Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars. Habitualment, la veritat històrica s'hi sacrifica per la dramatúrgia, la qual cosa provoca que:

  • apareguin barrejats personatges històrics i ficticis
  • que es barregin fets o personatges històrics que, en realitat, no van poder trobar-se
  • alguns fets històrics canvien la cronologia o els llocs on van esdevenir
  • els personatges històrics participen en fets ficticis, i personatges ficticis en fets reals
  • els actes de personatges reals s'atribueixen a persones diferents

Els personatges d'altres etapes històriques es poden trobar a:

Els títols d'òpera on apareix el nom del personatge citat es mostren en negreta. L'ordenació és cronològica; i ressegueix els principals períodes històrics i, dintre dels quals, per llocs.

La citació pot incloure: Autors de la música. Títol de l'òpera (data d'estrena, lloc d'estrena; autors del llibret).

1501-1550[modifica]

Regnes hispànics[modifica]

Joana I de Castella, la Boja, reina de Castella

  • Luis Baca Elorreaga: Giovanna di Castiglia (1835, no estrenada ; Temistocle Solera)
  • Antoine-Louis Clappison: Jeanne la folle (1848, 11-5, Opéra, París ; E. Scribe)
  • Antonio José Cappa: Giovanna di Castiglia (1848, 2-12, Gran T. del Liceu, Barcelona; A.G.)
  • Emanuele Muzzio: Giovanna la Pazza (1851, 8-4, Théatre du Cirque, Brussel·les ; Luigi Silva)
  • Francesco Chiaramonte: Giovanna di Castiglia (1852, 12-2, T. Carlo Felice, Gènova ; G. Micci)
  • Tomás Genovés y Lapetra: El bufón de la Reina (1853, T. Principal, Barcelona ; Emilio de Miró),[1] sarsuela en tres actes
  • Adolphe Adam: Giralda (1854, 3, T. del Circo, Barcelona ;G.A.L, L.C.), sarsuela
    adaptació de l'opéra comique del mateix Adam Giralda (1850))
  • Carlo Pedrotti: Olema la schiava (1872, 4-5, T. Municipale, Mòdena; Francesco Maria Piave)
  • Emilio Serrano Ruiz: Doña Juana la Loca, estrenada en italià com a Giovanna la Pazza (1890, 2-3, T. Real, Madrid; Ernesto Palermi)[2]
  • Eliodoro Ortiz de Zárate: Juana la Loca (1890, T. alla Scala, Milà)
  • Carl Pflueger: 1492, "operatic extravaganza" (1893, 5-15, Palmer's T., Nova York ; R. A. Barnet), com a Infanta Joanna
  • Ernst Krenek: Karl V (com a Juana) (1938, 22-6, Neues Deutsches Theater, Praga; E. Krenek), Bühnenwerk mit Musik
  • Gian Carlo Menotti: La loca (1979, 3-6, San Diego, EUA, San Diego Opera; G.C. Menotti)
  • Eduardo Alonso-Crespo: Juana, la loca (1991, 21-9, T. San Martín, Tucumán ; E. Alonso-Crespo)
  • Paul-Baudouin Michel: Jeanne la Folle (1993, 30-1,Opéra royal de Wallonie, Lieja; P.-B. Michel)
  • Rob Zuidam: Rage d'amours (2003, 10-8, Tanglewood Theatre, Lenox, Massachusetts, EUA; R. Zuidam)
  • Enric Palomar: Juana (2005, 24-6, Oper Halle; Rebeca Simpson)
  • Igor Escudero: Los comuneros (2021, 2-10, Centro de Artes Escénicas y de la Música, Salamanca; I. Escudero)
  • Albert Garcia Demestres: Juana' sin cielo (2019, 15-11, Auditorio Manuel de Falla, Granada; Antonio Carvajal)

Felip el Bell, rei consort de Castella

Regnat de Carles I[modifica]

Rei Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic

  • Reinhard Keiser: Die Oesterreichische Großmuth, oder Carolus V. (1714)
  • Vincenzo Gabussi: Ernani (1834, 25-11, Théâtre Italien, París; Gaetano Rossi)
  • Alberto Mazzucato: Hernani (1843, 26-2, T. Carlo Felice, Gènova ; Domenico Bancalari)
  • Giuseppe Verdi: Ernani (1844, 9-3, Teatro la Fenice, Venècia ; Francesco María Piave)[3]
  • Isaac Nathan: Don John de Austria (1847, 3-5, Royal Victoria Theatre, Sydney, Austràlia ; Jacob Levi Montefiore), "ballad opera" ; paper parlat, com a monjo, Brother Carlos
  • Tommaso Benvenuti: La stella di Toledo (1864, primavera, T. Carlo Felice, Gènova ; Antonio Ghislanzoni),[4] com a monjo: Fratre Arsenio
  • Giuseppe Verdi: Don Carlos (1867, 11-3, Opéra, París ; Joseph Méry i Camille du Locle)[5](com a monjo de Yuste (Saint-Just a l'original francès))
  • Ruperto Chapí: La muerte de Garcilaso (1876, est. 2009, 28-5, T. de Rojas, Toledo; Antonio Arnao)
  • Filippo Marchetti: Giovanni d'Austria (1880, 11-3, T. Reggio, Torí ; Carlo de D’Ormeville), com a Fratre Arsenio
  • Camille Saint-Saëns: Ascanio (1890, 21-3; Académie nationale de musique, París; Louis Gallet)
  • Manuel Giró i Ribé: Carlos V (1894, no s'estrenà), perduda
  • Ruperto Chapí: Don Juan de Austria, sarsuela en 3 actes (1902, 20-12, T. Lírico, Madrid ; José Jurado de la Parra, Carlos Servert)[6]
  • Ernst Krenek: Karl V (1938, 22-6, Neues Deutsches Theater, Praga; E. Krenek), Bühnenwerk mit Musik
  • Gian Carlo Menotti: La loca (1979, 3-6, San Diego, EUA, San Diego Opera; G.C. Menotti)
  • Paul-Baudouin Michel: Jeanne la Folle (1993, 30-1,Opéra royal de Wallonie, Lieja; P.-B. Michel)
  • Nikolaj Karetnikov: Til' Ulenšpigel (1993, paper parlat)
  • Torsten Rasch: Die Formel (2018, 2-3, Stadttheater Bern, Berna; Doris Reckewell)
  • Igor Escudero: Los comuneros (2021, 2-10, Centro de Artes Escénicas y de la Música, Salamanca; I. Escudero)

