Viquipèdia:Articles seleccionats dels Animals

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els basilosaures (Basilosaurus, "rèptil rei" en grec antic) són un gènere de cetacis primitius; es tracta de la primera gran balena en aparèixer al registre fòssil i és una peça clau en l'estudi de l'evolució dels cetacis. Aparegueren a l'Eocè superior, fa aproximadament quaranta-cinc milions d'anys. Tenien una gran difusió a nivell geogràfic, com ho demostra el fet que se n'hagin trobat fòssils a llocs tan variats com Alabama, i habitaven a les aigües costaneres poc profundes dels oceans de l'Eocè. Dos dels seus trets més interessants són l'alt grau d'elongació del seu cos en comparació amb el de les balenes actuals i les dues potes posteriors vestigials que posseïen. S'extingiren fa aproximadament trenta-sis milions d'anys, poc abans de l'inici de l'Oligocè, a causa d'un gran episodi de canvi climàtic conegut com a Grande Coupure.

Llegiu més... | Arxiu
{{1_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Plantilla:2 article dels Animals
{{2_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Plantilla:3 article dels Animals
{{3_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Plantilla:4 article dels Animals
{{4_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Plantilla:5 article dels Animals
{{5_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Compsognathus (dels mots grecs kompsos/κομψος; "elegant", "refinat" o "delicat"; i gnathos/γναθος; "mandíbula") fou un petit dinosaure teròpode carnívor bípede. Tenia la mida d'un gall dindi i visqué fa aproximadament 150 milions d'anys, a principis de l'estatge faunal Titonià del Juràssic superior, en el que actualment és Europa. Els paleontòlegs n'han trobat dos fòssils ben preservats, un a Alemanya a la dècada del 1850 i un altre a França més d'un segle després. Moltes representacions populars encara descriuen Compsognathus com un dinosaure de la "mida d'una gallina" degut a la petitesa de l'exemplar alemany, considerat actualment la forma juvenil de l'exemplar francès, més gran. Compsognathus és un dels pocs dinosaures dels quals es coneix la dieta amb certesa: s'han trobat restes de petites sargantanes àgils dins l'estómac d'ambdós exemplars. Unes dents descobertes a Portugal podrien representar més restes fòssils d'aquest gènere.

Llegiu més... | Arxiu
{{6_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

El cranc dels cocoters (Birgus latro) és l'artròpode terrestre més gran del món. És un bernat ermità altament apomòrfic i se'l coneix per la seva capacitat d'obrir cocos amb les seves potents pinces per tal de menjar-se'n el contingut. És l'única espècie del gènere Birgus.

En algunes llengües se'l coneix també amb el nom de "cranc lladre" o "lladre de les palmeres", perquè es rumoreja que alguns crancs dels cocoters han robat objectes brillants com ara cassoles i coberts de cases i tendes de campanya. També se li ha donat el nom de "bernat ermità terrestre", ja que els exemplars joves utilitzen closques; tanmateix, hi ha altres bernats ermitans terrestres que no es desfan de la closca ni quan són adults. Aquests – generalment del gènere proper Coenobita – són els animals que hom anomena habitualment "bernats ermitans terrestres"; donada l'estreta relació entre Coenobita i Birgus, el terme seria utilitzat en general pels membres dels cenobítids.

Llegiu més... | Arxiu
{{7_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Des de l'any 1980 s'està produint un dramàtic declivi en les poblacions d'amfibis d'arreu del món, caracteritzat per col·lapses en les poblacions i per extincions massives localitzades. L'any 1993, les poblacions de més de 500 espècies de granotes i salamandres dels cinc continents presentaven un declivi en la seva població. El declivi dels amfibis està afectant milers d'espècies en tota mena d'ecosistemes, per la qual cosa ha estat assenyalat com una de les amenaces més crítiques a la biodiversitat global.

Els declivis i extincions massives en les poblacions d'amfibis són un problema local amb complexes causes globals. Entre les causes es troben: augments en l'índex de rajos ultraviolats (conseqüència del debilitament de la capa d'ozó), nous predadors als ecosistemes actuals (espècies introduïdes), fragmentació i pèrdua d'hàbitat, toxicitat i acidesa ambiental, malalties emergents, canvi climàtic, i interaccions entre tots aquests factors.

