Usuari:Vallue/cronologiavet

Aquesta és una cronologia de la veterinària des dels inicis dels temps fins l'actualitat incorporant els fets i personatges que han protagonitzat la seva història. Durant segles humans i la resta d'animals han desenvolupat una relació de convivència, molts s'han domesticat amb finalitats alimentàries, altres com a mitjà de transport, lleure o conflicte bèlic. Primer va ser el el gos i després el cavall les espècies principals en les quals les civlitzacions occidentals han posat la seva atenció i dedicat els conexiements necessaris per guarir les seves malalties. L'establiment de les primeres urbs al Creixent Fèrtil van afavorir les primeres zoonosis, i el desenvolupament de la cavalleria amb els conflictes bèl·lics va promoure una primera discipilina veterinària (hippiàtrica) orientada als èquids.

La civilització grecoromana posa les bases de la practica veterinària fins ben entrat el segle xviii. Coneguda a la Peninsula ibèrica com a albeiteria o menescalia, va estar sustentada a través de la teoria hipocratico-galènica o també coneguda com a teoria humoral , amb la participació dels ferradors pel que va als cavalls. La majoria dels tracats veternaris fins aquell moment parlen de les malalties dels cavalls, si be alguns agronòmics identifiquen les malalties del bestiar, i els de caça les dels gossos i les aus (falconeria). Tot canvia amb la creació de les primers escoles de veterinària amb Claude Bourgelat a França on es comença a practicar les diagnosis i terapèutiques estretament vinculades a l'experimentalitat científica. Les epidèmies es difonien sense aturador per tot el món, fins que Louis Pasteur amb les seves vacunes contra la ràbia i l'àntrax i la formulació de la teoria microbiana de la malaltia, estableix les bases de la higiene i la salut pública moderna, que es consolidarà amb Robert Koch i els seus postulats, ja a finals del XIX.

A principis de segle XX la substitució dels cavalls pels vehicles a motor, va comportar que els veterinaris reorientéssin la seva professió cap als sectors de la higiene dels aliments i els animals de granja. Els canvis de la societat industrial i el creixement de la classe mitjana amb poder adquisitiu afavoreix l'aparició del concepte animal de companyia i les primeres clíniques veterinàries obertes al públic. Els veterinaris, aborden les malalties d'origen alimentari que afecten a societats cada cop més urbanitzades. Les guerres mundials afavoriran investigacions sobre la conservació dels aliments i generaran una industria alimentària que es posarà a prova a la recerca de la qualitat dels aliments lliures de virus i sense adlulteracions. Amb el nou ordre establert despres de la II Guerra Mundial s'enten que cal una estratègia internacional per l'erradicació de les zoonosis (creacio de l'OIE i la FAO), es promou l'us dels antibiòtics en la cria dels animals de granja com eina preventiva i de productivitat. Els nous corrents de benestarisme animal, la feminització de la professió, i la idea d'Una Sola Salut (One Health) impregnen la veterinària actual.

Prehistòria (fins m. V aC)

Cap als 40000 aC s'inicia el Paleolític Superior que es dona principalment en els límits del sud del continent europeu. i que es localitza majoritàriament en coves on es representen nombrosos animals de l'entorn tant predadors com les seves preses. Son pintures rituals que mostren la interelació que tenien els humans del moment amb un entorn del quan n'eren completament depenents.

El primer animal que es va apropar a les poblacions humanes per obtenir ajuda a canvi d'aliment i protecció va ser el gos. Segons darreres estimacions amb les anàlisis d'ADN a finals del Plistocè dins la regió de Beringia, es produeixen aquests primers contactes, periode que concideix amb l'Ultim Període Glacial. A partir d'aqui s'expandirien amb els societats caçadores-recolectores sobre el 15000 aC per tots els continents.

La relació dels homes amb els animals evoluciona a partir del Mesolític, fa uns 12.000 anys, amb un progressiu calentament de les temperatures, millora de les possibilitats d'alimentar-se i del creixement de la dispersió del Homo Sapiens per tota la Terra. Les comunitats nòmades caçadores-recolectores evolucionen cap a societats sedentàries basades en el pastoralisme i l'agricultra. Existeixen tres bressols principals que originen la domesticació d'animals i plantes: Orient Pròxim i Sud Oest Asiàtic, Nord de la Xina i Centreamerica. La domesticació d'espècies vegetals i animals, juntament amb la invencio d'utensilis com la roda o l'arada, s'intensifica i posa les bases de la civilitació tal com la coneixem avui dia.

Els animals domesticats es crien de forma intensiva i, des d'aquell moment, comencen a aparèxier les malalties per culpa de les condicions de salubritat i higiene de l'estabulació, amb l'expansió dels bacteris que incideixien en la salut dels ramats. Sorgeixen doncs les primeres zoonosis. Els homes incidiran en la selecció artificial d'espècies que milloraran la seva adaptabilitat i productivtat per ser útils a unes poblacions en creixement. El treball de les societats comença a especialitzar-se i apareixeran els primers professionals de la salut animal (els pre-veterinaris) que vetllaran per mantenir uns ramats sans i lliures de malalties.

• 35000 aC - Coves de Chauvet una de les manifestacions mes rellvants de l'art paleolític on es respresenten gran varietat d'animals del moment amb finalitats xamàniques.
• 21000 aC - Inicis de la domesticació animal amb el llop gris a Sibèria.
• 15000 aC - Gossos i humans s'expandeixen en grups de societats caçadores-recolectores per Amèrica i Europa.
• 15.000 - 5000 aC - Jaciments Mesolitics a Skateholm (Suècia) amb nens i gossos enterrats en rituals funeraris. Durant el mateix període, al Llac Baikal jaciment amb llops enterrats amb humans.
• 10000 aC - Domesticació de la cabra a partir de l'ancestre Capra aegagrus aegagrus a l'actual Iran.
• 9000 aC - Domesticació del porc a partir del senglar anatoli i del senglar nord xinès a la Xina i a l'Asia Occidental.
• 9.000-8.500 aC- Domesticació de l'ovella, possiblement a partir de l'ancestre mufló armeni a Anatòlia i les Muntanyes Zagros.
• 8.700 aC - Proves indirectes sobre l'explotació de subproductes animals (carn, llet i llana) per part de poblacions humanes en el Neolític preceràmic del Creixent Fèrtil.
• 8000 aC - Domesticació de la vaca a partir de l'ur (bòvid) a la Xina i a l'Asia Occidental. i del Zebú a partir del Bos primigenius namadicus a l'India.
• 8000 aC - Petroglifs a Tassili n'Ajjer (actual Algèria) mostren unes primeres escenes de col·laboració entre gossos (possiblement de raça basenji) i homes en una caçera.
• 8.000-7.500 aC - Domesticació del gat a partir de l'ancestre del Gat salvatge africà a l'Orient Pròxim.
• 7.500-5.700 aC - Casos d'abscessos, osteomielitis, en remugants i gossos al jaciment de Çatalhöyük.
• 7000 aC - Primeres evidències de munyiment del bestiar a Anatòlia.
• 7000 aC - Indicis de selecció d'espècies de remugants per mort de cries per zoonòsis i començament del pasturatge intensiu a l'Orient Pròxim.
• 6000 aC - Domesticació del porc en la Cultura de Cishan a la Vall del Riu Groc al nord de la Xina.
• 6000 aC - Domesticació de la gallina a partir de l'ancestre Gall bankiva i Gall gris a l'India i Àsia Sud-oriental respectivament.
• 5000 aC - Domesticació del conill porquí a partir de l'ancestre Cavia tschudii al territoris de l'actual Perú. Domesticació de l'ase a partir dels ancestres Equus africanus africanus i Equus africanus somalicus a Egipte.
• 4.500 - 3.300 aC - Invenció d'una primera roda de terrisa durant l'Edat de Coure, afavoreix la importància de la tracció animal en el desenvolupament de les societats.
• 4000 aC - Domesticació de l'ànec a partir de l'Ànec collverd a la Xina. Domesticació del búfal d'aigua a partir de l'ancestre Bubalus arnee a les Filipines, India i Xina. Domesticació de les abelles de mel a partir de diferents espècies a Europa, Asia i Àfrica.Domesticació del dromedari a Aràbia.

Civilitzacions orientals (M. IV aC- s. IX aC)

La domesticació del cavall a Euràsia cap al 3500 aC, detectada actualment al Kazakhstan i vinculada a les migracions indoeuropees, es un fet clau que condicionarà la història de la humanitat fins ben entrat el segle XX.Els confilctes armats i el transport de persones i mercaderies impulsaran una gran cabana equina amb diferents espècies adaptades a cada medi natural. Per aquest motiu apareixeran els professionals de la salut equina que s'encarregaran de la seva cria, doma i salut. La primera evidència de l'us de la roda amb pedra o argila es a Mesopotàmia sobre el 4200-4000 aC. Però es a l'assentament assiri d'Ur, actual Irak sobre el 3500 aC. on s'han detectat mostres de la primera roda utilitzada.Els carruatges aviat s'expandiran per tot Euràsia.

Els nuclis urbans que apareixen en el Pròxim Orient afavoreixen la creació d'una ramaderia intensiva impulsarà l'aparició de malalties vinculades a la manca d'higiene i salubritat d'animals i de les seves instal·lacions, i on es desenvoluparan les primeres evidències de brucel·losis provocades per llet d'ovella en males condicions.

Sobre el 2000 aC apaeixen els primers testimonis escrits sobre la pràctica veterinària: el Codi d'Eixnunna al jaciment de Tell Harmal de l'Imperi Paleobabilònic regularà per primer cop el treball mèdic i veterinari amb descripció de la ràbia. Simultàniament el Codi d'Hammurabi a Mesopotàmia es regularà les disposicons relatives a la pràctica veterinària.Anys mes tard, als jaciments Ras-Shamra d'Ugarit i de Kikkuli de Mittani sobre el 1400 aC s'han trobat les primeres evidències documentals sobre la cura de cavalls.

Sobre aquest període, a l'Antic Egipte trobem evidències de l'explotació ramadera a la Mastaba de Ti (2400 aC) amb representacions de bestiar bovi i ases que llauren els campa de cultiu. Poc temps després en el Papir de Lahun (1900 aC) es descriuen les primeres malalties de bestiar i el seu tractament. Les operacions d'obstetricia i oftalmologia estan documentades en aquesta civilització, i cal tenir en compte la relació amb el món animal a través del culte i la momificació.

• 3.500 - 1.200 aC - Primers casos reportats de Brucella melitensis com a zoonosi bacteriana mes comuna, a l'Edat del Bronze al Pròxim Orient per ingesta de llet d'ovella o cabra no pasteuritzada.
• 3500 aC - Primers indicis de domesticació del cavall a les estepes eurasiàtiques, dins la Cultura Botai a partir de cavalls salvatges a l'actual Kazakhstan.. Es descobreix la roda a Mesopotàmia, a la civilització d'el Obeid. Els carros de combat i transport son inventats pels pobles indoeuropeus com instruments de lluita i protecció.
• 3000 aC - Domesticació del cuc de seda a la Xina, a partir de l'ancestre Bombyx mandarina. Domesticació del colom domèstic a partir del colom salvatge a la Conca del Mediterrani.
• 3000 aC - Papir de Lahun (Kahun) redactat en escriptura hieràtica durant la dinastia XII de l'Imperi Mitjà d'Egipte. Es considera el primer tractat veterinari de la història. Hi podem trobar tractaments de malalties en animals de granja i de companyia. Destaca l'oftalmologia.
• 3000 - 2600 aC - Identificats els primers sanadors d'animals "azu-anshe" a Mesopotàmia identificats en tauletes trobades a Xuruppak que cuidaven malalties de bestiar de granja i onagres.
• 2700 aC - Primers indicis de la pràctica d'acupuntura en cavalls per part del mític l'Emperador Groc.
• 2500 aC - Domesticació del Iac al Nepal i Tibet a partir de l'ancestre Bos mutus. Domesticació del camell bactrià a partir de l'ancestre Camelus ferus a l'Asia Central.
• 2500 - 1500 aC - Textos assiris robats a la zona de Balkh sota el regnat d'Assurbanipal descriuen un vector similar al de la Leishmaniosi.
• 2400 aC - Domesticació de la llama i alpaca a la geografia de l'actual Bolivia i Perú.
• 2300 aC - Urlugaledinna, primer sanador d'animals conegut en un testimoni arqueològic sumeri.
• 2000 aC - Domesticació de l'elefant asiàtic a partir de diferents subespècies: elefant indi (Elephas maximus indicus), elefant de Sri Lanka (E. m. maximus), elefant de Sumatra (E. m. sumatranus), elefant de Borneo (E. m. bornennsis) al Sud est asiàtic.
• 2000 aC (ca) - Codi d'Eshnunna al jaciment de Tell Harmal de l'Imperi Paleobabilònic regula la pràctica mèdica i veterinària. Descripció de la ràbia.
• 2000 aC. El Codi d'Hammurabi a Mesopotàmia es regulen les disposicons relatives a la pràctica veterinària.
• 1500-600 aC - Els llibres sagrats dels Vedes, en concret l'Atharvaveda, recull principis botànics pel tractament de malalties d'homes i animals, que s'anirà consolidant en els tractats de medicina aiurvèdica.
• 1450 aC. Primer document en tauletes sobre teràpia en cavalls en alfabet ugaritic al jaciment de Ras-Shamra (Ugarit), nort de l'actual Siria.
• 1400 aC - Primer tractat sobre hippiatria: Kikkuli que tracta sobre la cria i ensinistrament de cavalls del regne Hurrita dels Mitanni (nord de l'actual Siria).
• 1303-1213 aC - Pesta del bestiar, deu plagues d'Egipte (Èxode 9:1-7) durant el Regnat de Ramses II.
• 1122-249 aC - Llibre dels ritus, durant la dinastía Zhou de l'Antiga Xina descriu la professió dels veterinaris.
• 900 aC - Chao Fu se'l considera el primer veterinari identificat en la civilització oriental. Dinastia Zhou.
• 800 aC - Sun Yang (Bo Le) aborda la fisiogonomia en cavalls.

• 
  Cavall de raça Tarpan. De les mes properes als ancestres del primers cavalls domèstics.
• 
  Animals domèstics entregats com botí de guerra a l'Estendard d'Ur (2600 aC)
• 
  Part superior de l'Estela d'Hammurabi (2.098 aC)
• 
  Impressió del segell cilìndric que representa a Ur-lugal-Edinna, cirurgià i sanador d'animals sumeri sobre 2000 aC
• 
  Fragment dels papirs de Lahun: Papir de Lahun VI, tractat mèdic i veterinari de la dinastia XII d'Egipte (1990-1786 aC)
• 
  Representació funerària en fusta sobre la reproducció bovina durant l'Imperi Mitjá d'Egipte XII Dinastia (1990-1786 aC)
• 
  Dos panells de textos Kikkuli, regne Mittani (ca. 1500 aC)
• 
  Escena d'un ramat a la Tomba de Nebamun,dinastia XVIII d'Egipte (1.567 aC)
• 
  Cinquena plaga d'Egipte (Èxode 9:1-7) ca. regnat de Ramses II (ca 1303 - 1213 aC), pintura anònima entre 1775/1779
• 
  Llibre dels Ritus annotated edition (礼記子本疏義) sobre la Dinastia Zhou (c. 1046 – 256 aC)

Antiguitat clàssica (s. VIII aC- VI dC)

Durant l'Antiga Grècia i Roma es consolidaran els estudis sobre la medicina dels èquids i els tracats agronòmics que s'encarreguen de vigilar les malalties vinculades a la salubiritat de les espècies domesticades per consum alimentari. S'escriuen els primers tractats d'equitació (Xenofont), els primers tractats sobre l'explotació d'animals de granja (Varró), la primera farmacopea occidental (Disocorides), els primers tracats sobre peixos, gossos i aus (Oppià), i Hippòcrates funda la teoria humoral que serà desenvolupada per Galè i esdevindrà corpus mèdic fins segle xviii. Vegeci elaborarà un compendi dels coneixements anteriorment exposats i la Hippiatrika bizantina es dedicarà a recopilarlos abans que es perdin amb la caiguda de l'Imperi Romà. Entre tant, a la india, apareix el primer veterinari conegut amb el nom de Salihotra.