Elisabet de Portugal, Emperadriu romanogermànica, reina consort d'Aragó i Castilla, esposa de Carles I

Fernando Álvarez de Toledo, 3r duc d'Alba, noble i militar espanyol

Caterina d'Habsburg, germana de Carles I

Bernardo de Sandoval, marquès de Dénia, noble i cortesà castellà

Luis de Quijada, majordom de Carles I
Juan Regla, frare jerònim, conseller de Carles I

  • Ruperto Chapí: Don Juan de Austria, sarsuela en 3 actes (1902, 20-12, T. Lírico, Madrid ; José Jurado de la Parra, Carlos Servert)[6]

Garcilaso de la Vega, poeta i soldat espanyol
Elena de Zúñiga, esposa seva

  • Ruperto Chapí: La muerte de Garcilaso (1876, est. 2009, 28-5, T. de Rojas, Toledo; Antonio Arnao)

Juan de Padilla, noble castellà, cabdill de la revolta de les Comunitats

  • Mateo Sabatés: La esposa de Padilla (1871, 2, Puerto Rico ; Gabriel de González Zavala), sarsuela[13]
  • Felipe Espino Iglesias: Juan de Padilla (1882), fragment d'un drama líric inacabat
  • Enric Palomar: Juana (2005, 24-6, Oper Halle; Rebeca Simpson)
  • Igor Escudero: Los comuneros (2021, 2-10, Centro de Artes Escénicas y de la Música, Salamanca; I. Escudero)

María Pacheco, esposa seva

  • Joaquín Espin y Guillén: Padilla, o El asedio de Medina (1845 ; Gregorio Romero Larrañaga),[14] música conservada fragmentàriament
  • Mateo Sabatés: La esposa de Padilla (1871, 2, Puerto Rico ; Gabriel de González Zavala), sarsuela[13]
  • Igor Escudero: Los comuneros (2021, 2-10, Centro de Artes Escénicas y de la Música, Salamanca; I. Escudero)

Juan Bravo
Francisco de Maldonado, nobles castellans, líders de la Revolta de les Comunitats de Castella

  • Igor Escudero: Los comuneros (2021, 2-10, Centro de Artes Escénicas y de la Música, Salamanca; I. Escudero)

Antonio de Fonseca, bisbe, president del Consell de Castella

Fernando de Valdés y Salas, religiós, bisbe i inquisidor general

  • Isaac Nathan: Don John de Austria (1847, 3-5, Royal Victoria Theatre, Sydney, Austràlia ; Jacob Levi Montefiore), "ballad opera"; paper parlat

Diego Hurtado de Mendoza, escriptor i ambaixador a Venècia

Francesillo de Zúñiga, escriptor i bufó de Carles I
Juan de Urbina, militar basc

Sant Francesc de Borja , 4t duc de Gandia, noble i jesuïta valencià, general de la Companyia de Jesús
Elionor de Castro, esposa seva

Sant Ignasi de Loiola, cavaller espanyol, fundador de la Companyia de Jesús

  • Giovanni Girolamo Kapsberger: Apotheosis sive Consecratio SS Ignatii et Francisci Xaverii (1622, 14?-3, Collegio romano, Roma; Orazio Grassi)
  • San Javier, grande en El Hito (1696?, El Hito, Conca; anònim), "zarzuela famosa", música perduda; el sant no apareix com a personatge, sinó com a presència miraculosa[16]
  • San Francisco Javier (ca. 1740, Misión de Santa Ana, Chiquitos, Bolívia), òpera sacra
  • Domenico Zipoli, Martin Schmid: San Ignacio de Loyola (ca. 1755?; representada el 1762, mitjans, Misión de Santa Ana, Chiquitos, Bolívia; Bonaventura Castells i un altre), òpera sacra de cambra
  • Antoni Massana i Bertran Ideando una forja de hombres (1941; Joaquim Vila), quadre melodramàtic
  • Virgil Thomson: Four saints in three acts (1928, est. 1934, Gertrude Stein)
  • Tomás Aragüés: Ignatius (2012, est. 2016; Pilar González de Gregorio)

Sant Francesc Xavier, jesuïta i missioner en Àsia

  • Giovanni Girolamo Kapsberger: Apotheosis sive Consecratio SS Ignatii et Francisci Xaverii (1622, 14?-3, Collegio romano, Roma; Orazio Grassi)
  • San Francisco Javier (ca. 1740, Misión de Santa Ana, Chiquitos, Bolívia), òpera sacra
  • Domenico Zipoli, Martin Schmid: San Ignacio de Loyola (ca. 1740; representada el 1762, mitjans, Misión de Santa Ana, Chiquitos, Bolívia; Bonaventura Castells i un altre), òpera sacra de cambra
  • Tomás Aragüés: Ignatius (2012, est. 2016; Pilar González de Gregorio)

Santa Teresa de Jesús, religiosa i mística espanyola

Rei Enric II de Navarra

Portugal[modifica]

Vasco da Gama, explorador portuguès

Caterina d'Habsburg, reina consort, esposa de Joan III de Portugal

Rei Manuel I de Portugal
Beatriu de Portugal i d'Aragó, princesa portuguesa
Gil Vicente, poeta portuguès
Bernardim de Ribeiro, escriptor portuguès

Afonso de Albuquerque, explorador portuguès

Tristão da Cunha, explorador, primer virrei de l'Índia

  • Louis Spohr: Jessonda (1823, 28-7, Hoftheater, Kassel; Eduard Heinrich Gehe)[17]

Fernão de Magalhães, navegant i explorador portuguès

  • Lleonard Balada: La muerte de Colón (1996, est. 2005, 15-1, Carnegie Music Hall, Pittsburgh ; L. Balada)

Elionor d'Habsburg, reina consort de Portugal i França

  • Reinhard Keiser: Die Oesterreichische Großmuth, oder Carolus V. (1714)
  • Ernst Krenek: Karl V (1938, 22-6, Neues Deutsches Theater, Praga; E. Krenek), Bühnenwerk mit Musik

D. João de Mascarenhas, militar portuguès, defensor de Diu

Conquesta i colonització d'Amèrica[modifica]

Amerigo Vespucci, cartògraf italià

  • Lleonard Balada: La muerte de Colón (1996, est. 2005, 15-1, Carnegie Music Hall, Pittsburgh ; L. Balada)

Pachacútec, sobirà inca
Ullanta, general d'Anasuyu

Túpac Yupanqui, sobirà dels inques

Atahualpa, sobirà dels inques

Francisco Pizarro, conqueridor espanyol de l'imperi inca

Diego de Almagro, explorador castellà
Bartolomé de Las Casas, eclesiàstic castellà, bisbe de Chiapas

