Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/VAL/Fonaments de l'art

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Bloc 1: el Romanticisme[modifica]

  • Identificació de claus teòriques de l’obra artística romàntica: l’expressió desaforada del sentiment.
  • Reflexió sobre les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’auge del nacionalisme i la creació de l’estat alemany i italià, i la seua relació amb el romanticisme artístic.
  • Anàlisi i comparació del terme "romàntic" aplicat al moviment artístic del segle XIX i l’ús actual.
  • Arquitectura
Identificació dels elements constitutius de l’arquitectura romàntica.
Identificació dels principals edificis espanyols de l’època: Múrcia, Teatre de Romea; Cadis, Teatre Falla; Oviedo, Teatre Campoamor; Barcelona, Arc del Triomf.
  • Pintura
El Romanticisme a Anglaterra: identificació de les obres més representatives, anàlisi i comparació de l’obra de Karl Friedrich Schinkel, Caspar David Friedrich, Thomas Cole, John Constable i William Turner.
El Romanticisme a França: identificació de les obres més representatives i anàlisi i comparació de l’obra de Théodore Géricault, Eugène Delacroix i Antoine-Jean Gros.
Investigació i debat sobre la composició d’elements pictòrics i narratius de quadros emblemàtics de la pintura romàntica: avaluació de la base històrica i el resultat plàstic.
Identificació i anàlisi de les seues etapes pictòriques i de les seues obres més representatives: costumisme rococó, expressionisme, etapa dels “Capritxos”.
Classificació de la temàtica dels quadros de Goya.
Relació de Goya amb Velázquez: comparació de La família de Carles IV amb Las Meninas.
Comparació de l’obra de Goya de característiques expressionistes amb obres de contingut formal semblant en altres èpoques i cultures.
Investigació sobre l’etapa de les pintures negres.
Relació del quadro La lletera de Bordeus amb la pintura impressionista posterior.
  • Noves tècniques gràfiques
  • Inici de la fotografia. Investigació sobre aspectes tècnics de les primeres impressions fotogràfiques.
  • Diferenciació dels temes fotogràfics: retrat, paisatge, història. El pictorialisme. Autors.
  • Música i dansa
Anàlisi de les característiques de la música romàntica i comparació amb la música anterior i posterior.
  • Ludwig Van Beethoven i la superació del classicisme musical. Reconeixement de les obres principals i els fragments més significatius de la seua obra simfònica, concerts i sonates.
  • Identificació de les obres més significatives de Verdi i Wagner, i relació de l’obra musical de Wagner amb la mitologia germànica.
  • Investigació sobre el naixement a França de la dansa clàssica i els elements clau que la componen, per exemple l’ús del tutú i el ball de puntes.
  • Arts aplicades
  • Descripció de les claus estilístiques del mobiliari i indumentària: estils Regency. Napoleó III.
  • Joieria. Rellotges. Objectes sumptuaris.
  • Anàlisi de la tècnica del daurat al mercuri, incidint en la toxicitat del procés i relacionant-lo amb l’explotació de l’or en l’actualitat.
  • Debat sobre la simbologia de l’or en diferents cultures i èpoques.

Bloc 2: el Romanticisme tardà: 1850-1900[modifica]

  • Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen la revolució industrial. Relació de l’internacionalisme polític europeu i l’arribada a Europa de l’art d’Orient.
  • Reflexió sobre la colonització d’Àfrica, la guerra amb Xina, la Guerra de Secessió nord-americana i la Independència llatinoamericana.
  • Anàlisi de l’historicisme nostàlgic que fomenta el nacionalisme italià i germànic.
  • Arquitectura
Anàlisi i comparació dels elements configuratius dels neoestils: neomudèjar i neogòtic.
Implicacions artístiques de les exposicions universals de París, Londres i Barcelona. La torre Eiffel.
  • Escultura
Identificació de les claus tècniques i estètiques de l’escultura romàntica tardana.
Comparació de l’evolució escultòrica des del classicisme de Canova fins a la nova plasticitat de Rodin i Camille Claudel.
Identificació de l’escultura espanyola i anàlisi de l’obra de Marià Benlliure.
  • Pintura
  • Identificació i definició del gènere pictòric “pintura orientalista” europea a partir de l’estudi d’artistes europeus i espanyols. Anàlisi de l’obra de Marià Fortuny.
Identificació i definició de la “pintura pompier” francesa. Anàlisi i comparació de l’obra de Bouguereau, Cormon, Alexandre Cabanel i Jean-Léon Gérôme.
Identificació i definició del gènere pictòric del “retrat galant” a Espanya. Anàlisi de la pintura de Los Madrazo i comparació amb el retrat anglés de Franz Xaver Wintelhalter.
Definició del concepte “d’artista total”. Marià Fortuny i Madrazo, com a pintors, escenògrafs, dissenyadors de moda o inventors. Investigació sobre la relació entre pintura, moda i disseny a partir de l’estudi de la seua obra.
Identificació i definició del gènere historicista a Espanya. Anàlisi i comparació de l’obra d’Eduard Rosales, Francisco Padilla i Alejandro Ferrant.
Identificació i definició del moviment prerafaelita al Regne Unit. Anàlisi i comparació de l’obra de John Everett Millais, Dant Gabriel Rossetti i William Holman Hunt.
El moviment “Arts and Crafts” de William Morris i debat sobre els seus plantejaments estètics.
  • Fotografia i cine
Identificació de les claus tècniques que afavorixen el naixement de la fotografia. Nicéphore Niepce i el desenrotllament de la tècnica fotogràfica. Relació del retrat fotogràfic i el retrat pictòric, i anàlisi de la tècnica fotogràfica de Nadar. Estudi de les primeres fotografies en blanc i negre.
La invenció d’una nova tècnica visual: el cinematògraf.
Descripció del context general en què s’emmarca el naixement del cine.
Identificació dels autors pioners: els germans Lumière, Georges Méliès i Segundo de Chomón. Anàlisi i comparació de les seues obres.
Descripció del context en què sorgix el cine americà. La generació del model de representació institucional, i la creació del star system.
El naixement de la indústria a Espanya: Barcelona i València. València i la productora Casa Cuesta. Investigació sobre Maximilià Thous i el seu intent de creació del star system valencià.
  • Música
Identificació de l’obra musical dels països eslaus.
Anàlisi i comparació de l’obra de compositors de l’est d’Europa: Alexander Borodin, Modesto Músorgski, Piotr llich Tchaikovski, Antonin Dvořák i Bedřich Smetana.
Identificació de la sarsuela com a música popular espanyola i reconeixement dels fragments més populars.
Anàlisi de la importància de la dansa en el ballet per mitjà del comentari de les claus artístiques d'El llac dels cignes, de Tchaikovsky.
  • Pensament mitjans-fi.
Estratègies de planificació, organització i gestió.
Introducció al procés creatiu en les arts visuals i audiovisuals per mitjà del desenrotllament d’un producte individual o col·lectiu, controlant les distintes fases:
Investigació i estudi previ.
. Selecció d’informació i desenrotllament de primeres idees.
Planificació, organització i gestió del temps i els recursos.
Presa de decisions i calibratge d’oportunitats i riscos.
Aportació de solucions originals als problemes.
Realització del producte i establiment de criteris per a avaluar el procés i el resultat.
Reflexió i proposta de millora del procés creatiu propi i alié, des de la idea inicial fins a l’execució definitiva: juí sobre la bona realització del treball, així com la neteja en la seua execució, i avaluació de l’ús de les noves tecnologies.
Reconeixement de l’esforç que exigix l’elaboració d’algunes obres artístiques.

Bloc 3: les avantguardes[modifica]