Llegiu més... | Arxiu
{{8_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Deinonychus (del grec δεινος "terrible" i ονυξ, "urpa") és un gènere de dinosaure dromeosàurid carnívor. Se n’ha descrit una única espècie, D. antirrhopus. Aquest dinosaure de 3,4 metres de longitud visqué a principis del Cretaci, entre fa 121 i fa 98,9 milions d'anys. Se n'han trobat fòssils a Montana, Wyoming i Oklahoma, tot i que també s'han trobat dents que podrien pertànyer a Deinonychus tan a l'est com Maryland.

El seu nom genèric "urpa terrible" es refereix a l’urpa inusualment gran i en forma de falç que l'animal tenia al segon dit de les potes posteriors, que probablement quedava alçada del terra mentre el dinosaure caminava sobre el tercer i quart dits. S'ha pensat tradicionalment que Deinonychus donava puntades de peu amb aquesta urpa a les seves preses per estripar-les, però proves recents amb reconstruccions de les urpes del dinosaure semblant Velociraptor suggereixen que l'urpa servia per clavar, no per estripar. El seu nom específic antirrhopus significa "contrapès", i es refereix a la visió de John Ostrom sobre la funció de la cua del dinosaure. Com en altres dromeosàurids, les vèrtebres de la cua tenen una sèrie de tendons ossificats i processos ossis sobreelongats. Aquestes característiques semblaven convertir la cua en un rígid contrapès, però un fòssil de l'espècie Velociraptor mongoliensis (IGM 100/986), molt propera, té un esquelet de la cua articulat que queda corbat lateralment en forma de "S" llarga. Això indica que, en vida, l’animal podia moure lateralment la cua amb un alt grau de flexibilitat. Tant a la formació de Cloverly com a la d'Antlers, les restes de Deinonychus han estat descobertes en una associació estreta amb les de l'ornitòpode Tenontosaurus. Les dents descobertes a prop de les restes de Tenontosaurus indiquen que aquest dinosaure era caçat, o com a mínim consumit com a carronya, per Deinonychus.

Llegiu més... | Arxiu
{{9_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

El diable de Tasmània (Sarcophilus harrisii) és un marsupial carnívor que actualment només es troba en estat salvatge a l'estat insular australià de Tasmània. El diable de Tasmània és l'únic membre vivent del gènere Sarcophilus. Amb la mida d'un gos petit, però robust i muscular, el diable de Tasmània és actualment el marsupial carnívor més gran del món, després de l'extinció del llop marsupial el 1936. Es caracteritza pel seu pelatge negre, la pudor que emet quan es posa nerviós, un xiscle extremament fort i pertorbador, i la seva ferocitat quan s'alimenta. Se sap que caça preses i s'alimenta també de carronya. Tot i que sol ser solitari, en ocasions s'alimenta amb altres diables.

El diable de Tasmània fou extirpat del continent australià uns 400 anys abans de la colonització europea el 1788. Com que eren vistos com una amenaça pel bestiar a Tasmània, els diables foren caçats fins el 1941, quan foren protegits oficialment. Des de finals de la dècada del 1990, la malaltia de tumors facials del diable de Tasmània ha reduït la població de diables significativament i actualment amenaça la supervivència de l'espècie, que al maig del 2008 fou finalment declarada amenaçada. El govern de Tasmània ha emprès programes per a reduir l'impacte de la malaltia.

Llegiu més... | Arxiu
{{10_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Els dinosaures (Dinosauria) foren els animals vertebrats dominants dels ecosistemes terrestres durant més de 160 milions d'anys, des del període Triàsic superior (fa aproximadament 230 milions d'anys) fins a finals del període Cretaci (fa aproximadament 65 milions d'anys), quan la majoria d'ells s'extingiren a l'extinció del Cretaci-Terciari. Actualment hi ha deu mil espècies vivents de dinosaures, denominades amb el nom comú d'ocells.

