Ús dels articles dels topònims en català

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ús dels articles dels topònims)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable. L'ús en català dels articles dels topònims presenta algunes peculiaritats ortogràfiques.

Articles[modifica | modifica el codi]

En català s'usen en l'àmbit general els articles definits el, la, els, les, que es poden apostrofar (l') o contraure (al, als, del, dels, pel i pels).

En l'àmbit del català balear s'usa l'article salat: es, sa, ses; apostrofat (s') o també amb contraccions (as, des, pes). L'ús de l'article salat es fa en topònims on és tradicional (per exemple, es Mercadal). En canvi en altres casos s'usa l'article literari (la Mola), i en el registre formal és el recomanat.

Alguns topònims usen articles personals: en, na (n'); que poden anar amb els apel·latius ca o son.[1]

Articles segons el context[modifica | modifica el codi]

Alguns topònims tenen l'article incorporat al nom, altres l'usen només dintre d'un context, i altres van sempre sense article.

el Masnou, història de la Xina, economia de França ...

La majoria de noms de la toponímia major (corònims de països, estats, regions...) s'usen sense article fora de context, molts l'admeten opcionalment, i en d'altres és obligatori, dintre d'un context.

Argentina, Provença, Pirineus ..., però història de l'Argentina, vi de la Provença, mitologia dels Pirineus ...

En altres casos hi ha fluctuació amb diferents tendències en un sentit o l'altre, o bé s'usen sempre sense article.

Àfrica o l'Àfrica, Aragó o l'Aragó ..., però Catalunya, Luxemburg, Egipte ...

En alguns casos es donen diferències semàntiques, sobretot quan s'utilitza un adjectiu darrere del topònim; en aquest cas, cal l'article.

França, però la França colonial.

Els principis generals que determinen l'ús de l'article són:[2]

Les comarques tenen la consideració de toponímia major. Les comarques dels Països Catalans porten article excepte Osona, València, i algunes comarques de Mallorca. Altres unitats menors tenen l'article incorporat (el Baridà, les Guilleries ...)

Els noms de comarques i rius incorporats als topònims poden anar amb article o sense.[3]

Cervià de les Garrigues, Cornellà del Terri ..., però Bellver de Cerdanya, Sant Adrià de Besòs ...

En la toponímia menor (subcomarques, municipis...) l'article queda incorporat al nom.

el Vendrell, el Caire, la Batllia ...

Llista dels municipis dels Països Catalans que duen article inicial al topònim[modifica | modifica el codi]

Aquesta llista presenta totes les comarques dels Països Catalans en negreta, amb els municipis respectius, si n'hi ha, que duen article al topònim. En el cas d'Andorra, cal parlar de parròquies i no pas de municipis, i a la llista s'hi ha inclòs l'Alguer, que no és una comarca, i que té la pertinença als Països Catalans discutida.

l'Alacantí

el Campello
la Torre de les Maçanes

l'Alcalatén

l'Alcora
les Useres

l'Alcoià

l'Alguer

l'Alt Camp

els Garidells
la Masó
el Milà
el Pla de Santa Maria
el Pont d'Armentera
la Riba
el Rourell

l'Alt Empordà

l'Armentera
l'Escala
el Far d'Empordà
la Jonquera
el Port de la Selva
la Selva de Mar

l'Alt Maestrat

la Torre d'en Besora

l'Alt Millars

el Castell de Vilamalefa
la Font de la Reina
la Pobla d'Arenós

l'Alt Penedès

les Cabanyes
la Granada
el Pla del Penedès

l'Alt Urgell

el Pont de Bar
la Seu d'Urgell
les Valls d'Aguilar
les Valls de Valira
la Vansa i Fórnols

l'Alt Vinalopó

el Camp de Mirra
la Canyada
les Salines

l'Alta Cerdanya

la Cabanassa
la Guingueta d'Ix
la Tor de Querol

l'Alta Ribagorça

el Pont de Suert
la Vall de Boí

Andorra

la Massana

l'Anoia

el Bruc
els Hostalets de Pierola
la Llacuna
la Pobla de Claramunt
els Prats de Rei
la Torre de Claramunt

el Bages

l'Estany
el Pont de Vilomara i Rocafort

el Baix Camp

l'Albiol
l'Aleixar
l'Argentera
les Borges del Camp
la Febró
la Selva del Camp
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Vinyols i els Arcs