• 700 aC - Funcionaris assiris conegut com a Musarkisus són destinats a controlar la salut dels cavalls reials.
• 700-600 aC - Hesiode en la seva obra Els treballs i els dies, escriu sobre les activitats agropecuàries en forma de consells i com un afer sagrat. Influència en De re Rustica de Cató.
• 538-332 aC - Es redacta el Levitic jueu, durant el període persa coengut com Yehud Medinata, en el que es determinen els animals impurs i purs per la cultura jueva.
• 580 aC (ca)- Anaximandre (grec), estudiant de Tales de Milet, exposa la primera teoria de l'abiogènesi per la qual postula que la vida s'origina per generació espontània a partir del fang. A través de transmutacions evolucionarien totes les espècies.
• 500 aC (ca) - Estreps son inventats per la India, durant l'Imperi Kuixan i van ser desenvolupats pels xinesos cap el segle II aC.
• 500 aC (ca) - Es crea la primera cavalleria pesant a l'Imperi Aquemènida amb races de cavalls grans com el desaparegut cavall de nicea que derivarà cap els coneguts Cataphractes vigents fins l'Imperi Bizantí.
• 470-420 aC (ca) - Simó d'Atenes escriu sobre l'ensinistrament del cavall en el seu "Art de l'Equitació" Hipposcopique citat per Xenofont.
• 470 aC - Demòcrit d'Abdera (grec), primer filòsof i científic en fer disseccions d'animals i fer una classificació d'animals vertebrats (amb sang) i invertebrats (sense sang).
• 460 aC - Hipòcrates (grec), el "pare de la medicina", estableix la teoria dels quatre humors, va deixar un llegat d'unes setanta obres mèdiques, el que es coneix com a Copus hipocràtic d'origen oriental.
• 450 aC (ca) - El cartaginès Magó, escriu una obra agronòmica enciclopèdica avui desapareguda, però que va ser font de la cultura agronòmica grecollatina. Es debat si ses una obra original o un compendi de documents i coneixements previs.
• 425 aC - Aristòtil descriu el borm per primer cop.
• 430 aC - Xenofont (ca. 431 a. C. - 354 a. C.) cronista, historiador i militar, escriu nombroses obres relacionades amb el cavall: De l'equitació: entrenament i cria de cavalls, Cap de cavalleria (Hipparchikos): deures del responsable de cavalleria, De la caça (Cinegetika): caça amb gossos.
• 300 aC (ca) - Salihotra primer hippiatra segons la tradició india que va redactar Shalihotra Samhita, enciclopèdia veterinària per cavalls.
• 343 aC (ca)- Aristòtil (grec), primer escriptor i filòsof que pareteix de l'obervació pràctica (metòde científic) per desenvolupar una extensa obra Història dels animals sobre zoologia que tindrà un gran impacte en generacions posteriors de totes les civilitzacions.
• 300 aC (ca) - Grec Megastenes en seu viatge a la India identifica l'existència d'hospitals per humans i per animals durant el regnat d'Aixoka.
• 160 aC (ca) - Marc Porci Cató escriu la seva De agricultura, la primera obra que ens ha arribat sobre coneixements agronòmics en llatí per la gestió sanitìaria dels animals de granja.
• 37 aC - Varró (romà) escriu Rerum rusticarum (en 3 volums) dedicada a l'explotació d'animals de granja i un capítol d'espècies alternatives (cargols, abelles, aviram ...).
• 29 aC - Virgili (romà) en les seves Geòrgiques, al volum 3 tracta sobre la cura del bestiar de granja, equí, gossos i plagues animals. el quart sobre apicultura. Influit per Varró.
• 20 aC - Grattius (romà) escriu Cynegeticon, sobre caça amb gossos.
• 20 dC (ca) - Celsus, escriu De Medicina amb apartats de dieta, farmàcia i cirurgia. Continuador d'Hippocrates. i seccions sobre ràbia i verins en animals.
• 50 dC (ca) - Dioscorides escriu De Materia medica, primera farmacopea europea amb capítols sobre medicina animal.
• 42 dC (ca) - Columela, escriu De re rustica sobre la gestió de la granja amb seccions sobre ramaderia. Es el prmer en utlitzar la denominació ueveterinarius.
• 77 dC - Plini el Vell elabora una obra enciclopèdica, Historia Naturalis, en 37 volums sobre el mon natural del moment i sobre la ciència mèdica que acabarà publicant el seu nebor Plini el Jove.
• 100 dC (ca) - Oppià (grecoromà) autor de les obres sobre peixos i animals marins Halieutica, caça Cynegetica, i sobre falcons Ixeutica.
• 129 dC (ca) - Galè metge romà al servei de l'emperador Marc Aureli, destaca per les seves obres sobre anatomia i la pràctica de disseccions animals. Obra perdurarà fins Vesali.
• 140 dC (ca) - Arrià, escriu un Kinegetikon sobre la caça amb gossos basat en Xenofont.
• 180 dC - Domesticació del gall d'indi a amèrica central a partir de la subespècie mexicana.
• 200 dC - Claudi Elià (romà) escriu Natura animalium 17 volums en que desriu mamífers, ocells i peixos coneguts en la seva època.
• 250 dC (ca) - Pysiologus, text didàctic cristìa d'autor desconegut i en grec, sobre la vida dels animals, reals o figurats, que incorporen qualitats morals i simbòliques.
• 284 - 364 dC (ca) - Ge Hong escriu Zhou Hou Bei Ji Fang, manual de teràpies d'emergència. Descriu diagnosis i tractaments de malalties animals per palpació. (Dinastia Jin).
• 280 dC (ca) - Nemesià, escriu també un poema sobre caça Cynegetica describint cria i races de cavalls i gossos així com algunes malalties.
• 290 dC (ca) - Gargli Marcià escriptor enciclopèdic romà especiltzat en temes mèdics i agronòmics. Se li coneix De curis boum o Curae boum ex corpore.
• 300 - 400 dC - Domesticació del carpí daurat a la Xina.
• 301 dC - Edicte de Dioclecià, regula la professió veterinària i estableix el terme mulomedicus per referir-se als sanadors d'èquids.
• 360- 450 dC (ca) - Pal·ladi (romà) autor de Opus agriculturae i De ueveterinaria medicina. Continguts basats en Columela, la seva obra perdurarà durant l'edat mitjana i el Renaixement.
• 370 - 480 dC (ca) - Pelagoni (romà) autor de Ars ueterinaria. va rebre influències de Columela i Pal·ladi.
• 376-386 dC - Primers brots detectats de pesta bovina que afectà a remugants i suids domèstic i salvatges.
• 350 - 400 dC (ca) - Mulomedicina Quironis, tractat de medicina sobre els èquids amb un possible autor anomenat Claudius Hermerus o Quiró. Font principal de Vegeci.
• 400 dC (ca) - Sever Sant Endelqui, escriu De Mortibus Boum sobre les plagues del bestiar a l'Antiguitat Tardana.
• 400 dC (ca) - Vegeci escriu Digesta artis mulomedicinae una recopilació de fonts grecollatines anteriors.
• 400 - 500 dC (ca) - Compil·lació de la Hippiatrika bizantina, una enciclopèdia del saber veterinari de l'antiguitat grecollatina.
• 502 - 557 dC (ca) - Bo Le Liao Ma Jing, Tratament clàssic de malalties de cavalls pel veterinari xinès Bo Le (Dinastia Jin).
• 533 - 544 dC (ca) - Qi Min Yao Shu. Tècniques bàsiques per ramaders. Text escrit per Jia Si-Xie sobre cria d'animals i pràctiques veterinàries.
• 541 - 549 - Plaga de Justinià, colpela l'Imperi Romà d'Orient i rep el nom per l'emperador Justinià I que el regia durant la seva difusió i causada pel bacteri yersinia pestis.
• 562 dC - Ming Tant Tu. Cànon d'Acupunctura Equina promogut pel govern xinès.
• 581 - 618 dC - Fundació del Tai Pu Si (Institut de Medicina Veterinària). Dinastia Sui.

• 
  Manuscrit de Shalihotra Samhita sobre hippiàtrica india (ca 1700).
• 
  Pintura mural representant Galè i Hipòcrates. Segle XII, Anagni (Itàlia).
• 
  Columel·la retrat de Jean de Tournes (ca. 1559)
• 
  Bust d'Aristòtil en marbre, copia romana d'un original de bronce grec de Lisip sobre 330 aC.
• 
  Galeria d'ocells del Dioscòrides de Viena (s. VI dC)
• 
  Portada d'una edició de 1669 de la Naturalis Historia de Plini el Vell.
• 
  Cap d’un cavall de Selene del frontó est del Partenó, Acròpolis, Atenes, 438-432 aC
• 
  Una de les parts de l'edicte (en grec) a la porta de Sant Joan Crisòstom, a Geraki, Grècia.)
• 
  Digesta artis mulomedicinæ de Vegeci (ca 1250-1375)
• 
  Tractament per la diarrea en cavalls (Hippiatrica, Parisinus greacus 2244) segle xiv.

Edat mitjana (VII - XV dC)

Durant l'Edat Mitjana s'impulsa la visió hipocràtico galènica de la malaltia basda en la teoria humoral on els principis dels elements, estacions i temperaments incidien en el funcioament dels òrgans dels éssers vius ocasionant malalties humanes com animals. Els clàssics grecollatins hipppiatros ('metge de cavalls'), arriben a Europa a través del sedàs de la influència islàmica (furussiyya) i el seu corupus teòric s'incorpora a la pràctica dels ferrers que s'encarregaven de cuidar les ferradues dels cavalls i de la seva salut en general a través d'una organització gremial i la pràctica del afermament o contractes d'aprenentage.

A l'Occident medieval sorgeix el terme "menescal", paraula prové del frànc marhskalk (curador de cavalls), que inicialment era un cap militar amb comandament i responsabilitat sobre els èquids i posteriorment ja es rodeja d'especialistes que dispensvan les pràctiques mèdiques necessàries pels èquids. La funció militar i veterinària es va anar consolidant i va afavorir l'aparaició del terme mariscal i menescal (o manescal), als territoris de la Corona d'Aragó. Pero a la Corona de Castella, mes influenciada per la presència islàmica sorgeix el terme albéitar (de l'àrab al-baytar, 'metge de cavalls') que es troba identificada a les Partidas de Alfonso X el Savi, i que el seu us arribarà fins ben entrat el s. XIX,

Giordano Ruffo i Teodoric Borgognoni son els primers autors italians que a mitjans del s. XIII elaboren els primers compendis sobre clínica d'èquids. A mitjans del segle XV Manuel Dieç, vinculat a Alfons V el Magnànim, va esciure el Llibre de la menescalia, el primer tractat sobre medicina equina en català que esdevindrà un classic a tota al península ibèrica amb els succesives traduccions. Els llibres de caça com els de Moamin o el Arte venandi ... dedicat a Frederic Hoffensthausen donen una nova visió al tractament d'espècies no vinculades als èquids. La institució del Mostassaf d'origen islàmic, es la primera que es crea a occident per atendre la qualitat dels productes alimentaris que es distribueixen als mercats.

• 600 dC (ca) - Domesticació del conill domèstic a partir del Oryctolagus cuniculus algirus (conill ibèric) a Europa.
• 600-625 dC (ca) Isidor de Sevilla compila el coneixement de l'obra dels autors clàssics amb les seves Etimologiae. Conta de 20 capitols. En el XII: Animalibus (bèsteis i ocells) i XVII: de rebus rusticis (agricultura).
• 659 dC - Xin Xiu Ben Cao. nova matèria medica xinesa pel tractament d'animals i persones va ser la primera farmacopea xinesa amb mes de 850 plantes descrites (Dinastia Tang).
• 705 - 707 dC - Si Mu An Ji Ji . Obra: Col·lecció de vies per la cura i tractament del cavalls (Dinastia Tang). o entre 783 - 845.
• 750 dC (ca) - S'inicia la disciplina Furusiyya sota els abàssides que engloba tots els coneixements relacionats amb la cavalleria.
• 780 dC - Kitab Dawari Al-Tayr (El llibre de les aus de presa), de al-Ghitrif ibn Qudama al-Ghassani, mestre de caça dels Omeies.
• 800 dC (ca)- Ibn Akhi Hizam, d'origen persa, sota els abàssides escriu el primer tractat d'hipiatria àrab conegut Kitab Al-Baytarah.
• 850 dC (ca) - Al-Jahiz adapta l'obra d'Aristòtil Historia Animalium a la tradició islàmica com a "Kitāb al-hayawān".
• 850 - 899 dC (ca) - Moamin difón la Falconeria a Occident amb el seu Kitāb al-mutawakkilī a partir d'una obra original que s'atribueix a Ḥunayn ibn Isḥāq (809-873).
• 865-925 dC (ca) Al-Razi (Rasís) mege persa, escriu diversos tractats mèdics: Kitab al-Hawi fi al-Tibb i Kitab Al-Mansuri entre d'altres.
• 900 dC (ca) - Açvâyurvedasiddhânta, o "Sistema complet de l'Ayurveda dels cavalls", text mes antic de la literaura veterinària vèdica atribuit a salihotra (denominació veterinari a l'India). També es autor de l'Açvalakshanaçâstra o "Tractat de marques de cavalls" i l'Açvapraçamsa o "Elogi dels cavalls"; 'Açvalakshanaçâstra "Tractat sobre les marques dels cavalls" i l'Açvapraçamsa "Élogi dels cavalls"
• 900 - 1200 (ca) - Edició d'un Epítom (resum pràctic) de la Hippiatrika bizantina.
• 905 (ca) - Geopònica, compendi del coneixement agronòmic grecollatí encarregat per l'emperador romà oriental Constantí VII que va encarregar la esva compil·lació a l'escriptor Cassià Bas.
• 900 (ca) - Nakula (Iindi) escriu l'Açvacikitsita, "Terapèutica dels cavalls"
• 1007 dC - Bing Ma Jian. Fundació del primer hospital veterinari per cavalls. Dinastia Song.
• 1020 dC - Avicenna (Ibn Sina) escriu la seva obra Cànon de la Medicina on rep aportacions dels clàssics i de la ciència persa, àrab i india. Inrteressant per la visió sobre l'experimentalitat i les malalties infeccioses.
• 1086 - 1110 dC (ca) - Wan Yu escriu Fan Mu Cuan Yang Fang (Col·lecció de prescripcions efectives per les malatites del cavalls) amb indicacions de fitoteràpia i acupuntura.
• 1100 - 1200 dC - Regimen Sanitatis Salernitanum, conegut també Regla sanitària Salernitana o Flos medicinae, poema en vers didàctic sobre consells de salut pels nobles amb una primera edició per part d'Arnau de Vilanova el 1480.
• 1103 dC - Pi Bao Suo (Institut d'Anatomia Patològica). Primer organisme governamental mundial en organitzar necròpsies.
• 1150 dC (ca) - Ibn al-Awam (Abu Zacaria) escriu Kitāb al-Filāḥa (Llibre d'Agricultura), obra enciclopèdica sobre els coneixements agraris exsitents fins el moment amb dos capítols finals dedicats als animals de granja amb notícies sobre el carbonle i la durina.
• 1200 dC (ca) - Jayadatta (indi) va escriure l'Açvavaidyaka, "El metge dels cavalls".
• 1220 dC - Miquel Scot (1175-v. 1232) prepara la primera traducció de les obres zoològiques d'Aristòtil i d'Avicenna.
• 1238 dC - Mostassaf, primera notícia de l'establiment d'aquesta institució encarregada de la vigilància de la qualitat dels productes alimentaris dels mercats a València. Identificada la concesió d'un escorxador a la ciutat per Jaume I. Es el precedent de l'actual inspecció de mercats occidentals. D'origen àrab rep diferents denominacions a la Corona d'Aragó; a mes Mustaçaf, a Castella: Almotacen, i originàriament Sahib al-suq en territoris islàmics.
• 1247-40 dC (ca) - Tomàs de Cantimpré, tèoleg dominic, escriu Liber de Natura Rerum, on exposa en 19 volums diferents aspectes del coneixement naturalista clàssic.
• 1244 dC - Vincent de Beauvais (1190-1264), teòleg dominic, en la seva enciclopèdia Speculum Naturale descriu el món animal en el capítols XVI i XXIII amb les seves propietats mèdiques basant-se en fonts clàssiques.
• 1248 dC (ca) - De arte venandi cum avibus obra sobre l'art de caçar, ensinistrar i guarir ocells, osant especial èmfasi amb la falconeria va ser encarregada per Frederic II Hohenstaufen (1194-1250) a Teodor d'Antioquia que va adaptar la versió de Moamin.
• ca 1250 Demetrios Pepagomenos, erudit romà oriental escriu un llibre de caça amb falcons: Hieracosophion i amb gossos: Cynosophion.
• 1250-56 dC - Giordano Ruffo, menescal de Frederic II Hofenstaufen escriu De Medicina Equorum.
• 1250 dC - De scientia venandi per aves és la versió llatina del tractat de Moamin sobre falconeria, el Kitāb al-mutawakkilī que mana traduir Frederic II Hohenstaufen.
• 1250 dC (ca) - Libro de los animales que caçan se'l considera el primer tractat sobre falconeria compost a la Corona de Castella, amb possible paternitat del rei Alfons X el Savi.
• 1250 dC (ca) - Libro del fecho de los caballos, anòmim generat dins el cercle de la cort d'Alfons X i que va circular per tota la Península Ibèrica.
• 1252-1284 dC - Libro de las Siete Partidas de Alfonso X el Sabio apareixen les funcions i obligacions dels albeitars.
• 1258 dC- Albert el Gran, en el seu De Animalibus, adapta la Historia Animalium d'Aristòtil i els coneixments d'Avicenna sobre el món animal.
• 1266 dC (ca) - Teodoric Borgognoni, escriu Practica Equorum o Mulomedicina dedicada al papa Honori IV.
• 1275 - 1328 dC - Joan Actuari, escriu un compendi del coneixement mèdic clàssic: De Actionibus et affectibus Spiritus Animalis, ejusque Nutritione sota el regnat de Andrònic II Paleòleg.
• 1277 (ca) - Moises de Palerm, escriu De curationibus infirmitatum equorum.
• 1279 - 1386 dC - Bian Bao escriu Quan Ji Tong Xuan Lun (Tractament del cavall malalt). Dinastia Yuan.
• 1280 dC - Walter de Henley escriu Le Dite de Hosebondrie que va permetre substituir el guaret per la rotació triennal i implementar la tracció de cavalls en comptes de bous.
• 1290 dC (ca) - Anònim Practica canum, primera obra coneguda sobre malaties de gossos, compendi de De Cane d'Albert Magne i l'obra de Borgognoni.
• 1295 - Guido Lanfranchi, milanès, escriu l'obra quirúrgica Practica Avium et Equorum.
• 1299 - Evidències d'Influenza equina a Europa amb resultats d'epidèmia.
• 1300 dC (ca) - Guillem Corretger, cirurigà de la cort de Jaume II, tradueix diverses obres de medicina dels cavalls i de falconeria de Borgognoni.
• 1304 -09 dC (ca) - Pietro Crescenzi escriu Ruralia commoda o Liber ruralium commodorum, dedicat a Carles II de Nàpols basat en l'obra de Columela i Pal·ladi. es traduí en diverses llengües a partir de 1471.
• 1317 dC - Matteo Silvaticus escrius Opus Pandectarum Medicinae en l'àmbit de l'Escola Mèdica Salernitana.
• 1318 dC - Mestre Giraldo. Livro de Alveitaria el tractat mes antic sobre veterinàri en portugués.
• 1340 - 1380 dC - Jean de Brie, ramader francès, autor d'un manuscrit sobre la cria d'ovelles que sobre el 1514 s'imprimirà amb el títol. Le Bon Berger, ou le Vray régime et gouvernement des bergers et bergères.
• 1349 dC - Conrad of Megenberg escriu Buch de Natur basada en l'obra de Tomas de Cantimpre.
• 1350 dC (ca) - Lorenzo Rusio escriu Liber Marescalciae Equorum per cardenal Napoléo Orsini.
• 1349-1387 dC (ca) - Juan Alvarez Salamiellas prepara el Libro de menescalia et de albeyteria et fisica de las bestias dedicat a Carles II de Navarra.
• 1356 - Es funda Marshall's of the City of London, després coneguda com a Company of Farriers, com a única institució reconeguda en el tractament de la salut dels cavalls a Anglaterra.
• 1385 - Ferrer Saiol membre de la cancelleria de Pere III tradueix l'obra de Pal·ladi De re rustica.
• 1387-1389 dC - Livre de la Chasse de Gastó Phebus. Es tracta de l'obra mes important sobre caça amb falcons i gossos que esevindrà un estàndard en l'edat mitjana.
• 1441 dC - Leon Battista Alberti escriu De equo animante (El cavall viu) influenciat per Pelagoni.
• 1443-1450 dC (ca) - Manuel Dieç, majordom d'Alfons V el Magnànim, escius Llibre de la menescalia el primer llibre sobre veterinària publicat a la Península Ibèrica i en edició original en català.
• 1456 dC - Guillaume de Villiers elabora una Hippiatrica basada en l'obra de Rufus.
• 1480 dC - Juliana Berners, priora del convent de Sopwell vora St Albans, escriu la primera obra sobre falconeria en anglès antic Book of Saint Albans.
• 1485 dC - Johannes de Cuba publica l'Ortus sanitatis de on es descriuen els usos medicinals de diferents espècies.
• 1489 - Fernando de Palencia es nomenat albeitar i ferrador del regne per part d'una carta d'Isabel I de Castella. Primer albeitar documentat oficialment a Espanya.
• 1491 dC - Jacob Meydenbach prepara una versió ampliada de l'herbari de Cuba denominada com a Hortus Sanitatis.

