Llista de vertebrats del Vallès Occidental

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquesta és una llista d'espècies animals del Vallès Occidental que es cenyeix a la susdita comarca però no pas a la seua estricta delimitació administrativa sinó més aviat als seus límits naturals o físics, ja que, des d'un punt de vista faunístic, només els elements topogràfics són els que delimiten una regió. En aquest sentit, el riu Llobregat marca el límit d'aquesta comarca a l'occident i la Riera de Caldes a l'orient. Per la banda nord s'hi inclou la totalitat del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, ja que formen una unitat geogràfica. I, per acabar, la Serra de Collserola separa la comarca pel sud de la plana del Barcelonès.[1][2][3][1][2]

Peixos[modifica]

Nom científic Nom català Altres noms d'àmbit comarcal Indrets on es troba Imatge
Leuciscus cephalus Bagra Llobregat (fins a Olesa de Montserrat) i les rieres que hi desguassen. També als cursos superiors del riu Ripoll i de la Riera de Caldes, i rieres del vessant del riu Ripoll Bagra
Phoxinus phoxinus Barb roig, vairó Curs alt i mitjà del riu Ripoll fins a l'alçada de la fàbrica Satina, S.A. Barb roig
Scardinius erythrophthalmus Gardí A tota la conca del Llobregat i al Pantà de Sant Llorenç (riu Ripoll). Gardí
Barbus barbus Barb comú Curs mitjà i baix del Llobregat. Barb comú
Barbus meridionalis Barb de l'Ebre, barb de Graells Rieres i rierols d'aigües netes i cursos regulars de les vessants del Llobregat i del Ripoll
Carassius auratus carpí daurat Petits embassaments com el de Sant Llorenç Savall o el de Granera. També al Llobregat. Peix vermell
Carassius carassius Carpí Llobregat i alguns pantans i basses de la seua conca. Carpí
Cyprinus carpio Carpa, carpa d'Holanda Conca del Llobregat. Carpa
Tinca tinca Tenca Llobregat (tot i que hi és rara a causa de la contaminació). Tenca
Ameiurus nebulosus Peix gat bru Embassaments artificials de la comarca. Peix gat bru
Anguilla anguilla Anguila Llobregat (zona d'Olesa de Montserrat-Monistrol de Montserrat). Anguila
Gambusia affinis Gambúsia Pantà de Can Borrell, proper a Sant Cugat del Vallès. Gambúsia
Lepomis gibbosus Peix sol Pantans de Can Borrell i de Can Bogunyà. Peix sol

Amfibis[modifica]

Nom científic Nom català Altres noms d'àmbit comarcal Indrets que habita Imatge
Salamandra salamandra Salamandra Boscos de la zona nord, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Gallifa, boscos dels marges del riu Ripoll i Serra de Collserola Salamandra
Triturus marmoratus Tritó verd, tritó marbrat Sentmenat i, sembla ser, alguna font sota La Mola. Tritó verd, tritó marbrat
Pelobates cultripes Gripau d'esperons Plana vallesana, Bellaterra i Serra de Collserola Gripau d'esperons
Pelodytes punctatus Sud de la comarca, especialment a la Serra de Collserola Granoteta de punts, gripau puntejat
Bufo spinosus Gripau comú Galàpet, galàpet garriguer Conreus i hortes de la plana, i als alzinars i pinedes humides. Gripau comú
Epidalea calamita Gripau corredor, gripau ratllat A la plana i al Baix Vallès (localitats properes a Sabadell, Matadepera, Bellaterra, Castellar del Vallès, etc.) Gripau corredor, gripau ratllat
Hyla meridionalis Reineta meridional, regina Vegetació propera als corrents d'aigua, així com als boscos de ribera i hortes de la comarca. Reineta meridional, regina
Discoglossus pictus Granota pintada, tòtil granoter, gripau pintat, tòtil granoter Sant Jaume d'Olesa de Montserrat Granota pintada, tòtil granoter, gripau pintat, tòtil granoter
Alytes obstetricans Tòtil Còtil Conreus, hortes, erms i alzinars que són a prop d'alguna bassa o rierol Tòtil
Pelophylax perezi Granota verda A tota la vall del Ripoll i del Llobregat Granota verda

Rèptils[modifica]

