Vés al contingut

Portal:Proves d'accés a la universitat/CulturaAudiovisual

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
<< PAU Història i fonaments de les arts Dibuix artístic Disseny Cultura audiovisual

Cultura audiovisual

[modifica]

Conceptes generals

[modifica]
Cléo de Mérode, ballarina, mim i pin-up, Reina de la Bellesa de L'Illustration, en un retrat del 1896.
Espectacle audiovisual amb música, aigua i llum. Barcelona, 2012.

La imatge fixa

[modifica]
Representació de la cambra fosca.
The Window at Le Gras (1826 o 1827), primera fotografia mai feta conservada, realitzada per Joseph Nicéphore Niépce.
Un dels retrats fotogràfics més antics coneguts, del 1839 o 1840, fet per John William Draper de la seva germana, Dorothy Catherine Draper.
El fotògraf Robert Capa durant la guerra civil espanyola, maig de 1937. Foto de Gerda Taro.
El pas de la fotografia analògica a la fotografia digital va afectar en gran mesura el negoci de la marca Kodak.

La imatge en moviment

[modifica]
Un cinematògraf (1897), inventat pels germans Lumière, pioners del cinema.
El bioskop (1900), un aparell òptic per a reproduir i projectar imatges en moviment, inventat per Max Skladanowsky, un dels pioners del cinema.
Videocàmera Full HD de l'empresa Canon amb memòria flaix/targeta SD.

Imatge i significat

[modifica]

Integració so-imatge en la creació audiovisual

[modifica]
Exemple d'efecte especial físic, en una escena icònica de la pel·lícula muda Safety Last!.

Producció audiovisual i multimèdia

[modifica]
La multimèdia és una combinació de:
 
Text
Àudio
Imatges fixes
Animació
Videometratge
Interactivitat
Laboratori de doblatge.

Els mitjans de comunicació audiovisual

[modifica]
Emissora de Radio Liberty de propaganda capitalista dirigida als països d'Europa de l'est.
Una Smart TV.
Logo d'obres culturals de contingut lliure.

La publicitat

[modifica]
Eslògan de Nike.
Coca-Cola va ser innovadora en usar publicitat en mitjans de transport.

Llistat de pel·lícules

[modifica]

Gèneres cinematogràfics

[modifica]
Cartell de la pel·lícula King Kong.
Cartell de la pel·lícula 2001, A Space Odyssey.
Cartell de la pel·lícula Frankenstein.
Cartell de la pel·lícula Casablanca.
Cartell de la pel·lícula Pulp fiction.

Moviments cinematogràfics

[modifica]
Cartell de la pel·lícula Metropolis.
Cartell de la pel·lícula Les quatre cents coups.

Exposició Internacional de Brussel·les (1958)

[modifica]
Cartell de la pel·lícula Bronenosets Potyomkin.

L'any 1958 i amb motiu de l'Exposició Internacional de Brussel·les (la primera exposició internacional des de l’acabament de la II Guerra Mundial) es van reunir 117 crítics de cinema de 26 països per triar les 12 millors pel·lícules de la història del cinema fins al moment. Són aquestes:

  1. Bronenosets Potyomkin (Sergei Eisenstein, 1925).
  2. The Gold Rush (Charles Chaplin, 1925).
  3. Ladri di biciclette (Vittorio de Sica, 1948).
  4. La Passion de Jeanne d'Arc (Carl Theodor Dreyer, 1928).
  5. La Grande Illusion (Jean Renoir, 1937).
  6. Greed (Erich von Stroheim, 1924).
  7. Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages (D. W. Griffith, 1916).
  8. Mat (Vsevolod Pudovkin, 1926).
  9. Citizen Kane (Orson Welles, 1940).
  10. Zemlya (Aleksandr Dovjenko, 1930).
  11. Der letzte Mann (F. W. Murnau, 1924).
  12. Das Cabinet des Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919).

Referències

[modifica]

Nota

[modifica]
  • En els exercicis i apartats de les proves es pot recollir qualsevol tipus de contingut de la matèria de 2n curs de Batxillerat (Decret 142/2008, DOGC. 5183, del 29/7/2008), tot i que aquests poden estan fonamentats en els continguts de primer curs.