el Baix Cinca

el Baix Ebre

l'Aldea
l'Ametlla de Mar
l'Ampolla
el Perelló

el Baix Empordà

la Bisbal d'Empordà
la Pera
la Tallada d'Empordà

el Baix Llobregat

la Palma de Cervelló
el Papiol
el Prat de Llobregat

el Baix Maestrat

la Jana
la Pobla de Benifassà
la Salzadella

el Baix Penedès

l'Arboç
la Bisbal d'Empordà
el Montmell
el Vendrell

el Baix Segura

la Granja de Rocamora
els Montesinos
el Pilar de la Foradada

el Baix Vinalopó

la Baixa Ribagorça

les Paüls
la Pobla de Roda
el Pont de Montanyana
la Vall de Lierp

la Baixa Cerdanya

el Barcelonès

l'Hospitalet de Llobregat

el Berguedà

l'Espunyola
la Nou de Berguedà
la Pobla de Lillet
la Quar

el Camp de Morvedre

el Camp de Túria

l'Eliana
la Pobla de Vallbona

la Canal de Navarrés

el Capcir

els Angles
la Llaguna

el Comtat

l'Alqueria d'Asnar
l'Orxa

la Conca de Barberà

l'Espluga de Francolí
les Piles

el Conflent

els Masos

la Costera

l'Alcúdia de Crespins
la Font de la Figuera
el Genovés
la Granja de la Costera
la Llosa de Ranes

Eivissa

el Fenolledès

l'Esquerda
la Tor de França
el Viver

la Foia de Bunyol

Formentera

el Garraf

Vilanova i la Geltrú

les Garrigues

l'Albagés
l'Albi
les Borges Blanques
el Cogul
l'Espluga Calba
la Floresta
la Granadella
els Omellons
la Pobla de Cérvoles
el Soleràs
els Torms
el Vilosell

la Garrotxa

les Planes d'Hostoles
les Preses
la Vall d'en Bas
la Vall de Bianya

el Gironès

l'Horta Nord

la Pobla de Farnals
el Puig de Santa Maria

l'Horta Oest

l'Horta Sud

Llevant

la Llitera

el Campell
el Torricó

el Maresme

el Masnou

la Marina

l'Atzúvia

la Marina Baixa

l'Alfàs del Pi
el Castell de Guadalest
la Nucia
la Vila Joiosa

el Matarranya

la Canyada de Beric
la Codonyera
la Freixneda
la Ginebrosa
la Portellada
la Sorollera
la Torre de Vilella
la Torre del Comte
la Vall de Tormo

Menorca

es Castell
es Mercadal
es Migjorn Gran

Migjorn

ses Salines

el Montsià

la Galera
la Sénia

la Noguera

les Avellanes i Santa Linya
la Baronia de Rialb
la Sentiu de Sió

Osona

el Brull
les Masies de Roda
les Masies de Voltregà

el Pallars Jussà

la Pobla de Segur
la Torre de Cabdella

el Pallars Sobirà

la Guingueta d'Àneu
la Vall de Cardós

la comarca de Palma

el Pla d'Urgell

el Palau d'Anglesola
el Poal

el Pla de l'Estany

el Pla de Mallorca

la Plana Alta

les Coves de Vinromà
la Pobla Tornesa
la Serra d'en Galceran
la Serratella
la Torre d'en Doménec
la Vall d'Alba

la Plana Baixa

l'Alcúdia de Veo
les Alqueries
la Llosa
la Vall d'Uixó
la Vilavella

la Plana d'Utiel

els Ports

el Forcall
la Todolella

el Priorat

la Bisbal de Falset
la Figuera
els Guiamets
el Lloar
el Masroig
el Molar
la Morera de Montsant
la Torre de Fontaubella
la Vilella Alta
la Vilella Baixa

el Racó d'Ademús

la Pobla de Sant Miquel

el Raiguer

sa Pobla

la Ribera Alta

l'Alcúdia
l'Ènova
la Pobla Llarga

la Ribera Baixa

la Ribera d'Ebre

la Palma d'Ebre

el Ripollès

les Llosses

el Rosselló

el Barcarès
la Bastida
les Cases de Pena
la Roca d'Albera
el Soler
la Torre del Bisbe
el Voló

la Safor

l'Alqueria de la Comtessa
la Font d'en Carròs
el Real de Gandia

la Segarra

les Oluges
els Plans de Sió

el Segrià

els Alamús
Gimenells i el Pla de la Font
la Granja d'Escarp
la Portella

la Selva

la Cellera de Ter

la Serra de Tramuntana

el Serrans

les Alcubles
la Iessa
la Llosa del Bisbe
el Villar

el Solsonès

la Coma i la Pedra
la Molsosa

el Tarragonès

el Catllar
el Morell
la Nou de Gaià
els Pallaresos
la Pobla de Mafumet
la Pobla de Montornès
la Riera de Gaià
la Secuita

