Oliva: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Aplicacions olives de taula i oli d'oliva
Línia 49: Línia 49:
El contingut d'oli en el fruit de l'oliva és del 12-30%, segons la varietat, i es conserven en gran mesura els valors nutricionals de l'oli d'oliva gràcies a que conté [[Antioxidant|antioxidants]] i alts nivells d'[[àcid oleic]]. Un dels compostos més típics en l'oliva són els [[Polifenol|polifenols]], que varien durant la maduració del fruit, tot i que es troben en més quantitat en l'oliva verda que en la negra. Aquests polifenols contribueixen al color, sabor i textura, millorant l'estabilitat [[Oxidació|autooxidativa]] i [[Oxidació|termooxidativa]] de l'oli. Mesurat pel [[mètode Folin]], és de 117 mg/100 g en olives negres i 161 mg/100 g en olives verdes, enfront de 21 i 55 mg/100 g en olis verges i verges extra, respectivament <ref name=":5">{{Ref-publicació|article=Contribution of phenolic compounds to virgin olive oil quality|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/1438-9312%28200210%29104%3A9/10%3C602%3A%3AAID-EJLT602%3E3.0.CO%3B2-X|publicació=European Journal of Lipid Science and Technology|data=2002|issn=1438-9312|pàgines=602–613|volum=104|exemplar=9-10|doi=10.1002/1438-9312(200210)104:9/103.0.CO;2-X|llengua=en|nom=Maurizio|cognom=Servili|nom2=GianFrancesco|cognom2=Montedoro}}</ref><ref name=":10" />. Els principals polifenols són [[tirosols]], [[Àcid fenòlic|àcids fenòlics]] i [[flavonols]], però a diferència de les olives, l'oli d'oliva no conté [[Antocianina|antocianines]] (en olives negres, responsables del seu color) ni flavonols. El contingut d'[[oleuropeïna]] present en les olives en fase de creixement, disminueix a mesura que el fruit madura, per tant, les olives negres són menys amargues que les verdes <ref name=":2">{{Ref-publicació|article=Lipids and phenols in table olives|url=http://doi.wiley.com/10.1002/ejlt.200390046|publicació=European Journal of Lipid Science and Technology|data=2003-05|pàgines=229–242|volum=105|exemplar=5|doi=10.1002/ejlt.200390046|nom=Giorgio|cognom=Bianchi}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Changes in phenolic content of olive during maturation|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1046/j.1365-2621.1999.00261.x|publicació=International Journal of Food Science & Technology|data=1999-06|issn=0950-5423|pàgines=265–274|volum=34|exemplar=3|doi=10.1046/j.1365-2621.1999.00261.x|llengua=en|nom=Danielle|cognom=Ryan|nom2=Kevin|cognom2=Robards|nom3=Shimon|cognom3=Lavee}}</ref>. Aquest component té potents propietats antioxidants i antiinflamatòries i millora la producció d'òxid nítric (NO) en macròfags, que es considera beneficiosa en la protecció cel·lular <ref name=":11" />.
El contingut d'oli en el fruit de l'oliva és del 12-30%, segons la varietat, i es conserven en gran mesura els valors nutricionals de l'oli d'oliva gràcies a que conté [[Antioxidant|antioxidants]] i alts nivells d'[[àcid oleic]]. Un dels compostos més típics en l'oliva són els [[Polifenol|polifenols]], que varien durant la maduració del fruit, tot i que es troben en més quantitat en l'oliva verda que en la negra. Aquests polifenols contribueixen al color, sabor i textura, millorant l'estabilitat [[Oxidació|autooxidativa]] i [[Oxidació|termooxidativa]] de l'oli. Mesurat pel [[mètode Folin]], és de 117 mg/100 g en olives negres i 161 mg/100 g en olives verdes, enfront de 21 i 55 mg/100 g en olis verges i verges extra, respectivament <ref name=":5">{{Ref-publicació|article=Contribution of phenolic compounds to virgin olive oil quality|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/1438-9312%28200210%29104%3A9/10%3C602%3A%3AAID-EJLT602%3E3.0.CO%3B2-X|publicació=European Journal of Lipid Science and Technology|data=2002|issn=1438-9312|pàgines=602–613|volum=104|exemplar=9-10|doi=10.1002/1438-9312(200210)104:9/103.0.CO;2-X|llengua=en|nom=Maurizio|cognom=Servili|nom2=GianFrancesco|cognom2=Montedoro}}</ref><ref name=":10" />. Els principals polifenols són [[tirosols]], [[Àcid fenòlic|àcids fenòlics]] i [[flavonols]], però a diferència de les olives, l'oli d'oliva no conté [[Antocianina|antocianines]] (en olives negres, responsables del seu color) ni flavonols. El contingut d'[[oleuropeïna]] present en les olives en fase de creixement, disminueix a mesura que el fruit madura, per tant, les olives negres són menys amargues que les verdes <ref name=":2">{{Ref-publicació|article=Lipids and phenols in table olives|url=http://doi.wiley.com/10.1002/ejlt.200390046|publicació=European Journal of Lipid Science and Technology|data=2003-05|pàgines=229–242|volum=105|exemplar=5|doi=10.1002/ejlt.200390046|nom=Giorgio|cognom=Bianchi}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Changes in phenolic content of olive during maturation|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1046/j.1365-2621.1999.00261.x|publicació=International Journal of Food Science & Technology|data=1999-06|issn=0950-5423|pàgines=265–274|volum=34|exemplar=3|doi=10.1046/j.1365-2621.1999.00261.x|llengua=en|nom=Danielle|cognom=Ryan|nom2=Kevin|cognom2=Robards|nom3=Shimon|cognom3=Lavee}}</ref>. Aquest component té potents propietats antioxidants i antiinflamatòries i millora la producció d'òxid nítric (NO) en macròfags, que es considera beneficiosa en la protecció cel·lular <ref name=":11" />.