• 
  il·lustració dels "punts bons del cavall", manuscrit del segle xiii de Kitāb al-bayṭara d'Aḥmad ibn 'Atīq al-Azdī (Or 1523, ff.22v-23r).
• 
  Pàgina del Llibre dels animals d'Al-Jahiz, naturalista del s. IX.
• 
  Anatomia del cavall segle xv aD. Document egipci de la University Library, Istanbul (autor desconegut)
• 
  Calendari agrícola del manuscrit of Pietro Crescenzi, ca. 1306
• 
  Cura de gossos al Livre de chasse de Gastó Phebus (Département des manuscrits, BNF 616 folio 40v, 1387-89, il·lustrat 1405-10)
• 
  Medicina equum,ca 1490-1510 de Giordano Ruffo
• 
  Trattato di mascalcia, ca 1390 per Lorenzo Rusio
• 
  Mostra del manuscrit miniat Arte venandi cum avibus, tractat de caça de Frederic II (ca 1240)
• 
  Libro de Albeyteria, versió en castellà (1506)de l'obra de Manel Dieç, primer autor hispànic que parla de veterinària.
• 
  Llibre del Mostassaf, palau de Cervelló de València.

Segle XVI

Durant el segle XVI es creen les primeres institucions adreçades a regular les titulacions de menescals o albeitars (segons territori de la Corona de Castella o Aragó) a la Corona Espanyola que són el Tribunal del Protoalbeiterato. Pierre Belon (1551) i Carlo Ruini (1598) inauguren les escoles anatomistes influenciades per Vesal (1543), mentre que els agrònoms com Charles Estienne s'ocupa preferentment de les malalties del bestiar dins l'àmbit de les ciències agronòmiques. Gabriel Alonso de Herrera serà l'autoritat mes concloent que arribarà a influir a tota Europa amb el seu Libro de Agricultura ..(1513). Fins a principis de segle no apareix el prmer llibre de veterinària en llengua anglesa: Boke of Husbandrie de Walter de Henley, (1503) i a finals de segle s'escriu la primera obra en territori americà a l'actual Mèxic per Juan Suarez de Peralta: Libro de Alveiteria (1575). Girolamo Fracastoro (1546) dona una nova visió a l'explicació de la teoria de la transmissió de les malalties. L'intercanvi colombí suposa un desenvolupament de les farmacopees a tot el món.Gonzalo Fernández de Oviedo (1526),, Andres Laguna (1555), Garcia de Orta (1563), o Francisco Hernández de Toledo (1570) en donaran testimoni en la seva obra.

• 1500 - Els Reis Catòlics creen el Tribunal del Protoalbeiterato com a òrgan que atorgava els títols d'albeitar després de passar un exàmen. La albeiteria com a institució durarà fins el 1847.
• 1500 - Paracels, renovador que questiona els dictats de Galè i introdueix l'alquímia, i la toxicologia en els tractaments mèdics.
• 1503 - Boke of Husbandrie de Walter de Henley que apareixerà després amb autoria de Fitzherber se'l considera el primer llibre editat en llengua anglesa sobre veterinària
• 1513 - Gabriel Alonso de Herrera, publica Obra de Agricultura .. també coneguda com a Libro de Agricultura que es de la labrança y criança, y de muchas otras particularidades y provechos del campo, i mes tard rebra el nom d'Agricultura General ...Es un compendi dels clàssics grecollatins i islàmics amb l'eperit críric del Renaixement que impactarà en diverses edicions per tot Europa.
• 1523 - Anthony Fitzherber, anglès publica The Boke of Husbandrie; i un tractat d'agricultura i dret combinat, The Boke of Surveyinge and Improvement. altres l'atribueixen al seu germà John Fitzherbert en 1533.
• 1526 - Gonzalo Fernández de Oviedo, naturalista, militar i cronsita de la corona espanyola, escriu Sumario de la natural historia de las Indias i mes tard començarà la publicació de Historia general y natural de las Indias. en les que descriu el mon naturalsita sudamericà.
• 1530 - Jean Ruel, metge de Francesc I publica una primera edició de la Hippiatrika com a Veterinariae medicinae libri II.
• 1542 - Leonhart Fuchs metge i botànic alemany, publica el seu herbari De historia stirpium commentarii insignes ("Comentaris notables sobre la història de les plantes), Es un renovador que trenca amb el classicisme imperant en les obres galènques i sobre plantes. La seva obra es va traduir amplament per tot Europa. Juan de Jarava en va fer una versió en castellà Historia de las Yerbas y Plantas ....(1557).
• 1543 - Andreas Vesalius escriu l'obra cabdal de l'anatomia humana de l'Edat Moderna De Humani Corporis Fabrica.
• 1544 - William Turner imprimeix el primer llibre dedicat exclusivament a les aus Avium praecipuarum, quarum apud Plinium et Aristotelem mentio est, brevis et succincta historiaun comentari on comparteix els coneixements dels clàssics Aristòtil i Plini el Vell amb els estudis elaborats de collita pròpia.
• 1546 - Girolamo Fracastoro publica De contagione et contagiosis morbis,en el que planteja un raonament científic sobre la naturalesa del contagi de malalties: contacte directe, vectors, a distància.
• 1546 - Luigi Alamanni elabora el poema didàctic agronòmic La Coltivazione.
• 1547 - Francisco de la Reyna publica Libro de Albeiteria.
• 1550 - Federico Grisone, napolità que redacta el primer llibre sobre doma i equitació: Gli ordini di cavalcare.que va esdevenir un clàssic substituint a Xenofont.
• 1550 - Agostino Gallo, agrònom italià forma part de l'escola de l'agronomia renovadora del XVI publica Dieci giornate della vera agricoltura.
• 1551-58 - Conrad Gessner , polígraf suís escriu la Historia Animalium, la primera gran enciclopèdia zoològica de la l'Edat Moderna.
• 1551 - Pierre Belon, naturalista francès, escriu 'L'Histoire Naturelle des Estranges Poissons Marins, La Nature et Diversité des Poissons' (1555) i 'L'Histoire de la nature des oyseaux avec leurs descriptions et naïfs portraicts' (1555) obrà pictòrica amb nova classifiació d'espècies on introdueix l'anatomia comparada.
• 1552 - Edward Wolton, metge d'Enric VIII, escriu De differentis animalium inspirat en Aristòtil i Muffet inflúi en Gessner.
• 1550 ca - Thomas Muffet escriu el Insectorum sive Minimorum Animalium Theatrum (Teatre dels Insectes) que complementa a Gessner.
• 1554-1555 - Guillaume Rondelet, metge i naturalista francès escriu 'Libri de piscibus marinis''(1554) i Universe aquatilium historia' (1555).
• 1555 - Andres Laguna, metge, botànic, humanista convers, publica Annotationes in Dioscoridem Anazarbeum coneguda com a Pedazio Dioscórides Anazarbeo, obra basda en Jean Ruelle sobre el text de Dioscòrides.
• 1556 - Cesare Fiaschi, amb Federico Grissone es el fundador de l'equitació italiana, la seva obra: Trattato dell'imbrigliare, atteggiare, & ferrare cavalli repercutirà en l'escola francesa del XVII.
• 1557 - Thomas Tusser escriu, A Hundreth Good Pointes of Husbandrie, poema didàctic sore la gestió de la granja que va comptar amb nombroses edicions.
• 1560 - Thomas Blundeville publica A new booke containing the arte of ryding and breakinge greate horses basat en Grisone i la mascalcia italiana.
• 1561- Jacques du Fouilloux publica La Vénerie primer tractat de caça on es descriuen malalties dels gossos.
• 1563 - Garcia de Orta, metge i naturalista portuguès publica Colóquios dos simples e drogas da India pioner en la descripció d'espècies i malalties tropicals.
• 1564 - Alonso Suarez, metge i veterinari de Talavera de la Reina (Toledo) publica Recopilación de los más famosos griegos y latinos que trataron de la excelencia y generación de los caballos. Y asimismo como han de doctrinar y curar sus enfermedades y también de las mulas y su generación ....
• 1564 - Charles Estienne publica una primera versió en llatí d'un tractat agronòmic que esdevindrà un clàssic en l'agronomia europea. En francès i amb la col·laboració de Jean Liebaut es coneixerà com L'Agriculture et maison rustique de M. Charles Estienne Docteur en Médecine, Plus un bref recueil de la Chasse & de la Fauconnerie. Influirà en autors com Miguel Agustí..
• 1565 - Thomas Blundeville publica el primer llibre anglès sobre hippiatria: The fower chiefyst offices belonging to horsemanshippe, that is to saye, the office of the Breeder, of the Rider, of the Keper, and of the Ferrer.
• 1565 - Es funda la Spanische Hofreitschule (Escola Espanyola d'Equitació) a Hofburg sota el regant de Maximilià II.
• 1568 - Luis Perez. notari de Felip II, escriu: Del Can, y del Cavallo, y de sus cualidades: dos animales de gran instincto y sentido, fidelissimos amigos de los hombres.
• 1570 - Francisco Hernández de Toledo, fa la primera expedició científica al Nou Món (1570-77) de la qual sortiren diverses publicacions. La pirmera: Plantas y Animales de la Nueva Espana, y sus virtudes por Francisco Hernandez, y de Latin en Romance por Fr. Francisco Ximenez (1615).
• 1571 - Pedro López de Zamora. albeitar de Navarra escriu Libro de Albeyteria.
• 1574 - Nicolas Monardes, metge i botànic espanyol publica Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales,en la que explora les propietats farmacològiques deles plantes americanes.
• 1575 - Volcher Coiter, metge i naturalista publica el seu primer tractat sobre l'anatomia de les aus: De Avium Sceletis et Praecipius Musculis.
• 1575 - George Gascoigne publica Noble Art du Venerie basada en Fouilloux.
• 1575 - George Turberville escriu The Book of Falconry or Hawking sobre caça amb gossos i ocells, on es descriuen també les seves malalties.
• 1575 - Juan Suarez de Peralta, escriu a Mèxic la primera obra verterinària del continent americà: Libro de Alveiteria.
• 1577 - Konrad Heresbach publica Foure bookes of husbandry, traduit a l'anglès per The Whole Art of Husbandry (1631).
• 1578 - Cristobal de Acosta , metge i naturalista portugues, publica Tractado de las drogas y medicinas de las Indias orientales.
• 1578 - Li Shi-Zhen escriu Ben Cao Gang Mu (Compendi de Materia Medica) revisant mes de 800 llibres amb descripció de 1892 plantes i 11096 fòrmules de fitoteràpia. Dinastia Ming.
• 1584-1599 - Jaume Honorat Pomar, metge i botànic de la Universitat de València, regalarà de Felip II el que coneix com a Codice Pomar (recull pictòricde plantes i animals del continent americà).
• 1587 - Fernando Calvo publica Libro de Albeyteria amb aportacions sobre oftalmologia àrab.
• 1587 - Leonard Mascall, publica The first Book of Cattel...manual pràctic sobre la gestió ramadera del bestiar boví.
• 1588 - Thomas Harriot, naturalista anglès que descriu per primer cop la fauna autòctona de Nord Amèrica a Brief and True Report of the New Found Land of Virginia.
• 1589 - José de Acosta escriu 'De Natura Novi Orbis Libri duo' (1589) i 'Historia Natural y Moral de las Indias' (1590), on descriu moles espècies animals del Nou Món.
• 1593 - Gervase Markham, escriptor especialitzat en cria d'animals escriu A Discourse of Horsemanship entre dl'altres obres. El 1676 sotiria publicada l'obra Cheap and Good Husbandry.
• 1594 - Yang Shi-Qiao escriu Ma Shu (Llibre dels cavalls) sobre les malalteis dels èquids. Dinastia Ming.
• 1598 - Carlo Ruini, metge i jurista bolonyès, publica Anatomia del cavallo, infermitta i suo remedii ..Obra cabdal de l'anatomia veterinària del Renaixement.

• 
  Primera edició de l' "Obra de Agricultura copilada de diuersos auctores". de Gabriel Alonso de Herrera (1513)
• 
  Primera edició de laHippiatrika com a Veterinariae medicinae libri II. per Jean Ruel (1530)
• 
  Retrat de Vesalius a De humani corporis fabrica(1534).
• 
  Girolamo Fracastoro Primer raonament científic sobre la naturalesa del contagi de les malalties
• 
  Ilustració de l'Ordini di Cavalcare de Federico Grisone.
• 
  Pierre Belon (1517–1564), làmina d'esquelet d'ocell L'Histoire de la nature des oyseaux (1555).
• 
  The Noble Art of Venerie or Hunting,1611, adaptat i traduit per George Gascoigne (d. 1577) del text francès de Jacques du Fouilloux.
• 
  Un agrimensor i el seu ajudant mesurant un camp, de L'Agriculture et maison rustique de Charles Estienne, Jean Liébault (1583)
• 
  Coberta de The Government of Cattle per Leonard Mascall (1662).
• 
  Musculatura del cavall per Carlo Ruini a Dell'anatomia et dell'infirmità del cavallo (ca 1598)

Segle XVII

Durant la centúria del 1600 es produeix una evolució en alguns dles postuats iniciats el segle passat. Així, Olivier de Serres, Le théâtre d’agriculture et mesnage des champs, (1600) o Miguel Agustí, amb el Llibre dels secrets d'agricultura (1617) aprofundeixen en les malaties i la cria del bestiar. A final de segle Gabriel Calloet-Kerbrat introdueix la millora genètica a França per incrementar la productivtat dels animals de granja. Willam Harvey confirma la teoria de la circulació sanguínia (1628), mentre que Antonie van Leeuwenhoek (1677) promou les primeres investigacions sobre microscopia, La recerca d'ambdós científics suposaran avenços significatius en el diagnosi i tractament de les malalties tant en humans com en animals.