Nom científic Nom català Altres noms d'àmbit comarcal Indrets on es troba Imatge
Anguis fragilis Vidriol, llisona, noia, serp de vidre Lliseta, serp cega Arreu de la comarca (especialment abundant a Matadepera, Ribatallada, Gallifa, Serra de Collserola, Vall d'Horta, etc.). Vidriol, llisona, noia, serp de vidre
Tarentola mauritanica Dragó, dragó comú, dragó negre A tota la comarca: parets dels edificis rurals i urbans, marges de pedra de vinyes i conreus, cingleres, etc. Dragó, dragó comú, dragó negre
Psammodromus algirus Sargantana cuallarga, sargantaner gros Sargantaner A totes les pinedes properes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, als boscos del marge dret del riu Ripoll i del Llobregat, i a les pinedes i brolles properes a Sabadell i Terrassa Sargantana cuallarga, sargantaner gros
Psammodromus hispanicus Sargantana corredora, sargantaner petit Voltants de Matadepera i de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat Sargantana corredora, sargantaner petit
Lacerta lepida Llangardaix ocel·lat, llangardaix comú A tota la plana del Vallès Llangardaix ocel·lat, llangardaix comú
Podarcis muralis Sargantana roquera A la muntanya i als pedregars propers a les zones boscoses. Sargantana roquera
Podarcis hispanica Sargantana ibèrica Tant a la muntanya com a la plana (jardins i solars abandonats dins les ciutats). Sargantana ibèrica
Malpolon monspessulanus Serp verda, colobra bastarda Erms, camps abandonats, vinyes i boscos clars. Serp verda, colobra bastarda
Elaphe scalaris Serp blanca, serp ratllada Conreus, erms, brolles i boscos clars. Serp blanca, serp ratllada
Natrix natrix Serp de collaret Torrents del vessant del riu Llobregat, a la Serra de l'Obac Serp de collaret
Natrix maura Serp d'aigua, colobra escurçonera A totes les rieres i rius. Serp d'aigua, colobra escurçonera
Coronella girondica Serp llisa meridional, colobra bordelesa Per tot el Vallès Serp llisa meridional, colobra bordelesa
Vipera latastei Escurçó ibèric Alt Vallès (Montcau, Els Emprius, La Mola, Gallifa i Sant Llorenç Savall). Escurçó ibèric

Ocells[modifica]