  • Identificació dels descobriments tècnics relacionats amb la descomposició de la imatge en colors primaris i la seua relació amb la tècnica pictòrica impressionista.
  • Relació dels dits descobriments amb les claus tècniques i artístiques que originen el naixement del moviment impressionista.
  • Anàlisi de les teories additiva i subtractiva del color. Experimentació amb els colors-llum.
  • Pintura
Identificació de les claus estètiques i temàtiques del simbolisme i relacionar-lo amb l’erotisme, les drogues i el satanisme. Anàlisi de l’obra d’Odilon Redon.
Anàlisi de l’obra d’Edouard Manet i Cézanne com a autors preimpressionistes, investigació sobre la influència en la tècnica pictòrica posterior i la seua relació amb la part comercial de la creació artística.
Impressionisme a França.
Identificació de les claus estètiques i temàtiques de l’impressionisme. Experimentació amb esta tècnica.
Identificació de Monet com el primer impressionista i debat sobre la seua obra Impressió del sol naixent.
Anàlisi i comparació de l’obra de Monet, Pisarro i Sisley.
Anàlisi de l’obra de Berthe Morisot i Mary Cassatt, i comparació amb l’obra dels pintors impressionistes masculins.
Pintura a Espanya.
Sorolla i el tractament de la llum mediterrània. Relació de la seua obra amb la de John Singer Sargent.
Anàlisi i comparació de l’obra de Joaquim Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Anglada Camarasa, Carlos de Haes, Isidre Nonell, Josep Maris Sert.
Van Gogh. Estudi de la seua biografia, identificació i anàlisi de les claus estètiques i temàtiques de la seua obra, i debat sobre la seua influència posterior.
Paul Gauguin. Estudi de la seua biografia, identificació i anàlisi de les claus estètiques i temàtiques de la seua obra, i debat sobre la seua influència posterior.
Els “nabís”. Identificació i anàlisi de les claus estètiques i temàtiques de l’obra de Pierre Bonnard.
Els “fauves”. Identificació i anàlisi de les claus estètiques i temàtiques de l’obra de Matisse.
L’art naïf. Identificació i anàlisi de les claus estètiques i temàtiques de l’obra de Rousseau el Duaner.
  • Les primeres avantguardes artístiques.
Definició del terme “avantguarda”.
Busca de noves formes de representació.
  • El cubisme. Anàlisi de l’origen tècnic i plasmació en l’art de la ruptura d’una única visió.
  • Picasso.
Estudi de la seua biografia, identificació i anàlisi de les claus estètiques i temàtiques de la seua obra, diferenciació de les seues etapes pictòriques i debat sobre la seua influència posterior.
Anàlisi i comparació de l’obra de Juan Gris, Georges Braque i Pablo Ruiz Picasso.
L’obra escultòrica de Picasso i la seua relació amb Julio González.
  • Relació amb les primeres avantguardes en les diverses disciplines de l’art.
  • El cine.
Desenrotllament del “model de representació institucional”.
Claus de la seua evolució.
Anàlisi de l’obra artística d’Henri de Toulouse-Lautrec.
Anàlisi i comparació de l’obra d’Alfons Mucha, Jules Chéret i Leonetto Cappiello.
Anàlisi de la tècnica de l’estampació japonesa. Tècnica de l’Ukiyo-e. Identificació de les obres dels grans gravadors japonesos: Kitagawa Utamaro, Utagawa Hiroshige i Katsushika Hokusai.
Influència de l’estampació japonesa a Europa. Rastreig en l’obra de Vincent Van Gogh.
Definició i anàlisi dels seus orígens.
  • Música.
Impressionisme: Debussy i Ravel.
La música espiritual negra. El blues. Naixement del Jazz.
  • Música espanyola
Anàlisi i comparació de l’obra de Falla, Albéniz, Granados, Salvador Bacarisse, i identificació dels seus fragments més populars.
Apreciació, valoració i gaudi del patrimoni artístic i cultural de la Comunitat Valenciana i de l’Estat espanyol, així com contribució a la seua defensa, conservació i desenrotllament.

Bloc 4: el modernisme - art nouveau[modifica]

  • Identificació de les claus tècniques relacionades amb les fantasies arquitectòniques de la fi de segle i el naixement de l’art nouveau.
  • Anàlisi de les característiques principals de l’art nouveau francés. Relació amb el moviment a Europa: modernisme, Jugendstil, Sezession, Liberty.
  • Arquitectura
L’arquitectura modernista europea. Víctor Horta.
El modernisme català. L’obra de Gaudí.
Comparació de l’obra de Gaudí, Víctor Horta i Adolf Loos.
  • Escultura
Anàlisi de l’obra de Josep Llimona.
  • El cartell publicitari a Espanya.
Anàlisi i comparació del cartellisme d’Alexandre de Riquer i Ramon Casas.
  • Arts aplicades:
Identificació de la tipologia del mobiliari modernista.
La revolució en la tècnica del vidre: els gerros d’Émile Gallé i els llums de colors de Louis C. Tiffany.
L’esmalt en la joieria. L’obra de Lluís Masriera.