• 1600 - Ulisse Aldrovandi, naturalista italià de Bolonya, escriu diveses obres enciclopèdiques sobre fauna i flora, començant per les aus: Ornithologiae hoc est de avibus historiae libri XII (1599),Ornithologiae tomus alter cum indice copiosissimo (1600), i Ornithologiae tomus tertius, ac postremus (1603), i De animalibus insectis libri septe (1602) i pòstumament, De piscibus libri V, et De cetis lib. vnus (1613), Quadrupedum omnium bisulcorum historia (1621), Serpentum, et draconum (1640)
• 1600 - Olivier de Serres publica Le théâtre d’agriculture et mesnage des champs per encàrrec del rei Enric IV, obra clau que fonamenta l'agricultura francesa.
• 1603 - Caspar Schwenckfeld (metge) publica el primer llibre sobre fauna regional d'Europa Therio-tropheum Silesiae.
• 1605 - Carolus Clusius publica el Exoticorum libri decem on es descriuen nombroses espècies d'exòtiques desconegudes.
• 1607 - Edward Topsell publicarà en anglès The History of Four-footed Beasts (1607) , The History of Serpents (1608), publicats conjuntament com a The History of Four-Footed Beasts and Serpents el 1658 amb influència de Gessner.
• 1608 - Yu Ben-Yuan i Yu Ben-Heng escriuen Yuan Heng Liao Ma Ji (Yuang Heng Tractat de terapèutica del cavalls) sobre medicina veterinària tradicional xinesa. Dinastia Ming.
• 1617 - Miguel Agustí, publica el Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril basada en l'obra de Charles Estienne (1564) entre d'altres fonts.
• 1623 - Antoine de Pluvinel se'l considera el priemr gran mestre de l'equitació francesa, tutor de Lluis XIII. Escriu: Maneige royal ou l'on peut remarquer le defaut et la perfection du chevalier... mes tard reeditat com L'Instruction du Roy en l'exercice de monter à cheval.. (1625).
• 1628 - William Harvey (English, 1578–1657) publica Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus en que s'estableix la doctirina sobre la circulació de la sang'.
• 1629 - Baltasar Francisco Ramirez, albeitar de Toledo, publica Discurso de Albeyteria.
• 1629 - Miguel de Paracuellos publica Libro de Albeyteria amb coneixements sobre el pols.
• 1633 - Zhao Jun i Jin Shi-Heng, dos autors coreans que escriuen Xin Bian Ji Cheng Ma Yi Fang Niu Yi Fang (Nova col·lecció de prescripcions per cavalls i bovins) en xinès. Dinsatia Ming.
• 1635 - Fundació del Jardí Reial de les Plantes Medicinals a Paris, per Lluis XIII, actual Museu Nacional d'Història Natural.
• 1639 - Thomas de Grey publica The Compleat Horse-man, and Expert Ferrier: In Two Books d'interès sobre malalties hereditàries.
• 1645 - Richard Weston escriu Discourse on the Husbandry of Brabant and Flanders promou desenvolupaments agropecuaris al Regne Unit, defensa per sel.leccionar bestiar per carácter productiu (llet i carn), l’estabulació i farratges.
• 1648 - Georg Marcgrave, naturalista alemany, publica Historia Naturalis Brasiliae, les primeres descripcions sobre fauna i flora del Brasil.
• 1651 - Thomas De Grey escriu The Compleat Horse-man and Expert Ferrier centrant-se en l'ofici de ferrer.
• 1657-1728 John Jonston publica diferents enciclopèdies d'història natural, influit per Aldovrandi i Gessner: Historiae naturalis de quadrupedibus libri, Historiae naturalis de insectis libri II, de serpentibus et draconibus libri II, etcèra.
• 1658 - Martin Arredondo escriu Tratado Primero. Recopilación de Albeyteria, escrit en fomat diàleg mestre-alume. Personalitat ilustrada recopila els coneixements veterinaris del XVII. Flores de Albeyteria (1661) i Obras de Albeyteria (1669) formen la trilogia de la seva obra principal. Incorpora el primer formulari veterinari en castella.
• 1658-1659 - Johann Rudolf Glauber, alquimista i químic publica Tractatus de natura salium descriu el principi del nitro o salitre contingut en els fems animals com element impulsor de bones produccions agràries.
• 1658 - Andrés Ferrer de Valdecebro (1620-1680), dominic i naturalista espanyol, publica El Gobierno General, Moral y Político, hallado en las fieras y animales silvestres; amb una continuació: Govierno general, moral, y político: hallado en las aves más generosas y nobles: sacado de sus naturales virtudes y propiedades (1668).
• 1661 - Marcello Malpighi va descobrir els capil·lars a De Pulmonibus epistolae. Se'l considera el fundador dela microanatomia. Estudià l'anatomia del cuc de seda (1669) i el desenvolupament del pollastre (1672).
• 1664 - Jacques de Solleysel publica Le Parfait Marechal obra que sera un referent en el món del cavall fins ben entrat el XVIII. i descriu per primer cop la patogenitat del borm.
• 1664 - Regnier de Graaf, metge holandès investiga sobre el pancreas i els genitals masculins i femenins a De succi pancreatici natura et usu exercitatio anatomico-medica, De Virorum Organis Generationi Inservientibus, de Clysteribus et de Usu Siphonis in Anatomia (1668).
• 1665 - Richard Lower metge anglès desenvolupa la pràctica la transfussió sanguínia i en fa experimentació entre gossos.
• 1666-1680 - Gabriel Calloet-Kerbrat introdueix la productivitat del bestiar a través de la seva millora genètica a França.
• 1667 - Christopher Merret publica la primera obra sobre la fauna de Gran Bretanya, Pinax la rerum Naturalium Britannicarum (1666), seguida dos anys més tard per la de Walter Charleton.
• 1667 - Robert Hooke, polimath anglès, demostra que es podria matenir viu a un gos fent-li una traqueostomia a través de respiració artificial. Abm els seus estudis micrografics Micrographia, estableix el terme cèl·lula.
• 1668 - Francesco Redi, naturalista i metge italià, escriu 'Esperienze Intorno alla Generazione degli Insetti' (1668) i 'De animaculis vivis quae in corpribus animalium vivorum reperiuntur' (1708). Aposta per l'experimentació contra la teoria de la generació espontània.
• 1669 - Jan Swammerdam, va escriure Historia Insectorum Generalis, describint la metamorfosi dels insectes. Pioner en estudis microscòpics.
• 1673 - Michael Harward publica The Herdsman’s Mate on estableix nous procediments en cirurgia intestinal en bovins.
• 1674-1722 -.Antonie van Leeuwenhoek escriu Arcana Naturae Detectae Ope Microscopiorum Delphis Batavorum,'tractat sobre observacions fetes amb microsòpi. Descobreix cèl·lues sanguínies, muscles estriats, espermatozoous humans(1677), protozous(1674), bacteris (1683), rotifers, etc.
• 1676 - Publicació de l'obra de Francis Willughby Ornithologia per part del seu col·laborador John Ray. Aquesta obra es considera el començament de l'ornitologia científica a Europa, revolucionant la taxonomia ornitològica en agrupar a les diferents espècies en funció de les seves característiques físiques
• 1677 - Antonio Galvam de Andrade, portugués, publica Arte de cavalleria de gineta e estardiota bon primor de ferrar e Alveitaria ...
• 1679 - Antonio Pereira Rego portugués, escriu Instruçam da cavalleria da brida ... . Com hum copioso tratado de Alveitaria.
• 1679 - Es construeixen les Grans caballerisses (Grandes Ecuries) reials de França durant el regant de Lluis XIV, bressol de l'equitació francesa.
• 1680 - Juan Alvarez Borges, portugués, publica Práctica y observaciones pertenecientes al arte de Albeyteria.
• 1680-1681 Giovanni Alfonso Borelli científic italià membre de l'escola de la iatrometcànica escriu: De motu animalium descriu els moviments dels animals basats en princips de la física i la mecànica i explica raonadament la fislologia animal.
• 1683 - Andrew Snape escriu The Anatomy of an Horse primer llibre d'anatomia equina en anglès.
• 1684 - Francesco Redi a Osservazioni intorno agli animali viventi che si trovano negli animali viventi descriu mes de 100 paràsits i el cicle dels quists hidàtgids.
• 1685 - Pedro Garcia Conde, escriu Verdadera Albeyteria, un tractat amb continguts cientifics i nombroses il·lustracions.
• 1686 - Miguel Nicolás Ambrós publica Breve paráfrasis de Albeyteria.
• 1687 - Giovanni Cosimo Bonomo descobreix l'àcar de la sarna com a vector de la sarna en la pell: Osservazioni intorno a' pellicelli del corpo umano .
• 1691 - John Ray, naturalista anglès escriu 'Synopsis methodica animalium quadripedum' (1693), 'Historia Insectorum' (1710), i The Wisdom of God Manifested in the Works of the Creation (1691). Intenta classificar les espècies animals en grups segons els dits i les dents.
• 1699 - Edward Tyson, metge anglès escriu "Orang-Outang sive Homo Sylvestris'' (or Anatomy of a Pygmie Compared with that of a Monkey, an Ape and a Man) (1699). primer estudi dedicat als grans simis.

• 
  Ulisse Aldrovandi (1522 - 1605) enciclopedista, naturalista italià investigador sobre matèria mèdica, botànica i zoologia
• 
  Olivier de Serres (1539-1619) agrònom renovador de l'agricultura francesa
• 
  Carolus Clusius (1526 – 1609) botànic i metge flamenc identifica espècies exòtiques desconegudes
• 
  The history of four-footed beasts and serpents per Edward Topsell (1658)
• 
  Portada del Llibre d'Agricultura de Miguel Agustí (1617)
• 
  William Harvey (1578 – 1657) metge anglès formula la teoria de la circulació de la sang (1628)
• 
  Creació del Jardi de Plantes (1636) anys mes tard esdevindra un dels primers zoològics d'Europa: Ménagerie du Jardin des plantes (1794)
• 
  Richard Weston (1591–1652) agrònom anglès investiga sobre la sel.lecció del bestiar de llet i carn.
• 
  John Jonston (1603 - 1675), metge polac autor d'obres enciclopèdiques naturalistes
• 
  Johann Rudolph Glauber (1604 - 1668), químic i farmacoleg alemany invesitiga sobre la influència del salitre en els fems animals
• 
  Marcello Malpighi (1628 - 1694), metge italià fundador de la microanatomia
• 
  Jacques de Solleysel (1617-1680) marsical de França, autor d'obres equestres, descriu la patogènia del borm
• 
  Richard Lower (1631-1691), metge anglès practica la transfusió sanguinia en gossos.
• 
  Anthonie van Leeuwenhoek (1632-1723) microbiòleg holandès investiga organismes amb microscopia.
• 
  Giovanni Alfonso Borelli (1608 – 1679) cientific italià descriu la fisiologia animal a través de la iatromecànica.
• 
  John Ray (1627 - 1628) naturalista anglès elabora una classificació de les espècies animals

Segle XVIII

En el segle xviii es va donar una expansió de les epidèmies en el bestiar que comportaria que les autoritats i els científics del moment s'esforcéssin en cercar tractaments exitosos que no delméssin la ramaderia europea. A principis de la centuria dos Ramazzini (1712) i Lancisi (1715) estudien el tractament per la pesta bovina. Les seves investigacions posaran les bases de la política sanitària i la veterinària preventiva. William Gibson publica la primera farmacopea veterinària en anglès (1720). A Espanya la professió veterinària s'equipara a la resta de professions liberals i científiques durant el regnat de Felip V (1739) i Salvador Montó en la seva Sanidad del caballo (1742) es parla per primer cop de veterinària forense. El britànic James LInd publica el primer tractat sobre l'escorbut (1753)., i set anys mes tard el metge italià Giovanni Battista Morgagni enceta les investigacions sobre anatomia patològica.. Però el fet mes rellevant d'aquest segle serà protagonitzat per Claude Bourgelat el 1762, el qual dona un pas de gegant al fundar la primera Escola de Veterinària a Lió i quatre anys mes tard a Alfort. Es considera l'inici de la ciència veterinària moderna i percursor del que avui coneixem com a Una Sola Salut o One Health. Altres francesos que cal significar són: Honoré Fragonard (anatomia), Philippe Étienne Lafosse (èquids) i Félix Vicq d'Azyr (epidemiòleg). L'escocès James Clark aborda el concepte d'higiene veterinària a Edinburgh (1778) i dos anys després l'italià Lazzaro Spallanzani fa investigacions sobre inseminació artificial en gossos. El 1782 aparix la primera revista veterinària: Almanach Veterinaire dirigida per Philibert Chabert. El London Veterinary College neix el 1791, professionalitzant la professió al Regne Unit. El 1793 es funda la primera escola de veterinària a Espanya a Madrid pel català Segimón Malats Codina. a imatge dels estudis de Bourgelat. L'evolució de la vacunació farà un salt important amb Edward Jenner deduint que les lleteres en contate amb vaques infectades amb el virus de verola bovina son immunes a la malaltia en humans (1796)

• 1701 - Giacomo Pylarini, metge grec va ser primer en practicar la variolització.
• 1705 - Stephen Hales, primer en prendre la pressió sanguinia en animals en cavalls i gossos.
• 1708 - Brot de ràbia a Italia (primer del que es te constància).
• 1709-1720 - Primera epidèmia de pesta bovina a Europa del xviii.
• 1708 - Georg Ernst Stahl, metge i químic alemany a la Theoria medica vera defensa la teoria animista de les plagues del bestiar.
• 1712 - Bernardino Ramazzini publica De contagiosa epidemia, quae in Patavino agro & tota fere Veneta ditione in boves irrepsit.
• 1715 - Giovanni Maria Lancisi a Dissertatio De bovilla peste, estableix el primer control de la pesta bovina, que mes endavant seria adoptat entre d'altres per Thomas Bates (1718).
• 1716 - Joan Salvador Riera, naturalista i farmacèutic català protagonitza un viatge botànic per la Peninsula Ibèrica de la mà de científics francesos comissionats per l'Acadèmia de Ciències de Paris. Origen de l'únic Gabinet de curiositats que es conserva actualment a Catalunya amb el nom de Salvadoriana.
• 1717 - Fernando de Sande Lago publica Compendio de Albeyteria vinculant la disciplina amb la Zootecnia i la Biologia.
• 1717 - Naixement de la institució del Protoalbeyterat a Catalunya a mans de Diego Alvarez.
• 1720-1722 - Epidèmia de pesta bubònica a Marsella (+ 100.000 morts).
• 1720 - William Gibson (ca.1680- ), cirurgià i ferrador anglès escriu The Farrier’s New Guide amb un annex, The Farriers Dispensatory que es considera la primera farmacopea veterinària en anglès.
• 1726-1740 - Benito Jerónimo Feijoo, polígraf espanyol, fa un discurs renovador sobre l'agricultura a Honra y provecho de la agricultura.
• 1727 - Francisco Garcia Cabero, escriu Veternaria apolgetica, curación racional de irracionales ... i Instituciones de Albeyteria ...(1740)
• 1730 - François Robichon de la Guérinière, mestre d'equitació i doma que marcarà escola en les tècniques de doma i ensinistrament del cavall. La seva primera obra: Ecole de Cavallerie: contenant un Recueil ou abregé Methodique des Principes qui regardent la connoissance des Chevaux.
• 1731 - Jethro Tull, publica The new horse-houghing husbandry, promou noves aixades i perforadores, amb el cavall com a força de tir, se'l considera un dels artífiex de la Revolució agrícola britànica.
• 1731-1738 - Eleazar Albin publica A Natural History of Birds
• 1734 - Domingo Royo publica Llave de Albeyteria, incorpora una làmina sobre transfussió de la sang.
• 1734 - Brot de ràbia a Anglaterra.
• 1734 - René Antoine Ferchault de Réaumur, físic i naturalista fa contribucons rellevants en entomologia a: Mémoires pour servir a l'histoire des Insectes.
• 1735 - Primera edició de Systema Naturae de Carl von Linné.
• 1735 - José Pérez Zamora publica Principios compendiosos de Albeyteria, obra per estudiants.
• 1737 - Publicació del primer llibre enterament dedicat als ous de les aus, Dell Uova i dei Nidi degli Uccelli de Giuseppe Zinanni.
• 1738-1740 - Epidèmia de pesta als Balcans (+ 50.000 morts).
• 1739 - Real pragmàtica de 22 de desembre de Felip V per la qual equipara els albeitars amb les professions liberals i científiques.
• 1742 - Salvador Montó y Roca escriu Sanidad del caballo y otros animales sujetos al arte de Albeyteria, ilustrada con el de Herrar. Per primer cop es parla de verterinaria forense.
• 1742-1760 - Segona epidèmia de pesta bovina a Europa del xviii.
• 1744 - Sebastian Robredo Villarroya, publica Observaciones prácticas de Albeyteria. .
• 1748 - John Hunter, cirurgia escoès desenvolupa l'experimentació amb animals.
• 1753 - James Lind (1716-1794), metge anglès, predecessor de la higiene naval, publica Treatise of Scurvi (primer tractat sobre l'escorbut).
• 1755 - Es discuteix al Parlament del Regne Unit casos d'Encefalopatía espongiforme transmisible.
• 1758 - Zhao Xue-Min, escriu Chuan Ya Shou Yi Fang (Compli·lació de fòrmules veterinàries), compendi de fitoteràpia per tractar malalties de tot tipus d'animals: cavalls, gossos, elefants, camells, aviram, peixos o tortugues.Dinastia Qing.
• 1760 - Pedro Pablo Pomar, militar aragonès especialitzat en cavalls, tradueix a Lafosse Nueva práctica de herrar los caballos de montar y de coche..i presenta diferents memòries i informes sobre l'estat del bestiar equí a Espanya.
• 1761 - Giovanni Battista Morgagni, metge italià publica De sedibus et causis morborum per anatomen indagatis se'l considera el para de l'anatomia patològica.
• 1762 - Claude Bourgelat funda la primera Escola de Veterinària a Lió i quatre anys mes tard a Alfort. Es considera l'inici de la professió veterinària. Precursor de la biopatologia comparada, el que avui coneixem com a One Health.
• 1762 -Honoré Fragonard, anatomista veterinari funda amb Bourgelat l'Escola Veterinarai de Lió i conservant una de les majors col·leccions d'écorchés (peces sense ossos) del mon.
• 1763 - Claudius Aymand (1660-1740), cirurgià porta a terme amb èxit una apendicectomia.
• 1766 - Philippe Étienne Lafosse, es un dels autors francesos que obtindiran un major reconeixement europeu per les seves obres sobre anatomia i patologia en el cavall: Guide du maréchal, i Cours d'hippiatrique ou Traité complet de la médecine des chevaux (1770).
• 1762 - Henri Louis Duhamel du Monceau, agrònom renovador i enciclopedidsta, adapta l'ideari de Jethro Tull i amb la seva pròpia experència publica Éléments d’agriculture.
• 1764 - John Bartlett publica The Gentelman's Farriery, or a Practical Treatise on the Diseases of Horses ... Va ser el primer en utilitzar fongs per el sagnat, un mètode utilitzat 160 anys abans pel cirurgià alemany Felix Wurtz en humans.
• 1768-1786 - Tercera epidèmia de pesta bovina a Europa del xviii.
• 1769-1770 - Geert Reinders fa els primers assajos de vacunació de la pesta bovina en col·laboració del metge Petrus Camper.
• 1769 - Manuel Pérez Sandoval escriu Recopilación de la sanidad de Albeyteria y Arte de Herrar ...
• 1770-1783 - L'obra de Buffon Histoire Naturelle donis Oiseaux va ser la primera a tenir en compte la distribució geogràfica de les aus
• 1770-1772 - Epidèmia de pesta bubònica a Russia. (+ 50.000 morts.)
• 1772-1773- Epidèmia de pesta bubònica Imperi Persa (+ 2M de morts).
• 1774-1775 - La pesta bovina entra a Espanya a través del sud de França.
• 1776 - Félix Vicq d'Azyr, metge i naturalista francès publica diferents obres sobre epidèmies en el bestiar: Exposé des moyens curatifs et préservatifs qui peuvent être employés contre les maladies pestilentielles des bêtes à cornes i fa importants contribucions a l'anatomia comparada. Forma part de l'equip de Bourgelat a Alfort.
• 1778 - Johann Adam Kerstings, funda la primera escola veterinària a Alemanya.
• 1778 - James Clark introdueix el concepte d'higiene veterinària i advoca per estudis reglats a Edinburgh. Escriu una obra de medicina preventiva en cavalls: A Treatise of the prevention of disease incidental to horses.
• 1780 - Lazzaro Spallanzani, naturalista i sacerdot italià, publica Dissertazioni di fisica animale e vegetabile i es considera el precursor de la inseminació artificial en una gossa.
• 1780 - Bernardo Rodriguez primer veterinari espanyol, comjissionat per estudiar a França, que ocupa una plaça com assistent clínic i ferrer dels cavalls del rei Carles III.Entarà en conflicte amb Malats. Publicarà Catálogo de algunos autores españoles que han escrito de veterinaria, de equitación y de agricultura (1790).
• 1780 - Junta de Comerç de Barcelona promu la publicació Discurso sobre la Agricultura, Comercio e Industria del Principado de Cataluña on es posa de manifest el declivi de la ramaderia a Catalunya.
• 1781 - Miguel Pedro Lapuerta y Chequet publica Ilustración veterinaria, y tratado de afectos, y modo de febricitar el animal ...
• 1781-1800 - François Rozier, agrònom francès publica Cours complet d'agriculture théorique, pratique, économique, et de médecine rurale et vétérinaire, suivi d'une Méthode pour étudier l'agriculture par principes , obra traduida al castellà.
• 1782 - Gerard van Swieten, incorpora avenços en la prevenció de malalties infeccioses i en la reforma dels ensenyaments mèdics i veterinaris a la cort austríaca. Publica Essai sur les épidémies.
• 1782 - Almanach Veterinaire, per Philibert Chabert, primera revista independent sobre veterinària.
• 1783 - Robert Bakewell, implementa pràctiques de selecció genètica en bestiar que tindran repercussió en les teories de Darwin.
• 1783 - Francis Clater escriu una sèrie de títols coneguda com a Horse Doctor inicialment titulada Every man his own farrier.
• 1785 - Guo Huai-Xi publica Ma Niu Tuo Jing Da Quan (Col·lecció Completa de Malalties de Cavalls, Bovins i Camells). Dinastia Qing.
• 1786 - Diego Alvarez Calderon de la Barca publica a Girona, d'on exercí com a Protoalbeitar per tot Catalunya, de 1717 a 1736, Tratado de herrar caballos y demás animales sujetos a la veterinaria, facultad, conducibles al humano servicio en diálogo ...
• 1786 - Alonso de Rus Garcia, publica Guía Veterinaria Original, i Aforismos de la Medicina y Cirugía Veterinaria (1792) fa aportacions científiques a la veterinària naixent.
• 1787 - Thomas Topham, escriu A new compendious system on several diseases incident to cattle : wherein the disorders are orderly described, primer llibre original sobre malalteis de bovins en anglès.
• 1789 - Juan Antonio Montes escriu Tratado de las enfermedades endémicas, epidémicas y contagiosas de toda especie de ganados va ser molt utilitzat pel tractament de la verola ovina.
• 1791 - Charles Vial de St. Bel (Sanibel) funda el London Veterinary College, mes tard Royal Veterinary College. Es promou la professionalització de la veterinària al Regne Unit.
• 1791 - James Weatherby publica el General Stud Book registre general del cavalls de cursa d'Anglaterra i Irlanda i es l'origen del registre de pura sang a nivell mundial.
• 1798 - 1802 - Edward Coleman publcia Observations on the Structure, OEconomy, and Diseases of the Foot of the Horse, and on the principles and practice of shoeing.
• 1792-1815 Diferents brots de pesta bovina delmen el bestiar bovi europeu.
• 1793 - Es funda la primera escola de veterinària a Espanya: la Escuela de Veterinaria de Madrid, com a Real Colegio, per part de Carles IV, que dirigeix el català Segimón Malats.
• 1793 - Segimón Malats escrivirà diferents obres: Nuevas observaciones físicas concernientes a la economía rural, cría, conservación y aumento del ganado caballar,la seva obra mes original, i uns Elementos de veterinaria que es una obra d'utilitat docent pels estudiants del moment.
• 1793 - André Thouin, obté un paper important en la regulació de la història natural i l'agricultura francesa després de la revolució. La seva obra Curso completo o Diccionario Universial de Agricultura va tenir una notable repercusió europea i es una mostra del seu enciclopedisme.
• 1796 - Edward Jenner dedueix que les lleteres en contate amb vaques infectades amb el virus de verola bovina son immunes a la malaltia en humans. Va inocular el pus de les ampolles de llet infectades en un noi i el va portegir de la malaltia.
• 1796 - L'Exèrcit britànic crea l'Army Veterinary Corps (AVC) per reduir el nombre de cavalls malalts i ferits durant les batalles.
• 1796 - Veterinaris alemanys descriuen per primer cop el virus de la Durina.
• 1797-1808 Juan Antonio Melon, il·lustrat i escriptor salmantí, protegit per Godoy publica el Semanario de Agricultura y Artes, dirigido a los Párrocos per difondre conintguts agronòmics a les classes menys afavorides.
• 1799 – François Marie Daudin escriu Traité élémentaire et complet d'Ornithologie (Història Natural de les Aus), un dels primers manuals d'ornitologia, combininant la nomenclatura binomial de Carl von Linné amb les descripcions anatòmiques i fisiològiques de Buffon.