== Olives de taula ==
== Aplicacions ==
Generalment, les olives es processen amb un dels dos propòsits: crear oli d’oliva o fer olives de taula. La majoria de les olives es cullen i es pressionen en oli d’oliva, que s’utilitza arreu del món per cuinar i altres finalitats. Quantitats més petites d’olives es processen en olives de taula. Aquestes últimes han estat fermentades, escabetxades en salmorra o amb sal o oli per fer-les comestibles. Les olives de taula que coneix la gent són les olives verdes farcides amb pimentons vermells (cireres) i les olives negres tallades a amanides, cuites a les pizzes i utilitzades com a condiments.
Les olives de taula són el producte vegetal fermentat més important i popular en la industria alimentaria, especialment a Espanya, Itàlia, Grècia, Turquia, Egipte i Marroc.<ref name=":5">{{Ref-llibre|títol=Modern Techniques in the Production of Table Olives|url=http://www.intechopen.com/books/products-from-olive-tree/modern-techniques-in-the-production-of-table-olives|editorial=InTech|data=2016-10-26|isbn=978-953-51-2724-6|doi=10.5772/64988|llengua=en|nom=Nurcan|cognom=Degirmencioglu}}</ref>


=== Olives de taula ===
Aquestes no s'utilitzen per a la producció d'[[oli d'oliva]], es consumeixen com un aliment.<ref>{{Ref-web|títol=Representing Olive Growers Western Australia {{!}} Table Olive I Olives WA|url=https://www.oliveswa.com.au/table-olives|consulta=2019-11-26|llengua=en}}</ref>
Les olives de taula són el producte vegetal fermentat més important i popular en la industria alimentaria mediterrània, especialment a Espanya, Itàlia, Grècia, Turquia, Egipte i Marroc.<ref name=":5">{{Ref-llibre|títol=Modern Techniques in the Production of Table Olives|url=http://www.intechopen.com/books/products-from-olive-tree/modern-techniques-in-the-production-of-table-olives|editorial=InTech|data=2016-10-26|isbn=978-953-51-2724-6|doi=10.5772/64988|llengua=en|nom=Nurcan|cognom=Degirmencioglu}}</ref> Aquestes no s'utilitzen per a la producció d'[[oli d'oliva]], es consumeixen com un aliment.<ref>{{Ref-web|títol=Representing Olive Growers Western Australia {{!}} Table Olive I Olives WA|url=https://www.oliveswa.com.au/table-olives|consulta=2019-11-26|llengua=en}}</ref> Es considera que una oliva de taula he de tenir una mida mitjana (de 3 a 5g), el pinyol ha de poder-se treure amb facilitat de la resta del fruit i s’accepta un ratio de carn:pinyol de 5:1, en general quan més gran sigui aquest ratio més valor commercial te l’oliva. També és important que tingui una forma esfèrica. Per últim, la pell hauria de ser fina, però amb certa elasticitat i resistencia als productes utilitzats en el processament.<ref name=":4" />


Són un aliment fermentat molt tradicional, gràcies a l’elevat contingut de grasses monosaturades i compostos fenòlics amb funció antioxidant pel consum humà. La seva obtenció industrial prové d’una combinació de salat, fermentació i acidificació. El procés de fermentació es duu a terme per bacteris homo i hetero fermentatius de l’àcid làctic i també llevats<ref name=":12">{{Ref-publicació|article=Application of starter cultures to table olive fermentation: an overview on the experimental studies|cognom=Corsetti|nom5=Giovanna|cognom4=Tofalo|nom4=Rosanna|cognom3=Schirone|nom3=Maria|cognom2=Perpetuini|nom2=Giorgia|nom=Aldo|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3400274/|doi=10.3389/fmicb.2012.00248|volum=3|pmid=22833739|pmc=3400274|issn=1664-302X|data=2012-07-19|publicació=Frontiers in Microbiology|cognom5=Suzzi}}</ref>. Les dues preparacions comercials més importants en les olives de taula són:
Es considera que una oliva de taula he de tenir una mida mitjana (de 3 a 5g), el pinyol ha de poder-se treure amb facilitat de la resta del fruit i s’accepta un ratio de carn:pinyol de 5:1, en general quan més gran sigui aquest ratio més valor commercial te l’oliva. També és important que tingui una forma esfèrica. Per últim, la pell hauria de ser fina, però amb certa elasticitat i resistencia als productes utilitzats en el processament.<ref name=":4" />


* Olives tractades amb lleixiu: és el mètode que es duu a terme a Espanya i l’amargor s’elimina afegint lleixiu, a continuació es renten bé amb aigua per eliminar la solució alcalina per complet i es posen en una solució de salmorra on es durà a terme la fermentació que pot durar des de 3 fins a 7 mesos. Finalment les olives s’empaqueten en salmorra acidificada i es venen. Els bacteris que duen a terme la fermentació són bacteris del gènere ''Lactobacillus'', ''Leuconostoc'' i ''Pediococcus'' spp <ref name=":12" />.
⚫
=== Classificació:<ref name=":4" /> ===
* Olives tractades directament amb salmorra: és el mètode que es duu a terme a Grècia on les olives es posen en contacte directament amb salmorra i una concentració de sal. S’elimina l’amargor gràcies a les activitats enzimàtiques que es duen a terme. La fermentació dura entre 8-12 mesos i es duu a terme bàsicament per bacteris de l’àcid làctic i llevats, com per exemple [[Lactobacillus plantarum|''Lactobacillus'' ''plantarum'']] i ''Lactobacillus pentosus'' <ref name=":12" />.

La producció de les olives de taula encara es duu a terme en molts països de forma artesanal, sense l’addició de microorganismes que facilitin i millorin el procés com en el cas de la producció industrial. La producció d’olives és un camp atractiu que està en augment per a les industries alimentàries, ja que abarateix els costos, l’energia, els temps de fermentació són més curts, es pot tenir un millor control contra contaminació del producte i això fa que sigui més segur pel consumidor <ref name=":12" />.

⚫
==== Classificació:<ref name=":4" />====


*'''Olives verdes:''' es cullen quan el fruit ha arribat a una mida normal però encara no ha començat a canviar el color. Tenen tonalitats groguenques i verdoses. El fruit just ha començat a canviar la consistència però encara hauria de ser bastant ferm.
*'''Olives verdes:''' es cullen quan el fruit ha arribat a una mida normal però encara no ha començat a canviar el color. Tenen tonalitats groguenques i verdoses. El fruit just ha començat a canviar la consistència però encara hauria de ser bastant ferm.
Línia 62: Línia 68:
*'''Olives madures o negres:''' es cullen quan el fruit està gairebé madur.
*'''Olives madures o negres:''' es cullen quan el fruit està gairebé madur.