Bloc 5: el surrealisme i altres avantguardes[modifica]

  • Identificació i anàlisi de les teories de Sigmund Freud, el naixement de la psicologia i la seua relació amb les claus plàstiques del surrealisme i les avantguardes històriques.
  • Les avantguardes històriques.
Definició del terme. Marcel Duchamp i l’art trouvé.
  • El moviment surrealista.
Origen del surrealisme. Definició de l’irracionalisme oníric, explicació de les claus estètiques i tècniques de la pintura surrealista.
Anàlisi i comparació de l’obra de Salvador Dalí, Jean Arp i Joan Miró.
El surrealisme en el cine: Estudi de la tècnica cinematogràfica narrativa surrealista: Un perro andaluz, Luis Buñuel i Salvador Dalí, i La edad de oro de Buñuel, i debat sobre la importància històrica de la seua obra.
Definició del terme.
Anàlisi de l’obra de Giorgio de Chirico.
El positivisme i l’oposició al concepte de raó. El Cabaret Voltaire i l’origen del moviment dadà.
Anàlisi i comparació de les obres de Tristany Tzara, Jean Arp i de l’escultura cinètica de Jean Tinguely. Man Ray entre el dadaisme i el surrealisme.
Influència en autors posteriors.
Recuperació de la idea d’integració de les arts. Identificació i comparació de les claus estètiques en arquitectura, pintura i mobiliari.
Anàlisi i comparació de l’obra de Piet Mondrian. Theo Van Doesburg i Gerrit Thomas Rietveld.
Vasili Kandinsky com a precursor de l’abstracció pictòrica.
Claus estètiques en pintura i cine. La influència de Van Gogh.
Identificació i comparació dels integrants dels grups Die Brücke i Der Blaue Reiter.
Anàlisi i comparació de l’obra d’Edvard Munch i Paul Klee.
El cine alemany i la seua transcendència: El gabinet del doctor Caligari (1920), Robert Wiene; el gènere de ciència ficció amb Metròpolis (1927), Fritz Lang; L’àngel blau (1930), Josef von Sternberg, Marlene Dietrich.
Relació del cine amb les avantguardes.
  • Música i dansa
Els ballets de Serguéi Diághilev i Nijinsky. Relació de l’escenografia i decorats amb artistes de l’època: Picasso, Matisse, Natalia Goncharova.
Igor Stravinsky: L'ocell de foc, Petruixka i La consagració de la primavera.

Bloc 6: els feliços anys vint - l'art déco[modifica]

  • Identificació de les claus socials i polítiques que originen el desenrotllament econòmic del període d’entreguerres.
  • Relaciona l’auge del luxe i el concepte d’art com a producte per a l’elit.
  • Reflexió sobre l’evolució des de l’art basat en la naturalesa del modernisme a l’art geomètric del moviment art déco.
  • Arquitectura
Anàlisi de les claus estètiques i els elements compositius d’arquitectura decó.
Identificació de l’estil de l’Escola de Chicago als Estats Units: els grans edificis com ara el Chrysler Building o l'Empire State Building de New York.
Relació dels edificis art déco amb els anteriors de l’Escola de Chicago
  • Pintura
Identificació i anàlisi de l’obra de Tamara de Lempickca.
  • Escultura
Anàlisi i comparació de les obres de Pablo Gargallo i Constantin Brancusi.
  • Música
La revista musical. El Folies Bergère. El Moulin Rouge.
Música dodecafònica, serialista i atonal. Arnold Schönberg.
La música nord-americana. Irving Berlin, George Gershwin.
Comparació entre els ritmes de la música negra americana: espiritual, blues, jazz.
  • Arts aplicades
Mobiliari art déco.
La joieria déco i els rellotges de polsera. Les empreses Cartier i Patek Philippe.
  • Moda: la revolució en el món de la moda i en el vestit de la dona, i la seua relació amb el canvi del paper de la dona en la societat de l’època. Coco Chanel.