• 
  Stephen Hales (1677 – 1761) clergue anglès que incia proves de pressió sangúinia en animals.
• 
  Georg Ernst Stahl (1660–1734), químic i metge alemany defensa la teoria animista en les palgues del bestiar. Gravat de Johann Georg Mentzel.
• 
  Bernardino Ramazzini (1633–1714),metge italià precursor de la medicina del treball i malària
• 
  Giovanni Maria Lancisi (1654-1720) determina els primers controls de la pesta bovina
• 
  Joan Salvador Riera (1683-1726) col·leccionista naturalista, organitza gabiner de curiositats a Catalunya
• 
  Fernando de Sande y Lago Compendio de Albeyteria (1717)
• 
  Salvador Montó y Roca, Sanidad del cavallo y otros animales sujetos al arte de albeyteria (1742).
• 
  Domingo Royo, Llavé de Albeyteria (1734)
• 
  Jethro Tull (1674–1741), agrònom britànic renovador de la tecnologia agrària del Regne Unit.
• 
  Boeren getroffen door runderpest (gravat sobre la pesta bovina als Països Baixos) Jan Smit (II), 1745
• 
  John Hunter, metge escoès (1728 - 1793) precursor de l'experimentació amb animals.
• 
  Giovanni Battista Morgagni, pare de l'anatomia patològica
• 
  Claude Bourgelat, fundador de la primera escola de veterinària a Europa (1761)
• 
  Detall d'un ecorché d'un cavall i el seu genet (1766 i 1771) de l'anatomista Honoré Fragonard (1732–1799)
• 
  Philippe-Etienne Lafosse (1738-1820), veterinari francès, autor d'obres sobre anatomia i medicina dels cavalls
• 
  Félix Vicq-d'Azyr (1748 – 1794) obra sobre epidèmies en el bestiar
• 
  François Rozier (1734 - 1793), agronom francès divulgador tècniques agropecuàries.
• 
  Robert Bakewell (1725 – 1795), agrònom anglès impulsor de la selecció genètica en el bestiar per millorar la seva productivitat.
• 
  Edward Jenner (1749-1823), Descobridor de la vacuna contra la versola a partir de llet contaminada per verola bovina

Segle XIX

A princpis de segle ja es comencen a organitzar el primer hospital veterinari a Espanya, vinculat a l'Escola de Madrid (1800). La consciència animalista comença al Regne Unit amb la creació de la Society for the Prevention of Cruelty to Animals (1824), impulsada pels estudis de William Youatt (1839). Nicolás Casas Mendoza publica el primer llibre sobre fisiologia veterinària: Elementos de fisiologia veterinaria (1834). Els ensenyaments veterinaris del Protoalbeiterato i la Escuela de Veterinaria de Madrid s'unifiquen a fi d'assolir unea titulació científicament adaptada als temps moderns (1855). El primer pas per aborda una visió global de les malalties epizoòtiques es planteja amb la creació del World Veterinary Association (1863).

Els grans avenços en la veterinària d'aquest segle venen donats per les investigacions de Louis Pasteur amb el desenvolupament de la vacuna contra la ràbia (1885) i la teoria microbiana de la malatia i els estudis sobre la fermentació dels aliments. La seva obra, conjuntament amb la de Robert Koch que determinaria els principis que causen les malalties a partir de l'acció dels bacteris (1884) impulsaran la vacunació global, la diagnosi i terapèutica de les malalties infeccioses, i els estudis per la conservació i higiene dels aliments. A finals del XIX, petits animals (gossos, gats, aviram, conills, ocells de gàbia ...) entren a les vides de les famlies de les ciutats que reclamen una atenció mèdica per les seves mascotes. Això fa que apareguin les primeres cliniques veterinàries adreçades al gran públic. Francesc Darder i Francesc Sugrañes a Catalunya, o Frederick Hobday al Regne Unit, en son alguns dels protagonistes principals

Diferents publcacions periòdiques mostren la vitalitat de la professió:Journal de médecine veterinaire et zootechnique de Lyon (1818), Recueil de Médecine Veterinaire d'Alfort (1824), The Veterinarian, The Farrier and Naturalist (1828), Veterinary Journal (1844), el Boletín de Veterinaria (1844-1859), la primera revista veterinària espanyola, , American Veterinary Review -post JAVMA- (1877), o Veterinary Record (1888). Les primeres escoles de veterinària americanes es constitueixen a Mèxic (1853), Ontario (1862), i Cornell (1868). Personatges com Salvador Castelló amb la seva Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar, les publlicacions i la internacionalització de la professió son una mostra d'aquest impuls internacional de les ciències veteriàries que es viu a finals del XIX.

A les Guerres Napoleòniques, Crimea, Guerra Civil Americana, Guerra Francoprussiana, Guerres Boers, s'utiltizen imnportants contingents de forces de cavalleria. Molts dels èquids utilitzats perdran la vida en aquestes conteses, considerant-se la pitjor mortaldat de bestiar de tota la humanitat. Des d'un punt de vista global, la teoria de l'evolució inciada per Lamarck i continuada per Darwin condiconaran bona part dels estudis naturalistes i biomèdics a partir de finals de segle.

1800-1849

• 1800 - Es crea el primer hospital clínic veterinari a Espanya a Madrid amb les noves "Ordenanzas para el régimen y gobierno de la Real Escuela Veterinaria de Madrid”.
• 1800-1850 - Brots de Perineumonía contagiosa bovina a França i Anglaterra.
• 1801 - Félix de Azara, naturalista i diplomàtic espanyol Essais sur l´histoire naturelle des Quadrupèdes (Apuntamientos sobre la historia natural de los quadrúpedos del Paraguay y Río de la Plata, 1802), i uns Apuntamientos para la historia natural de las Paxaros del Paraguay y Rio de la Plata (tres vols, 1802-1805).
• 1801 - Alexander Wilson comença el seu estudi de les aus nord-americanes, que resultarà en l'obra American Ornithology (1808-1814), posteriorment actualitzada per Charles Lucien Bonaparte.
• 1802 - Real Escuela de Veterinaria de Madrid (REVM) publica "Informe sobre la inspección de alimentos" en el que es proposa als veterinaris formats per fer inspecció.
• 1804 - Albrecht Thaer observa que el fenc ajuda a mantenir la condició corporal dels animals de granja.
• 1804 . George Gottfried Zinke descriu per primer cop el virus de la ràbia.
• 1893-1815 - Durant les Guerres Napoleòniques la Grande Armée utiltiza uns 70.000 cavalls per le seves forces d'infanteria.Durant al Batalla de Waterloo les forces franceses van utilitzar uns 47,000 cavalls.
• 1805 - Bracy Clark, veterinari que desenvolupa treballs sobre podologia en cavalls.
• 1809-1813- Epidemia de febre aftosa a França.
• 1809 - Jean-Baptiste Lamarck plasma la teoria de l'evolució de les espècies a partir de les lleis naturals amb Philosophie zoologique.
• 1810 - Peter Durand (1766-1822) patenta el primer sistema de conservació d'aliments a través d'envasat.
• 1812-1819- Epidèmia de pesta a l'Imperi Otomà (+ 300.000 morts).
• 1813-1817 - Els veterinaris Delabere Pritchett Blaine i William Youatt se'ls considerara els primers en tractar petits animals a Londres, especialment en l'extensió de la ràbia en gossos.

• 1815 - Coenraad Jacob Temminck publica el seu Manuel d'ornithologie, va esdevenir l'obra estandard pel conèixer les aus europees durant molt temps.
• 1817-1824- Primera pandèmia de colera (+ 100.000 morts)
• 1817 - George Cuvier, classifica per primer cop el regle animal: Le Règne animal distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. 4 v.
• 1818 - Étienne Geoffroy Saint-Hilaire publica: Philosophie anatomique i un any mes tard la seva: Histoire naturelle des mammifères 1820–1842.
• 1818 - Neix la publicació Journal de médecine veterinaire et zootechnique de Lyon.
• 1819 - Karl Asmund Rudolphi escriu Entozoorum sive vermium intestinalium historia naturalis i es considerat el fundador de la moderna parasitologia.
• 1819 - Inici de l'exportació del guarà català als Estats Units utlitzat per la conquesta de l'oest i la guerra civil americana, donant origen a la raça de l'ase de kentucky.
• 1820 - Friedrich Accum, químic alemany  publica A Treatise on Adulterations of Food and Culinary Poisons ... primera obra sobre adulteració alimentària.
• 1823 - Henery Hill Hickman primer que admnistra CO2 en gossos en una campana de vidre.
• 1824 - Neix la publicació Recueil de Médecine Veterinaire d'Alfort.
• 1824 - Fundació de la Society for the Prevention of Cruelty to Animals. Avui Royal Society al Regne Unit.
• 1827 - El Caire, acull la primera facultat de veterinària al continent africà.
• 1828 - Apareix la revista The Veterinarian.(fins a 1902) i The Farrier and Naturalist (fins a 1830).
• 1829-1851- Segona pandèmia de còlera (+ de 100.000 morts).
• 1830-1850 - Epidèmia de verola ovina er tot Europa. Des de 1750 episodis frequents a França.
• 1831-1836 - Charles Darwin viatja a Sud-amèrica i les Illes Galápagos a bord del HMS Beagle. El seu estudi sobre els pinsans de les Galápagos li donaria les idees sobre la selecció natural.
• 1831-1887 - Epidèmia de Perineumonía contagiosa bovina a Europa amb 64.000 morts de bestiar boví a Holanda.
• 1832 - Ventura de Peña y Valle, Tratado general de carnes primera obra espanyola sobre la carn.
• 1833 - Louis-Furcy Grognier, naturalista i director de l'Escola Veterinària de Lió, publica llibres d'interes docent Cours d’hygiène vétérinaire i un Cours de zoologie vétérinaire.
• 1833-1901 - Epidèmia de pesta porcina clàssica (Hog Cholera) als Estats Units.
• 1834-1842- Epidèmia de glossopeda a Europa.
• 1834 - Nicolás Casas Mendoza publica el primer llibre sobre fisiologia veterinària: Elementos de fisiologia veterinaria. Podria ser el primer del món ja que el que ostentava aquest mèrit es Handbuch der vergleichenden Physiologie der Haussaugetiere (1890) de Wilhelm Ellenberger. tindrà una segona edició el 1854: Elementos de Fisiología Comparada de los Animales Domésticos
• 1837 - la REVM promou el "Reglamento de Policia de carnes, aves i pescados".
• 1837 - Gottlieb Carl Haubner, de l'Escola Veterinaria de Dresden  (Alemania) posa les bases de la nutrició animal a partir del racionament.
• 1839 - William Youatt (1776–1847), cirurgià veterinari porta a terme una extensa activitat docent al London Veterinary College, escribint molts llibres de text sobre diferents especies animals. Destaca el llibre The Obligation and Extent of Humanity to Brutes que li va valdre el reconeixement de la Society for the Prevention of Cruelty to Animals.
• 1840 - Ajuntament de Madrid crea el Servicio de Inspección Veterinaria arrel d'una epidèmia de febre aftosa o es redacta el "Reglamento de carnes y reglamento interior de las casas-matadero".
• 1842 - Col·lecció Biblioteca completa del ganadero y agricultor per Nicolas Casas Mendoza.
• 1844 - Apareix la revista The Veterinary Journal.
• 1845 - Neix la primera revista científica veterinaria espanyola amb el nom de Boletín de Veterinaria que es publicarà fins el 1859.
• 1845 - Es crea el Cuerpo Nacional de Veterinaria Militar per part del govern del General Narvaez.
• 1846-1860 - Tecera pandèmia de còlera (mes 1M morts).
• 1847 - Es crea la Escuela de Veterinaria de Zaragoza que dona servei als professionals dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
• 1847 - Nou pla d'estudis de veteriaria a Espanya incoporant entre altres disciplines com la Zootecnia.
• 1848 - Jose Maria Giles publica "Higiene Veterinaria".

