Heribert Barrera i Costa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Trias, hola?
Línia 44: Línia 44:
Va morir el 27 d'agost de 2011 a l'[[Hospital de Barcelona]] i va ser enterrat al [[Cementiri de Reus]].
Va morir el 27 d'agost de 2011 a l'[[Hospital de Barcelona]] i va ser enterrat al [[Cementiri de Reus]].


L'any 2012 l'[[Ajuntament de Barcelona]] governat per [[PSC]] i [[ICV]] li concediria la medalla d'or de la ciutat però el 23 de setembre de l'any 2020 el mateix PSC, [[Barcelona en Comú]], [[PP]] i [[Ciutadans]] li retirarien. A més el ple en què se li retirava la medalla hagués de repetir-se perquè en la proposta de [[Manuel Valls i Galfetti|Manuel Valls]] aquest s'equivocà i escrigué el nom d'Heribert Barrera i López en comptes d'Heribert Barrera i Costa.<ref>{{ref-notícia |títol=La colossal errada de Manuel Valls que obliga a tornar al ple la qüestió sobre Heribert Barrera |publicació=Vilaweb |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/lerror-monumental-de-manuel-valls-que-obliga-a-tornar-al-ple-la-questio-sobre-heribert-barrera/ |consulta=23 setembre 2020 |data=23 setembre 2020}}</ref>
L'any 2012 l'[[Ajuntament de Barcelona]] governat per [[Xavier Trias]] li concediria la medalla d'or de la ciutat però el 23 de setembre de l'any 2020 el mateix PSC, [[Barcelona en Comú]], [[PP]] i [[Ciutadans]] li retirarien. A més el ple en què se li retirava la medalla hagués de repetir-se perquè en la proposta de [[Manuel Valls i Galfetti|Manuel Valls]] aquest s'equivocà i escrigué el nom d'Heribert Barrera i López en comptes d'Heribert Barrera i Costa.<ref>{{ref-notícia |títol=La colossal errada de Manuel Valls que obliga a tornar al ple la qüestió sobre Heribert Barrera |publicació=Vilaweb |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/lerror-monumental-de-manuel-valls-que-obliga-a-tornar-al-ple-la-questio-sobre-heribert-barrera/ |consulta=23 setembre 2020 |data=23 setembre 2020}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 12:18, 24 set 2020

Infotaula de personaMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Heribert Barrera i Costa

Heribert Barrera a l'MHC el 2001. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1917 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 2011 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Reus Modifica el valor a Wikidata
1r President Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya
1997 – 2003 – Joaquim Xicoy i Bassegoda →
Diputat al Parlament Europeu

21 març 1991 – 18 juliol 1994

Circumscripció electoral: Espanya
5è President d'Esquerra Republicana de Catalunya
1991 – 1995
← Lluís Companys i Jover – Jaume Campabadal i Farré →
63è President de l'Ateneu Barcelonès
1989 – 1997
← Jordi Maragall i Noble – Jordi Sarsanedas i Vives →
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

7è President del Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984
← Francesc Farreras i Duran – Miquel Coll i Alentorn →
Diputat al Congrés dels Diputats
23 març 1979 – 9 abril 1980 – Josep Pi-Sunyer i Cuberta →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
21 juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Barcelona

6è Secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya
1976 – 1987
← Joan Sauret i Garcia – Joan Hortalà i Arau →
President Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
1976 – 1978
← Enric Casassas i Simó – Joan Casulleras i Regàs → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en ciències químiques
Universitat de Montpeller 2 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Madrid
Brussel·les
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, catedràtic, polític, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1978–)
Jovent Republicà (1935–)
Bloc Escolar Nacionalista
Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteFront d'Aragó i batalla del Segre Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMartí Barrera i Maresma Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0056889 Modifica el valor a Wikidata

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011)[1] va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució). Era fill de Martí Barrera i Maresma, diputat al Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat de Catalunya[2][3] i de Purificació Costa i Lloret. Va dedicar la seva vida a la lluita per la República Catalana i els drets i llibertats de Catalunya[4] i va ser un referent per a l'independentisme català.[5][6]

Trajectòria política

Joventut republicana

Heribert Barrera començà la carrera política quan entrà a formar part, l'any 1934, de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista.[7] L'any següent ingressà a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.[6]

A finals de 1937, durant la Guerra Civil Espanyola s'allistà com a voluntari a l'Exèrcit Republicà, lluitant com a soldat d'artilleria als fronts d'Aragó i del Segre.[6] En 1939 s'exilià, recaient en el camp de concentració d'Argelers,[8] on va estar una setmana, fins que va ser rescatat per mediació de Pere Bosch i Gimpera, passant a Narbona, on va esar-s'hi un mes, i d'allà a Montpeller.[9]

Ja a l'exili, participa en la resistència col·laborant amb la xarxa Louis Brun de resistència i evasió[8] i en 1946, de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya de la que fou Secretari General aquell any.[10]

En 1949 es casà amb Renée Mestrallet.