Nom científic Nom català Altres noms d'àmbit comarcal Indrets on es troba Imatge
Ardea cinerea Bernat pescaire A les valls dels rius Ripoll i Llobregat Bernat pescaire
Ardea purpurea Agró roig Garsa marina Riu Llobregat (prop d'Olesa de Montserrat) i Monistrol de Calders Agró roig
Ixobrychus minutus Martinet menut Per tot el riu Llobregat Martinet menut
Ciconia ciconia Cigonya blanca Cigonya Vall del riu Llobregat, Navarcles, Monistrol de Calders, etc. Cigonya blanca
Anser anser Oca vulgar A tot el Vallès durant la seva migració. Oca vulgar
Anas platyrhynchos Ànec collverd Coll-blau, coll-verd, ànec salvatge És regular a l'època de passera i hivernada als rius Ripoll i Llobregat Ànec collverd
Anas crecca Xarxet comú No hi és gaire habitual. Xarxet comú
Netta rufina Xibec Riera de Caldes Xibec
Aythya marila Morell buixot A les valls dels rius Ripoll i Llobregat com a via migratòria. Morell buixot
Gyps fulvus Voltor, voltor comú Se n'hi va albirar un exemplar el 22 d'abril del 1978 volant entre el Turó de les Nou Cabres i La Morella, i dirigint-se cap a La Mola Voltor, voltor comú
Pernis apivorus Aligot vesper Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Gallifa, Castellsapera, Vacarisses, etc.
Milvus milvus Milà reial Mollet Milà reial
Milvus migrans Milà negre Vacarisses, tot i que antigament criava pels volts del riu Llobregat Milà negre
Accipiter gentilis Astor Astort, esparver gros, falcó perdiguer Serra de l'Obac (Castellsapera, Montcau, Coma d'Abella, La Falconera, etc.), Monistrol de Calders, Castellar del Vallès, Rellinars, Moià, Serra de Collserola, Montserrat, etc. Astor
Accipiter nisus Esparver vulgar Esparver petit, astoret Centre de Sabadell, Gallifa, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, etc. Esparver vulgar
Buteo buteo Aligot comú Àliga ratonera, àliga ratera, aligot, miloca, basaroca Gallifa, Cerdanyola del Vallès, Monistrol de Calders, Granera, Talamanca, Castellgalí, Puig de la Creu (Castellar del Vallès), Monistrol de Calders, Vall d'Horta, valls dels rius Ripoll i del Llobregat
Hieraaetus pennatus Àliga calçada Se n'hi veuen en època de migració. Àliga calçada
Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Àliga perdiguera, àliga de panxa blanca Alt Vallès. Àliga cuabarrada
Aquila chrysaetos Àliga daurada Àliga reial Se n'han vistes com a divagants al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Àliga daurada
Circus cyaneus Arpella pàl·lida Se n'hi ha vist com a migrant. Arpella pàl·lida
Circus pygargus Esparver cendrós Hi ha estat observat comptades vegades i sempre en migració Esparver cendrós
Circus aeruginosus Arpella vulgar És una espècie migrant al Vallès Arpella vulgar
Circaetus gallicus Àliga marcenca Alt Vallès, Gallifa i zona est de la comarca. Àliga marcenca
Falco peregrinus Falcó pelegrí Espaver blau, falcó Era un falcònid típic de les cingleres i espadats de Sant Llorenç del Munt (com ara La Falconera) però actualment ha desaparegut pràcticament per culpa de la caça, del robatori d'ous i polls per a col·leccionistes i de l'ús indiscriminat d'insecticides
Falco subbuteo Falcó mostatxut Sud de la Serra de l'Obac des de juny fins agost
Falco naumanni Xoriguer petit Hi és esporàdicament. Xoriguer petit
Falco tinnunculus Xoriguer comú Espaver ros, esparver roig, xoriguer, astoret Vall d'Horta, Vacarisses, Vall del Llobregat, Monistrol de Calders, Castellsapera i pels volts de Sabadell Xoriguer comú
Alectoris rufa Perdiu roja Perdiu (el mascle, perdigot, i els petits, perdigons) Vall d'Horta, Vacarisses, Vall del Llobregat i Serra de l'Obac Perdiu roja
Coturnix coturnix guatlla Gotlla Castellar del Vallès, Matadepera i Ca n'Ustrell guatlla
Rallus aquaticus Rascló Se n'hi ha observat al riu Ripoll Rascló
Crex crex Guatlla maresa Guatlla malesa N'hi ha estat observada en època de pas i, potser, d'hivernada. Guatlla maresa
Gallinula chloropus Polla d'aigua Polla, gallineta A tota la vall del riu Llobregat, al riu Ripoll, al Pantà de les Conques, Castellar del Vallès i Vall d'Horta Polla d'aigua
Fulica atra Fotja vulgar Fotja, gallina d'aigua Conca del riu Llobregat, curs superior del riu Ripoll. Havia hivernat al desaparegut pantà de la Xoriguera Fotja vulgar
Vanellus vanellus Fredeluga Capellina Hi és com a hivernant a camps propers a la vall del riu Llobregat, Caldes de Montbui, etc. Temps enrere també era present a camps propers a Cerdanyola del Vallès Fredeluga
Tringa nebularia Gamba verda Se n'hi ha vist en època de passera al riu Llobregat Gamba verda
Actitis hypoleucos Xivitona vulgar Comuna en migració a la majoria de rius i rieres de la comarca. Xivitona vulgar
Scolopax rusticola Becada, cega És regular en llocs humits i obacs (com ara xaragalls i alzinars) de la comarca. Becada, cega
Gallinago gallinago Becadell comú Becadell, becada petita Observada com a migrant al Torrent del Burc, prop de Sant Llorenç Savall Becadell comú
Burhinus oedicnemus Torlit Xarlot Hi és com una espècie migrant als camps de secà Torlit
Larus ridibundus Gavina vulgar És una espècie hivernant a la vall del riu Llobregat (a la vora de rius i camps de conreu). Gavina vulgar
Larus argentatus gavià argentat, gavià argentat de potes rosa Hi és cada vegada més nombrós. gavià argentat, gavià argentat de potes rosa
Columba palumbus Tudó Alzinars i pinedes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Tudó
Columba oenas Xixella Vacarisses, a les vores del riu Llobregat, cingleres de Montserrat i zona nord-est de la comarca. Xixella
Streptopelia turtur Tórtora Hortes, conreus, pinedes i tota la conca del riu Llobregat Tórtora