1850-1899

• 1850 - Serapio Martin, un dels primers veterinaris espanyols en inocoluar e viurs de la verola ovina en el bestiar oví.
• 1853-1855 - El Albéitar : periódico científico y defensor de los intereses morales y materiales de los profesores de Albeiteria, primera publicació periòdica veterinària publicada a Catalunya.
• 1853-1856 - Durant la Guerra de Crimea es van utilitzar uns 44.000 cavalls i 2.400 ases.
• 1853-1890 - El Eco de la Veterinaria, fundada pel veterinari català Miquel Viñas, continuada amb el títol La Veterinaria española fins a 1890.
• 1853 - La primera titulació de veterinària a Nord-Amèrica es porta a terme a la Escuela Nacional de Agricultura (Mèxic).
• 1854 - Ramon Llorente Lázaro de la REVM "Compendio de Generalidades de Patologia y Terapéutica Veterinarias con nociones de Policia Sanitaria".
• 1855 - S'unifiquen els ensenyaments veterinaris del Protoalbeiterato i la Escuela de Veterinaria de Madrid.
• 1855 - Es creà a Barcelona la “Acadèmia Medico Veterinària Barcelonesa”.
• 1855 - Ley de Sanidad, crea subdelegats de sanitat formats per professionals metges, farmacèutics i veterinaris.
• 1855-1860 - Tercera pandèmia de pesta (+ 10 M. només a India).
• 1856 - Gail Borden crea la llet condensada que es difondrà amplament durant la Guerra de Sucessió Americana.
• 1857 - Amb la Llei Moyano d'ensenyament els estudis de veterinaira s'equiparen als ensenyaments superiors i s'eliminen les escoles de segona (Saragossa, Cordoba i Lleó) amb 3 anys i de primera (Madrid) amb quatre anys. A partir de 1871 els estudis seran a partri d'ara de 5 cursos.
• 1858 - Juan Morcillo Olalla publica la "Guia del veterinario inspector, o sea Policia sanitaria verterinaria aplicada a las casas matadero" considerada la primera obra veterinaria que estudia la inspecció alimentaria de forma científica.
• 1859 - Consejo de Sanidad d'España, regula per primer cop la insepcció de carns feta per veterinaris a municipis de mes de 20.000 habitants (iniciativa mundial). (Real Orden de 24/02).
• 1859 - Charles Darwin publica The Origin of Species, el 1868 sortirà l'obra Variation of Plants and Animals Under Domestication.
• 1859 - Comença la revista El Monitor de la veterinaria dirigida per Nicolás Casas fins 1868 quan exclata la Revolución de la Gloriosa.
• 1859-1868 - El Monitor de la veterinaria revista adreçada a la promoció de la professió veterinària a Espanya dirigida per Nicolas Casas Mendoza.
• 1860 - Geroni Darder publica Cirugia veterinària amb un capítol sobre èter sulfuric i cloroform.
• 1861-1865- A la Guerra Civil Americana van morir entre 1.000.000 a 3.000.000 equins: cavalls, mules, ases i ponies. Molts d'ells confiscats a particulars.
• 1862 - La segona escola de veterinària a Nord Amèrica es crea a Ontario (Canada) al Ontario Veterinary College.
• 1862 - Louis Pasteur i Claude Bernard aconsegueixen matar els bacteris de la llet amb el seu escalfament, procés que es coneixerà com a pasteurització.
• 1863-1875- Quarta pandèmia de còlera (mes de 600.000 morts).
• 1863 - Vuit estats de la costa est dels Estats Units formen USVMA: United States Veterinary Medical Association (USVMA), que uns anys mes tard canvaria el nom per American Veterinary Medical Association – AVMA el 1898.
• 1863 - Creació de la World Veterinary Association a partir de les gestions de John Gamgee of the Veterinary College of Edinburg amb l'objectiu de tractar sobre malalties epizoòtiques.
• 1865-1867 - Epidèmia de pesta bovina al Regne Unit.
• 1865 - Ajuntament de Barcelona regula la inspecció de llet a la ciutat (primer reglament a nivell estatal).
• 1865 - Primer Reglamento de veterinaria Militar a Espanya impulsta per Nicolas Casas Mendoza.
• 1865 - Claude Bernard publica la seva obra mes rellevant Introducció a l'estudi de la medicina experimental on escriu sobre la hiptòtesi cientñifica i l'experimentació com a fonament de la recerca.
• 1865 - L.O Colvin ideal una màquina de munyiment mecànic.
• 1867 - Reial Ordre regula la inspecció de llet per tot l'Estat Espanyol.
• 1867 - Josep Robert Serrat, professor d'anatomia a la Facultat de Saragossa i autor d'obres com "Elementos de Anatomia Descriptiva" (manual d'anatomia veterinària durant molts anys).
• 1867 - Tercer Congrés Mundial de Veterinaria a Zurich es planteja la necessitat de la inspecció de carn.
• 1867 - Auguste Chauveau veterinari francès que estudia la naturalesa contagiosa de la tuberculosi, borm i verola ovina.
• 1868 - Primera normativa que regula la funció dels veterinaris als espectacles taurins de Madrid pel Governador de la Provincia.
• 1868 - La primera escola de veterinària als Estats Units i tercera de Nord Amèrica es crea a la Universitat de Cornell.
• 1869 - John Gamgee veterinari birtànic introduí per primer cop les agulles hipodèrmiques i el termòmetre en la diagnosi dels petits animals.
• 1870-1879 - Els brots de triquinosi a Espanya afavoreixen l'impuls de la veterinaria de salut pública i el paper dels veterinaris en la inspecció d'aliments.
• 1870-1871 - A la Guerra francoprussiana França perd uns 150.000 cavalls mentre que a les forces germàniques moren 1.000.000 d'equins, molts d'ells per malalties i mala gestió dels animals.
• 1871 - S'elimina la distinció d'escoles de veterinària de segona (Saragossa, Córdoba i Lleó) -3 anys- i de primera classe (Madrid) -4 anys, i totes passen a tenir 5 cursos.
• 1872 - Primer Reglament Internacional sobre la Inspecció de Carn a Viena.
• 1872 - Primer brot de pesta equina als Estats Units.
• 1873 - Francesc Darder, Joan Arderius i Francisco Rollan publiquen tres memòires sobre "De la triquina y la triquinosis en el cerdo" premiats per la Union Veterinaria.
• 1876-1891 - Francesc Darder funda la revista El Zookeryx, o, el Pregonero de los animales, continuada pel El Naturalista : revista ilustrada: historia natural, zootecnia, agricultura, sport fins a 1891.
• 1876-1901 - Revista Gaceta de medicina veterinaria dirigida per Eusebio Molina Serrano.
• 1877 - Apareix l' American Veterinary Review, que el 1915 canviaria el nom per Journal of the American Veterinary Medical Association (JAVMA).
• 1877 - Casimir Davaine, fa aportacions sobe la malaltia del carboncle i publica la síntesi de la parasitologia del seu temps a: Traité des entozoaires et des maladies vermineuses de l'homme et des animaux domestiques.
• 1878 - Contagious Diseases of Animals Act, obliga als municipis a contractar un inspector veterinari com a mínim.
• 1878 - Edoardo Perroncito descriu per primer cop el virus de grip aviària, coneguda primer com a pesta aviar a Itàlia.
• 1879 - La primera facultat de veterinària pública dels Estats Units es crea a Iowa, al iowa State's Veterinary College.
• 1880 - Jaume Ferran Clua experimenta vacunes contra el carboncle i el mal roig del porc amb suport de Pasteur.
• 1881 - Henry Toussaint, fa investigacions sobe la vacunació del carboncle i estudia el còlera aviar.
• 1881 - Veterinary Surgeons Act, atorga als veterinaris qualificats el dret a ser reconeguts com a cirurgians veterinaris.
• 1881 - Fundació del Museu d'Història Natural de Londres com una divisió del Museu Britànic, del qual es separarà el 1963.
• 1881 - Theobald Smith epidemiòleg deli USA, investiga la bactèria salmonella enterica, que donaria nom a la Salmonel·losi gràcies al seu cap Daniel Elmer Salmon.
• 1881-1896 - Cinquena pandèmia de còlera (+ de 9.000 morts).
• 1882 - Es crea l'Instituto de Reconocimiento de las Substancias Alimenticias a l'Ajuntament de Barcelona que dirigeix el Dr. R. Calvet.
• 1882 - Inicis de la vacunació del carboncle a Espanya pel navarrès Gregorio López.
• 1882 - National Veterinary Association, primera organtizació veterinària colegial anglesa. El 1952 passaria a nomenar-se British Veterinary Association.
• 1883 - Estanislau Vayreda i Vila (1848-1901), botànic i ornitòleg català, escriu Fauna ornitológica de la provincia de Geronai, i Plantas de Cataluña (1901).
• 1883 - Els primers estudis de veterinàira a Sud-Amèrica es creen a Argentina com a Facultad de Ciencias Veterinarias de la Plata (al 1889 Facultad de Agronomia y Veterinaria de la Provincia de Buenos Aires).
• 1883 - S'introdueix per primer cop l'obligació d'inspecció triquinoscòpia per la carn de porc utilitzada pel consum humà.
• 1884 - Robert Koch, metge alemany que va investgiar diferetns malalties infeccioses com el carboncle, tuberculosi i l'antrax establi uns postulats a partir dels quals es determina que un bacteri es causant d'una malaltia.
• 1885 - Louis Pasteur desenvolupa la vacuna contra la ràbia, fonamentant l'evolució d'altres vacunes.Joseph Meister és la primera persona inoculada amb la vacuna.
• 1885 - Daniel Elmer Salmon ailla el primer grup bacterià de les salmoneles.
• 1886 - Jaume Ferran Clua es nomenat el 16 de novembre pel battlle de Barcelona Rius i Taulet director del nu Laboratorio Microbiològico Municipal. el 15/01/1887 pren possessió amb el suport de Pasteur per la lluita principal contra la ràbia.
• 1886 - Francesc Darder porta a terme exàmens anatomopatològics com una pràctica de necròpsia, incipient de la clinica veterinaria.
• 1886 . Adolf Weil metge alemany descriu el virus de la leptospirosis.
• 1887 - Real Orden del Ministerio de Gobernación (4/01) per la qual s'estableix la necessitat d'estimular als ajuntaments perque creein laboratoris municipals on s'analitzin els productes destinats al consum.
• 1887 - Reial Ordre regula la inspecció d'embotits a tot l'Estat Espanyol.
• 1887 - David Bruce ailla B. melitensis en els sodlats britànics que van morir de brucel·losi durant la guerra de Crimea a Malta.
• 1887 - Primera vacunació contra la ràbia a Espanya a la noia Rosa Brunet i Forns per part de Jaume Ferran i Clua.
• 1887 - Creació del Laboratori Municipal de Barcelona (com a Microbiològic) sota la direcció de Ramon Turró Darder.
• 1887 - Francesc Darder funda la primera clinica canina privada a Espanya al seu laboratori de Barcelona.
• 1888 - Jaume Ferran i Clua millora el mètode de vacunació antirràbica de Pasteur que es coneix com a supraintensiu. Un any després publica l'esutdi Estudios sobre la rabia y su profilaxis desde 1887 a 1889 amb mes de 500 vacunats.
• 1888 - Apareix la revista Veterinary record.
• 1888 - Pirimer Congres Internacional sobre Tubersulosis i el 5è Congres Internaconal de Veterinaria 1889 a Paris, marquen les directrius sobre l'actuació davant carns tuberculoses.
• 1888 - Es crea la segona titulació de veterinària a Sud-Amèrica a Xile: Facultad de Ciencias Pecuarias y Medicina Veterinaria de la Universidad de Chile. Seguirien Montevideo (Uruguay) al 1903 La Habana (Cuba) al 1907; Rio de Janeiro (Brasil) al 1913; el 1936 a Venezuela.
• 1888-1897 - Epidèmia de pesta bovina a Sud Africa causant mes de 5.2 milions de morts en el bestiar.
• 1889-1891 - Pandèmia de grip (1M morts).
• 1889 - Henry Stockton Lewis, primera persona d'orgien afroamericà que es gradua com a veterinari a la Harward University dels Estats Units..
• 1890 - Jesús Alcolea Fernandez, veterinari, funda la revista La Veterinaria Contemporánea i publica diferents obres: Nociones de Patología Quirúrgica Veterinaria,(1890); Nociones de mecánica animal,(1891).
• 1890 - Paul Ehrlich descobreix el tractament amb tints de blau de metilè per l'estudi del sistema nerviós i el 1905 cura un ratoli afectat de tripanosomosi.
• 1892 - Enrique Mercader Belloch introdueix els corrents europeus vers l'apicutura amb traduccions de llibres i publicant la revisa El Colmenero español fins 1895. Quate anys abans hi havia aparegut a Maó la Revista Apícola.
• 1892 - Es crea el Zoo de Barcelona amb la direcció de Francesc Darder i Llimona.
• 1890 - Primer intent de creació d'una Escola de Veterinària a Barcelona per part de representants de la Diputació de Barcelona.
• 1890 - Francesc Darder publica el "Manual práctico de Veterinaria doméstica" on descriu malalties d'aus de corral, conills, gossos, ocells de gàbia, lloros i peixos (animals considerats inferiors en aquella època) adreçat al clients benestants del seu comerç.
• 1890 - Robert von Ostertag porta a terme el primer programa d'inspecció alimentària a la ciuat de Berlin.
• 1891 Kalning i Heiman descobreixen la maleina clau pe diagnosi i tractament del borm.
• 1894 - Es crea el Instituto de Bacteriologia e Higiene a España.
• 1895 - I Congreso Veterinario Español on es tracta entre altres de la creació de la figura de l'inspector d'higiene i sanitat pecuàries i de policia santiària.
• 1895 . Heinrich Albert Johne veterinari alemany descobreix el virus de la Paratuberculosi.
• 1896 - Marie Kapcevitch, primera dona europea d'origen ucrainès amb títulació llicenciada en veterinària per l'escola francesa de Maisons Alfort.
• 1896 - Salvador Castelló i Carreras funda l'Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar, que tindrà un gran impacte nacional i internacional.
• 1896 - Avicultura practica, publicació perìodica de la Escuela d'Avicultura fins 1919. Canvia de títol "Mundo avicola" (1922-1936), i "Selecciones avícolas" 1959-.
• 1897 - Aleen Cust, primera dona anglesa en acabar els estudis de veterinària al Royal School of Veterinary Studies d'Edinburg al Regne Unit. però que no li van ser reconeguts fins el 1922.
• 1897. Friedrich Löffler, bacteriòleg prussià descobreix el virus de la Glossopeda.. Amb Paul Frosch posen les bases de la virologia al considerar els agents de malalties infeccioses dins e mateix grup d’organismes diminuts (1898).
• 1897 - Fundacio del Reial Club de Polo de Barcelona (Polo-Club).
• 1899-1923 - Sisena pandèmia de còlera (mes de 800.000 morts).
• 1899-1902 - Arnold Thelier, veterinari suis va desenvolupar la seva vida professional a Sud Africa on va promoure la professió veterinària i vadesenvolupar una vacuna contra la pesta bovina.
• 1899-1902 - En la Segona Guerra Bòer les forces britàniques compren uns 700.000 equins dels quals moren unes 377.000.
• 1899 - Es crea l'Instituto de Sueroterapia, Vacunación y Bacteriologia Alfonso XIII a Madrid, comptant amb una subsecció de veterinària.
• 1899 - Francesc Sugrañes Bardagí, destacat veterinari higienista publica Nuevo tratado de medicina veterinaria. destacat veterinari higienista.

• 
  Albert Thaer, agrònom alemany que avalua el fenc en la nutrició animal -pintura de Johann Jacob Lose (1806).
• 
  William Youatt, primer veterinari anglès que tractà petits animals, retratat de Richard Ansdell (ca 1900)
• 
  Karl Rudolphi, naturalista alemany-suec, fundador de la moderna parasitologia,litografia d'Adolf Kunike, (ca 1820)
• 
  Friedrich Accum, químic alemany teoritza sobre l'adulteració dels aliments (ca. 1820)
• 
  Louis Pasteur, estableix la teoria microbiana de la malaltia, fotografia de Paul Nadar
• 
  David Bruce (1855–1931), bacterioleg escocès que identfica Micrococcus melitensis, com agent causant de la Brucel·losi.
• 
  Vinyeta d'un gos amb ràbia a Londres (extret: Teri Shors (2008) Understanding Viruses, Sudbury, p. 353)
• 
  Auguste Chauveau (1827-1917), veterinari francès estudiós de la tuberculosi, borm entre altres malalties infeccioses.
• 
  Casimir Davain (1812-1882), metge francès fa aportacions sobre la malaltia del carboncle.
• 
  Jaume Ferran (1851-1929) metge i bacteriolèg català experimetna sobre vacuna carboncle-
• 
  Theobald Smith, epidemiòleg americà investiga sobre la salmonella.
• 
  Brot de pesta bovina a Sud-Àfrica (1896).
• 
  Francesc Darder i Llimona, veterinari i metge català, introdutor clinica petits animals i director Zoo Barcelona.
• 
  Elefant al Zoo de Barcelona (creació 1896)
• 
  Aleen Isobel Cust (1868–1937), primera dona veterinària del Regne Unit
• 
  Friedrich Loeffler (1852-1915), bacteriòleg alemany, descobridor del virus de la glossopeda
• 
  Arnold Theiler (1867-1936), veterinari sudafricà desenvolupadord d'una vacuna contra pesta bovina.
• 
  Cremació de cadàvers bovins al Japó (s. XIX)

Segle XX

En el començament del segle XX els professionals veterinaris debaten fortament sobre com volen encarar la seva professió. El cavall deixa de ser necessari com a eina fonamental de transport amb l'impuls dels vehicles a motor. Les conseqüències de les dues guerres mundials del segle només faran que certificar aquest canvi. Això fa que s'obrin a nous camps de treball com son la inspecció dels aliments, acompanyada per l'existència d'uns mercats a les ciutats cada cop mes importants, en la distrubució d'aliments, així com les industries pecuàries que els proveeixen.

Fruit d'aquest debat intern, que es dona particularment a Espanya apareixen revistes professionals que serveixen de debat corporatiu, entre les quals destaquen "Revista Veterinaria de España" i "Revista de Higiene y Sanidad Veterinaria " dirigides per Josep Farreras Sampera i Felix Gordón Ordás respectivament. A Catalunya Pere Martir Rossell i Vilar durant la Mancomunitat i la Generalitat Republicana serà el promotor de la ramaderia al Principat com instrument d'impuls i revitalització del sector agropecuari català.

Les epidèmies segueixen debastant les poblacions tant en humans com en animals, i moltes veus s'alcen per la creació d'una estratègia global d'erradicació de la malalties infeccioses. Per aquest motiu neix l'Oficina Internacional d'Epizooties que manté una llarga trajectòria de lluita i prevenció davant les malalties infeccioses. Diferents episodis epidiemiològics han marcat aquesta centuria com: pesta porcina africana, grip aviària, encefalopatia espongiforme bovina.

En la segona meitat del segle XX hi ha dos aspectes claus que afecten a la veteinària. Per un costat, la incorporació d'antibiòtics com eina preventiva de malalties en les espècies de granja i dels subproductes animals que se'n deriven en unes industries que es toben pressionades per la demana progressiva d'aliments, però que tenen efectes de resistència antimicrobiana en la salut humana i animal. Simultàniament, els corrents de benestarisme animal han avivat un debat global sobre el paper dels animals domèsticats o no en el nostre mon, amb aspectes com la consciència, drets i benestar que estan a l'ordre del dia i que han tingut en Peter Singer i Tom Regan com a principals impulsors. Els primers éssers vius creats a través de clonació ha generat tot un seguit de debats sobre el futur de les espècies transgèniques.