El descobriment el 1860 de l'arqueòpterix fou el primer en suggerir una relació estreta entre els dinosaures i els ocells; a part de la presència d'empremtes fossilitzades de plomes, l'arqueòpterix era molt similar al petit dinosaure carnívor contemporani Compsognathus. Les investigacions dutes a terme des de la dècada del 1970 indiquen que els dinosaures teròpodes són els avantpassats més versemblants dels ocells; de fet, la majoria de científics consideren els ocells com els únics dinosaures supervivents, i alguns creuen que els dinosaures i els ocells haurien de ser agrupats en una única classe biològica. Els crocodilis són els altres parents propers dels dinosaures supervivents, i ambdós grups són membres del clade dels arcosaures, un grup de rèptils que aparegué per primer cop al Permià molt tardà i que esdevingué dominant a mitjans del Triàsic.

Llegiu més... | Viquipèdia:Articles seleccionats dels Animals
{{11_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Diplodocus és un gènere de dinosaure sauròpode de la família dels diplodòcids, els fòssils del qual foren descoberts per primer cop el 1877 per Samuel Wendell Williston. El nom genèric, encunyat per Othniel Charles Marsh el 1878, és un terme neollatí derivat dels mots grecs διπλόος diploos, "doble"; i δοκός dokos, "biga". El nom és en referència als xebrons de doble biga situats a la part inferior de la cua del dinosaure. Originalment, es pensava que aquests ossos eren únics a Diplodocus; tanmateix, més recentment se'ls ha descoberts en altres membres de la família dels diplodòcids i en sauròpodes no diplodòcids com ara Mamenchisaurus.

Visqué en el que actualment és l'oest de Nord-amèrica a finals del període Juràssic. Diplodocus és un dels fòssils de dinosaure més comuns de la formació de Morrison superior, una seqüència de sediments marins somers i al·luvials dipositats fa entre 150 i 147 milions d'anys, en el que actualment s'anomena els estatges Kimmeridgià i Titonià. La formació de Morrison reflecteix un ambient i un temps dominats per dinosaures sauròpodes gegantins com ara el camarasaure, el barosaure, l'apatosaure o el braquiosaure.

Llegiu més... | Arxiu
{{12_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

El dragó de Komodo (Varanus komodoensis) és una espècie de llangardaix que viu a les illes de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami, a l'Indonèsia central. És un membre de la família dels varans (varànids), i és l'espècie més gran vivent de llangardaix, assolint una mida mitjana de dos a tres metres i pesant aproximadament setanta quilograms. La seva mida inusual s'atribueix al gegantisme insular, car no hi ha altres animals carnívors que puguin omplir el nínxol de les illes on viuen, i també al ritme metabòlic baix del dragó de Komodo. Com a resultat de la seva mida, aquests llangardaixos són predadors alfa, dominant els ecosistemes on habiten. Tot i que els dragons de Komodo s'alimenten principalment de carronya, també embosquen i cacen preses, incloent-hi invertebrats, ocells i mamífers.

L'aparellament comença entre maig i agost, i els ous són postos al setembre. Es dipositen aproximadament vint ous en nius de megapòdid abandonats, que posteriorment són incubats durant entre set i vuit mesos, eclosionant a l'abril, quan hi ha una major abundància d'insectes. Els dragons de Komodo joves són vulnerables i, per tant, viuen en arbres, protegits dels predadors i dels adults caníbals. Triguen entre tres i cinc anys en madurar, i poden viure tant com cinquanta anys. Són capaços de partenogènesi, un procés pel qual una femella pot pondre ous viables sense la participació d'un mascle.

Llegiu més... | Arxiu
{{13_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

L'equidna de musell curt (Tachyglossus aculeatus), conegut també com a formiguer espinós degut a la seva dieta consistent en formigues i tèrmits, és una de les quatre espècies vivents d'equidna i l'única del gènere Tachyglossus. L'equidna de musell curt està cobert de pèl i espines, i té un musell característic i una llengua especialitzada, que utilitza per caçar les preses a alta velocitat. Com la resta de monotremes vivents, l'equidna de musell curt pon ous; els monotremes són l'únic grup de mamífers que ho fan.