El 1952 torna a Catalunya i assumí el lideratge a l'interior d'Esquerra Republicana de Catalunya a la clandestinitat[7], que havia quedat molt malmesa des de les detencions de 1946 i 1947, quan estava articulada al voltant de Miquel Ferrer, Manuel Juliachs, Pere Puig, Pau Ris, Joan Rodríguez, Jaume Serra i Josep Subirats.[8]

La transició

Un cop tornat a Catalunya des de 1952, el 1968 veia amb preocupació el rol preponderant del PSUC i el MSC en la lluita antifranquista. Com molts altres polítics d'esquerra, va entrar al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya de Josep Pallach el novembre de 1974,[6] tot i que va acabar abandonant el projecte per les reticències generades a les bases del seu partit, ERC.[6] Aquesta va escollir-lo secretari general el 1976, càrrec que aniria renovant fins al 1987.[6] Però com que el partit no havia estat legalitzat pel govern de Suárez, es va haver de presentar a les primeres eleccions democràtiques del 1977 en una estranya coalició entre ERC, el Partit del Treball i algunes persones del Front Nacional de Catalunya, esdevenint diputat al Congrés dels Diputats espanyol.[6] Com a participant de la conseqüent Assemblea de Parlamentaris, Barrera va rebutjar qualsevol pacte amb el govern espanyol si prèviament no es restaurava l'Estatut de Catalunya del 1932 i retornava el govern republicà a l'exili del president Tarradellas; una posició que ja havia defensat anys abans.[6] Més endavant va discrepar públicament de l'avantprojecte del que seria el nou Estatut del 1979, però finalment el va votar a favor.[6]

Política catalana

El 1980 va esdevenir diputat al Parlament de Catalunya –lloc que mantindria fins al 1988– encapçalant les llistes d'ERC, que va aconseguir uns sorprenents 14 diputats.[4] A més, el 10 d'abril de 1980 fou escollit com a president del Parlament de Catalunya durant la primera de les dues legislatures (1980-1984) (motiu pel qual abandonà l'escó al Congrés assolit el març del 1979); fou el primer president del Parlament restaurat i el setè des que el parlament fou constituït el 1932.[1] En aquest càrrec va actuar amb una estricta funció d'àrbitre parlamentari,[6] ressemblant la honestedat mostrada també pel seu propi pare. El 1988 va renunciar a dirigir ERC, passant a una funció més simbòlica com a president del partit[6] fins al 1995.[3] Posteriorment, fou elegit parlamentari europeu (1991-1994) de la coalició formada per ERC, Eusko Alkartasuna i el Partit Nacionalista Gallec.[11]

L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[3]

El 2001 es va publicar el llibre Què pensa Heribert Barrera? en el qual feia unes declaracions controvertides dient que la immigració feia perillar el futur de Catalunya;[12] membres d'ERC com Josep Lluís Carod Rovira o Jordi Pujol van desmarcar-se dels seus postulats xenòfobs, els quals el mateix Barrera va moderar en entrevistes posteriors.[13] L'any 2009, Barrera va expressar públicament el seu allunyament de les posicions de la direcció del seu partit, ERC, per mitjà d'un article publicat el 20 de maig a l'Avui titulat Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero.[14] En aquest article, l'històric dirigent d'ERC, considerava "oportuna i viable" la proposta que l'exconseller de Governació, Joan Carretero, va formular en un article al mateix diari publicat el 18 d'abril de 2009 titulat Patriotisme i dignitat,[15] la qual va desencadenar que la direcció obrís expedient a Carretero i el suspengués de militància. De fet, Barrera donà suport al partit que encapçalà aquest darrer, Reagrupament Independentista, tot i que mai deixà de militar a ERC.[4][7] El 10 de juliol de 2010, Barrera va encapçalar la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" juntament amb els altres presidents i ex-presidents de la Generalitat i del Parlament encara vius llavors (José Montilla, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Ernest Benach i Joan Rigol).[16][7]

Trajectòria professional

Barrera es estudià ciències químiques per la Universitat de Barcelona.[2] El 1939 en exiliar-se a França, només rebé la convalidació dels estudis de batxillarat, i va iniciar de nou els estudis universitaris,[9] obtenint les llicenciatures de Matemàtiques i Enginyeria química a la Universitat de Montpeller, i després es va doctorar a la Sorbona (París) en ciències físiques.[2][6] Entre 1948 i 1951 fou professor a la Universitat de Montpeller.[6] Fou professor ajudant i encarregat del curs d'electroquímica a la Facultat de Ciències; també fou agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la Universitat de Nou Hampshire.

