativa de Treballadors de la Xocolata). L'agricultura i la ramaderia cada vegada perden més pes i el sector serveis es rebel·la com el de més pujança ja que ocupa un 46,3% de la població activa.

[edita] Política i administració

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita de Sant Lluís Beltran. Construïda en 1634, ha sofert moltes modificacions, fins i tot en la guerra de 1936-39 va estar destinada a usos militars i posteriorment va ser restaurada.
• Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. Aixecada en estil gòtic en 1590 sobre l'original, més petita, del segle XIII. En 1697 va ser restaurada al gust barroc de l'època i en 1940 va sofrir la darrera intervenció. Allotja obres de Ribalta (1565-1628), Andreu Robles, Esteve i Pere Mora entre d'altres.

[edita] Monuments civils

• El Liceu . Edifici modernista que va servir de cinema i actualment allotja oficines de l'administració estatal.
• Aqüeductes dels Arquets de Dalt i els Arquets de Baix, d'època àrab, al Paratge Natural de la Perenxisa
• Modernisme. Repartits pel nucli antic veurem edificis, fonts i altres monuments d'aquest moviment artístic de principis del segle passat.
• Poblat i cementiri mudèjars de la Carrasquera

[edita] Llocs d'interés

• L'Hort de Trènor. Aixecat en 1596 com a Convent de Franciscans Alcantarins, ha sofert diverses vicissituds que han desembocat en la inauguració, el 18 de març de 1894, d'un parc municipal on a banda de l'exuberància del seu jardí, troben espai diverses activitats educatives, mediambientals i lúdiques.
• Paratge Natural Municipal de la Serra Perenxisa.

[edita] Festes i celebracions

Moltes de les seues festivitats són similars a les quals se celebren a València i la seua àrea metropolitana. No obstant això hi ha algunes molt peculiars, típicament torrentines.

• Porrat de Sant Antoni. Es fa una foguera i una benedicció d'animals al mes de gener.
• L'"Entrà" de la flor. L'1 de febrer, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'ametller que ha florit. Per a això es realitza un trasllat des de la parròquia de San Luis Beltrán fins a la parròquia de L'Assumpció de Nostra Senyora. En aquest trasllat, s'encenen coets subjectes per unes pinces. Després de fer l'ofrena d'aquesta branca en la parròquia de l'Assumpció, es reuneixen en un recinte tancat en el qual disparen una "cordà". A ells se'ls uneixen antics clavaris o membres d'altres associacions locals com els "Amics de l'1 de febrer".
• Sant Blai. El 3 de febrer s'instal·len casetes d'artesania, menjar, fruits secs, tómboles, etc. al llarg del carrer Ramón i Cajal. Aquest dia es venen els típics "gaiatos" (bastons de "rosquilleta" o de "pa socarrat") i els "sanblaiets", que es beneïxen en la parròquia de Sant Lluïs Beltran. És també tradicional entrar en l'església per a posar-se oli sobre la gola, ja que Sant Blai és el sant que protegeix de les malalties de la gola. En aquesta festivitat els clavaris i clavariesses són nens petits que, al costat d'uns altres una mica més majors, representen el miracle que va fer el Sant al salvar a un nen que s'havia ennuegat. El plat típic del dia és el "rossejat".
• Falles.
• Setmana Santa.
• Festes Mare de Deu del Rosari. La nit del dissabte al primer diumenge de maig es realitza la coneguda com "L´Enramà" en la qual tradicionalment els mossos anaven a les portes de les noies per a cantar-los. Si no els corresponien es deixaven cebes a la porta de la pretesa. En l'actualitat, són els Clavaris de la Verge del Rosari els qui ho fan, cantant a les seves mares o núvies. Ja el dia següent, el primer diumenge de maig, té lloc la Missa Major en la Parròquia de L'Assumpció de La nostra Senyora. La processó de la Verge del Rosari recorre el nucli antic la tarda d'aquest mateix dia, concloent el dia festiu, així com la clavaria d'aquest any. Al finalitzar la processó, es nomena als clavaris de l'any següent i un castell posa fi a la festa.
• Festes Mare de Deu dels Desemparats. Se celebren el segon diumenge de maig. La imatge de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitud que escolta les floretes i cants típics valencians. És una festivitat que es remunta a aquest segle passat i té un gran arrelament. La processó recorre l'Església arciprestal de l'Assumpció i l'Ermita.
• Festes Patronals (Sant Abdó i Sant Senent) i de Moros i Cristians tenen lloc entre el 23 al 30 de juliol. Popular festa que des de 1990 ha pres una gran importància pels moros i cristians. La Gran Entrada compta amb 24 "filaes" i comparses amb més de mil participants i prop de deu mil espectadors cada estiu. A més es realitzen altres activitats com el pregó i la "trabucà" en la qual es fa el Parlament.
• El Ball de Torrent es una moixiganga o representació de carrer que es va fer al llarg dels segles XVII i XVIII. Hi ha diverses hipotèsis sobre el seu origen.

[edita] Societats musicals

• Banda del Cercle Catòlic de Torrent.
• Banda Sinfònica Unió Musical de Torrent fundada al 1973.

[edita] Fills il·lustres

• Pau Alabajos i Ferrer (Torrent, 1982) és un cantautor de la nova fornada de música en valencià apareguda a principis del segle XXI.

[edita] Referències

1. ↑ Guía histórica descriptiva de la villa de Torrent Silvino Beneyto y Tasso. 1912

[edita] Vegeu també

• Estació de Torrent
• Estació de Torrent Avinguda
• Estació de Col·legi del Vedat

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
• Pàgina oficial de l'Ajuntament de Torrent
• BON DIA TORRENT Televisió torrentina per internet