Bloc 7: la Gran Depressió i l'art de la seua època[modifica]

  • Identificació de les claus socials i polítiques que originen la crisi econòmica mundial. Crisi de 1929. Relació de la crisi amb l’auge dels totalitarismes.
  • Reflexió sobre la situació política europea i el seu reflex en l’art.
  • Arquitectura
La fundació del primer CIAM (Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna) i la seua importància com a font d’idees en el moviment modern en arquitectura.
  • L’art compromés.
Anàlisi de la funció social de l’art en esta època i el seu compromís social.
Debat sobre la importància de l’art com a denúncia social.
  • Fotografia
La fotografia compromesa amb els pobres: Dorothea Langue, Walker Evans.
Comparació de l’obra fotogràfica dels artistes compromesos socialment, amb la fotografia esteticista de Cecil Beaton.
  • Cine
Anàlisi de les claus sociològiques del cine espanyol i la relació entre la cultura i la situació econòmica abans de la Guerra Civil.
Anàlisi de la dicotomia cine social/cine d’entreteniment.
Luis Buñuel i el seu cine de denúncia: Las Hurdes, tierra sin pan.
Walt Disney. La primera pel·lícula d’animació: Blancaneu i els set nans. Anàlisi de la importància de l’obra creativa de Walt Disney en la història del cine.
  • El còmic
La historieta a Espanya i el primer TBO.
Europa: Tintín d’Hergé i l’escola de “línia clara” francesa.
L’escola valenciana de la historieta: Roberto Alcázar y Pedrín, el Guerrero del Antifaz i Jaimito. Autors.
El còmic nord-americà. Renovació temàtica i estilística.
Estudi de les claus sociològiques i personals dels superherois. El valor del còmic com a obra d’art.
El primer súper heroi: “SupermanJerry Siegel, Joe Shuster.
L’heroi trist i solitari: "Batman" Bob Kane, Bill Finger.
L’orgull americà: "Captain Amèrica" Joe Simon, Jack Kirby.
Les aventures espacials: "Flash Gordon", Alex Raymond.
L’exotisme selvàtic: "Tarzán", Burne Hogarth.
  • El cine espanyol.
València i la productora Cifesa. Relació amb les principals pel·lícules i directors de l’època.
  • Música i dansa.
La importància per a la dansa dels ballets soviètics de principi de segle i la influència dels coreògrafs soviètics en el Ballet de l’Òpera de París.
Les "big band" americanes: Benny Goodman, Glenn Miller, Duke Ellington, Tommy Dorsey, etc., i la seua relació amb la música swing.

Bloc 8: la Segona Guerra Mundial[modifica]

  • Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’auge del feixisme i el comunisme. Estudi de les iconologies associades.
  • Reflexió sobre la situació política europea i el seu reflex en l’art.
  • Feixisme.
Arquitectura feixista: Berlín.
L’obra cinematogràfica de Leni Riefensthal: Olympia, El triomf de la voluntat.
L’obra musical de Wagner i el feixisme alemany.
Arquitectura comunista: Moscou.
El cine de Serguéi Eisenstein: El cuirassat Potemkin (1925), Iván el terrible (1943).
La relació vital i musical de Dimitri Xostakóvitx amb el comunisme soviètic.
  • Abstracció escultòrica.
Anàlisi i comparació de l’obra d’Henry Moore, Antoine Pevsner i Naum Gabo.
  • Fotografia
Anàlisi de la tècnica fotogràfica nocturna: Brassai com a fotògraf del costat sòrdid del París nocturn.
El fotoperiodisme independent: l’agència Magnum.
La fotografia relacionada amb conflictes bèl·lics: Robert Capa, Agustí Centelles, José María Díaz-Casariego, Campúa, Venancio Gombau o Alfonso i la seua relació amb la Guerra Civil Espanyola.
La captació de l’instant: Henri de Cartier-Bresson.
  • El cartell com a propaganda política.
La tècnica del fotomuntatge i el collage: l’obra de Josep Renau.
Comparació de l’obra de Josep Renau amb produccions de collage anteriors.
  • Cine
Consolidació del model de representació institucional, enfront dels models d’avantguarda.
El cine clàssic americà i els seus estils: la indústria del cine. Hollywood. Les grans companyies americanes: Warner Brothers. United Artist. Columbia. Metro Goldwyn Mayer. Gèneres cinematogràfics.
Anàlisi de les claus narratives diferenciades de cada gènere cinematogràfic:
La comèdia musical: Fred Astaire, Gene Kelly.
La comèdia amarga: To be or not to be, Ernst Lubitsch; El gran dictador, Charlie Chaplin.
Amor i guerra: Casablanca, Michael Curtiz.
El cine de suspens: Alfred Hitchcock.
  • Cine europeu
El cine neorealista italià: Roma, città aperta, Roberto Rossellini; El lladre de bicicletes, Vittorio de Sica.
La depressió de la indústria a Espanya durant la Guerra Civil. El cine de postguerra, la censura i el cine en l’exili. Autors i obres més destacades.
  • Esforç per a superar estereotips i convencionalismes en les representacions visuals i plàstiques i rebuig davant de qualsevol forma de discriminació per raó de raça, sexe o cultura.
  • Respecte per les maneres d’expressió diferents de la nostra, acceptant i argumentant les influències que exercixen els valors artístics propis d’altres cultures que coexistixen amb la nostra.