Abayubà, cabdill dels charrúa

Juan de Garay, explorador del Paraná i Argentina

Hernando de Soto, conqueridor espanyol

Pedro de Valdivia, conqueridor de Xile
Inés Suárez, conqueridora estremenya, amant seva

  • Elio Piattelli: Inés de Suárez (estrena versió reduïda: 1941, T. Municipal, Santiago de Xile; estrena amb orquestració de Andrés Maupoint: 2010, 7-12, T. Municipal de Las Condes, Santiago de Xile; Giuseppe Guerra)[19][20]

Caupolicán i Lautaro, cabdills dels araucans

Alonso de Ercilla, militar i escriptor castellà, membre de l'expedició contra els araucans

  • José Lidón: Glaura y Cariolano (1792, 24-1, Coliseo del Príncipe, Madrid; Ignacio García Malo)

Furatena, sobirana dels musos de Colòmbia

Mèxic[modifica]

Xicotencatl, tlatoani tlaxcalteca de Tizatlan

Hernán Cortés, conqueridor espanyol

Moctezuma II Xocoyotzin, sobirà asteca

La Malinche o Doña Marina, dona tlaxcalteca, amant d'Hernán Cortés

Cacamatzin, rei asteca

Pedro de Alvarado, conquistador espanyol

Papantzin, princesa asteca, germana de Moctezuma II

  • Henry Kimball Hadley: Azora, the daughter de Montezuma (1914, estr. 1917, 26-12, The Auditorium, Chicago ; David Stevens)

Isabel Moctezuma (Teutile), filla de Moctezuma II

Canek, gran sacerdot asteca

  • Henry Kimball Hadley: Azora, the daughter de Montezuma (1914, estr. 1917, 26-12, The Auditorium, Chicago ; David Stevens)

Cuauhtémoc, rei asteca

Toangaxoan II Tzimzitxa, sobirà dels tarascos

Eréndira, princesa tarasca

Bernal Díaz del Castillo, militar i cronista espanyol

Vasco Núñez de Balboa, militar i descobridor espanyol

Vasco de Quiroga, membre de l'Audiencia Real de Mèxic i primer bisbe de Michoacán

Luis de Carvajal y de la Cueva, explorador, fundador de Monterrey
Bernardino de Sahagún, franciscà, cronista

  • Myron Fink: The Conquistador (1997, 1-3, San Diego Opera, San Diego ; Don Moreland)[26]

Manteo, cap algonquí de Roanoke (Carolina del Nord)

Estats itàlics[modifica]

Juli d'Este, fill del duc Hèrcules I d'Este

Alfons I d'Este, duc de Ferrara, espòs de Lucrècia Borja

Ludovico Ariosto, poeta
Pietro Bembo, humanista i escriptor

Julià de Mèdici, senyor de Florència i duc de Nemours

Lorenzino de Mèdici, escriptor i assassí italià

Filippo Strozzi el Jove, noble i banquer florentí
Luigia Strozzi Capponi, filla seva

Alexandre de Mèdici, duc de Florència

Cosme I de Mèdici, duc de Florència

Niccolò Machiavelli, escriptor i pensador toscà

Amerigo Vespucci, cartògraf

  • Lleonard Balada: La muerte de Colón (1996, est. 2005, 15-1, Carnegie Music Hall, Pittsburgh ; L. Balada)

Elisabet dels Baus, reina consort, esposa de Frederic I de Nàpols

Ettore Fieramosca, condottiero al regne de Nàpols

Sigismondo II de Luna, comte de Caltabellotta
Giacomo Pellotto, noble sicilià

Antoniotto II Adorno, dux de Gènova

Sampiero Corso, condottiero de Còrsega
Vannina d'Ornano, la seva esposa

Andrea Doria, dux de Gènova
Giovanni Luigi Fieschi, noble genovès

Isabella Grimaldi, princesa consort de Mònaco

  • Luca Antonio Predieri: Il trionfo di Solimano, ovvero Il trionfo maggiore è vincere se stesso (1719, Francesco Pecori)

Leonardo Loredan, dux de Venècia

Francesco Donato, dux de Venècia

Pietro Aretino, escriptor i diplomàtic venecià

Giorgione, pintor venecià

Morto da Feltre, pintor

Tiziano, pintor venecià

Roma[modifica]

Papa Alexandre VI

Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI

Cèsar Borja, fill del papa Alexandre VI

Joan Borja, duc de Gandia, fill del papa Alexandre VI

Lleó X, papa

Rafael, pintor italià

  • Pietro Raimondi: Raffaello da Urbino e la Fornarina (1838, G. Checcherini)
  • Paolo Grassi: Raffaello e la Fornarina (1886, T. Novedades, Barcelona; Olindo Guerrini (i. e. Lorenzo Stecchetti)), opereta
  • Anton Arenskij: Rafael

Andrea del Sarto, pintor italià

Climent VII, papa

Benvenuto Cellini, escultor, orfebre i artista italià

França[modifica]

Anna de Bretanya, duquessa de Bretanya

Rei Lluís XII de França

Gastó de Foix-Nemours, militar francès, virrei de Milà

Reina Maria Tudor i de York, esposa seva
Lluís I d'Orléans, duc de Longueville

Rei Francesc I de França

  • Reinhard Keiser: Die Oesterreichische Großmuth, oder Carolus V. (1714)
  • Rodolphe Kreutzer: François I, ou La fête mysterieuse (1801, 14-3, Opéra-comique, París; Charles-Augustin Bassompierre,

A. de Chazet)

  • Joseph Weigl: Franziska von Foix (1812, Ignaz Franz Castelli)
  • Adolphe Adam: The Dark Diamond (1832, 5-11, Covent Garden, Londres; Thomas Wade)
  • Edward Loder: Francis the First (1838)
  • Carl Gottlieb Reissiger: Adèle de Foix (1841, Karl Ludwig Blum)
  • Camille Saint-Saëns: Ascanio (1890, 21-3; Académie nationale de musique, París; Louis Gallet)
  • Ernst Krenek: Karl V (com a Franz I) (1938, 22-6, Neues Deutsches Theater, Praga; E. Krenek), Bühnenwerk mit Musik