Aquesta espècie viu arreu d'Austràlia, on és el mamífer nadiu més estès, i en regions costaneres i terres altes del sud-oest de Nova Guinea, on se'l coneix com a Mungwe en les llengües dadibi i chimbu. No es troba amenaçat d'extinció, però activitats humanes com ara la caça, la destrucció de l'hàbitat, i la introducció d'espècies depredadores i paràsits estrangers, han reduït la distribució de l'equidna de musell curt a Austràlia.

Llegiu més... | Arxiu
{{14_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

L'evolució dels mamífers a partir dels sinàpsids basals ("rèptils" mamiferoides) fou un procés gradual que durà aproximadament noranta-cinc milions d'anys, des de l'aparició dels primers sinàpsids com ara Archaeothyris o Clepsydrops al Pennsilvanià fins l'aparició dels primers mamaliaformes com ara Adelobasileus a l'estatge faunal Carnià. El llinatge sinàpsid divergí del llinatge sauròpsid, que conduiria als rèptils, els dinosaures i els ocells, a finals del període Carbonífer, només vint milions d'anys després de la formació del clade dels amniotes.

Els sinàpsids es diversificaren durant el Permià, produint formes tan cèlebres com Dimetrodon, Sphenacodon o l'edafosaure. Durant uns quaranta milions d'anys, foren els animals terrestres dominants, però fa 251,4 milions d'anys l'extinció permiana posà fi al seu domini, portant a la desaparició tots els grups de pelicosaures tret dels teràpsids. Després d'aquesta extinció, que eliminà el 70% dels vertebrats terrestres, el grup teràpsid dels listrosaures es recuperà i arribà a exercir un domini tan aclaparador que no s'ha tornat a repetir mai més en la història de la Terra: durant un temps, el 95% dels vertebrats terrestres pertanyien a aquest gènere. Tanmateix, un esdeveniment conegut com a canvi del Triàsic obrí la porta al domini dels dinosaures i obligà els mamífers a mantenir un perfil baix durant els següents 160 milions d'anys.

Llegiu més... | Arxiu
{{15_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Les formigues (Formicidae) són una família d'insectes socials que, juntament amb les famílies properes de les vespes i abelles, formen l'ordre dels himenòpters. Són fàcils de distingir per les seves antenes en angle i una estructura de nòdul que forma una cintura esvelta. La branca de l'entomologia que les estudia s'anomena mirmecologia.

Les formigues evolucionaren d'avantpassats vespiformes al període Cretaci mitjà, fa entre 130 i 110 milions d'anys, i es diversificaren després de l'expansió de les plantes amb flor. Avui en dia, se'n reconeixen més de 12.000 espècies, amb una estimació superior d'unes 14.000. Estan classificades en 26 subfamílies, 385 gèneres i 12.028 espècies descrites. La diversitat més gran es troba als tròpics.

Llegiu més... | Arxiu
{{16_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

El gat o moix (Felis silvestris catus) és un petit mamífer carnívor domèstic. El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a les estimacions prèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500 anys.

Els noms actuals més generalitzats en moltes llengües d'Europa (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriven del mot llatí vulgar cattus, paraula que al·ludia específicament als gats domèstics en contraposició als gats salvatges que, en llatí, eren anomenats felis. N'hi ha dotzenes de races, algunes sense pèl o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i n'hi ha una gran varietat de colors. Són experts predadors i poden caçar més de mil espècies diferents d'animals per alimentar-se. També són animals que poden assimilar certs conceptes, i alguns poden ser entrenats per manipular mecanismes senzills, com ara per girar els panys de les portes. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal.

Llegiu més... | Arxiu
{{17_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

El gos, ca, cus o cutxo (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiques demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys. Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.

N'hi ha aproximadament 800 races (més que qualsevol altre animal) que varien significativament en dimensions, fisonomia i temperament, i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents. Tenen una gran relació amb els humans, servint d'animals de companyia, d'animals de guàrdia, de gossos pigall o de gossos pastors, per exemple.