Cuculus canorus Cucut Pinedes, alzinars i boscos de ribera de la comarca. Cucut
Clamator glandarius Cucut garser, cucut reial Migrador a la comarca. Avistaments a Can Arnella Cucut garser, cucut reial
Tyto alba Òliba Xibeca Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants. Òliba
Bubo bubo Duc Moià, Monistrol de Calders, Montserrat, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Caldes de Montbui, Alt Vallès i a certes cingleres del riu Llobregat. Duc
Asio otus Mussol banyut Duc petit Coll Munner i Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Mussol banyut
Asio flammeus Mussol emigrant Gallifa Mussol emigrant
Otus scops Xot Xut Valls del Llobregat i del Ripoll, Castellar del Vallès i Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Xot
Athene noctua Mussol comú Mussol Plana vallesana. Mussol comú
Strix aluco Gamarús Cabrota Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Gamarús
Caprimulgus europaeus Enganyapastors Conreus, erms, clarianes de bosc i pinedes poc denses de la comarca. Enganyapastors
Apus apus Falciot negre Falciot, falzilla i falzia Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i ciutats dels voltants, com ara Sabadell, Terrassa, Castellar del Vallès, etc.
Apus melba Ballester Falzia de panxa blanca Montserrat, Sabadell, Terrassa, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, etc. Ballester
Upupa epops Puput Bosquets clars, hortes i camps de la comarca. Puput
Alcedo atthis Blauet Martinet Riu Llobregat i els seus afluents, riu Ripoll a Castellar del Vallès, Gallifa i Monistrol de Calders Blauet
Merops apiaster Abellerol Pallarol, baiarol Bastant comú a la conca del riu Llobregat, mentre que a la del Ripoll i al Vallès en general, hi és més aviat escàs. Abellerol
Jynx torquilla Colltort Cabrianes, indrets propers a la Vall del Llobregat i Olesa de Montserrat Colltort
Picus viridis Picot verd Pigot Pinedes, boscos de ribera, rouredes i alzinars de la comarca. Picot verd
Dendrocopos major Picot garser gros Pigot picapinyes (a Moià) Sant Llorenç Savall, Monistrol de Calders, Castellterçol, Moià i Matadepera Picot garser gros
Melanocorypha calandra Calàndria Vall d'Horta Calàndria
Galerida cristata Cogullada vulgar Cogullada Camps, erms i, sobretot, planes de la comarca. Cogullada vulgar
Lullula arborea Cotoliu Pedregars i farigolars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Cotoliu
Alauda arvensis Alosa vulgar Alosa Camps del Baix Vallès Alosa vulgar
Riparia riparia Oreneta de ribera Espècie migrant a la Vall del Llobregat Oreneta de ribera
Ptyonoprogne rupestris Roquerol Oreneta roquetera Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Roquerol
Hirundo rustica Oreneta vulgar Zones rurals de la comarca (com ara masies i granges) i, fins i tot, a les ciutats, encara que normalment situada als afores. Oreneta vulgar
Hirundo daurica Oreneta cua-rogenca Se n'hi va observar un exemplar en una masia a pocs quilòmetres de Sant Llorenç Savall Oreneta cua-rogenca
Delichon urbica Oreneta cuablanca Oreneta, culblanc Urbs, pobles i certs cingles de la comarca. Oreneta cuablanca
Anthus campestris Trobat Cotoliu (com tots els ocells del gènere Anthus) Estiuenc a la comarca. Trobat
Anthus pratensis Titella Força comuna als camps, hortes i erms a l'hivern, i també a prop de corrents d'aigua. Moltes vegades vista en grups als camps de cereals i herbeis de tota la comarca, però principalment a la conca del riu Llobregat Titella
Anthus trivialis Piula dels arbres N'hi ha albiraments en època de pas. Piula dels arbres
Anthus spinoletta Grasset de muntanya Avistament d'un exemplar als Gorgs Blaus, prop de Monistrol de Calders Grasset de muntanya
Motacilla cinerea Cuereta torrentera Pasqüeta, cuereta, cureta, cueta (afegint a tots ells l'adjectiu "groga"). També pastorella i pastorell Rieres de Talamanca, de Gallifa, de la Bauma, de la Vall d'Horta, rius Ripoll i Llobregat. També és present a masies i nuclis de població (com ara, a Castellar del Vallès). Cuereta torrentera
Motacilla alba Cuereta blanca Els mateixos que l'anterior però afegint-hi l'adjectiu "blanca" Rius Ripoll, Llobregat, i també els camps. A l'hivern és molt comuna a tota mena de camps, camins i, fins i tot, carreteres, a causa de l'afluència de poblacions nòrdiques. També cria en construccions humanes, especialment masies Cuereta blanca
Lanius senator Capsigrany A partir del maig s'estableix als camps, clarianes de bosc, matollars i bosquets molt aclarits de la comarca. Capsigrany
Lanius excubitor Botxí septentrional Garsa creuera Garrigues, conreus i bosquets circumdants de la comarca. També en llocs que han estat cremats com és el cas de la Vall d'Horta. Igualment a Coll Gabatx, Les Arenes, Coll Munner, Navarcles, Vacarisses i Monistrol de Calders Botxí septentrional
Cinclus cinclus Merla d'aigua Riera de Gallifa i Pont de la Betzuca. Merla d'aigua
Troglodytes troglodytes Caragolet Ull de bou, fraret, tallareta de bardissa Arbustos dels boscos de ribera, alzinars, torrenteres i xaragalls de la comarca. Caragolet
Prunella collaris Cercavores Visita la comarca sobretot a l'hivern i s'hi instal·la als plans careners del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i a Montserrat Cercavores
Prunella modularis Pardal de bardissa Llocs humits de la comarca, com ara la vora de conques fluvials, rieres i xaragalls. Pardal de bardissa
Cettia cetti Rossinyol bord Corrents d'aigua, canyissars, xaragalls i hortes del Vallès Rossinyol bord
Acrocephalus scirpaceus Boscarla de canyar Riu Llobregat. Esmentat com a niador a Monistrol de Calders Boscarla de canyar