Bloc 9: el funcionalisme i les dècades 40-50[modifica]

  • Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’origen del funcionalisme.
  • Reflexió sobre la idea “La funció fa la forma”.
  • Arquitectura
Identificació i anàlisi de l’edifici funcional: la simplificació ornamental, la geometria i la matemàtica com a missatge primordial.
Anàlisi i comparació de l’obra de Ludwig Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright i Le Corbusier.
El funcionalisme orgànic escandinau. Anàlisi i comparació de l’obra d’Alvar Aalto, Eero Aarnio, i Arne Jacobsen.
  • El disseny industrial.
Origen del disseny industrial i la producció en sèrie.
La Bauhaus de Walter Gropius i la seua influència posterior en totes les produccions artístiques. Fusió entre el pressupost “la forma seguix la funció” i la unificació de les arts.
  • Còmic espanyol.
Anàlisi de l’èxit del còmic espanyol. L’obra de Francisco Ibáñez i la perduració dels seus personatges "Mortadelo i Filemón". L’editorial Bruguera.
  • Cine
Anàlisi de l’hegemonia del cine nord-americà i debat sobre la supremacia comercial de les seues produccions. Autors i obres més significatives.
Anàlisi i comparació de la filmografia de John Ford i John Houston.
La gran comèdia. L’alemany Billy Wilder.
  • El cine espanyol.
Anàlisi de les claus de creació dels estudis Bronston a Espanya.
La comèdia espanyola: Luis García Berlanga i la relació de la seua obra amb la societat del seu temps.
  • Música i dansa.
La música neoromàntica de Joaquín Rodrigo, El Concierto de Aranjuez.
Dansa: anàlisi de l’evolució de la dansa contemporània: les coreografies de Maurice Béjart i Roland Petit.
  • Moda.
Alta costura. L’obra de Cristóbal Balenciaga. El new look de Christian Dior.
  • Mobiliari.
Claus del mobiliari funcionalista i comparació amb altres estils anteriors i posteriors.

Bloc 10: els anys 60-70[modifica]

La dissolució del CIAM en 1959. Causes i conseqüències.
Reflexió sobre la uniformitat estilística mundial de l’estil arquitectònic denominat "estil internacional”
Arquitectura espanyola: Francisco Javier Sáenz de Oiza, Miguel Fisac.
  • Moviments pictòrics.
Expressionisme.
Expressionisme figuratiu i evolució des de l’expressionisme alemany fins a l’obra de Francis Bacon i de Lucian Freud.
Expressionisme abstracte en l’obra pictòrica de Jackson Pollock i de Mark Rothko.
La pintura hiperrealista.
Identificació de les claus de la pintura hiperrealista i comparació de les obres de David Hockney i dels espanyols Antonio López i Eduardo Naranjos.
Anàlisi de la reacció artística a l’expressionisme abstracte. Ús de la ironia i les noves tecnologies.
Andy Warhol i el seu treball en il·lustració, pintura, cine.
L’Equip Crònica, representant de la tendència pop-art a Espanya.
Anàlisi i comparació de l’obra de David Hamilton, Irving Penn i Juan Gyenes.
  • La moda francesa.
Auge de la indústria. Yves Saint Laurent. Relació de la fotografia amb les revistes de moda.
  • Cine.
El nou cine espanyol. Evolució de la cinematografia espanyola.
La decadència de Cifesa.
El cine de la transició. Anàlisi de les claus estètiques i narratives de l’obra de Saura, Camus, Picazo, Patino, Erice, Borau, l’Escola de Barcelona.
Cine americà. El nou impuls de Francis Ford Coppola, George Lucas, Martin Scorsese i Steven Spielberg.
El gran cine japonés: Akira Kurosawa.
  • Naixement de la televisió com a fenomen de comunicació de masses.
  • Còmic: èxit internacional de l’editorial Marvel.
  • Música.
El so estèreo. La música pop. Anàlisi de l’obra de The Beatles. Els grans concerts de masses. La cultura fans.
El jazz aconseguix un públic de masses: Chet Baker, Miles Davis, Chick Corea.
L’auge del flamenc. Paco de Lucía i Camarón de la Isla.
El ball flamenc: Antonio. Carmen Amaya. La companyia d’Antonio Gades.