Llegiu més... | Arxiu
{{18_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

La guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (Urocyon littoralis) és una petita guineu endèmica de sis de les vuit illes Santa Bàrbara de Califòrnia. És la segona espècie de guineu més petita dels Estats Units. Hi ha sis subespècies d'aquesta guineu, cadascuna d'elles única a l'illa en què viu, reflectint-ne la història evolutiva.

Llegiu més...
{{19_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Plantilla:20 article dels Animals
{{20_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

El lèmur de cua anellada (Lemur catta) és un gran primat estrepsirí; és el lèmur més conegut degut a la seva llarga cua amb anells blancs i negres. Pertany als lemúrids, una de les quatre famílies de lèmurs. És l'únic membre del gènere Lemur. Com tots els lèmurs, és endèmic de l'illa de Madagascar. És conegut localment com a hira (en malgaix) o maki (en francès i malgaix), i viu en boscos de galeria i matollars de les regions meridionals de l'illa. És omnívor i també és el lèmur més terrestre de tots. És un animal diürn, cosa que significa que només és actiu durant el dia.

Llegiu més...
{{21_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

La llet és un líquid blanquinós i opac produït per la secreció de les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers (incloent-hi els monotremes, malgrat que no tenen mamelles definides). Aquesta capacitat secretora és una de les característiques que defineixen els mamífers.

La funció principal de la llet és nodrir les cries fins que són capaces de digerir altres aliments. A més, compleix les funcions de protegir el tracte gastrointestinal de les cries contra microorganismes patògens, toxines i inflamacions, i contribueix a la salut metabòlica regulant els processos d'obtenció d'energia, en especial el metabolisme de la glucosa i la insulina. És l'únic aliment que ingereixen les cries dels mamífers (del nen de pit en el cas dels éssers humans) fins el deslletament. La llet dels mamífers domèstics (de vaca, principalment, però també d'ovella, cabra, egua, camella, etc.) forma part de l'alimentació humana d'algunes cultures.

Llegiu més...
{{22_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

El llop marsupial (Thylacinus cynocephalus) fou el marsupial carnívor més gran conegut dels temps moderns. Era nadiu d'Austràlia i Nova Guinea i es creu que s'extingí al segle XX. Es tractava de l'últim membre vivent del seu gènere (Thylacinus), els altres membres del qual visqueren en temps prehistòrics, apareixent a principis del Miocè.

El llop marsupial s'extingí al continent australià milers d'anys abans de l'arribada dels colons europeus, però sobrevisqué a Tasmània juntament amb altres espècies endèmiques, incloent-hi el diable de Tasmània. Generalment se sol culpar la caça intensiva, motivada per recompenses, de la seva extinció, però hi podrien haver contribuït altres factors, com ara les malalties, la introducció dels gossos o l'ocupació del seu hàbitat pels humans. Tot i que se'l considera oficialment extingit, encara hi ha qui diu haver-lo vist.

Llegiu més...
{{23_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats. Les seves característiques principals són el seu pelatge i l'alimentació de les cries amb llet per mitjà de glàndules mamàries. N'existeixen unes 5.500 espècies arreu del món que són classificades en tres subclasses: els monotremes ponedors d'ous (Prototheria), els marsupials (Metatheria) i els placentaris (Eutheria), als quals pertany l'ésser humà. La seva mida va des del diminut ratpenat de nas porcí (30-40 mm i 2 g) fins l'enorme balena blava (33 m i 181 tones.

Deixant de banda les cinc espècies de monotremes, tots els mamífers donen a llum cries vives en lloc de pondre ous. La majoria de mamífers també tenen dents especialitzades, i el grup més gran de mamífers, els euteris, utilitzen una placenta durant la gestació. El cervell dels mamífers regula un sistema endotèrmic i un aparell circulatori que inclou un cor amb quatre cambres.