=== Varietats majoritàries ===
==== Varietats majoritàries ====
Les varietats principals d'olives de taula són [[Manzanilla]], [[Hojiblanca]] i [[Gordal Sevillana]].<ref name=":6">{{Ref-web|títol=Variedades de Olivo de España|url=http://www.variedadesdeolivo.com/variedades_de_espana/|consulta=2019-11-27}}</ref>
Les varietats principals d'olives de taula són [[Manzanilla]], [[Hojiblanca]] i [[Gordal Sevillana]].<ref name=":6">{{Ref-web|títol=Variedades de Olivo de España|url=http://www.variedadesdeolivo.com/variedades_de_espana/|consulta=2019-11-27}}</ref>


==== '''Manzanilla''' ====
====='''Manzanilla'''=====
Es considerada com l'oliva de taula més popular del món, representa entre el 60 i el 80% de la quantitat d'olives verdes de taula en països mediterranis i a California. Té un fruit de mida mitjana (4.8g, 200-280 fruits/kg) i un ratio polpa/drupa de 8.2:1. L'oliva té una forma oval amb la pell gruixuda i bona textura.Pot utilitzar-se tant com a oliva de taula com per a la producció d'oli.<ref name=":1" />
Es considerada com l'oliva de taula més popular del món, representa entre el 60 i el 80% de la quantitat d'olives verdes de taula en països mediterranis i a California. Té un fruit de mida mitjana (4.8g, 200-280 fruits/kg) i un ratio polpa/drupa de 8.2:1. L'oliva té una forma oval amb la pell gruixuda i bona textura.Pot utilitzar-se tant com a oliva de taula com per a la producció d'oli.<ref name=":1" />


Línia 72: Línia 78:
És una varietat de cultiu dificil de mecanitzar la seva recol·lecció, el fruit queda marcat amb facilitat quan rep un cop.
És una varietat de cultiu dificil de mecanitzar la seva recol·lecció, el fruit queda marcat amb facilitat quan rep un cop.


==== Hojiblanca ====
===== Hojiblanca =====
Tot i no ser la varietat amb el valor organolèptic major és molt atractiva ja que es pot recolectar mecanicament sense que el fruit pateixi grans desperfectes. El fruit té un pes de 4.8 grams i la polpa no es separa fàcilment del pinyol.<ref name=":6" />
Tot i no ser la varietat amb el valor organolèptic major és molt atractiva ja que es pot recolectar mecanicament sense que el fruit pateixi grans desperfectes. El fruit té un pes de 4.8 grams i la polpa no es separa fàcilment del pinyol.<ref name=":6" />


==== Gordal Sevillana ====
===== Gordal Sevillana =====
Es la segona varietat més popular desprès de Manzanilla. Tot i que el cultiu és menys productiu que la varietat Manzanilla genera fruits molt grans que van de 12 a 14 grams (80-200 fruits/kg) i tenen forma de cor. Quan està immadur el fruit és de color verd poc intens amb línies fines i petits punts blancs. Adquireix tonalitats negres i violetes a mesura que madura. <ref name=":1" /><ref name=":6" />
Es la segona varietat més popular desprès de Manzanilla. Tot i que el cultiu és menys productiu que la varietat Manzanilla genera fruits molt grans que van de 12 a 14 grams (80-200 fruits/kg) i tenen forma de cor. Quan està immadur el fruit és de color verd poc intens amb línies fines i petits punts blancs. Adquireix tonalitats negres i violetes a mesura que madura. <ref name=":1" /><ref name=":6" />


La pell és fina i la polpa no es separa fàcilment del pinyol. Presenta un ratio polpa/drupa de 7.3: 1 i té un contingut d'oli del 14%.<ref name=":1" />
La pell és fina i la polpa no es separa fàcilment del pinyol. Presenta un ratio polpa/drupa de 7.3: 1 i té un contingut d'oli del 14%.<ref name=":1" />

=== Oli d'oliva ===
L’oliva s’utilitza principalment per la producció d’oli d’oliva, és un ingredient bàsic en els països mediterranis. Durant el procés de la producció de l’oli, s’obtenen certs subproductes que tenen una elevada activitat antioxidant, àcids grassos i minerals. La reutilització d’aquests compostos pot suposar un avantatge econòmic, ja que un dels camps on es pot utilitzar com a ingredient principal és en el de cosmètica pel cuidat de la pell.

Durant la producció de l’oli, es formen diversos subproductes com ara l’oli de pinyolada, les fulles de les olives, els aigües residuals de la producció d’oli d’almàsseres i la pedra de la oliva i les llavors.

* L’[[oli de pinyolada]] és un residu sòlid obtingut durant el premsat o la centrifugació en la producció d’oli d’oliva, consta de trossos de pell, polpa, pedra i gra de l’oliva. Ha de ser refinat i no té sabor, ni aroma, ni color fins que es millora amb olis d’oliva verge comestibles. Es pot comercialitzar de diverses formes, cru on el seu ús final seria la refinació per ús tècnic o humà o refinat i barrejat amb altres olis aptes pel consum <ref>{{Ref-publicació|article=Detección de adulteraciones y/o contaminaciones del aceite de oliva virgen extra con aceites de semillas y aceite de orujo de oliva|nom=I.|nom4=J.|cognom3=Martínez|nom3=S.|cognom2=Contiñas|nom2=A.|cognom=Franco|doi=10.3989/gya.2008.v59.i2.496|url=http://dx.doi.org/10.3989/gya.2008.v59.i2.496|exemplar=2|volum=59|pàgines=97–103|issn=1988-4214|data=2008-06-11|publicació=Grasas y Aceites|cognom4=Carballo}}</ref>.

* Les fulles de les olives s’han utilitzat des de sempre com a preservant i additiu d’aliments, en cosmètica i per la salut. També s’utilitzen per fer infusions. La oleuropeïna és el compost més abundant en aquestes fulles i juntament amb altres compostos fenòlics s’han estudiat que aporten beneficis en activitats biològiques, com per exemple bons antioxidants o inclús efectes antimicrobians. Tot i així, la seva composició química varia segons les condicions climàtiques, l’edat de l’arbre, el tipus d’agricultura que es duu a terme, la composició del sòl i els mètodes d’anàlisi utilitzats <ref>{{Ref-web|títol=Supplementary PDF file for article to be published|url=http://dx.doi.org/10.17510/wacana.v19i1.615.s67|consulta=2019-11-28}}</ref>.

* Les aigües residuals de la producció d’oli d’almàsseres representen la fase líquida de residus en la producció de l’oli d’oliva. Conté diversos compostos orgànics com sucres, lípids i pectines. Tot i que tenen efectes nocius pel medi ambient, es poden utilitzar com a element nutritiu pels humans, ja que té efectes positius sobre la salut humana com per exemple, la inhibició de la l’oxidació de lipoproteïnes de baixa densitat, l’agregació de les plaquetes, efectes sobre radicals lliures i activitat antimicrobiana. Una de les aplicacions més recents és la dels esprais utilitzant tècniques d’encapsulació <ref>{{Ref-web|títol=Supplementary PDF file for article to be published|url=http://dx.doi.org/10.17510/wacana.v19i1.615.s67|consulta=2019-11-28}}</ref>.