Bloc 11: els anys 80-90[modifica]

  • Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’estil postmodern.
  • Arquitectura.
Evolució des de l’arquitectura de la uniformitat cap al barroquisme personalista del creador.
L’edifici com a espectacle.
  • Escultura: l’excés figuratiu.
L’obra de Fernando Botero i Alberto Giacometti.
  • Cine espanyol.
L'arrancada internacional: José Luis Garci, Fernando Trueba, Fernando Fernán Gómez, Pedro Almodóvar, Alejandro Amenábar.
Directores espanyoles, noves mirades de la realitat: Pilar Miró, Icíar Bollaín.
La relació del cine d’animació i les noves tècniques d’animació digital.
L’èxit de les noves productores: els estudis Pixar i l’estrena de Toy Story.
  • Còmic.
Els nous autors valencians i la seua projecció internacional: Daniel Torres, Miquel Beltrán, Sento, Micharmut.
  • Música.
La música pop com a acció política de masses. Live Aid.
Canvi filosòfic del nou rol de l’artista: l’activitat metamòrfica de Michael Jackson o Madonna.
  • Dansa espanyola: les companyies de Sara Baras i Joaquín Cortés.
  • Moda.
Eclosió de la moda com a fenomen de masses.
Les supermodels i el canvi de l’ideal de bellesa col·lectiu.
El dissenyador com a estrela mediàtica: Alexander McQueen, Valentino, Chanel (Lagerfeld), Dior (John Galliano), Armani, Versace, Calvin Klein, Tom Ford, Carolina Herrera.
La indústria del prêt à porter. La desfilada de modes com a espectacle multimèdia. El món dels complements.

Bloc 12: els anys 2000-2013[modifica]

  • Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’ecologisme, analitzar la transcendència d’esta filosofia i i relacionar-la amb la creació artística:
  • La fotografia d’Ansel Adams.
  • Pel·lícules com Dersu Uzala.
  • Els documentals de Félix Rodríguez de la Fuente o National Geographic.
  • Reflexionar sobre l’islamisme radical i la destrucció de les imatges religioses, i la iconoclàstica a través de la història de l’art.
  • L’internacionalisme universal i la importància d’Internet en la creació artística. La tecnologia digital com a nova tècnica de representació i expressió visual graficoplàstica.
  • Nous canals de promoció artística: YouTube.
  • Arquitectura.
Barroquisme: Frank Gehry.
Espectacularitat i polèmica: Santiago Calatrava.
El concepte "high tech". L’obra de Norman Foster.
L’obra de Zaha Hadid.
  • La tecnologia digital en cine, televisió, fotografia i música.
  • Música i ball: noves tendències: hip hop, dance.
  • Cine en espanyol.
L’èxit internacional de Guillermo del Toro amb El laberinto del fauno. La internacionalització del cine espanyol: Juan Antonio Bayona, Rodrigo Cortés.
El gènere documental en el cine.
  • Televisió: les sèries de TV, equiparables en popularitat i audiència al cine.
  • Tècniques de la producció audiovisual. Integració multimèdia.
  • Desenrotllament d’una actitud de respecte per l’entorn de treball i el medi ambient utilitzant de manera responsable els recursos i reciclant materials per a l’elaboració de representacions visuals i plàstiques, personals i col·lectives.