Llegiu més...
{{24_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Els nàutils (ναυτίλος nautilos, "navegant" en grec antic) són qualsevol de les criatures marines de la família de cefalòpodes dels nautílids, l'única família de l'ordre dels nautilins . Són els únics membres vivents de la subclasse dels nautiloïdeus, que existeixen des de fa 500 milions d'anys, per la qual cosa són considerats fòssils vivents. Originalment, el nom "nàutil" designava uns altres cefalòpodes, els argonautes, també coneguts com a nàutils de paper.

Són animals d'uns quinze centímetres de diàmetre, especialment coneguts per la seva conquilla calcària. Es mouen lentament, però tot i això són capaços d'alimentar-se de petits peixos i crustacis. N'hi ha exemplars mascles i femelles, i es troben exclusivament a l'oceà Pacífic.

Llegiu més...
{{25_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

L'ornitorinc (Ornithorhynchus anatinus) és un mamífer semiaquàtic endèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi Tasmània. Juntament amb les quatre espècies d'equidna, és una de les cinc espècies vivents de monotremes, els únics mamífers que ponen ous en lloc de donar a llum cries vives. És l'únic representant viu de la seva família (Ornithorhynchidae) i el seu gènere (Ornithorhynchus), tot i que s'han trobat espècies relacionades al registre fòssil.

Llegiu més...
{{26_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Les ovelles, bens, xais o corders (Ovis aries, "ovella" i "moltó" en llatí) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, les ovelles són artiodàctils, o animals amb peülles. Malgrat que el nom "ovella" s'aplica a moltes espècies, en l'ús quotidià gairebé sempre fa referència a Ovis aries. Les ovelles són l'espècie més nombrosa del seu gènere, i molt probablement descendeixen del mufló salvatge d'Europa i Àsia.

Les ovelles foren un dels primers animals en ser domesticat per usos agrícoles, i se les valora principalment per la seva llana i la seva carn. La llana d'una ovella és la més usada de tots els animals, i se la sol recollir per mitjà de l'esquila. La carn ovina rep el nom de carn de xai quan és d'un animal jove i carn de be quan és d'un animal adult. Continuen sent importants avui en dia per la seva llana i la seva carn, i en ocasions també se les cria per la pell d'ovella, per la seva llet o com a organisme model en la investigació científica.

Llegiu més...
{{27_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

Els castors (Castor) són un gènere de rosegadors semiaquàtics nadius d'Euràsia i de Nord-amèrica que es caracteritzen per les seves amples i escatades cues. És l'únic gènere no extingit de la família dels castòrids i engloba tres espècies: el castor americà (Castor canadensis), el castor europeu (Castor fiber) i el castor de Kellogg (Castor californicus), aquesta última extingida des del Pleistocè. Totes elles viuen a l'hemisferi nord, excepte alguns castors americans que foren introduïts a la Terra del Foc, una regió sud-americana. També s'introduïren alguns individus d'aquesta espècie a Europa. Deixant de banda aquestes excepcions, Castor canadensis només viu a Nord-amèrica i Castor fiber només a Europa i Àsia. Castor californicus s'estenia pel que avui en dia és l'oest dels Estats Units. Encara que són molt semblants entre ells, la investigació genètica ha demostrat que els castors americans i europeus són espècies diferents i que la hibridització és improbable, ja que tenen un nombre diferent de cromosomes.

Llegiu més...
{{28_article_dels_Animals}} - discussió - modifica - historial

El panda vermell (Ailurus fulgens, "gat lluent" en grec), també conegut com a panda petit, és un petit mamífer arborícola, l'única espècie del gènere Ailurus. Pertany a la família dels ailúrids, però antigament fou classificat dins les famílies dels prociònids (óssos rentadors i dels úrsids (óssos).

El panda vermell és nadiu de les regions muntanyoses de l'Himàlaia i el sud de la Xina, i està associat als boscos temperats d'altitud i els bambussars. Té una coloració castanya vermellosa característica, una cua llarga i peluda i una anadura culejant, degut a l'escurçament de les potes anteriors. És un animal solitari, territorial i de costums crepusculars o nocturns. La seva alimentació es compon principalment de bambú; tanmateix, és omnívor i es pot menjar ous, ocells, insectes i petits mamífers.