Elionor d'Habsburg, esposa seva, vídua de Manuel I de Portugal

  • Reinhard Keiser: Die Oesterreichische Großmuth, oder Carolus V. (1714)
  • Giovanni Pacini: La gelosia corretta (1826, 27-3, T. alla Scala, Milà; Luigi Romanelli)
  • Ernst Krenek: Karl V (1938, 22-6, Neues Deutsches Theater, Praga; E. Krenek), Bühnenwerk mit Musik

Francesca de Foix, noble, amant de Francesc I

Margarida d'Angulema, duquessa d'Alençon i reina consort de Navarra

Francesc de Guisa, noble francès

Guillaume Gouffier de Bonnivet, general francès

Conestable Carles III de Borbó, noble francès

Carlota d'Orleans, duquessa de Nemours

Pierre Gringoire, poeta francès

Clément Marot, poeta

François Rabelais, metge i escriptor

Jean Cousin el Vell, pintor renaixentista

Pierre Terrail de Bayard, militar

Rei Enric II de França

Caterina de Mèdici, esposa d'Enric II

Caterina de Mèdici, esposa d'Enric II
Jaume de Savoia-Nemours, duc de Nemours

Illes Britàniques[modifica]

Maria Tudor i de York, filla d'Enric VII d'Anglaterra, reina consort de França

Rei Jaume V d'Escòcia

Anglaterra[modifica]

Regnat d'Enric VIII[modifica]

Rei Enric VIII d'Anglaterra

  • Pietro Jacopo Bacci: Il Tomaso Moro: gran cancelliere dell'Inghilterra (1705, Oratorio di S. Filippo Neri, Perugia ; anònim), "melodramma"[32]
  • Adolphe Adam, Casimir Gide: Les trois Catherine: scènes historiques du règne de Henri VIII (1830, 18-11, T. des Nouveautés, París; Guillaume Edouard Monnais, Paul Duport), "opéra-comique"[33]
  • Gaetano Donizetti: Anna Bolena (1830, 26-12, T. Carcano, Milà; Felice Romani),[34] com a Enrico
  • Errico Petrella: Caterina Howard (1866, G. Cencetti)
  • Camille Saint-Saëns: Henri VIII (1883, 5-3; Opéra, París; Pierre Léonce Détroyat i Paul Armand Silvestre)
  • Anthony Collins: Catherine Parr (1930, 10-12, Royal College of Music, Londres; A. Collins, a partir de Maurice Baring)
  • Jeremy Beck: Anne Boleyn (1984, 27-1, Manes College of Music, Nova York; J. Beck), òpera de cambra en un acte[35]
  • Sir Peter Maxwell Davies: Taverner (no surt identificat amb el nom)

Maria Tudor i de York, germana d'Enric VIII, esposa de Lluís XII de França

Thomas Wolsey, cardenal anglès

Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury

Thomas Howard , 3r duc de Norfolk, polític anglès, oncle de dues de les esposes d'Enric VIII

  • Adolphe Adam, Casimir Gide: Les trois Catherine: scènes historiques du règne de Henri VIII (1830, 18-11, T. des Nouveautés, París; Guillaume Edouard Monnais, Paul Duport), "opéra-comique"[33]
  • Camille Saint-Saëns: Henri VIII (1883, 5-3; Opéra, París; Pierre Léonce Détroyat i Paul Armand Silvestre)
  • Wolfgang Fortner: Elisabeth Tudor (1972)

Henry Howard , comte de Surrey, noble anglès, poeta

  • Camille Saint-Saëns: Henri VIII (1883, 5-3; Opéra, París; Pierre Léonce Détroyat i Paul Armand Silvestre)

Henry Percy , 6è comte de Northumberland

Caterina d'Aragó, primera esposa d'Enric VIII d'Anglaterra

  • Pietro Jacopo Bacci: Il Tomaso Moro: gran cancelliere dell'Inghilterra (1705, Oratorio di S. Filippo Neri, Perugia ; anònim), "melodramma"[32]
  • Adolphe Adam, Casimir Gide: Les trois Catherine: scènes historiques du règne de Henri VIII (1830, 18-11, T. des Nouveautés, París; Guillaume Edouard Monnais, Paul Duport), "opéra-comique"[33]
  • Camille Saint-Saëns: Henri VIII (1883, 5-3; Opéra, París; Pierre Léonce Détroyat i Paul Armand Silvestre)
  • Carl Pflueger: 1492, "operatic extravaganza" (1893, 5-15, Palmer's T., Nova York ; R. A. Barnet), com a Infanta Catalina, paper parlat

Thomas More, canceller d'Anglaterra, màrtir i sant

  • Pietro Jacopo Bacci: Il Tomaso Moro: gran cancelliere dell'Inghilterra (1705, Oratorio di S. Filippo Neri, Perugia ; anònim), "melodramma"[32]
  • Adolphe Adam, Casimir Gide: Les trois Catherine: scènes historiques du règne de Henri VIII (1830, 18-11, T. des Nouveautés, París; Guillaume Edouard Monnais, Paul Duport), "opéra-comique"[33]
  • Oswald Jaeggi: Thomas Morus (1961)

Lorenzo Campeggi, cardenal protector d'Anglaterra

  • Camille Saint-Saëns: Henri VIII (1883, 5-3; Opéra, París; Pierre Léonce Détroyat i Paul Armand Silvestre)

Reina Anna Bolena, segona consort d'Enric VIII d'Anglaterra

George Boleyn, Viscount Rochford, germà d'Anna Bolena

George Talbot, sisè comte de Shrewsbury, cortesà anglès

Mark Smeaton, cortesà anglès

Reina Jane Seymour, tercera consort d'Enric VIII d'Anglaterra

Reina Catherine Howard, cinquena consort d'Enric VIII d'Anglaterra

Catherine Parr, sisena esposa d'Enric VIII

  • Adolphe Adam, Casimir Gide: Les trois Catherine: scènes historiques du règne de Henri VIII (1830, 18-11, T. des Nouveautés, París; Guillaume Edouard Monnais, Paul Duport), "opéra-comique"[33]
  • Anthony Collins: Catherine Parr (1930, 10-12, Royal College of Music, Londres; A. Collins, a partir de Maurice Baring)

John Dudley, duc de Northumberland

Lady Jane Grey, reina d'Anglaterra

Guildford Dudley, espòs de Jane Grey

  • Nicola Vaccai: Giovanna Gray (1836, 23-2, T. alla Scala, Milà; Carlo Pepoli)

Enric Grey, pare de Jane Grey

John Taverner, compositor anglès

Sacre Imperi[modifica]