* La pedra de l’oliva i la llavor són un subproducte ric en [[hemicel·lulosa]], [[cel·lulosa]] i [[lignina]] així com proteïnes, grasses, sucres, fenols... S’obtenen en la filtració dels residus sòlids en el processament de l’oli. El seu ús principal és la combustió per produir energia i calor. Altres usos que se li atribueixen són com a carbó actiu, producció de furfural, farciment del plàstic, cosmètics, com a biosorbent, alimentació animal i formació de resina. La llavor de l’oliva té un paper molt important en l’aroma i les qualitats químiques de l’oli d’oliva, per tant, és important conèixer els compostos que se’n poden obtenir després del seu processament <ref>{{Ref-web|títol=Supplementary PDF file for article to be published|url=http://dx.doi.org/10.17510/wacana.v19i1.615.s67|consulta=2019-11-28}}</ref>.


== Recollida de l'oliva ==
== Recollida de l'oliva ==

Revisió del 12:34, 28 nov 2019

Fruit de l'olivera, Oliva verda

L’oliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae). La regió mediterrània és la principal àrea de cultiu d'oliveres, sent un 98% de les plantacions en el món. La seva collita es pot dur a terme en etapa verda (oliva verda), o es deixa madurar (oliva negra). L'oliva es pot consumir com a oli d'oliva (90% de la producció anual) o com a oliva de taula [1]. La mida de les olives és variable segons el cultiu, la càrrega de fruita, la fertilitat del sòl, l'aigua de la que es disposa i les pràctiques culturals [2].

Infotaula d'ésser viuOliva

Modifica el valor a Wikidata
Dades

Etimologia

"olivera", del francès antic olive "oliva, olivera" o directament del llatí oliva "oliva, olivera", del grec ἐλαία elaia "olivera, oliva", probablement de la mateixa llengua egea (potser cretense) com armeni ewi "oli" [3].

La paraula "oli" significava originalment "oli d'oliva", de ŏlĕum [4]. En diversos idiomes la paraula "oli" deriva del nom d'aquest arbre i del seu fruit.

Descripció

Les oliveres produeixen petites flors de color crema a finals de primavera, i el fruit va madurant al llarg de l’estiu i a la tardor [5]. L’oliva té forma de drupa, esfèrica o el·líptica i consta d'una closca (o pinyol) que inclou la llavor.[2] Com que té closca, l'oliva és considerada un "fruit de pedra". No obstant això, a diferència d’altres fruites de pedra, com ara el préssecs o les cireres, les olives no es poden menjar crues, ja que és una fruita massa amarga per consumir-la sense ser processada.[5] Aquesta amargor és deguda a la presència d'oleuropeïna, un polifenol natural d'aquest fruit [6].

Història

Origen de l'oliva

L’olivera es troba entre els arbres conreats més antics del món. En el passat, era el símbol de l'amistat i la pau entre les nacions [7].

Des de l'antiguitat s'ha fet ús de les olives. Les proves fòssils indiquen que l’olivera va tenir els seus orígens fa uns 20-40 milions d’anys a l’Oligocè, en el que actualment correspon a Itàlia i la conca del Mediterrani oriental [8], i estudis recents han confirmat que es va conrear per primera vegada fa sis mil anys a la mateixa regió mediterrània. Des del principi de l'Edat del bronze (3150 al 1200 aC) fins avui en dia s'ha consumit l’oliva de taula, durant uns 5.000-6.000 anys [9]. Amb el temps els arqueòlegs han anat evidenciant el seu ús a partir de llavors, fragments de molins i premses d'olives. Es creu que l'olivera era conreada pels agricultors al voltant de Síria i Turquia, i posteriorment, des d'allà es va anar estenent a tot el Mediterrani per Israel, el Líban, Itàlia, Grècia i Espanya [5], on es va desenvolupar el cultiu de l’olivera per després portar-la al nord d’Àfrica. Altres creuen que l’arbre es va originar a l’Àfrica, ja que els antics egipcis solien practicar el cultiu de les oliveres [7].

A l'inici, les olives s'utilitzaven exclusivament pel seu oli, ja que no es coneixia cap mètode per fer comestible la fruita amarga. Per altra banda, de l'oliva sí que se'n feia un ús amb finalitats cosmètiques, medicinals i culinàries. Van ser els romans els que van trobar la manera de fer que les olives fossin comestibles. Originalment, per fer-les menys amargues es remullaven en aigua vàries vegades durant mesos. Més tard, es va millorar la tècnica remullant-les en aigua salada i, finalment, els romans van aconseguir augmentar el temps de curat de les olives afegint lleixiu, i d'aquesta manera, eliminar l'amargor de les olives [5].

Al segle XVI, els colons van portar les oliveres des d'Espanya al Perú, Xile i Argentina, i els cultius es van estendre per la cosa del Pacífic d’Amèrica del Sud, on el clima era similar al Mediterrani. Des d'allà, el fruit va emigrar cap al nord, i es va establir a Califòrnia al segle XVIII [10]. A la costa oest les olives van prosperar, però els intents de conrear oliveres a la part oriental dels Estats Units va ser un fracàs en diverses ocasions. Al 2016, més del 95% de les oliveres cultivades als Estats Units provenien de Califòrnia [5]. Al Japó, la primera plantació amb èxit d'oliveres es va produir el 1908 a l'illa de Shodo [11].

Història de l'oliva a Catalunya [12]

Un dels països del Mediterrani més potents en la producció d'oliva i del seu oli és Catalunya, gràcies a les seves condicions climàtiques, tot i que aquestes condicions també dificulten el manteniment dels nivells de cultiu del producte. L'Estat espanyol és responsable de produir i distribuïr el 18% de les olives arreu del món, i aproximadament el 70% del mercat europeu. Hi ha 300 empreses que es dediquen a aquest sector, les quals generen aproximadament 500 milions d'euros exportant anualment unes 360.000 tones del producte.

Hi ha diverses varietats d'oliva per tot el territori espanyol, de les quals les més común són la sevillana i la manzanilla. Altres menys habituals que també es poden trobar són l’aragonesa, la cornicabra, la farga, la blanqueta, la piqual i l’arbequina. Aquesta última és la més característica de Catalunya. Originalment, l'arbequina es conrea a Tarragona i Lleida, i també a una part d’Aragó, i amb el temps s'ha anat estenent per tot l’Estat espanyol. El nom d'aquesta varietat prové del municipi lleidatà d’Arbeca i d'aquest fruit se'n fa l’extracció de l’oli d’arbequina, molt preuat al territori.