Acrocephalus arundinaceus Balquer Tri-tri Canyissars del riu Llobregat, riu Ripoll i rieres de la comarca. Balquer
Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar Mosqueta, bosqueta, bosquereta, picamosques Vora de rieres, boscos de ribera, conreus i ermots de la comarca. Bosqueta vulgar
Sylvia hortensis Tallarol emmascarat Tallarol, tallaret, tallareta Vacarisses i Castellar del Vallès
És la parella inferior.
Sylvia borin Tallarol gros Tallarol, tallaret, tallareta Comú a la Serra de l'Obac i en certes pinedes de rojalet a l'est i nord de la comarca. Tallarol gros
Sylvia atricapilla Tallarol de casquet Tallarol, tallaret, tallareta Boscos clars, brolles i, àdhuc, jardins urbans (sobretot, humits) del Vallès Tallarol de casquet
Sylvia communis Tallareta vulgar Tallarol, tallaret, tallareta Zones antigament cremades on hi ha espessos matollars, sobretot d'estepes. Tallareta vulgar
Sylvia melanocephala Tallarol capnegre Tallarol, tallaret, tallareta Conreus, replans assolellats i, fins i tot, jardins urbans. Tallarol capnegre
Sylvia cantillans Tallarol de garriga Tallarol, tallaret, tallareta Típic de brolles, garrigues, pinedes de pi blanc amb poca densitat d'arbres però amb molta de matolls, com ara els estepars de la carena i roqueters del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Tallarol de garriga
Sylvia conspicillata Tallarol trencamates Tallarol, tallaret, tallareta Garrigues seques i aïllades del Vallès.
Sylvia undata Tallareta cuallarga Tallarol, tallaret, tallareta Abunda als estepars de dalt la carena del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i als marges de conreus, oliverars i camps abandonats de la Plana del Vallès. Tallareta cuallarga
Phylloscopus collybita Mosquiter comú Bosqueta, mosqueta, bosquereta S'hi veu a l'hivern a boscos clars i, sobretot, en hortes properes als rius o rieres i jardins urbans. Mosquiter comú
Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Tuic Molt comú als boscos de coníferes (sobretot de pi bord), boscos mixtos d'alzines, pinedes de pi roig i rouredes de la comarca. Mosquiter pàl·lid
Regulus regulus Mosquiter reietó Reietó Hiverna al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en pinedes i alzinars de les fondalades. Mosquiter reietó
Regulus ignicapillus Bruel Reietó Present als alzinars, pinedes, rouredes, avellanoses i, fins i tot, jardins urbans de la comarca. Bruel
Cisticola juncidis Trist Hortes, conreus, erms, fenassars, canyars, jonqueres i, fins i tot, solars abandonats del centre de Sabadell i d'altres localitats de la comarca. Trist
Ficedula hypoleuca Mastegatatxes Papamosques, picamosques, picafigues, papafigues Boscos clars i a la vora de rieres. En època de cria se n'ha vist a Ribatallada i a Can Pagès Mastegatatxes
Muscicapa striata Papamosques gris Papamosques, picamosques, picafigues i papafigues Boscos clars, garrigues seques, camps de secà i rieres properes a Can Pagès i Gallifa Papamosques gris
Saxicola rubetra Bitxac rogenc Se n'hi ha produït uns quants albiraments en època de migració Bitxac rogenc
Saxicola torquata Bitxac comú Cagamànecs, cagamànec Camps de conreu, vinyes, boscos clars, marges i brolles de la comarca. Bitxac comú
Oenanthe oenanthe Còlit gris Còbits, còbics, culblanc i cuablanc (tots els ocells del gènere Oenanthe són coneguts al Vallès Occidental amb aquestes mateixes denominacions) Roqueters, farigolars i pedregars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat Còlit gris
Oenanthe hispanica Còlit ros Pedregars, matollars dispersos i vinyes de la comarca durant l'època de migració Còlit ros
Monticola solitarius Merla blava Comú als tallats de roca, pedregars i cingles calcaris (Vacarisses, Gallifa, Montserrat, etc.).
Phoenicurus ochruros Cotxa fumada Cua-roig Llocs rocallosos, replans amb pedregars, parts baixes dels cingles i balmes de roca com els que hi ha al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Montserrat i Gallifa Cotxa fumada
Phoenicurus phoenicurus Cotxa cua-roja Cua-roig Cria en construccions humanes i voltants de boscos de la comarca. Cotxa cua-roja
Erithacus rubecula Pit-roig Rupit, barba-roig La població que hi nidifica s'estableix a les canals més humides (preferentment en alzinars i boscos caducifolis), bardissars, xaragalls, torrents, pinedes de pi roig i pinassa i, de vegades, pinedes de pi blanc espesses. A l'hivern, la població hivernant que arriba del nord ocupa qualsevol biòtop: des dels pedregars fins a dalt les esplanades més altes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat, així com boscos de tota mena, conreus i jardins urbans. Pit-roig
Luscinia megarhynchos Rossinyol Hi arriba, generalment, a mitjan abril i s'hi instal·la en boscos de ribera, petits xaragalls, bardissars, alzinars i on hi hagi una bona espessor de vegetació Rossinyol
Turdus torquatus Merla de pit blanc Se n'hi veu en migració i, esporàdicament, n'hi ha exemplars hivernants als pedregars careners del Montcau i a Sant Llorenç del Munt Merla de pit blanc
Turdus merula Merla Merla (femella) i merlot (mascle) Alzinars espessos, pinedes, torrenteres, a la vora dels rius, boscos de ribera i, fins i tot, jardins i parcs urbans. Merla
Turdus iliacus Tord ala-roig A tota la Plana del Vallès Tord ala-roig
Turdus philomelos Tord comú Tord Durant l'hivern hi és comú en camps, hortes i boscos clars. També és present a l'Alt Vallès i Montserrat Tord comú
Turdus viscivorus Griva Hi és freqüent durant tot l'any en clarianes de bosc i marges de zones de conreu, tot i que a l'època de cria prefereix les zones més boscanes i, a l'hivern, baixa més a les zones conreades i obertes. Griva
Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga Hi és molt comú en pinedes i alzinars. Mallerenga cuallarga
Parus cristatus Mallerenga emplomallada Mallerenga de cresta Hi és visible en boscos secs (sempre coníferes) de pi pinyoner i pi bord, si bé per niar prefereix boscos humits com rouredes, pinedes de rojalet i pinassa Mallerenga emplomallada
Parus ater Mallerenga petita Pinedes de pi roig, boscos mixtos de pi blanc i alzina, boscos de coníferes i rouredes, tot i que en algunes zones de la Serra de l'Obac, i a una altra de rojalet i pinasses de Monistrol de Calders també és abundant. Mallerenga petita
Parus caeruleus Mallerenga blava Mallerenga primavera, primavera Boscos humits (com el de ribera), xaragalls, rouredes, boscos de pi roig i avellanoses. Mallerenga blava
Parus major Mallerenga carbonera Carbonera Pinedes, camps, horts, boscos de ribera i, també, grevoloses i avellanoses de les parts culminants de Sant Llorenç del Munt i Montserrat Mallerenga carbonera
Tichodroma muraria Pela-roques Frare Parets de roca i pedregars de Sant Llorenç del Munt, Serra de l'Obac, Montserrat i Gallifa Pela-roques
Certhia brachydactyla Raspinell comú Raspinell Pinedes velles, alzinars, rouredes i boscos de ribera Raspinell comú
Miliaria calandra Cruixidell Conreus, especialment de cereals. Cruixidell
Emberiza citrinella Verderola Hiverna en camps de conreu i boscos clars de la comarca. Verderola
Emberiza cia Sit negre Sit, piula A l'hivern, hi és força comú a hortes i conreus de tota la comarca. En canvi, a l'[estiu], fa niu a les zones més altes com roqueters, cingleres i bosquets de Sant Llorenç del Munt i Montserrat Sit negre
Emberiza hortulana Hortolà Camps del Bages, Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders Hortolà
Emberiza cirlus Gratapalles Hi és regular tot l'any a les vores de conreus i boscos clars. Gratapalles
Emberiza schoeniclus Repicatalons Vall del riu Llobregat
Fringilla coelebs Pinsà comú Pinsà A l'hivern, hi és força comú als camps de conreu. Durant l'època estival només s'hi localitza als boscos més humits (alzinars, rouredes i pinedes de pi roig). Pinsà comú
Fringilla montifringilla Pinsà mec Hi és únicament com a hivernant. Pinsà mec
Serinus citrinella Llucareta Navarcles.
Serinus serinus Gafarró A l'estiu viu en pinedes més o menys esclarissades, conreus de ametllers i oliverars, i camps a la vora de cursos d'aigua. A l'hivern s'hi sol agrupar, juntament amb d'altres fringíl·lids pels camps de conreu Gafarró
Carduelis chloris Verdum Verderol Bosquets a la vora de corrents d'aigua i, fins i tot, nia al bell mig de Sabadell sobre plàtans i pins. Verdum
Carduelis spinus Lluer Llua Hi és com a hivernant a la Vall d'Horta, Can Pagès, Pla de la Bruguera, la vall del riu Llobregat i als afores de Sabadell Lluer
Carduelis carduelis Cadernera Cardenal, Cardina A l'hivern viu a tota mena de camps de conreu (preferentment les brolles d'olivarda (Inula viscosa) de camps abandonats, tot i que prefereix criar en xaragalls i boscos de ribera Cadernera
Carduelis cannabina Passerell comú Passerell Vall del riu Llobregat i a gran part de la comarca. Passerell comú
Loxia curvirostra Trencapinyes comú Picapinyes, trencapinyes, bectort Boscos de pins de Sant Llorenç del Munt, pinedes de rojalet i pi bord del nord-est de la comarca i, també, a Gallifa Trencapinyes comú
Pyrrhula pyrrhula Pinsà borroner Canonge Hi és com a hivernant en llocs humits (boscos de ribera, torrents i xaragalls), com ara la vall del riu Llobregat, del riu Ripoll i Gallifa Pinsà borroner
Coccothraustes coccothraustes Durbec Trencaolives, torbec Hi és com a hivernant en camps, oliverars i fruiterars humits de Matadepera, Castellar del Vallès, Olesa de Montserrat, etc. Durbec
Passer domesticus Pardal comú Pardal Masos, conreus, pobles i ciutats de la comarca. Pardal comú
Passer montanus Pardal xarrec Viles petites, masies, cases aïllades, afores dels pobles i, sobretot, els camps. Pardal xarrec
Petronia petronia Pardal roquer Pardal tordà Cingleres i penya-segats de la vall del riu Llobregat i tallats fluvials del riu Ripoll, tot i que no refusa ni els camps de conreu ni les construccions humanes. Pardal roquer
Sturnus vulgaris Estornell vulgar Estornell Com a hivernant als camps del riu Llobregat i als camps baixos del Vallès Estornell vulgar
Oriolus oriolus Oriol Boscos de ribera, sots fluvials, xaragalls, pinedes i hortes que hi ha al llarg del riu Ripoll, Llobregat i rieres tributàries. També freqüenta pinedes seques i boscos cremats amb arbusts baixos com els que hi ha a Sant Llorenç del Munt i Sant Salvador de les Espases. També és present a la Serra de Collserola Oriol
Garrulus glandarius Gaig Alzinars, pinedes i altres boscos (preferentment espessos). També freqüenta camps, vinyes i fruiterars Gaig
Pica pica Garsa Camps de conreu, vinyes, hortes i bosquets clars de la comarca. També és fàcil de trobar-ne en ambients urbans ja que menja les deixalles que hi troba. Garsa
Corvus monedula Gralla Sant Llorenç del Munt (de tant en tant, però sempre en grans estols), vall del riu Llobregat (comú tot l'any i a on, fins i tot, cria dins la ciutat de Manresa) i la riera de Gaià. Abans criava als tallats fluvials de les vores de Sabadell però en va desaparèixer a causa de la caça Gralla
Corvus corone Cornella Can Massana i la subcomarca del Moianès Cornella
Corvus corax Corb Vall del riu Llobregat, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Vall d'Arenes, Montcau, Castellsapera, Gallifa, Vilatersana, Castellgalí, Vacarisses i Olesa de Montserrat Corb