Johann Georg Faust, alquimista i mag alemany, origen de la llegenda de Faust

Paracels, metge i alquimista alemany

Emperador Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maria de Borgonya, duquessa de Borgonya, esposa seva
Blanca Maria Sforza, princessa de Milà, segona esposa de l'emperador Maximilià I

  • Beomseok Yi: Maximilian (2019, 3-1, Tiroler Festspiele, Erl ; Robert Prossen)

Götz von Berlichingen Mà de Ferro, militar mercenari de Francònia

Hans Kohlhase, mercader alemany, iniciador d'una revolta

Pagesos de la Revolta dels camperols de Saxònia en 1525

Erasme de Rotterdam, humanista neerlandès

Martí Luter, teòleg i reformador alemany

  • Ernst Krenek: Karl V (1938, 22-6, Neues Deutsches Theater, Praga; E. Krenek), Bühnenwerk mit Musik
  • Kari Tikka: Luther (2000, Kari Tikka, Jussi Tapola)
  • Peter Aderhold: Luther (2003, 14-9, Theater, Erfurt; Egon Aderhold)
  • Mihai Valcu: Katharina von Bora (2015, 7-11, Will W. Orr Auditorium at Westminster College in New Wilmington, Pennsylvania ; Bill Zeiger)[40]

Katharina von Bora, esposa seva

  • Kari Tikka: Luther (2000, Kari Tikka, Jussi Tapola)
  • Peter Aderhold: Luther (2003, 14-9, Theater, Erfurt; Egon Aderhold)
  • Mihai Valcu: Katharina von Bora (2015, 7-11, Will W. Orr Auditorium at Westminster College in New Wilmington, Pennsylvania ; Bill Zeiger)[40]

Maurici, elector de Saxònia

  • Ernst Krenek: Karl V (1938, 22-6, Neues Deutsches Theater, Praga; E. Krenek), Bühnenwerk mit Musik

Elector Joan Frederic I de Saxònia

  • Paul von Klenau: Michael Kolhaas (1933)
  • Mihai Valcu: Katharina von Bora (2015, 7-11, Will W. Orr Auditorium at Westminster College in New Wilmington, Pennsylvania ; Bill Zeiger)[40]

Elector Joaquim II de Brandenburg

Heinrich Cornelius Agrippa, alquimista i autor alemany

Albert de Magúncia, elector i arquebisbe de Magúncia

Duc Ulric I de Württemberg

Lorenz Truchsess von Pommersfelden

Georg von Frundsberg, cavaller alemany

  • Ernst Krenek: Karl V (1938, 22-6, Neues Deutsches Theater, Praga; E. Krenek), Bühnenwerk mit Musik

Miguel Servet, teòleg i científic aragonès
Jean Cauvin, reformador religiós suís
Guilhem Farel, reformador francès
Sébastien Castellion, reformador protestant francès

Thomas Müntzer, líder polític i reformador anabaptista alemany
Elector Joan de Saxònia, duc de Saxònia-Wittenberg
Landgravi Felip I de Hesse

Wolfgang Capito, reformador religiós alemany

Philipp Melanchton, reformista alemany

  • Mihai Valcu: Katharina von Bora (2015, 7-11, Will W. Orr Auditorium at Westminster College in New Wilmington, Pennsylvania ; Bill Zeiger)

Jan Matthys, reformador anabaptista de Münster
Franz von Waldeck, príncep bisbe de Münster

  • Alexander Goehr: Behold the Sun (1985, 19-4, Duisburg, Deutsche Oper am Rhein; John McGrath, A. Goehr)[41]

Hieronymus Baumgartner, burgmestre de Nuremberg, seguidor de la Reforma
Kaspar Glatz, teòleg
Andreas Bodenstein, teòleg

Sylvester von Schaumberg

Matthias Grünewald, pintor renaixentista alemany

Albert Dürer, pintor alemany

Lucas Cranach, pintor alemany

  • Peter Aderhold: Luther (2003, 14-9, Theater, Erfurt; Egon Aderhold)
  • Mihai Valcu: Katharina von Bora (2015, 7-11, Will W. Orr Auditorium at Westminster College in New Wilmington, Pennsylvania ; Bill Zeiger)[40]

Tilman Riemenschneider, escultor alemany
Konrad von Thüngen, príncep-bisbe de Würzburg

Països Baixos i Flandes[modifica]

Maria de Borgonya, duquessa de Borgonya, esposa de l'emperador Maximilià I

  • Beomseok Yi: Maximilian (2019, 3-1, Tiroler Festspiele, Erl ; Robert Prossen)

Germana Berta Jacobs, eremita i mística neerlandesa

Erasme de Rotterdam, humanista neerlandès

Joan de Leiden, reformador anabaptista neerlandès
Divara, esposa seva
Jan Matthys, anabaptista

Escandinàvia[modifica]

Rei Cristià II de Dinamarca, Noruega i Suècia

Gustav Trolle, arquebisbe d'Uppsala

Erik Johansson Vasa, noble suec pare de Gustau I Vasa
Sten Sture el Jove, regent de Suècia

Søren Norby, militar danès
Kristina Gyllenstierna, regent de Suècia
Cecilia Månsdotter, mare de Gustau I de Suècia
Margareta Eriksdotter Vasa, germana de Gustau I de Suècia

Rei Gustau I de Suècia

Estats eslaus[modifica]

Rei Segimon I de Polònia, el Vell

Bona Sforza, reina consort de Polònia

Nicolau Copèrnic, científic polonès

  • Claude Vivier: Kopernikus, rituel de mort (1908, 8-5, Monument-national, Montreal, Canadà ; C. Vivier)
  • Jan Frank Fischer: Copernicus (1983)
  • Oliver Korte: Copernicus (2015, 3-10, Festspielhaus Hellerau; O. Korte), "opera spaziale"

Šebestián de Veitmile, governador militar de Praga

Nikola Šubić Zrinjski, noble croat
Gašpar Alapić, noble croat

  • Ivan Zajc: Nikola Šubić Zrinjski (1876, 4-11, Narodnom kazalištu, Zagreb ; Hugo Badalić)[44]

Frantsisk Skarina, humanista belarús

Xipre[modifica]

Cristoforo Moro, lloctinent venecià de Xipre, que inspirà la figura d'Otello

Caterina Cornaro, consort de Jaume II de Xipre
Rei Jaume II de Xipre "el Bastard de Lusignan"

Giorgio Cornaro, noble italià, pare de Caterina Cornaro

Malta[modifica]

Caterina Desguanez, noble maltesa

  • Carmelo Pace: Caterina Desguanez (1965, Ġuże' Muscat Azzopardi)