El 1952, quan torna a Catalunya,[2] es negà a signar els obligats Principios Fundamentales del Movimiento fet que l'impedeix exercir de professor a la Universitat de Barcelona,[9] i va treballar la indústria química fins el 1959, que rep una beca d'estudis postdoctorals i durant un any estudià i investigà a la University of New Hampshire.[8]

Va tornar a Catalunya el 1968 per treballar de professor de química a la Universitat Autònoma de Barcelona,[6] i en 1969 torna als Estats Units per treballar en una enginyeria americana.[8] Fou contractat com a catedràtic de Química Inorgànica a la UAB l'any 1970, on exerceix fins al seu retir l'any 1984.[2]

Barrera va ser autor de nombrosos articles científics en revistes internacionals, així com d'articles polítics a la premsa catalana i internacional. Fou guardonat, el 1949 amb el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular.[2]

Fou responsable de l'àrea de química teòrica de la Gran Enciclopèdia Catalana.[17] Fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, entre 1976 i 1978, i de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual esdevingué posteriorment membre emèrit. També era membre d'institucions científiques estrangeres, com la Societé Française de Chimie i l'American Chemical Society.[7]

Trajectòria cívica

Els presidents Barrera i Rigol votant a Nou Barris durant les consultes sobre la independència de Catalunya l'any 2011.

Tingué una activitat molt intensa a la societat catalana: Entre els anys 1977 i 1979 Barrera fou membre del Consell Català del Moviment Europeu. Fou president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president (1989-1997) i president d'honor de l'Ateneu Barcelonès i president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya (1997-2003). Els darrers anys, va ser membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural.[7] El juliol de 2012 li fou atorgada la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona a títol pòstum.[18] El 18 de setembre de 2012 se li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.[19]

Al llarg de la seva vida pública, Barrera va fer diverses manifestacions públiques controvertides de caràcter supremacista blanc i xenòfob. En aquestes defensà una suposada superioritat intel·lectual dels blancs vers els negres americans,[20] es posicionà a favor de l'esterilització dels disminuïts mentals d'origen genètic,[21] i advertia sobre els perills de la immigració i la presència d'estrangers a Catalunya.[22]

Va morir el 27 d'agost de 2011 a l'Hospital de Barcelona i va ser enterrat al Cementiri de Reus.

L'any 2012 l'Ajuntament de Barcelona governat per Xavier Trias li concediria la medalla d'or de la ciutat però el 23 de setembre de l'any 2020 el mateix PSC, Barcelona en Comú, PP i Ciutadans li retirarien. A més el ple en què se li retirava la medalla hagués de repetir-se perquè en la proposta de Manuel Valls aquest s'equivocà i escrigué el nom d'Heribert Barrera i López en comptes d'Heribert Barrera i Costa.[23]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Mor l'històric Heribert Barrera, el primer president del Parlament restaurat». Diari Ara, 27-08-2011.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Heribert Barrera i Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Heribert Barrera i Costa (1980 - 1984)». Parlament de Catalunya.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Un segle de lluita en tots els fronts». Diari Ara, 27-08-2011.
  5. ↑ «Mor Heribert Barrera, després d'una vida de lluita nacional». El Punt Avui, 28-08-2011.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 Mestre, 1998: p. 106, entrada: "Barrera i Maresma, Martí"
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «El caràcter republicà». El Punt Avui, 28-08-2011.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Heribert Barrera i Costa». Fundació Josep Irla. [Consulta: 24 setembre 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Faulí, Josep «Heribert Barrera, entre la ciencia y la política» (en castellà). Destino, 01-02-1979, pàg. 8-11.
  10. ↑ Paluzie, Elisenda. «Barrera, patriota i universitari». El Punt Avui, 30-08-2011. [Consulta: 24 setembre 2020].
  11. ↑ «Qui ha estat eurodiputat». Diari Ara, 09-05-2014.
  12. ↑ «Es mor Heribert Barrera». Vilaweb, 27-08-2011.
  13. ↑ «Carod-Rovira demana a Barrera que aturi en les seves declaracions». Vilaweb, 02-03-2001.
  14. ↑ Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero
  15. ↑ Carretero, Joan. «Patriotisme i dignitat». El Punt Avui, 18-04-2009. [Consulta: 24 setembre 2020].
  16. ↑ «Èxit incontestable d'una jornada històrica». VilaWeb, 10-07-2010.
  17. ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  18. ↑ «Barcelona atorga la medalla d'or a Heribert Barrera». Vilaweb, 18-07-2012.
  19. ↑ Sallés, Quico. «Artur Mas: «El president Barrera tenia raó en demanar l'estat propi»». Nació Digital, 18-09-2012. [Consulta: 24 setembre 2020].
  20. ↑ Anguera de Sojo, Iva. «Heribert Barrera: «Si para que Cataluña vaya bien España tiene que ir mal, que vaya mal»» (en castellà). ABC, 02-03-2001. [Consulta: 14 juliol 2019].
  21. ↑ Vila, Enric. Què pensa Heribert Barrera?. Ágora, 2001. ISBN 84-8437-146-8. 
  22. ↑ «Barrera dice que Cataluña desaparecerá si continúa la llegada masiva de inmigrantes» (en castellà). El mundo. [Consulta: 14 juliol 2019].
  23. ↑ «La colossal errada de Manuel Valls que obliga a tornar al ple la qüestió sobre Heribert Barrera». Vilaweb, 23-09-2020 [Consulta: 23 setembre 2020].

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heribert Barrera i Costa
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Heribert Barrera i Costa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Heribert_Barrera_i_Costa&oldid=25029545»