1900-1949

• 1900 - Creació del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.
• 1900 - Frederick Hobday pioner de la cirurgia en gossos publica Canine and Feline Surgery i fundador de l'anestesiologia veterinària.
• 1901 - William Boog Leishman desciriu a l'India el virus de la leihsmania.
• 1902 - Aladar Aujeszky veterinary hongarès que descriu per primer cop una pseudarràbia que mes endavant rebrà el seu nom.
• 1904 - Ia Asamblea Nacional de Veterinarios (Valencia).
• 1904 - Instrucció Sanitària de l'Estat Espanyol atribueix a tots els municipis la construcció d'escorxadors i la creació de la figura de l'inspector de carn en municipis de mes de 50.000 habitants..
• 1905 - David Lubin, crea l'Institut Internacional de l'Agricultura per fomentar el coneixement, cooperativisme, i comercialització de productes agropecuaris.
• 1905 - Themistocles Zammit i W H Horrocks relacionen la brucel·losi o febre de malta amb el consum de llet de cabra.
• 1906 - Josep Farreras Sampera, i el seu germà Pere, funden la Revista Pasteur anomenada el 1907-1936: Revista Veterinaria de España. Publicà i traduí obres mes rellevants de la professió veterinària dins la col·lecció Biblioteca Veterinaria de España (1912).
• 1906 - Theodore Roosvelt aprova la primera legislació estatal sobre aliments i drogues als Estats Units (Pure Food and Drug Act).
• 1906 - Upton Sinclar publica "The Jungle" la qual impulsa la seguretat alimentària als USA al destapar les males pràctiques de la indústria embaladora de carn nord-americana de principis del segle xx.
• 1907 - Veterinaris reformistes espanyols creen el Cuepro Nacional de Inspectores de Higiene Pecuària y Sanidad Veterinaria com a instrument de renovació professional davant la davallada de l'ús del cavall i per promoure la salut de les espècies ramaderes..
• 1907 - Comença a publicar-se els Annals de Medicina per part de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.
• 1908 - Reial Decret espanyol sobre les funcions dels inspectors veterinaris.
• 1908 - Chicago, la primera ciutat dels Etats Units en consumir llet pasteuritzada.
• 1908 - International Institute of Refrigeration organitza a Paris International Congress of Refrigeration que serveix per difondre les avantages de la congelació dels aliments de cara la seva conservació.
• 1908 - Juan Morros Garcia publica Manual practico de inspección  y reconocimiento de las sustancias alimenticias.
• 1910 - Florence Kimball i Elinor McGrath primeres dones veterinàries graduades als Estats Units per la Universitat de Cornell.
• 1910-1911- Pesta de Manchuria (ms de 60.000 morts).
• 1910-1912- Pesta bubònica a la Xina (mes de 40.000 morts).
• 1911 - Fuindació de la Revista de Higiene y Sanidad Veterinaria que el 1917 canviarà per Revista de Higiene y Sanidad Pecuarias fins el 1936 sota la direcció de Félix Gordón Ordás.
• 1911-1916 - Revista de higiene y sanidad veterinaria, dirigida per Dalmacio Garcia Izacara i Félix Gordón Ordás, i continuada per Revista de higiene y sanidad pecuarias fins a 1936.
• 1912 - Patent de l'uperització o UHT de conservació i esterilització d'aliments.
• 1912 - Fundació de l'Escola Superior d'Agricultura a Barcelona.
• 1912 - 1930 - Frederick Smith juntament amb Fred Bullock publiquen The early history of veterinary literature and its British development obra en 4 fvols publicada inicialment per capítols al Journal of comparative pathology and therapeutics, i després com a llibre per Balliere Tindall.
• 1913 - IIIa Asamblea Nacional Veterinaria ( Madrid los días 28-31 de mayo de 1913).
• 1914 - Segón intent de creació d'una Escola de Veterinària a Catalunya per part d'Albert Bastardas i Sampera a l'Assemblea de la constituida Mancomunitat de Catalunya.
• 1914-1918 - Durant la Primera Guerra Mundial, l'Exèrcit britànic compra 1.248.000 èquids (cavalls, ases i mules). 700.000 cavalls van ser importats dels Estats Units. Al final de la guerra 791.000 cavalls van ser venuts per treballar i 61.000 com a font d'alimentació.530.000 anmals van predre la vida durant el conflicte per part de totes les forces combatents.
• 1914 - Aprovació de la Ley de Epizootias, amb reglament desenvolupat el 1915, estableix que tots els municipis de mes de 2000 habitants, haurien de comptar amb un Inspector Municipal de Higiene y Sanidad Pecuaria.
• 1915-1926 - Epidèmia d'encefalitis letàrgica (mes 1.5M morts).
• 1915 - Es crea l'Estrella vermella de rescat, començada la Primera Guerra Mundial, iniciativa que te per objectiu recolzar els serveis veterinaris en temps de guerra, prenent com a model la Creu Roja internacional.
• 1915 - Reglamento de Epizootias estableix que tots els municipis de mes de 2000 habitants, havien de comptar amb un Inspector Municipal d'Higiene i Sanitat Pecuària.
• 1915 - Cayetano López López i Félix Gordón Ordás, publiquen el primer llibre sobre bacteriologia veterinària a Espanya: Resumen de bacteriología especial para prácticos y estudiantes .
• 1916 - Pere Martir Rossell i Vilar es nomenat director dels Serveis de Ramaderia de la Mancomunitat de Catalunya portant a terme una extensa campanya divulgadora sobre la cria del bestiar i la difusió de les races autòctones.
• 1916-1936 - Revista Semana Veterinaria dirigida per Félix Gordón Ordás.
• 1917 - IV Asamblea Nacional Veterinaria (Barcelona. 21-28 de Octubre de 1917).
• 1917 - Maria Dickin funda el People's Dispensary for Sick Animals a Londres, primera organització filantròpica adreçada al benestar animal i clau en latenció veterinària als gossos.
• 1917-1927 - Agricultura : revista agrícola catalana, continuada per Revista Agricultura i Ramaderia fins el 1936 com difuura de continguts agropecuaris en català.
• 1918-1920 - Pandèmia de grip de 1918 (grip espanyola). (ca. 100 M morts).
• 1918-1922 - Epidèmia de tifus (Russia - 2,5 M morts).
• 1918 - Reial Ordre de Reglament General d'Escorxadors a Espanya.
• 1918 - Alice Catherine Evans, microbiologa d'Estats Units descobreix el mecanisme de transmissió de la brucel·losi per Brucella abortus tant en humans com en bovins, recomanant la pasteurització.
• 1919 - La Mancomunitat de Catalunya crea els Serveis de Ramaderia, com a secció dels Serveis Tècnics d'Agricultura (1917).i el primer concurs de bestiar a Granollers per impulsar la productivitat de la ramaderia catalana.
• 1919 - Fundació de l'Institut Ravetllat-Pla per part de Joaquim Ravetllat i Estech i Ramon Pla i Armengol pel tractametn del la tuberculosi. El sèrum Ravetllat-Pla i Hemo Antitoxina Ravetlla Pla posen les bases a la vacuna de Calmette dos anys després.
• 1920 - Brot de pesta bovina a Bèlgica a partir del transport de cebus d'Asia cap al Brasil.
• 1921 - Albert Calmette i Camille Guérin apliquen la vacuna BCG contra la tuberculosi en humans.
• 1921 - Creació de la Federació Eqüestre Internacional contra l'abús i el dopatge en cavalls en les competicions amb cavalls.
• 1923 - Els estudis de veterinària a Espanya d'equiparen als ensenyaments superiors.
• 1923- Gaston Ramon, veterinari francès descobreix,els toxoides, els adjuvants immunològcs a la vacunació associada que serviran en l'evolució de les vacunes humanes.
• 1924 - Es crea l'Oficina Internacional d'Epizoòties (OIE) amb la signatura d'un conveni internaconal de vint-i-vuit estats, impulstat entre d'altres per Emmanuel Leclainche i forçat pel brot de 1920.
• 1925 - Maria Josefa Cerrato, primera dona en graduar-se com a veterinària a Espanya a la Facultat de Veterinària de Cordoba.
• 1925- Marc Viader propietari Granja Soldevila funda l'empresa làctia Letona que esdevindrà capdavantera a Catalunya.
• 1925 - Els veterinaris escocesos John Russell Greig i Henry Dryerre investiguen sobre la febre de la llet en vaques.
• 1926 - Frederik Cornelius Kraneveld identifica a l'illa de Java el virus de la malatia de newcastle.
• 1927 - Josep Vidal i Munne publica "La profilaxis de la tuberculosis bovina" i "El control sanitario de la leche". Manifestos higienistes i a favor de la vacuna BCG.
• 1928 - Alexander Fleming aiila cultiu de plaques de Staphylococcus i elabora un cultiu que anomenaria penicil·lina.el primer antibiòtic de la història.
• 1929 - Primer Congreso Veterinario Español (Barcelona del 5 al 15 d'octubre de 1929) en el marc de l'Exposició Internacional de Barcelona.
• 1929 - Nova Ley de Epizootias amb un reglament que la desenvolupa el 1933.
• 1929-1936 - Revista "Nueva Zootecnia" dirigida per A. Arciniega i Félix Gordon Ordás.
• 1930 - Es crea el Cuerpo de Inspectores Municipales Veterinarios a partir de la II Asamblea de la Asociación Nacional de Veterinarios Españoles, que es desenvolupa en un Decret de 20 de noviembre de 1931.
• 1931 - Félix Gordón Ordàs, polític i renovador de la veterinaria espanyola, promou la Dirección General de Ganadería e Industrias Pecuarias on per primer cop es fusionen els serveis veterinaris en un únic organisme, disseny un ambiciós pla de formació professional que es coneix com a "Plan Gordón". El seu ideari es recull en la seva obra Mi evangelio professional (1918). Va patir l'exili republicà.
• 1931 - El virus de la Febre de la Vall del Rift identificat a Kenia.
• 1931 - Creació del Instituto de Biologia Animal dins l'INIA a Espanya.
• 1933 - Sorgeix la primera revista que indexa literatura veterinària de forma periòdica: Index Veterinarius per part de l'Imperial Bureau of Animal Health.
• 1934-1936 - Veterinaria Catalana, òrgan del Col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya en període republicà.
• 1935 - Aprovació del Reglamento de Inspectores Municipales Veterinarios (Decreto de 14 de junio de 1935. GM de 19) que regula funcions, deures i drets dels veterinaris titulars dels ajuntaments espanyols.
• 1935 - Enric Corominas i Cortes organtiza el primer Concurs Avícola Català de Posta amb exemplars de raça prat per incrementar la seva productivitat.
• 1936 - Amalia Pesce de Fagonde, primera dona argentina i llatinoamericana llicenciada en veterinària.
• 1936 - Constitució de la Unió Catalana d'Avicultors i Cunicultors.
• 1937 - Virus del Nil Occidental identificat per primer cop a Uganda.
• 1937 - La Generalitat de Catalunya crea els Serveis de Ramaderia i Industries Pecuàries (Decret 8 d'Octubre) que dirigirá Joaquim Gratacós.
• 1938 - Sulfamides son introduides en el tractament dels animals i el 1940 per les mastitis als Estats Units.
• 1939-1940 - Publicació del Diccionario de agricultura, zootecnia y veterinaria dirigit per August Matons i Rossell i Vilà per editorial Salvat.
• 1939-1945 - Durant la Segona Guerra Mundial s'utilitzaren un mínim de 6.000.000 de cavalls, principalment per part de les forces alemanyes: 2,75 M i soviètiques: 3,5 M.S'estima que van morir 750.000 cavalls dels alemans.
• 1940 - Apareix l'AVMA: American Journal of Veterinary Research, nova revista que, juntament amb el JAVMA segueix publicant l'associació americana.
• 1941 - Teresa Bonilla Elias, primera veterinària catalana llicenciada a la Facultat de Saragossa.
• 1941 - Cesareo Sanz Egaña publica Historia de la veterinaria española, primer estudi sobre la història de la veterinària a Espanya.
• 1942 - Identificacio incial del virus de la pesta dels petits remugants a la Costa d'Ivori (Africa).
• 1943 - Les escoles de veterinaria obtenen la categoria de facultats universitàries.
• 1943 - Durant la II Guerra Mundial s'empren derivats de la penicilina per la producció de llet al Regne Unit i Dinamarca vista com un aliment succeptible de contaminació bacteriana.
• 1944 - Erik Wallenberg enginyer suec inventa el Tetra Pak.
• 1945 - Creació de la FAO: Organtizació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. El 1948 ho faria la OMS (Organització Mundial de la Salut).
• 1947 - John Hammond veterinari pioner de la inseminació artificial "Artificial insemination of cattle" duració del zel en l'euga i vaca, impelmentació de la millora genètica.
• 1947 - Lluis Salvat i Bonet, veterinari de Berga, obté el premi Rossell i Vila pel treball La mula catalana.
• 1948 - La sulfaquinoxaline de la Cia Merck és el primer antibiòtic patentat per ser inclòs en la cadena alimentària de l'aviram pel tractament de la coccidiosis a causa de l'impuls de la ramaderia intensiva acabada la IIa Guerra Mundial.
• 1949 - Alfreda Johnson Webb, primera dona afroamericana en graduar-se com a veterinària a la Tuskgee University dels Estats Units.
• 1949 - Laborators Lederle demostren els efectes del creixement dels animals a partir de residus d'antibiòtics. Els suplements de vitamina B12 a la dieta dels pollets produeix augment de pes per suplementació protèica. Els antibiòtics comencen a utlitzar-se com a prevenció de malalties en el bestiar.

1950-1999

• 1952 - El bacterìòleg Paul-Félix Armand-Delille introdueix el virus de la mixomatosi en conills progagat intencionadament per controlar la població de conills a França i propagat a tot Euorpa.
• 1952 - Primer decret a nivell espanyol que regulava la problemàtica de la llet sobre el subministrament als municipis de més de 25.000 habitants posant fi a la TB bovina.
• 1955 - Influenza equina descrita a Suècia amb estudis serològics.
• 1957 - Aillament del virus de la Diarrea Viral Bovina.
• 1957-1958 - Grip asiàtica (ca 1-4 M morts).
• 1958 - Es crea el primer Cens Agricola Mundial per part de la FAO.
• 1959 - Apareix l'espècie de broiler, hibrid de mascle Cornish x famella Rock que impulsarà la moderna industria avícola.
• 1959 - Inici de la implantació de l'Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC o HACCP).
• 1960-1995 - La pesta porquina africana (PPA) s'introdueix a Portugal i passarà a Espanya que l'erradicarà en la dècada dels 90.
• 1960 - Es crea Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona. El 1990 canviarà el nom per Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya.
• 1960 - Singnatura dels acords sobre la Política Agrària Comuna de la Comunitat Econòmica Europea i el 1962 entren en funcioament les directrius principals.
• 1961-1975 - Setena pandèmia de còlera.
• 1963 Es crea el Codex Alimentarius una normes alimentàris mínimes gestionades per un comitè mixte FAO/OMS.
• 1964 - La OIE adopta la creació de dues llistes de notificació de malalties i les respectives mesures sanitàries a emprendre: a) 16 malalties declaració mensual, b) 40 malalties de declaració annual. El 2004 es fusionaran.
• 1964 - Ruth Harrison, activista en benestar animal, publica "Animal Machines: the New Factory Farming Industry." amb gran en l'opinió pública britànica.
• 1964 - Miguel Luera Carbó funda AVEPA: Asocacion de Veterinarios Españoles de Especialistas en Pequeños Animales.
• 1964 - Brot de febre tifoidea al Regne Unit per carn importada contaminada.
• 1966 - Pesta Equina Africana surt del seu resorvori africà i arriba a la Península Ibèrica.
• 1966 - Floquet de Neu, goril·la albi trobat per Jordi Sabater Pi a Ikunde (Guinea Equatorial) arriba al Zoo de Barcelona fent-se carrec el veteinari Miguel Luera i esdevenint símbol de la ciutat .
• 1968-1969- Pandèmia de grip de 1968 - grip de Hong Kong -(ca 1-4 M. morts).
• 1968 - Primera edició del Código Sanitario para los Animales Terrestres (OIE).
• 1968 - Sicco Manshjolt, comissari d'Agricultura de la UE elabora un "Pla" per reduir el nombre d'explotacions agràries i fer-les mes eficients i respectuoses amb el medi ambient.Informe publicat 1972.
• 1968 - Primera edició de la Convenció Europea per la protecció dels animals durant el transport internacional (actualitzada el 2003)
• 1970 - Van Soest desenvolupa el sistema d'anàlisi de fibra en l'alimentació del bestiar.
• 1972 - Paul Berg utilitzar enzims de restricció amb ADN lligassa per crear les primeres molècules recombinants d'ADN.
• 1972 - James Herriot, veterinari i escriptor escocès relata amb All Creatures Great and Small, entre d'altres obres, la vida d'un veterinari rural a l'anglaterra dels 70 i popularitza la professió veterinària entre la societat europea.
• 1974 - Beatrice Mintz i Rudolf Jaenisch van crear el primer animal modificat genèticament mitjançant la inserció d'un virus d'ADN.
• 1973 - Fundació Veterinary Bulletin es la revista d'abstracts especialitzada en salut animal integrada avui a la platafoma CAB Abstracts.
• 1975 - Fundació de la Federation of Veterinarians Europe (FVE) que vetlla per la millora de la qualitat dels serveis veterinaris a Europa.
• 1975 - Peter Singer publica Animal Liberation: A New Ethics for Our Treatment of Animals, fundador del moviment d'alliberment animal.
• 1976 - Aprovació de la Convencio Europea per la protecció dels animals criats en granges, coneguda com Farm Animal Convention (Estrasburg).
• 1977 - Tercer intent fallit de creació d'una facultat de veterinària a Catalunya per part del diputat Joan Antoni Samaranch a la Diputació de Barcelona.
• 1978 - Directiva 78/1027/CEE que regula les activitats de la professió veterinària a la UE.
• 1979 - Convenció Europea per la protecció dels animals per escorxardor estableix estàndards ètics pel sacrifici animal com l'atordiment.
• 1981 - Joaquim Maluquer i Sostres, orntòleg i figura clau de l'ambientalisme català. Tira endavant projectes com Els Ocells de les terres catalanes, La Biosfera i Natura, ús o abús?
• 1980-1994 - Epidèmia d'Encefalopatia espongiforme bovina en bestiar. en animals
• 1980 - Ressorgiment de la pesta bovina a l'Africa Subsahariana. A Kènia va desaparèixer el 60% de població de búfals africans al Parc Nacional de Tsavo del 1994/95.
• 1980 - Miguel Cordero del Campillo, autoritat de la parasitologia espanyola publica Indice Catalogo de Zooparásitos Ibéricos.
• 1981-- Pandèmia VIH/Sida (32 M persones afectades).
• 1981 - Sindrome de l'oli tòxic.
• 1982 - Es crea la Facultat de Veterinària de la UAB per Reial decret 1611/1982 de 18 de juny, sent primer degà el professor de Nutricío Francesc Puchal Mas.
• 1983 - Es crea la primera planta modificada genèticament: tabac per part de Michael W. Bevan, Richard B. Flavell i Mary-Dell Chilton.
• 1983 - Tom Regan publica The Case of Animal Rights. Difón l'aposta pels drets dels animals i juntament amb l'obra de Singer esdevenen claus del moviment animalista que incideix en la pràctica veterinària.
• 1986 - Creació del sistema FAOSTAT (prèviament AGROSTAT) permet accés lliure a estadístiques agropecuràreis de mes 245 països.
• 1986 - Convencio Europea per la Protecció dels animals vertebrats utilitzats amb objectius científics o d'experimentació (actualitzada el 2010 Directive 2010/63/EU)
• 1986 - Primera directiva europea sobre protecció i benestar dels animals de laboratori.
• 1986 - Creacio del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya que agrupa els col·legis de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
• 1987-1990 - Pesta Equina Africana a Espanya (segona Onada).
• 1987 - Convenció Europea per la protecció dels animals de companyia.
• 1987 - Creació de l'Arxiu d’identificació d’Animals de Companyia.
• 1988 - Fundació de l'European Association of Establishments for Veterinary Education (EAEVE) com organisme que acredita els enseyaments de veterinària a Europa.
• 1988 - El 25 de novembre, el president de la Generalitat, Jordi Pujol inaugura el nou edifici de la Facultat de Veterinària. Primer Congrés de la Veterinària Catalana
• 1988 - Relació neuropatològica ocasional entre l'Encefalopatia espongiforme bovina que pot derivar en Malaltia de Creutzfeldt-Jakob en humans.
• 1990 - Creació de l'Hospital Clínic Veterinari de la UAB amb objectius docents.
• 1990 - Els Jocs Eqüestres Mundials es constitueixen per primer cop a Estocolm per part de la Federació Equestre Internaconal, i estimulant la cria de cavalls de competició.
• 1991 . Dangerous Dogs Act 1991 al Regne Unit.
• 1992 - Es publica el primer volum Handbook of the Birds of the World per part de Josep de l'Hoyo, Jordi Sargatal i Josep Mascort.
• 1992 - Durant els Jocs Olímpics del 92 la Unitat de Grans Animals de l'Hospital Clínic Veterinari esdevé l'hospital de la secció equina dels Jocs..
• 1992 - Reial Club de Polo acull les competicions hípiques dels Jocs Olimpics del 1992.
• 1992 . Manifest de Reus en defensa del paper dels veterinaris com a garant de la salut pública per l'episodi de contaminació per clenbuterol.
• 1993 - AVEPA impulsa la Red Española de Identificación de Animales de Compañia (REIAC).
• 1994-1996 - Malaltia de les vaques boges en humans.
• 1995 - Primera edició del Codigo Sanitario para los Animales Aquaticos (OIE).
• 1995 - Celebració del IV Col·loqui d'Història Agrària sota el títol: Contribució a una bibliografia per a la història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans amb direcció d'Emili Giralt i Raventós. Primer intent de crear una bibliografia catalana d'agriculura i ramaderia a Catalunya.
• 1995 - Creació d'EMPRESS:Emergency Prevention System for Transboundary Animal and Plant Pests and Diseases (Sistema de prevenció d'emergència de plaguesy malalties transfrontereres d'animals i plantes).
• 1996- Comitè Veterinari de la UE prohibeix les exportacions de carn de vaca britànica així com els seus productes derivats.
• 1996 - Ovella Dolly primer mamifer colonat a partir d'una cèl·lula adluta per part de Ian Wilmut i Keith Campbell.
• 1997 - Primera associació del virus H5N1 de la grip aviària amb malalties respiratòries en humans i altres animals.
• 1997 - Comissió Europea pubica el Llibre verd sobre seguretat alimentària.
• 1997-1998 - Epidèmia de pesta porcina clàssica als Països Baixos que obliga a sacrificar 20 M. de porcs.
• 1998 - Primera Directiva Europea sobre benestar en els animals de granja.
• 1998 -  Generalitat de Catalunya impulsa el Registre General d’Animals de Companyia.
• 1999 - Acord per crear la Fundació CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal) entre la UAB i l'IRTA per desenvolupar estudis sobre sanitat animal.
• 1999 - Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el rèrgim jurídic de la tinença d'animals potencialment perillosos (rev. Reial Decret 287/2002).
• 1999 - Pla de la UE sobre l'us d'antibiòtics en el creixment d'espècies ramaderes.