Àfrica[modifica]

Muhammad ibn Ali Idrisi-Joutei, soldà de Fès (Marroc)

  • Giovanni Pacini: Il rinnegato portoghese (1831, no estrenada; Luigi Romanelli), com a "Muley-Ismaele, imp. di Marocco"[47]

Àsia[modifica]

Imperi Otomà[modifica]

Selim I, soldà otomà
Ayse Hafsa Sultan, esposa seva

  • Tevfik Akbaşlı: Muhteşem Süleyman (2013, 15-1, Devlet opera be baleti genel müdürlügü, Esmirna, Turquia; Işık Noyan)

Solimà el Magnífic, soldà otomà

Şehzade Mustafa Muhlisi i Cihangir, prínceps otomans, fills seus

Roxelana, esposa de Solimà

Damat Rüstem Paixà gran visir

Parlagi Ibrahim Paixà, visir de Solimà I

  • Tevfik Akbaşlı: Muhteşem Süleyman (2013, 15-1, Devlet opera be baleti genel müdürlügü, Esmirna, Turquia; Işık Noyan)

Pèrsia[modifica]

Ismaïl I de Pèrsia, xa
Xaïkh Haydar, xeikh

Tahmasp I, xa de Pèrsia

Una princesa persa, filla de Tahmasp I

1551-1600[modifica]

Estats hispànics[modifica]

Regnat de Felip II[modifica]

Rei Felip II d'Espanya

  • Prosper-Didier Deshayes: Don Carlos (1800, Opéra-comique, París ; F. P. A. Léger, A. P. Dutrembaly)
  • Isaac Nathan: Don John de Austria (1847, 3-5, Royal Victoria Theatre, Sydney, Austràlia ; Jacob Levi Montefiore), com a Count de Santa Fiore, "ballad opera"
  • Antonio Buzzolla: Elisabetta di Valois (1850, 16-2, T. La Fenice, Venècia ; Francesco Maria Piave)[48]
  • Serafino Amedeo de Ferrari: Don Carlo (1854, 11-2, T. Carlo Felice, Gènova ; Giovanni Pennacchi),[11] revisada com a:
  • Serafino Amedeo de Ferrari: Filippo II (1856, Carnestoltes, T. Carlo Felice, Gènova ; Raffaele Berninzone)[49]
  • Josep Frexas: La figlia del deserto (1854, 16-2, Gran Teatre del Liceu, Barcelona ; Josep Frexas)[10]
  • Tommaso Benvenuti: La stella di Toledo (1864, primavera, T. Carlo Felice, Gènova ; Antonio Ghislanzoni)[4]
  • Giuseppe Verdi: Don Carlos (1867, 11-3, Opéra, París ; Joseph Méry i Camille du Locle)[5]
  • Filippo Marchetti: Giovanni d'Austria (1880, 11-3, T. Reggio, Torí ; Carlo de D’Ormeville)[42]
  • Cesare Dall'Olio: Don Riego (1880, 29-11, T. Argentina, Roma ; Antonio Ghislanzoni)[50]
  • Tomás Bretón: Los amores de un príncipe (1881, 18-3, T. Apolo, Madrid ; José Sala Julien y Ramiro Siguert), sarsuela en tres actes[51]
  • Benjamin Godard: Pedro de Zalaméa (1884, 31-1, T. Royale, Anvers ; Léonce Détroyat, Paul Armand Silvestre), òpera en 4 actes[52]
  • Arthur Piechler: Pedro Crespo, oder Der Richter von Zalamea (1944), òpera popular
  • Henri Collet: El alcalde de Zalamea (1946)
  • Luigi Dallapiccola: Il prigioniero (1950, L. Dallapicola): la mare té visió del rei, que hi pot aparèixer
  • Marvin David Levy: Escorial (1958, com a The King)
  • Vladimir Alesksandrovič Kobekin: Šut i korol (“Foll i rei”) (1989) (personificació en el personatge del rei)
  • Mario Perusso: Escorial (1989, com a El Rey)
  • Nikolaj Karetnikov: Til' Ulenšpigel (1993)

Isabel de Valois, esposa de Felip II d'Espanya, filla d'Enric II de França i Caterina de' Medici

  • Prosper-Didier Deshayes: Don Carlos (1800, Opéra-comique, París ; F. P. A. Léger, A. P. Dutrembaly)
  • Antonio Buzzolla: Elisabetta di Valois (1850, 16-2, T. La Fenice, Venècia ; Francesco Maria Piave)[48]
  • Josep Frexas: La figlia del deserto (1854, 16-2, Gran Teatre del Liceu, Barcelona ; Josep Frexas)[10]
  • Serafino Amedeo de Ferrari: Don Carlo (1854, 11-2, T. Carlo Felice, Gènova ; Giovanni Pennacchi),[11] revisada com a:
  • Serafino Amedeo de Ferrari: Filippo II (1856, Carnestoltes, T. Carlo Felice, Gènova ; Raffaele Berninzone)[49]
  • Giuseppe Verdi: Don Carlos (1867, 11-3, Opéra, París ; Joseph Méry i Camille du Locle)[5]
  • Tomás Bretón: Los amores de un príncipe (1881, 18-3, T. Apolo, Madrid ; José Sala Julien y Ramiro Siguert), sarsuela en tres actes[51]
  • Nikolaj Karetnikov: Til' Ulenšpigel (1993, paper parlat)

Don Joan d'Habsburg i Blomberg, fill bastard de Carles I d'Espanya

  • Isaac Nathan: Don John de Austria (1847, 3-5, Royal Victoria Theatre, Sydney, Austràlia ; Jacob Levi Montefiore), "ballad opera"
  • Tommaso Benvenuti: La stella di Toledo (1864, primavera, T. Carlo Felice, Gènova ; Antonio Ghislanzoni)[4]
  • Filippo Marchetti: Giovanni d'Austria (1880, 11-3, T. Reggio, Torí ; Carlo de D’Ormeville)[42]
  • Tomás Bretón: Los amores de un príncipe (1881, 18-3, T. Apolo, Madrid ; José Sala Julien y Ramiro Siguert), sarsuela en tres actes[51]
  • Ruperto Chapí: Don Juan de Austria, "drama lírico legendario" en 3 actes (1902, 20-12, T. Lírico, Madrid; José Jurado de la Parra, Carlos Servert)[6]

