Àcid pentanoic
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 102,068 Da |
| Trobat en el tàxon | valeriana, Artemisia xerophytica, Rhododendron mucronulatum, estèvia, regalèssia, Ajania fastigiata, panerola germànica, Capsicum annuum var. annuum, Centranthus macrosiphon, Conyza incana, Fragaria, Freesia ×hybrida, Pelargonium graveolens, Penicillium herquei, Polygala senega, Saussurea involucrata, ésser humà, Hansenia forbesii, Caenorhabditis elegans, llúpol, mango comú, api, Papaier, magraner, tabaquera, Viburnum orientale, Magnolia obovata, Xanthium orientale, Rhododendron sichotense, eucaliptus blau, Araucaria cunninghamii i llepassa
|
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₅H₁₀O₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietats | |
| Densitat | 0,94 g/cm³ |
| PKa | 4,82 |
| Punt de fusió | −32 ℃ −34 ℃ |
| Punt d'ebullició | 186,15 ℃ (a 101,325 kPa) |
| Pressió de vapor | 0,25 hPa |
| Perill | |
| Punt d'inflamabilitat | 86 ℃ |
L'àcid pentanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid valèric) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb cinc àtoms de carboni, amb la fórmula molecular . En bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza per C5:0.
![{\displaystyle {\mathrm {C} {\vphantom {A}}_{\smash[{t}]{5}}\mathrm {H} {\vphantom {A}}_{\smash[{t}]{10}}\mathrm {O} {\vphantom {A}}_{\smash[{t}]{2}}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a502e54451d9188f9f9ba5bbb11677d8c58af5a0)
A temperatura ambient, l'àcid pentanoic és un líquid incolor d'olor molt desagradable. Té un punt de fusió de -34,5 °C i el d'ebullició és de 187 °C. A temperatures entre 4 i 20 °C, la densitat és menor que la de l'aigua, 0,942 g/cm³. L'índex de refracció a 20 °C val 1,4086. És soluble en aigua, etanol i dietileter.[1]
Es troba a la natura en la planta valeriana (Valeriana officinalis), d'on prové el seu nom comú. El seu ús principal és en la síntesi dels èsters. Els èsters volàtils de l'àcid pentanoic tenen una olor agradable i s'usen en perfumeria i cosmètica. El pentanoat d'etil i el pentanoat de pentil es fan servir com additiu alimentari pel seu sabor fruitat.[2]
Propietats físiques
[modifica]- Solubilitat en aigua, g/100 ml: 2,4
- Pressió de vapor, kPa a 20 °C: 0,02
- Densitat relativa de vapor (aire = 1): 3,52
- Punt d'inflamació: 86 °C c.c.
- Temperatura d'autoignició: 400 °C
- Límits d'explosibilitat, % en volum en l'aire: 1.6-7.
- Coeficient de repartiment octanol/agua com log Pow: 1,39
- Perills físics: El vapor és més dens que l'aire.
- Perills químics: La substància és un àcid dèbil.
- Vies d'exposició: La substància es pot absorbir per inhalació i per ingestió.
Seguretat
[modifica]L'àcid pentanoic causa irritació en contacte amb la pell, ulls o membranes mucoses, i corrosió si s'ingereix, però causa poc dany perquè tendeix a no vaporitzar-se a la temperatura d'una habitació. És tòxic per la vida aquàtica.
Referències
[modifica]- ↑ «LipidBank - Fatty acid(DFA0005)». Arxivat de l'original el 2016-08-01. [Consulta: 20 febrer 2018].
- ↑ Pubchem. «Valeric acid» (en anglès). [Consulta: 20 febrer 2018].
-_Structural_Formula_V2.svg)