La variabilitat de la producció anual de l'oliva i les vendes de l'oli que es pot obtenir d'aquestes influeix molt en el preu de l'oliva. Actualment, el preu d'un pot de les varietats sevillana i manzanilla es troba entre 3 i 9 euros/kg.

Característiques de l'oliva

Les olives de taula es caracteritzen per la forma i la mida del fruit, la relació entre la carn i la closca, la fermesa de la carn i el gruix de pell, la mida i forma de la closca, i el gust del producte final. Per l'elaboració d'olives de taula s’utilitzen varietats amb una mida gran del fruit. El temps de recol·lecció dels conreus depèn del tipus del producte final i de les condicions climàtiques.[2]

Característiques físico-químiques

El fruit d’oliva es pot separar en tres parts anatòmiques diferents: epicarpi (pell que conté estomes), mesocarpi (polpa o part carnosa comestible del fruit) i endocarpi (closca) que conté la llavor; cada un d'aquests tres components segueixen períodes de creixement característics.[2]

Epicarpi

És el teixit protector de la drupa. La pell està coberta per una capa de cera, és verda durant les primeres etapes del desenvolupament a causa de la clorofil·la, i posteriorment canvia a groc palla, rosa, morat i negre. Aquest canvi de color es deu a diferents concentracions de clorofil·la, carotenoides i antocianines . L’epicarpi és important per minimitzar els danys mecànics i els atacs de plagues. A més, és impermeable a l'aigua, fet que afecta el processament de les olives de taula.[2]

Mesocarpi

Forma la part més important de l’oliva, ja que és la porció comestible i comprèn el 70–80% del fruit sencer. El contingut d’aigua de la carn consta del 70-75% del seu pes i el contingut d’oli varia entre el 14 i el 15% en les olives de taula verdes i fins al 30% en les olives madures negres. Les olives de taula han de tenir un baix contingut d’oli. Tanmateix, en certs tipus d’olives negres la biosíntesi de lípids resulta en un contingut d’oli mitjà o alt.[2]

Les olives contenen àcids oxàlics, succínics, màlics i cítrics i nivells elevats d’àcids grassos lliures. A més, presenta sucres com glucosa, fructosa, sacarosa i mannitol (de 3,5 a 6% de la carn total), i aquest contingut de sucre disminueix amb la maduració. El contingut de proteïnes es troba entre el 1,5 i el 2,2% del fruit en pes, que cimenten les cèl·lules i afecten la textura de la carn de l'oliva. Durant el processament, aquestes proteïnes són hidrolitzades per enzims i la textura del fruit es torna més suau.[2]

Endocarpi

L'endocarpi representa entre el 10 i el 27% de l'oliva en pes. La llavor consisteix en el 2-4% d'aquest pes, conté un 22–27% d’oli i la closca és un 1%. Algunes característiques importants de l'endocarpi inclouen la mida, el pes i la facilitat de separació (closca aferrada o lliure).[2]

Valor nutricional

Valor nutricional
mitjà per cada 100 g
EnergiakJ
Valor calòrickcal
Proteïnesg
Glúcidsg
Lípidsg
Vitamina B₁mg
Vitamina B₂mg
Vitamina B₆mg
Vitamina Cmg
Vitamina PPmg
Provitamina Amg
Ferromg
Calcimg
Magnesimg
Fòsformg
Potassimg
Sodimg
Fibres
g
Aigua
g
Font: [cal citació]

Cent grams d’olives verdes curades aporten 146 calories. Moltes varietats d'oliva són bones fonts de vitamina E (25% del valor diari, DV) i contenen alts nivells de sodi (104% DV) degut al procés de curació, que pot arribar a ser perjudicial. Altres nutrients presents són ferro i coure. Les olives verdes són el 75% d’aigua, el 15% de greix, el 4% de carbohidrats i l’1% de proteïnes. Tot i que l'oliva conté una quantitat elevada de greix, la majoria d’aquest greix està monoinsaturat. Les dietes altes en greixos monoinsaturats tenen un menor risc d’obesitat, càncer i malalties cardiovasculars [5][13].

El contingut d'oli en el fruit de l'oliva és del 12-30%, segons la varietat, i es conserven en gran mesura els valors nutricionals de l'oli d'oliva gràcies a que conté antioxidants i alts nivells d'àcid oleic. Un dels compostos més típics en l'oliva són els polifenols, que varien durant la maduració del fruit, tot i que es troben en més quantitat en l'oliva verda que en la negra. Aquests polifenols contribueixen al color, sabor i textura, millorant l'estabilitat autooxidativa i termooxidativa de l'oli. Mesurat pel mètode Folin, és de 117 mg/100 g en olives negres i 161 mg/100 g en olives verdes, enfront de 21 i 55 mg/100 g en olis verges i verges extra, respectivament [7][1]. Els principals polifenols són tirosols, àcids fenòlics i flavonols, però a diferència de les olives, l'oli d'oliva no conté antocianines (en olives negres, responsables del seu color) ni flavonols. El contingut d'oleuropeïna present en les olives en fase de creixement, disminueix a mesura que el fruit madura, per tant, les olives negres són menys amargues que les verdes [6][14]. Aquest component té potents propietats antioxidants i antiinflamatòries i millora la producció d'òxid nítric (NO) en macròfags, que es considera beneficiosa en la protecció cel·lular [8].

Aplicacions

Generalment, les olives es processen amb un dels dos propòsits: crear oli d’oliva o fer olives de taula. La majoria de les olives es cullen i es pressionen en oli d’oliva, que s’utilitza arreu del món per cuinar i altres finalitats. Quantitats més petites d’olives es processen en olives de taula. Aquestes últimes han estat fermentades, escabetxades en salmorra o amb sal o oli per fer-les comestibles. Les olives de taula que coneix la gent són les olives verdes farcides amb pimentons vermells (cireres) i les olives negres tallades a amanides, cuites a les pizzes i utilitzades com a condiments.