Carles, príncep d'Astúries, fill de Felip II d'Espanya

  • Prosper-Didier Deshayes: Don Carlos (1800, Opéra-comique, París ; F. P. A. Léger, A. P. Dutrembaly)
  • Pasquale Bona: Don Carlo (1847; Giorgio Giachetti)
  • Antonio Buzzolla: Elisabetta di Valois (1850, 16-2, T. La Fenice, Venècia ; Francesco Maria Piave)[48]
  • Serafino Amedeo de Ferrari: Don Carlo (1854, 11-2, T. Carlo Felice, Gènova ; Giovanni Pennacchi),[11] revisada com a:
  • Serafino Amedeo de Ferrari: Filippo II (1856, Carnestoltes, T. Carlo Felice, Gènova ; Raffaele Berninzone)[49]
  • Giuseppe Verdi: Don Carlos (1867, 11-3, Opéra, París ; Joseph Méry i Camille du Locle)[5]
  • Cesare Dall'Olio: Don Riego (1880, 29-11, T. Argentina, Roma ; Antonio Ghislanzoni)[50]
  • Tomás Bretón: Los amores de un príncipe (1881, 18-3, T. Apolo, Madrid ; José Sala Julien y Ramiro Siguert), sarsuela en tres actes[51]

Ferran d'Habsburg, fill de Felip II

  • Josep Frexas: La figlia del deserto (1854, 16-2, Gran Teatre del Liceu, Barcelona ; Josep Frexas)[10]

Margarida de Parma, filla de Carles I, governadora dels Països Baixos

  • Giovanni Pacini: Il duca d'Alba (1842, 26-2, T. La Fenice, Venècia; Giovanni Peruzzini, Francesco Maria Piave)[9]
  • Gaston Salvayre: Egmont (1886, Albert Wolff, Albert Millaud)
  • Christian Jost: Egmont (2020, 17-2, Theater am der Wien, Viena; Christoph Klimke)[53]

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, 3r duc d'Alba, militar espanyol, governador dels Països Baixos

Infanta Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II, governadora dels Països Baixos

Diego de Espinosa, bisbe i Inquisidor General de 1567 a 1572

Rui Gómez de Silva, príncep d'Éboli, noble portuguès i cortesà de Felip II

  • Alberto Mazzucato: Hernani (1843)
  • Giuseppe Verdi: Ernani (1844)
  • Isaac Nathan: Don John de Austria (1847, 3-5, Royal Victoria Theatre, Sydney, Austràlia ; Jacob Levi Montefiore), "ballad opera"; paper parlat
  • Serafino Amedeo de Ferrari: Filippo II (1856, Carnestoltes, T. Carlo Felice, Gènova ; Raffaele Berninzone)[49]
  • Tommaso Benvenuti: La stella di Toledo (1864, primavera, T. Carlo Felice, Gènova ; Antonio Ghislanzoni)[4]

Ana de Mendoza de la Cerda, princesa d'Éboli, aristòcrata espanyola

Francisco de Rojas Enríquez, 3r Marqués de Poza, noble

  • Antonio Buzzolla: Elisabetta di Valois (1850, 16-2, T. La Fenice, Venècia ; Francesco Maria Piave)[48]
  • Serafino Amedeo de Ferrari: Don Carlo (1854, 11-2, T. Carlo Felice, Gènova ; Giovanni Pennacchi)[11]
  • Josep Frexas: La figlia del deserto (1854, 16-2, Gran Teatre del Liceu, Barcelona ; Josep Frexas)[10]
  • Giuseppe Verdi: Don Carlos (1867, 11-3, Opéra, París ; Joseph Méry i Camille du Locle),[5] com a Rodrigo, Marchese di Posa
  • Tomás Bretón: Los amores de un príncipe (1881, 18-3, T. Apolo, Madrid ; José Sala Julien y Ramiro Siguert), sarsuela en tres actes,[51] com a Marqués de Poza

Fernando de Válor y Córdoba, noble morisc, proclamat rei de les Alpujarras

Miguel de Cervantes, escriptor espanyol

Lope de Figueroa, militar andalús, comanador

Juan Gil, frare trinitari que rescatà Cervantes a Argel

Domenikos Theokotopulos, El Greco, pintor i escultor cretenc establert a Toledo

Portugal[modifica]

Luís de Camões, poeta portuguès

Caterina Ataide, dama, inspiradora de Camões

Rei Sebastià I de Portugal

Antoni I de Portugal, prior de Crato, rei derrocat

  • Pere Miquel Marquès: Camoens (1879, 24-2, T. de Jovellanos, Madrid ; Marcos Zapata),[59] sarsuela: "drama lírico en un acto"

Enric I de Portugal, regent i rei

Caterina de Portugal i de Bragança, infanta de Portugal, pretendent al tron

Pedro Fernández de Quirós, mariner, descobridor d'Austràlia

António de Mariz, noble portuguès, fundador de Rio de Janeiro

Estats itàlics[modifica]

Bianca Maria Scapardone, comtessa de Challant, noble de Milà

Duc Alexandre I de Parma Farnese

  • Kees Olthuis: François Guyon (1996), com a Hertog van Parma

Alfons II d'Este , duc de Ferrara
Elionor d'Este, germana seva

Cornelio Bentivoglio, general del duc de Ferrara

Santa Maria Magdalena de Pazzi, religiosa mística italiana

  • Salvatore Sciarrino: Infinito nero (1998, 25-4, Wittener Festspiele, Witten; Sciarrino sobre textos de Maria Magdalena de Pazzi), "Estasi in un atto per voce e otto strumenti"

Torquato Tasso, poeta italià

Gian Battista Guarini, poeta italià de Ferrara

  • Tomás Bretón: Corona contra corona (1879, 5-11, T. de la Zarzuela, Madrid ; Calisto Navarro)[62]

Vicenç Gonzaga, duc de Màntua

Matteo Ricci, jesuïta, missioner en la Xina

Cosme I de Mèdici, duc de Florència

Garcia de Mèdici
Dídac de Mèdici, fills de Cosme I

Isabella de Mèdici, noble florentina, i el seu espòs Paolo Giordano

Pere de Mèdici, noble toscà, fill de Cosme I

Elionor de Toledo, esposa seva

Gran Duc Francesc I de Toscana
Bianca Cappello, amant seva

Pier Francesco Orsini Vicino, condottiero italià

Carlo Gesualdo, noble i compositor italià

Elionor d'Este, filla d'Alfons d'Este, esposa de Gesualdo

Cesare Lanza, comte de Mussomeli'
Laura Lanza di Trabia, baronessa de Carini
Vincenzo La Grua-Talamanca, baró de Carini, nobles sicilians protagonistes d'un crim d'honor
Ludovico Vernagallo, amant de la baronessa