Mamífers[modifica]

Nom científic Nom català Altres noms d'àmbit comarcal Indrets on es troba Imatge
Crocidura russula Musaranya comuna Conreus, hortes i erms de tota la comarca, però, especialment, a la plana. Musaranya comuna
Suncus etruscus Musaranya etrusca Conreus, erms, brolles i marges de boscos. Musaranya etrusca
Erinaceus europaeus Eriçó comú Conreus de secà, d'ametllers, d'oliveres i hortes. Més rarament en boscos clars. Eriçó comú
Rhinolophus ferrumequinum Ratpenat de ferradura gros Coves i avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i, també, a l'avenc de Castellsapera Ratpenat de ferradura gros
Rhinolophus euryale Ratpenat de ferradura mediterrani Hiverna a diverses coves i avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Myotis myotis Ratpenat de musell llarg Hiverna a l'avenc del Daví (dalt de la muntanya de Sant Llorenç del Munt). Ratpenat de musell llarg
Myotis nattereri Ratpenat de Natterer Present sempre al medi rural: campanars, masies i l'avenc del Castellet (prop del Puig de la Creu, Sentmenat). Ratpenat de Natterer
Pipistrellus pipistrellus Ratapinyada pipistrel·la Pobles i ciutats on troba molts forats i escletxes per amagar-se durant el dia. Ratapinyada pipistrel·la
Plecotus austriacus Ratpenat orellut meridional Castellar del Vallès Ratpenat orellut meridional
Tadarida teniotis Ratpenat cuallarg europeu Viu a les ciutats (com ara, Sabadell) ocupant edificis, campanars i golfes de les cases. Ratpenat cuallarg europeu
Miniopterus schreibersii Ratpenat de Schreibers Present com a hivernant a alguns avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i a l'avenc del Daví (el seu principal refugi hivernal a tot l'Estat espanyol). Ratpenat de Schreibers
Oryctolagus cuniculus Conill de bosc Abundant arreu de la comarca: farigolars, pedregars, conreus, erms, brolles i boscos clars.
Lepus europaeus Llebre comuna Al nord de la comarca i, només, durant l'hivern Llebre comuna
Sciurus vulgaris Esquirol vermell europeu pinedes, alzinars i rouredes Esquirol vermell europeu
Eliomys quercinus Rata cellarda Per totes les zones boscoses de la comarca: boscos clars, alzinars espessos i, també, als marges de vinyes abandonades. Rata cellarda
Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc Viu tant a les pinedes seques de la plana com als alzinars i rouredes més humits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Ratolí de bosc
Mus musculus Ratolí casolà, ratolí comú, ratolí domèstic Present sempre dins de les construccions humanes o a la vora d'elles. Ratolí casolà, ratolí comú, ratolí domèstic
Mus spretus Ratolí de camp Vores de conreus, terrenys erms, hortes i marges de boscos. És comú, sobretot, al Baix Vallès.
Rattus rattus Rata de camp, rata negra Viu al medi rural i a les golfes de les masies, tot i que també ocupa les teulades i el capdamunt dels edificis de les ciutats. Rata de camp, rata negra
Rattus norvegicus Rata comuna, rata de claveguera Present, sobretot, al medi urbà (clavegueres i abocadors d'escombraries). També li agraden les zones humides, com ara la vora dels rius.
Arvicola sapidus Rata d'aigua, rat-buf Nat-buf Curs alt del riu Ripoll, riera de Gallifa, riu Llobregat i part occidental de la comarca. Rata d'aigua, rat-buf
Microtus duodecimcostatus Talpó comú Prats, camps, erms no pedregosos, roqueters careners del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i, sobretot, a la plana.
Lutra lutra Llúdria comuna És present a la Riera de Calders i a una riera afluent del riu Llobregat. Extingida al Besòs i al Ripoll Llúdria comuna
Meles meles Toixó, teixó Zones conreades, vora cases de pagès, erms, pinedes clares i zones boscanes de la comarca. Toixó, teixó
Mustela nivalis Mostela Camps, marges, pallers, construccions humanes i roqueters de Sant Llorenç del Munt Mostela
Martes foina Fagina Fugina, gorja blanc, gorja blanca, marta Boscos (especiament l'alzinar) i roqueters com els que hi ha al Puig de la Creu, Monistrol de Calders, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i El Farell Fagina
Genetta genetta Gat mesquer Gineta Zones boscanes (coníferes, alzinars) i Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Cavall Bernat). Gat mesquer
Vulpes vulpes Guineu comuna, guineu roja Guineu, guilla Abundant a la major part del Vallès.
Sus scrofa Porc senglar Singlar, porc, berro i raió (la cria) Es reparteix uniformement a tota la zona de boscatges més densos de la comarca, tot i que envaixen les zones conreades i, fins i tot, s'apropen a la vora dels nuclis urbans de la plana vallesana. Tot i això, les poblacions més nombroses són al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Porc senglar