Olives de taula

Les olives de taula són el producte vegetal fermentat més important i popular en la industria alimentaria mediterrània, especialment a Espanya, Itàlia, Grècia, Turquia, Egipte i Marroc.[7] Aquestes no s'utilitzen per a la producció d'oli d'oliva, es consumeixen com un aliment.[15] Es considera que una oliva de taula he de tenir una mida mitjana (de 3 a 5g), el pinyol ha de poder-se treure amb facilitat de la resta del fruit i s’accepta un ratio de carn:pinyol de 5:1, en general quan més gran sigui aquest ratio més valor commercial te l’oliva. També és important que tingui una forma esfèrica. Per últim, la pell hauria de ser fina, però amb certa elasticitat i resistencia als productes utilitzats en el processament.[16]

Són un aliment fermentat molt tradicional, gràcies a l’elevat contingut de grasses monosaturades i compostos fenòlics amb funció antioxidant pel consum humà. La seva obtenció industrial prové d’una combinació de salat, fermentació i acidificació. El procés de fermentació es duu a terme per bacteris homo i hetero fermentatius de l’àcid làctic i també llevats[17]. Les dues preparacions comercials més importants en les olives de taula són:

  • Olives tractades amb lleixiu: és el mètode que es duu a terme a Espanya i l’amargor s’elimina afegint lleixiu, a continuació es renten bé amb aigua per eliminar la solució alcalina per complet i es posen en una solució de salmorra on es durà a terme la fermentació que pot durar des de 3 fins a 7 mesos. Finalment les olives s’empaqueten en salmorra acidificada i es venen. Els bacteris que duen a terme la fermentació són bacteris del gènere Lactobacillus, Leuconostoc i Pediococcus spp [17].
  • Olives tractades directament amb salmorra: és el mètode que es duu a terme a Grècia on les olives es posen en contacte directament amb salmorra i una concentració de sal. S’elimina l’amargor gràcies a les activitats enzimàtiques que es duen a terme. La fermentació dura entre 8-12 mesos i es duu a terme bàsicament per bacteris de l’àcid làctic i llevats, com per exemple Lactobacillus plantarum i Lactobacillus pentosus [17].

La producció de les olives de taula encara es duu a terme en molts països de forma artesanal, sense l’addició de microorganismes que facilitin i millorin el procés com en el cas de la producció industrial. La producció d’olives és un camp atractiu que està en augment per a les industries alimentàries, ja que abarateix els costos, l’energia, els temps de fermentació són més curts, es pot tenir un millor control contra contaminació del producte i això fa que sigui més segur pel consumidor [17].

Classificació:[16]

  • Olives verdes: es cullen quan el fruit ha arribat a una mida normal però encara no ha començat a canviar el color. Tenen tonalitats groguenques i verdoses. El fruit just ha començat a canviar la consistència però encara hauria de ser bastant ferm.
  • Olives semi-madures: són collides quan comencen a canviar de color. No estan madures completament, la carn del fruit encara és bastant ferma i la formació d'oli no ha finalitzat.
  • Olives madures o negres: es cullen quan el fruit està gairebé madur.

Varietats majoritàries

Les varietats principals d'olives de taula són Manzanilla, Hojiblanca i Gordal Sevillana.[18]

Manzanilla

Es considerada com l'oliva de taula més popular del món, representa entre el 60 i el 80% de la quantitat d'olives verdes de taula en països mediterranis i a California. Té un fruit de mida mitjana (4.8g, 200-280 fruits/kg) i un ratio polpa/drupa de 8.2:1. L'oliva té una forma oval amb la pell gruixuda i bona textura.Pot utilitzar-se tant com a oliva de taula com per a la producció d'oli.[2]

Quan el fruit està madur presenta un color negre amb tonalitats violetes, però a Espanya s'acostuma a preparar quan el fruit encara té color verd.[18]

És una varietat de cultiu dificil de mecanitzar la seva recol·lecció, el fruit queda marcat amb facilitat quan rep un cop.

Hojiblanca

Tot i no ser la varietat amb el valor organolèptic major és molt atractiva ja que es pot recolectar mecanicament sense que el fruit pateixi grans desperfectes. El fruit té un pes de 4.8 grams i la polpa no es separa fàcilment del pinyol.[18]

Gordal Sevillana

Es la segona varietat més popular desprès de Manzanilla. Tot i que el cultiu és menys productiu que la varietat Manzanilla genera fruits molt grans que van de 12 a 14 grams (80-200 fruits/kg) i tenen forma de cor. Quan està immadur el fruit és de color verd poc intens amb línies fines i petits punts blancs. Adquireix tonalitats negres i violetes a mesura que madura. [2][18]

La pell és fina i la polpa no es separa fàcilment del pinyol. Presenta un ratio polpa/drupa de 7.3: 1 i té un contingut d'oli del 14%.[2]

Oli d'oliva

L’oliva s’utilitza principalment per la producció d’oli d’oliva, és un ingredient bàsic en els països mediterranis. Durant el procés de la producció de l’oli, s’obtenen certs subproductes que tenen una elevada activitat antioxidant, àcids grassos i minerals. La reutilització d’aquests compostos pot suposar un avantatge econòmic, ja que un dels camps on es pot utilitzar com a ingredient principal és en el de cosmètica pel cuidat de la pell.

Durant la producció de l’oli, es formen diversos subproductes com ara l’oli de pinyolada, les fulles de les olives, els aigües residuals de la producció d’oli d’almàsseres i la pedra de la oliva i les llavors.

  • L’oli de pinyolada és un residu sòlid obtingut durant el premsat o la centrifugació en la producció d’oli d’oliva, consta de trossos de pell, polpa, pedra i gra de l’oliva. Ha de ser refinat i no té sabor, ni aroma, ni color fins que es millora amb olis d’oliva verge comestibles. Es pot comercialitzar de diverses formes, cru on el seu ús final seria la refinació per ús tècnic o humà o refinat i barrejat amb altres olis aptes pel consum [19].
  • Les fulles de les olives s’han utilitzat des de sempre com a preservant i additiu d’aliments, en cosmètica i per la salut. També s’utilitzen per fer infusions. La oleuropeïna és el compost més abundant en aquestes fulles i juntament amb altres compostos fenòlics s’han estudiat que aporten beneficis en activitats biològiques, com per exemple bons antioxidants o inclús efectes antimicrobians. Tot i així, la seva composició química varia segons les condicions climàtiques, l’edat de l’arbre, el tipus d’agricultura que es duu a terme, la composició del sòl i els mètodes d’anàlisi utilitzats [20].
  • Les aigües residuals de la producció d’oli d’almàsseres representen la fase líquida de residus en la producció de l’oli d’oliva. Conté diversos compostos orgànics com sucres, lípids i pectines. Tot i que tenen efectes nocius pel medi ambient, es poden utilitzar com a element nutritiu pels humans, ja que té efectes positius sobre la salut humana com per exemple, la inhibició de la l’oxidació de lipoproteïnes de baixa densitat, l’agregació de les plaquetes, efectes sobre radicals lliures i activitat antimicrobiana. Una de les aplicacions més recents és la dels esprais utilitzant tècniques d’encapsulació [21].
  • La pedra de l’oliva i la llavor són un subproducte ric en hemicel·lulosa, cel·lulosa i lignina així com proteïnes, grasses, sucres, fenols... S’obtenen en la filtració dels residus sòlids en el processament de l’oli. El seu ús principal és la combustió per produir energia i calor. Altres usos que se li atribueixen són com a carbó actiu, producció de furfural, farciment del plàstic, cosmètics, com a biosorbent, alimentació animal i formació de resina. La llavor de l’oliva té un paper molt important en l’aroma i les qualitats químiques de l’oli d’oliva, per tant, és important conèixer els compostos que se’n poden obtenir després del seu processament [22].