la Terra Alta

la Fatarella
el Pinell de Brai
la Pobla de Massaluca


l'Urgell

la Fuliola
els Omells de na Gaia

la Vall d'Albaida

l'Olleria
el Palomar
la Pobla del Duc
el Ràfol de Salem

la Vall d'Aran

es Bòrdes

la comarca de València

la Vall de Cofrents

el Vallès Occidental

el Vallès Oriental

l'Ametlla del Vallès
les Franqueses del Vallès
la Garriga
la Llagosta
la Roca del Vallès

el Vallespir

l'Albera
els Banys d'Arles i Palaldà
les Cluses
la Menera
el Pertús
el Tec

el Vinalopó Mitjà

l'Alguenya
el Fondó de les Neus
el Fondó dels Frares
la Romana

Països amb article singular[modifica | modifica el codi]

  • El Salvador
  • l'Equador
  • el Gabon
  • la Guinea Bissau/Conakry/Equatorial
  • el Iemen
  • l'Índia
  • l'Iran
  • l'Iraq
  • el Japó
  • el Kazakhstan
  • el Kirguizistan
  • el Líban
  • el Mali
  • el Marroc
  • el Moçambic
  • el Nepal
  • el Níger
  • el Pakistan
  • el Panamà
  • el Paraguai
  • el Perú
  • el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
  • la República Centreafricana
  • la República Dominicana
  • la República Txeca
  • el Sàhara Occidental
  • la Samoa/Nord-americana
  • el Senegal
  • el Sudan/del Sud
  • el Surinam
  • el Tadjikistan
  • el Timor Oriental
  • el Togo
  • el Turkmenistan
  • el Txad
  • l'Uruguai
  • l'Uzbekistan
  • el Vietnam
  • la Xina

Continents amb article[modifica | modifica el codi]

  • l'Àfrica
  • l'Antàrtida
  • l'Àsia

Regions amb article singular[modifica | modifica el codi]

  • l'Algarve
  • l'Aragó
  • la Bretanya
  • la Campània
  • el Caixmir
  • el Laci
  • la Ligúria
  • el Llenguadoc
  • la Llombardia
  • la Manxa
  • el País Basc/de Gal·les/Dogon/Valencià
  • la Patagònia
  • el Piemont
  • la Provença
  • el Quebec
  • el Tibet
  • el Tirol
  • la Toscana
  • el Vènet

Contextos aïllats[modifica | modifica el codi]

En contextos aïllats, com llistes, gràfics, mapes, enumeracions, normalment requereixen l'estalvi de caràcters i s'omet l'article.

Mataró (Maresme), Montevideo (Uruguai) ...

Majúscules i minúscules[modifica | modifica el codi]

Els articles dels topònims catalans i catalanitzats s'escriuen sempre en minúscula, tant en un text, llistats, com en una relació o en cartografia, llevat que es trobin al començament d'una frase.

la Bisbal d'Empordà, es Castell, els Aspres, la Manxa ...

En canvi, quan l'article forma part d'un topònim no catalanitzat s'escriu en majúscula.

Los Angeles, El Salvador, Le Havre ...

Els articles personals també van en minúscula.

cala en Turqueta, na Franquesa ...

Els apel·latius ca i son van sempre en majúscula.[4]

Son Macià, Ca na Costa ...

Apostrofació[modifica | modifica el codi]

En el cas de topònims en català o adaptats al català, els articles el, la, es, sa, en, na s'apostrofen sempre, d'acord amb la normativa general: l', s', n'.

l'Alguer, l'Havana, s'Espalmador, s'Arenal, Castellar de n'Hug ..., però la Haia (per fonètica).

Els topònims no adaptats al català s'escriuen en la seva forma original.

El Escorial, Le Havre, L'Île-Rousse ...

L'apel·latiu son no es trenca davant de vocal.

Son Espanyol ...

Contracció[modifica | modifica el codi]

En topònims catalans o catalanitzats, els articles el, els i es es contrauen quan segueixen a les preposicions a, de o per en les formes al, als, as, del, dels, des, pel, pels i pes.

Museu Arqueològic del Caire, dels Monegres (però Castejón de Monegros), des Mercadal, als Pallaresos ...

Darrere de l'apel·latiu ca també es contrauen en cal, cals, cas i can.[4]

Cal Donyanna, Cas Capiscol, Can Boada ...

En canvi, l'article personal en no es contrau darrere de les preposicions a o de.

la Vall d'en Bas, illa d'en Colom ...

En el cas de topònims no adaptats al català, els articles no es contrauen i s'apostrofen darrere de la preposició de.

d'El Bierzo, d'El Puerto de Santa María, al Salvador ...

Referències[modifica | modifica el codi]