[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Mapa Comarcal. Vallès-Maresme. (1979). Ed. Alpina. Granollers.
  2. 2,0 2,1 Sant Llorenç del Munt. C. E. Terrassa. 1:25.000 (1963).
  3. Mapes de l'Editorial Alpina. Granollers:
    • Cingles de Bertí i Gallifa. 1:25.000 (1971).
    • El Farell. 1:25.000 (1975).
    • Sant Salvador de les Espases. 1:25.000 (1973).
    • Sant Llorenç del Munt. 1:25.000 (1976).
    • Moianès. 1:25.000 (1973).
  4. Bros, Vicenç; Miralles, Jordi; i Real, Joan: La fauna del Vallès Occidental. Juny de 1981, ISBN 84-300-4269-5

Bibliografia[modifica]

  • Informe sobre la fauna mastozoológica y ornítica del macizo de Sant Llorenç del Munt i la problemática de su conservación. Grup de Sabadell Inst. Cat. Hist. Nat. (1975).
  • Estudi del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: 128-199. Sabadell.
  • Andrada, J.: Guía de campo de los anfibios y reptiles de la Península Ibérica. Omega. Barcelona, 1980.
  • Arnold, E.N., Burton, J.A. i Ovenden, D.W.: Guía de campo de los reptiles y anfibios de España y Europa. Omega, Barcelona, 1978.
  • Aymí, R. & Herrando, S.: Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2000. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia, 2003.
  • Beaman, Mark; Madge, Steve: Guía de identificación de aves de Europa, Norte de África y Próximo Oriente. Barcelona, 1998: Ediciones Omega. 870 pàgines.
  • Boada, Martí; Panareda, J. M.: Tot Catalunya. Geografia física il·lustrada. Diàfora. Barcelona, 1975.
  • Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.): Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, 2004.
  • Ferrer, X., Martínez-Vilalta, A. & Muntaner, J.: Ocells. A Història Natural dels Països Catalans. Vol. 12. Barcelona, 1986: Enciclopèdia Catalana.
  • Gallego Castejón, L.: Vertebrados ibéricos, 1: "Peces". Sevilla, 1978.
  • Maitland, P. i Linsell, K.: The Hamlyn guide to Freshwater fishes of Britain and Europe. Hamlyn, Londres, 1977.
  • Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya 1999. Barcelona, 2002: Grup Català d'Anellament.
  • Muntaner, J., Ferrer, X. & Martínez-Vilalta, A.: Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona, 1984: Ed. Ketres.
  • Salvador, A.: Guía de los anfibios y reptiles españoles. Madrid, Estat espanyol. Any 1974.
  • Tucker, Graham M.; Heath, Melanie F., et al. (1994): Birds in Europe. Their Conservation Status. Cambridge, Regne Unit: Birdlife Internacional (Birdlife Conservation Series, núm. 3). 600 pàgines.

Enllaços externs[modifica]