Recollida de l'oliva

Les olives maduren després dels mesos d'estiu, és quan comença el procès de lipogènesi, es ha dir la producció d'oli en l'oliva. [23]Cal tenir en compte que cada collita és diferent d'un any per l'altre i poden haver variacions. La temporada de recol·lecció està determinada segons la producció de la collita, la varietat de l'oliva, el tipus de terreny, el clima, etc.[24]

Les olives de taula són les primeres en collir-se, aproximadament entre mitjans de setembre fins a octubre-novembre. Les olives destinades a la producció d'oli es comencen a recollir al novembre fins al gener.[24]

La recol·lecció depèn del tipus de plantació de l'olivar que pot ser tradicional o intensiu. Si la plantació és intensiva el terreny de cultiu és relativament pla i amb una superficie gran. Es busca la màxima automatització del procés. Per aquesta raò s'utilitza maquinaria especial que vibra i recolecta a l'hora. Permet la reducció de la mà d'obra ja que pot ser operada per una sola persona. La majoria d'olivars tenen plantacions tradicional, molts dels terrenys presenten desnivells i pendents que dificulten l'automatització del procés. A més molts olivars són antics i contenen oliveres velles amb el tronc gruixut que dificulten el mètode de la vibració per a recollir l'oliva.[25][26]

Entre els processos de recol·lecció tradicional més habituals trobem: "ordeño", "vareo", vibració i recollida del terra.[25]

"Ordeño"

És el métode més tradicional i s'utilitza sobretot per la recollida d'olives de taula perquè el fruit no es malmet. Consisteix en recollir l'oliva de forma manual, per arribar a les branques més altes s'utilitzen escales.

És una técnica molt costosa que implica la utilització de gran quantitat de mà d'obra. [25][26]

"Vareo"

És la tècnica més extesa degut a la seva alta productivitat. Consisteix en donar cops i agitar amb una vara de longitud variable per fer caure les olives. Sota dels olivers es posen unes lones per recollir-les.[25]

Amb aquest mètode l'olivera perd gran quantitat de fulles i branques. Es considera que aquesta pràctica accentua l'alternança de la producció (un any es produirà molt i a l'altre poc).[25][26]

Per intentar evitar el màxim de dany possible s'ha de colpejar de forma lateral i cap abaix.[26]

Vibració

Antigament la vibració es feia de forma manual al sacsejar l'olivera però actualment es fa de forma mecànica amb vibradors autopropulsats, pinces vibradores acoblades a un tractor o amb vibradores motoritzades de mà.[26]

Recollida del terra

Consisteix en recollir les olives que han caigut al terra de manera natural perquè ja estaven madures. [26]

És molt important que el sòl al voltant de les oliveres sigui pla per a que no marxin rodolant. També cal tenir en compte que al caure al terra l'oliva es barreja amb pols, pedres i sorra que la poden fer malbé. Addicionalment caldrà un procés de separació de totes aquestes impureses. En general l'oliva recollida del terra generarà un oli de pitjor qualitat.[25][26]

Processament, fermentació i conservació

El tractament pot variar depenent de la regió i també de la varietat de l’oliva però s'acostuma a fer un tractament primari i un de secundari.

El processament primari es pot resumir en una etapa de remull en aigua, un procés de fermentació i tractament amb salmorra o calor. Amb el processament secundari  aconseguim augmentar el valor organolèptic de la oliva (addició d’herbes, especies, vegetals, desossar l’oliva i farcir-la amb diversos ingredients).[2][16]

Preprocessament

Desinfecció de la superficie del fruit

Té el principal objectiu eliminar microorganismes que poden estar presents en l'oliva. Es pot aconseguir de diverses maneres:

  1. Ruixar el fruit amb solucions antimicrobianes o amb substrats que prevenen la seva deterioració.
  2. Modificació de la microecologia de la superficie de l'oliva.
  3. Empaquetar o recobrir la superficie de l'oliva per evitar el contacte amb l'exterior.
  4. Rentat de les olives amb aigua o aire per eliminar contaminants.
  5. Modificació del potencial de reducció de la superficie del fruit amb rentats de solucions aquoses que continguin clor o peròxid d'hidrogen o amb radiació ultraviolada (UV) o llum polsada.
  6. Empaquetar en atmosfera modificada.

S'utilitzen agents a base de clor (hipoclorit sòdic; NaClO, hipoclorit càlcic; Ca(ClO)2 i clor gas; Cl2), diòxid de clor (ClO2), ozò (O3) i pesticides.

Patologies i plagues

El nombre de malalties de l'olivera ha crescut en els recents anys causant un impacte en la producció i la qualitat de les olives, determinant així els cultius. La majoria de les plagues estan causades per insectes, bacteris, virus i fongs.[27]

Hi ha tres plagues principals de les oliveres causades per insectes:[27]

  • La mosca de l’oliva, Bactrocera oleae, és la principal afectació en les regions del Mediterrani i Califòrnia. Aquest insecte produeix centenars d’ous durant el seu cicle vital i les larves s’alimenten del fruit del mesocarp disminuint-ne la qualitat i danyant-lo.
  • L’arna d’olivera, Prays oleae, és una plaga estesa per tota la regió del mediterrani. Depenent del cicle vital del patogen, les larves ataquen a les flors, les fulles i al calze del fruit per on podran accedir a l’endocarp i deshidratar-lo produint una disminució de la qualitat de l’oli.
  • La caparreta negra de l’olivera (Black scale), Saissetia oleae, ataca excretant una gran quantitat de melassa que podrà ser colonitzada per fongs cobrint les fulles.

Altres malalties de les olives associades a bacteris són:[27]

  • Síndrome de la davallada ràpida de la oliva produït per  Xylella fastidiosa, un bacteri gramnegatiu que creix exclusivament al xilema de les plantes i causa danys a l’olivera multiplicant-se a l’interior dels vasos obturant el flux de la saba bruta. És una plaga estesa per Europa sobretot a Itàlia, però principalment al continent americà. Els símptomes corresponen al d’estrès hídric. La propagació del bacteri es duu a terme a través d’insectes vectors i xucladors que s’alimenten en el xilema.
  • La tuberculosis de l’olivera és una malaltia produïda pel bacteri Pseudomonas savastanoi que causa la formació de tumors al tronc, branques, arrels, fulles i sobretot als teixits joves.