• 
  Armand Delille, introductor de la mixomatosi a Europa.
• 
  Pere Màrtir Rossell i Vilar, agrònom i polític renovador de la ramaderia catalana de principis del XX
• 
  Alice Catherine Evans, investiga la microbiologia dels productes lacitcs (ca. 1913-1918)
• 
  Injecció de serum a un porc amb pesta porcina classica (1922)
• 
  Ramon Pla i Armengol, difusor de l'obra de Ravetllat Estech.
• 
  Albert Calmette, descobridor de la vacuna VCG (1930)
• 
  Cavall sotmès a una operació en un hospital veterinari de l'exèrcit dels EUA a la Primera Guerra Mundial.
• 
  Beatriz Mintz; primera científica a generar mamífers transgènics.
• 
  Vaca amb Encefalopatia espongiforme bovina (BSE)
• 
  Floquet de Neu al Zoo de Barcelona (2006)
• 
  Ovella Dolly primer mamífer clonat (2005)
• 
  Edifici de la Facultat de Veterinària UAB (creació 1982-edifici !989)
• 
  Tractament preventiu de grip aviària en una granja d'ànecs a Taiwan (2006)
• 
  Peter Singer, Animal Liberation

Segle XXI

• 2001 - El CCVC gestiona l'Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC), que mes tard esdevindrà Registre General d'Animals de Companyia (ANICOM).
• 2002 - Parlament Europeu crea l'European Food Safety Authority.
• 2002 - Generalitat de Catalunya crea l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
• 2002 - Es publica el Diccionari de Veterinaria i ramaderia en català, en línia a partir de 2013.
• 2002 -  Lluís Ferrer Caubet primer veterinari escollit Rector de la UAB.
• 2003 - Inicis de l'Observatori Fundació Affinity sobre vincle entre persones, gossos i gats.
• 2003 - Creacó del passaport d'animals de companyia.
• 2003 - Regulació de la UE sobre l'ús additius en alimentació animal.
• 2004 - Emili Giralt, entre d'altres coordina l'obra Història Agraria dels Paisos Catalans.
• 2005 - Inauguració del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties a Solna (Suècia).
• 2006 - Entra en vigor la prohibició dels antibiòtics com a promotors del creixement en l'alimentació animal.
• 2006 - Presentació del llibre Catalans de pel i ploma.
• 2008 - Conveni entre la UdL i la UAB per compartir la titulació de Veterinària.
• 2008 - Adulteracio de llet per nadons a la Xina.
• 2009 - Tractat de Lisboa de la UE proclama que els animals son éssers sensibles i amb sentiments.
• 2009-2010 - Pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009 (ca 500.000 morts).
• 2010 -  Comencen els nous graus en Veterinària i Ciència i Tecnologia dels Aliments a la UAB.
• 2011 - Creació del Dia Mundial de la Veterinària.
• 2011 - Erradicació oficial de la pesta bovina a nivell mundial.
• 2011 - Celebració de l'Any Internacional de la Veterinària que conmemora el 250 aniversari de la creació de la primera escola de veterinària a Lió (França).
• 2013 - Escàndol de carn de cavall a nivell europeu.
• 2014 - Ordenança sobre la protecció, tinença i venda d'animals a Barcelona.
• 2015 - Aprovacio del Reglament per a l'exercici professional de la clínica d'animals de companyia per part del CCVC.
• 2015 - Directiva sobre bones pràctiques als nuclis zoològics.
• 2015 - Enciclica Laudatio si del Papa Francesc advoca per un millor tractament dels animals usats en investigació.
• 2016 - La Universiat de Lleida comença els estudis de doble grau en Veterinària i Ciència i Producció Animal.
• 2017 - Els paisos de l'Organització Mundial de Sanitat Animal (abans OIE) acorden una estratègia mundial de benestar animal.
• 2017 - L'OMS recomana la reducció de l'ús dels antibiòtics en animals utilitzats en la industria alimentària.
• 2018 - 1a Jornada Veterinaris i Salut Pública "Gats Ferals i Colònies urbanes: un repte per la professió.
• 2018 - La multinacional HBC prepara una informe sobre les conseqüències en la salut humana de l'ús dels antibiòtics en la industria càrnia.
• 2019 - Observatori per a la Gestió Integral Felina i el programa Gif-Vet a Catalunya.
• 2019 - Jornada Evolució dels Zoos, aspectes a considerar a la UAB.
• 2020 - Comunicat sobre la tranmissió de COVID-19 per part dels animals de companyia. Informació i recomanacions per als propietaris.
• 2020 - Presentació de la Farm to Fork Strategy (de la Granja a la taula) de la Unió Europea.
• 2020 - Campanya sobre tinença responsable dels animals de companyia pel Consejo de Colegios Veterinarios de España.
• 2021 - Validació europea de la iniciativa End the Cage Age per la prohibició de gàbies a les granges.
• 2022 - Aprovació del Codigo de Protección y Bienestar Animal a Espanya.

Bibliografia

• Arbogast, Rose-Marie; Méniel, Patrice; Yvinec, Jean-Hervé. Une Histoire de l'élevage : les animaux et l'archéologie. Paris: Errance, 1987, p. 104. ISBN 2903442479. 
• Azzaroli, Augusto. An Early History of Horsemanship. Leiden: Brill, 1985, p. 201. ISBN 9789004072336. 
• Benito Hernández, Milagros. Del amanecer de las escuelas de veterinaria en España : aportaciones al estudio de la historia de la veterinaria. Moncada: Universidad Cardenal Herrera - CEU. Fundación Universitaria San Pablo - CEU, 2003, p. 169. ISBN 8496144259. 
• Billings, FS. The relation of animal diseases to the public health and their prevention. Facsimil. Charleston: BiblioLife, 2009, p. 446. ISBN 9781117290225. 
• Blaisdell, John Douglas. A frightful,but not necessarily fatal,madness: rabies in eighteenth-century England and English North America. Iowa: Iowa State University-Digital Respository, 1995, p. 256. 
• Bressou, Clément. Histoire de la médecine vétérinaire. Paris: Presses universitaires de France, 1970, p. 126. 
• Cam, Marie-Thérèse. La Médecine vétérinaire antique : sources écrites, archéologiques, iconographiques: actes du colloque international de Brest, 9-11 septembre 2004, Université de Bretagne Occidentale. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2007, p. 323. ISBN 9782753504042. 
• Casas de Mendoza, Nicolás. Historia general de la veterinaria. Córdoba: Unión de Bibliófilos Veterinarios Españoles, 2000, p. 86. ISBN 8495609045. 
• Castaño Rosado, et al., Maria. Cien años de historia del Colegio Oficial de Veterinario de Madrid (1905-2005). Madrid: Colegio Oficial de Veterinario de Madrid, 2005, p. 2017. 
• Chandezon, Christophe. L’élevage en Grèce (fin Ve-fin Ie s. a.C.): L’apport des sources épigraphiques. Ausonius Éditions, 2019, p. 464. ISBN 9782356132888. 
• Chiodi, Valentino. Storia della veterinaria. Milano: Farmitalia, 1957, p. 535. 
• Cianti, Luca; Brunori Cianti, Lia. La Pratica della veterinaria nei codici medievali di mascalcia. Bologna: Edagricole, 1983, p. 345. ISBN 8820637340. 
• Cid Diaz, José Manuel. Temas de historia de la veterinaria. Universidad de Murcia, 2000, p. 2 vols. ISBN 8483712067. 
• Clutton-Brock, Juliet. A Natural history of domesticated mammals. 2nd. Nova York ; London: Cambridge University Press; Bristish Museum Natural History, 1999, p. 238. ISBN 0521632471. 
• Cordero del Campillo, Miguel; Márquez, Miguel Ángel; Madariaga de la Campa, Benito. Albeytería, mariscalía y veterinaria : orígenes y perspectiva literaria. León: Universidad de León. Secretariado de Publicaciones, 1996, p. 265. ISBN 8477195668. 
• Cordero del Campillo, Miguel; Ruiz Martínez, C; C; Madariaga de la Campa, B; Dehesa Santisteban, Francisco Luís. Semblanzas veterinarias. León: Consejo General de Colegios Veterinarios, 1973-2011, p. 3 vols. ISBN 8440057334, 9788492327645. 
• Cordero del Campillo, Miguel. Crónicas de Indias: ganadería, medicina y veterinaria. Salamanca: Junta de Castilla y León, 2001. ISBN 8497180011. 
• Cordero del Campillo, Miguel. Comentarios sobre la hstoria de las zoonosis. León: Facultad de Veterinaria, 2001, p. 11. 
• Cordero del Campillo, Miguel «On the history of veterinary knwoledge in the Old and New Worlds». Argos: bulletin van het Veterinair Historische Genootschap,, 30, 2004, pàg. 457-469.
• Dualde Pérez, Vicente. Historia de la albeytería valenciana. València: Ajuntament de Valencia, 1997, p. 450. ISBN 8489747350. 
• Dualde Pérez, Vicente. La Carne : su abastecimiento y control higio-sanitario en la Valencia foral. Madrid: Real Academia de Ciencias Veterinarias, 1995, p. 46. 
• Dunlop, Robert H. Veterinary medicine : an illustrated history. St Louis: Mosby, 1996, p. 692. ISBN 0801632099. 
• Ferragud Domingo, Carmel. La Cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval. Catarroja: Afers, 2009, p. 254. ISBN 9788492542048. 
• Giralt i Raventós, Emili. Contribució a una bibliografia per a la història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans: IV Col·loqui d'Història Agrària ;. Barcelona; Bellaterra: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona, 1996, p. 373. ISBN 8449006694. 
• Herrero Rojo, Máximo. La Veterinaria en la Antigüedad : creación del Real Tribunal del Protoalbeiterato de Castilla. Valldadolid: Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Bienestar Social, 1990, p. 263. ISBN 8478460357. 
• Herrero Rojo, Máximo. Sobre la Albeyteria española en el siglo XVIII. Salamanca: s.n., 1984, p. 263. ISBN 8439808232. 
• Història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans:Congrés Col·loqui d'Història Agrària (4t : 1997 : Barcelona, Catalunya). Barcelona: CEHI : Publicacions Universitat de Barcelona, 1999, p. 202. 
• Karasszon, D. A Concise history of veterinary medicine. Budapest: Akadémiai Kiadó, 1998. ISBN 9630546108. 
• Lafuente González, Javier ; Vela Palacio, Yolanda. La veterinaria a través de los tiempos. Zaragoza: Servet, 2011, p. 320. ISBN 9788492569656. 
• Laguna Sanz, Eduardo. El Ganado español, un descubrimiento para América. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Secretaría General Técnica, 1991, p. 237. ISBN 8474798701. 
• Lazaris, Stavros. Art et science vétérinaire à Byzance : formes et fonctions de l'image hippiatrique. Turnhout: Brepols, 2010, p. 288. ISBN 9782503534466. 
• Lazaris, Stavros. Le Cheval dans les sociétés antiques et médiévales: actes des journées d'étude internationales organisées par l'UMR 7044. Turnhout: Brepols, 2012, p. 309. ISBN 9782503544403. 
• Leclainche, E. Histoire Illustrée de la Médecine Vétérinaire. Albin Michel, 1955, p. 2 vols. 
• McCabe, Anne. A Byzantine encyclopaedia of horse medicine : the sources, compilation, and transmission of the hippiatrica. Oxford: Oxford University Press, 2006. ISBN 9780199277551. 
• Moule, Leon. Histoire de la medecine veterinaire. v. 1. Histoire de la médecine vétérinaire dans l'antiquité; v. 2. Histoire de la médecine vétérinaire au moyen-âge: 1. ptie. La médecine vétérinaire arabe. 2. ptie. La médecine vétérinaire en Europe. Paris: Impremerie Maulde, 1891-1900, p. 3 vols. 
• Mousnier, M. Les animaux malades en Europe occidentale (vie-xive siècle). OpenEdition Books. Toulouse: Flaran, 2005, p. 280. ISBN 9782810708970. 
• Russell, Nerissa. Social Zooarchaeology: Humans and Animals in Prehistory. Cambridge University Press, 2011. ISBN 9781139504348. 
• Salvador Velasco, Angel. dir tesi: Miguel Angel Vives, Ma Cinta Mañe. El inicio de la veterinaria en España: de la Ilustración al Liberalismo. Cáceres: Universidad de Extermadura, 2013, p. 648. 
• Salavdor Velasco, Angel. Andrés Turrión, María Luisa de (dir tesi). Medicamento de uso animal : nexo de dos reales instituciones, Real Caballeriza y Real Botica (1789-1868. Madrid: Universidad Compliutense de Madrid. Facultad de Farmacia, 2006. ISBN 84-669-2519-8. 
• Sanz Egaña, Cesáreo. Historia de la veterinaria española : albeitería, mariscaleria, veterinaria. Madrid: Espasa-Calpe, 1941, p. 493. 
• Schwabe, CW. Veterinary Medicine and Human Health. 3a. Baltimore: William Wilkins, 1984, p. 680. ISBN 0683075942. 
• Smith, Frederick. The early history of veterinary literature and its British development. London: Baillière, Tindall and Cox, 1919-1933, p. 4 vols. 
• Smithcors, JF. Evolution of the Veterinary art: a narrative account to 1850. Kansas city: Veterinary Medicine Publishing, 1957, p. 408. 
• Spinage, Clive A. Cattle Plague: A History. Nova York: Kluwer Academic/Plenum Publishers, 2003, p. 765. ISBN 9780306477898. 
• Vallat, François. Les boeufs malades de la peste: La peste bovine en France et en Europe (XVIIIe-XIXe siècle). Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2009, p. 360. ISBN 9782753509030. 
• Vital de Ruiberriz de Torres, Pedro L. Historia de la ciencia veterinaria española : del antiguo regimen al liberalismo 1792-1847. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2015, p. 317. 
• Vives Vallés, Miguel Angel; Mañé Seró, Maria Cinta. Inicio de la medicina animal: del Neolítico a la cultura grecorromana. Caceres: Universidad de Extremadura, 2016, p. 148. ISBN 9788491270256. 
• Vives Vallés, Miguel Angel; Mañé Seró, Maria Cinta. La Veterinaria grecorromana. Caceres: Universidad de Extremadura, 2016, p. 202. ISBN 9788477239932. 
• Vives Vallés, Miguel Angel; Mañé Seró, Maria Cinta. Historia de la veterinaria medieval en Asia central y Extremo Oriente. Caceres: Imanguxara, 2020, p. 146. ISBN 9788494077715. 
• Walker, RE. Ars veterinaria : the veterinary art from antiquity to the end of the XIXth century : historical essay. Kenilworth, N.J.: Schering-Plough Animal Health, 1974, p. 99. 
• Wilkinson, Lise. Animals and disease : an introduction to the history of comparative medicine. Cambridge: Cambridge University Press, 1992, p. 272. ISBN 9780521018449. 
• Zeuner, Frederick E. A History of domesticated animals. Nova York: Harper & Row, 1963, p. 560. 

Articles relacionats

Animal de companyia Antrozoologia Cronologia de l'ornitologia Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica Domesticació Domesticació del cavall Evolució dels èquids

Gat Gos Història de la biologia Història de la ciència Història de la medicina Ornitologia Ramaderia Zoonosi

Enllaços externs

• «American Veterinary Medical History Society» (en anglès). AVMHS,. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Asociación Española de Historia de la Veterinaria». [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Association Suisse pour l'Histoire de la Médecine Vétérinaire.». ASHMV-SVGVM. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Biblioteca Digital Hispanica - Veterinaria». BNE. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Europeana - Veterinaria». European Union. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Fons Històric Veterinària». Universitat Autònoma de Barcelona - Servei de Biblioteques. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Geschichte der Veterinärmedizinischen Universität Wien». Veterinärmedizinische Universität Wien. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Helvia (Repositorio institucional) - Veterinaria». Universidad de Córdoba. [Consulta: 20 abril 2020].
• «Médecine vétérinaire» (en francès). Bibliothèque numérique Medica - Université de Paris. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Le Musée Fragonard». Ecole Nationale Véterinaire d'Alfort. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Museo Anatomico Veterinario - Università di Pisa» (en italià). Università di Pisa. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Museo Veterinario Complutense» (en castellà). Universidad Complutense de Madrid. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Quiro News: blog Associació Catalana d'Història Veterinària» (en català). [Consulta: 25 desembre 2021].
• «RCVS Vet History: Collections and Archive Catalog». Royal College of Veterinary Surgeons Trust. [Consulta: 19 abril 2020].
• «Veterinair Historisch Genootschap [Societat Història Veterinària Holandesa]». VHG. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Veterinary History Society» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Veterinary History of Southern Africa». History Committee of the South African Veterinary Association (SAVA).. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «Washington Sate Universit - College of Veterinary Medicine». Washington State University. [Consulta: 25 desembre 2021].
• «World Association for the History of Veterinary Medicine». WAHVM. [Consulta: 25 desembre 2021].