La malaltia fúngica principal en la olivera és la Verticilosis causada pel fong Verticillium dahliae. És una malaltia difícil de combatre i àmpliament estesa en regions mediterrànies, concretament al sud d’Espanya a Andalusia. S’infecta la olivera des de les arrels i, un cop a l’interior de la planta, el micel·li del fong s’estén pel sistema vascular taponant-lo. L’ull de gall de l’olivera és una malaltia provocada pel fong Fusicladium oleagineum. Es produeixen taques fosques amb un halus groc que es distribueix per les fulles.[27]

Alguns virus també poden afectar negativament a la planta, provocant deformacions i decoloracions en els fruits i les fulles. Afecten al rendiment i la qualitat de l’oli.[27]

Producció Global

Principals països productors d'olives (any 2017)[28]
Posició País Producció (tones) Àrea cultivada (hectàrees) Rendiment (hg/ha)
1  Espanya                 6.549.499                     2.554.829                            25.636  
2  Itàlia                 2.576.891                     1.325.451                            19.442  
3  Grècia                 2.720.488                         871.892                            31.202  
4  Turquia                 2.100.000                         846.062                            24.821  
5  Marroc                 1.039.117                     1.020.569                            10.182  
6  Tunísia                     896.807                     1.685.301                              5.321  
7  Síria                     871.814                         745.278                            11.698  
8  Egipte                     927.595                           81.039                          114.463  
9  Portugal                     876.215                         358.276                            24.456  
10  Algèria                     684.461                         432.961                            15.809  
Total mundial 20.872.788 10.804.517 19.319

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Olive and olive oil» (en anglès). Phenol-Explorer.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Olives (en anglès). Wallingford: CABI, 2008. DOI 10.1079/9781845934583.0000. ISBN 9781845934583. 
  3. ↑ «Online Etymology Dictionary» (en anglès).
  4. ↑ «A Latin Dictionary» (en anglès). Charlton T. Lewis.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Zukauskas, Rebecca. Olive (en anglès). Salem Press Encyclopedia, 2018. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Bianchi, Giorgio «Lipids and phenols in table olives». European Journal of Lipid Science and Technology, 105, 5, 2003-05, pàg. 229–242. DOI: 10.1002/ejlt.200390046.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Servili, Maurizio; Montedoro, GianFrancesco «Contribution of phenolic compounds to virgin olive oil quality» (en anglès). European Journal of Lipid Science and Technology, 104, 9-10, 2002, pàg. 602–613. DOI: 10.1002/1438-9312(200210)104:9/103.0.CO;2-X. ISSN: 1438-9312. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:5» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  8. ↑ 8,0 8,1 Therios, Ioannis Nikolaos.. Olives. Wallingford, UK: CABI, 2009. ISBN 978-1-84593-620-4. 
  9. ↑ Vossen, Paul «Olive Oil: History, Production, and Characteristics of the World's Classic Oils». HortScience, 42, 5, 2007-08, pàg. 1093–1100. DOI: 10.21273/HORTSCI.42.5.1093. ISSN: 0018-5345.
  10. ↑ Crosby, Alfred W.. The Columbian exchange : biological and cultural consequences of 1492. 30th anniversary ed. Westport, Conn.: Praeger, 2003. ISBN 0-275-98073-1. 
  11. ↑ «Shodoshima Town» (en anglès).
  12. ↑ «Oliva, el fruit cotitzat a preu d’or». Diari online El Món, Barcelona. 20 febrer 2019.
  13. ↑ «Food Data Central: Olives, pickled, canned or bottled, green» (en anglès). U.S. DEPARTMENT OF AGRICULTURE, Agricultural Research Service, 04-01-2019.
  14. ↑ Ryan, Danielle; Robards, Kevin; Lavee, Shimon «Changes in phenolic content of olive during maturation» (en anglès). International Journal of Food Science & Technology, 34, 3, 1999-06, pàg. 265–274. DOI: 10.1046/j.1365-2621.1999.00261.x. ISSN: 0950-5423.
  15. ↑ «Representing Olive Growers Western Australia | Table Olive I Olives WA» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2019].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «Table olives» (en anglès americà). [Consulta: 15 novembre 2019].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Corsetti, Aldo; Perpetuini, Giorgia; Schirone, Maria; Tofalo, Rosanna; Suzzi, Giovanna «Application of starter cultures to table olive fermentation: an overview on the experimental studies». Frontiers in Microbiology, 3, 19-07-2012. DOI: 10.3389/fmicb.2012.00248. ISSN: 1664-302X. PMC: 3400274. PMID: 22833739.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 «Variedades de Olivo de España». [Consulta: 27 novembre 2019].
  19. ↑ Franco, I.; Contiñas, A.; Martínez, S.; Carballo, J. «Detección de adulteraciones y/o contaminaciones del aceite de oliva virgen extra con aceites de semillas y aceite de orujo de oliva». Grasas y Aceites, 59, 2, 11-06-2008, pàg. 97–103. DOI: 10.3989/gya.2008.v59.i2.496. ISSN: 1988-4214.
  20. ↑ «Supplementary PDF file for article to be published». [Consulta: 28 novembre 2019].
  21. ↑ «Supplementary PDF file for article to be published». [Consulta: 28 novembre 2019].
  22. ↑ «Supplementary PDF file for article to be published». [Consulta: 28 novembre 2019].
  23. ↑ «¿Cuándo se recoge la aceituna?¿Y cómo? La recolección de la oliva» (en espanyol europeu), 16-10-2017. [Consulta: 27 novembre 2019].
  24. ↑ 24,0 24,1 «¿Cuándo se recogen las aceitunas?» (en espanyol europeu), 25-07-2018. [Consulta: 27 novembre 2019].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 «Recolección de la Aceituna | Esencia de Olivo - Aceite de Oliva» (en anglès americà). [Consulta: 27 novembre 2019].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 «Técnicas de recolección». [Consulta: 27 novembre 2019].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 «EIP-AGRI Focus Group on Pests and diseases of the olive tree: Starting paper - EIP-AGRI - European Commission» (en anglès). [Consulta: 21 novembre 2019].
  28. ↑ «Food and Agriculture Organization of the United Nations» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2019].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oliva&oldid=22425312»