Alvise Mocenigo, dux de Venècia

  • José Rogel: Francifredo, dux de Venecia (1867, 25-1, T. Variedades, Madrid ; Mariano Pina),[64] sarsuela

Tiziano, pintor venecià

Alvise I Mocenigo, dux de Venècia

  • José Rogel: Francifredo, dux de Venecia (1867, sarsuela; com El dux)

Roma[modifica]

Pius IV, papa

Giovanni Pierluigi da Palestrina, músic italià

Benvenuto Cellini, escultor, orfebre i artista italià

Beatrice Cenci, noble italiana, protagonista d'un judici per assassinat

  • Ludomir Różycki: Beatrix Cenci (1927, L. Różycki)
  • Filip Lazăr: Les images de Béatrice (1928)
  • Guido Pannain: Beatrice Cenci (1942)
  • Berthold Goldschmidt: Beatrice Cenci (estrena parcial: 1952, Londres, BBC; estrena: 1994, 30-8, Berlín; Martin Esslin)
  • Havergal Brian: The Cenci (1951-52)
  • Alberto Ginastera: Beatrix Cenci (1971)
  • Robert Di Domenica: Beatrice Cenci (1993; R. Di Domenica)
  • James Rolfe: Beatrice Chancy (primer acte: 1996, 7-6, Canadian Opera Company, Toronto; completa: 1998, 18-6, Music Gallery, Toronto; George Elliott Clarke)
  • Giorgio Battistelli: The Cenci (1997, 11-7, Almeida Theatre, Londres ; teatro di musica da Antonin Artaud, text de G. Battistelli a partir de la traducció anglesa de David Parry)[65]
  • Alessandro Londei e Brunella Caronti: Beatrice Cenci (2006)
  • James Rolfe: Beatrice Chancy

Abdisho IV Maron, patriarca de l'Església Catòlica Caldea
Sant Carlo Borromeo, cardenal italià

Climent VIII, papa

Papa Pau V

Caravaggio, pintor

  • Suzanne Giraud: Caravaggio (2012, S. Giraud i Dominique Fernandez)
  • Lucio Gregoretti: Il colore del sole (2017, Teatro G. B. Pergolesi, Jesi; L. Gregoretti)

França[modifica]

Caterina de Mèdici, reina consort, esposa d'Enric II de França

  • Georges Onslow: Le duc de Guise, ou Les États de Blois (1837, 8-9, Opéra-comique, París; François-Antoine-Eugène de Planard, Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges)
  • Friedrich von Flotow: Le Comte de Saint-Mégrin (La duchesse de Guise) (1838, François de la Bouillerie, Charles de la Bouillerie)
  • Paolo Serrao: La duchessa di Guisa (1865, F. M. Piave)

Isabel de Valois, filla d'Enric II de França i Caterina de' Medici, esposa de Felip II d'Espanya

Rei Enric III de França o Enric de Valois, rei de Polònia i gran duc de Lituània

Duc Enric I de Guisa
Caterina de Clèves, esposa seva

Louis de Bussy d'Amboise, noble francès
Charles de Chambe, comte de Montsoreau
Françoise de Maridor, dama de Montsoreau
Enric Hèrcules, duc d'Anjou
Duc Carles de Mayenne
François d'Espinay de Saint-Luc, noble francès

Anne de Montmorency, conestable de França

Paul de Stuer, sieur de Saint-Mégrin, noble francès, amant de Caterina de Cleves

Cosimo Ruggieri, astròleg italià, espia al servei de França

Petrus Gonsalvus, cortesà d'Enric III, en qui s'inspirà en part el relat de La bella i la bèstia
Catherine Raffelin, esposa seva

  • André Grétry: Zémire et Azor (1771, 9-11, palau de Fontainebleau ; Jean-François Marmontel), "opéra-ballet"
  • Louis Spohr: Zemire und Azor (1819, 4-4, Oper, Frankfurt; Johann Jakob Ihlée, a partir de Jean-François Marmontel)
  • Philip Glass: La belle et la bête, òpera per a pel·lícula (1994, 4-6, T. de la Maestranza, Sevilla ; P. Glass, a partir de J. Cocteau)

Rei Enric IV de França

Charlotte de Sauve, noble cortesana, amant d'Enric IV

  • Georges Onslow: Le duc de Guise, ou Les États de Blois (1837, 8-9, Opéra-comique, París; François-Antoine-Eugène de Planard, Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges)

Gabrielle d'Estrées, amant d'Enric IV

  • Étienne-Nicolas Méhul: Gabrielle d'Estrées, ou Les amours d'Henri IV (1806, 28-6, T. Feydeau, París; Claude Godard d'Aucort de Saint-Just)

Margarida de Valois, consort d'Enric IV de França i III de Navarra

Maximilien de Béthune, duc de Sully

Agrippa d'Aubigné, escriptor francès

  • Heinrich Marschner: Heinrich IV. und D'Aubigné (1820, 19-7, Hoftheater, Dresden; August Gottlieb Hornbostel)

Charles de Gontaut, duc de Biron, noble francès
Carles de Mayenne, noble

  • Nicolas Nabokov: Love's labour's lost (1973); els personatges Dumaine i Berowne s'hi basen lliurement

Illes Britàniques[modifica]

Thomas Arden, alcalde de Faversham
Alice Arden, esposa i assassina seva

  • Alexander Goehr: Arden must die (1967, 5-3, Staatsoper, Hamburg; Erich Fried)

Maria I d'Escòcia, reina

Matthew Stewart, quart comte de Lennox
George Douglas, noble escocès

Henry Stuart, Lord Darnley, noble escocès, marit de Maria I d'Escòcia

  • Ruperto Chapí: Mujer y reina (1895, 12-1, T. de la Zarzuela, Madrid ; Mariano Pina), sarsuela melodramàtica[71]

David Riccio, favorit de Maria I

James Stewart, 1r comte de Moray, regent d'Escòcia

James Hamilton, duc de Châtellerault

Anglaterra[modifica]

Reina Maria I d'Anglaterra

Regnat d'Elisabet I[modifica]

William Shakespeare, escriptor anglès

Edmund Spenser, poeta anglès

  • Virgil Thomson: Lord Byron (1972, 20-4, Nova York, Juilliard School; revisió: 1985, 7-12, N. York, NY Repertory Theater; Jack Larson)[73]
  • John Harle: Angel magick (1998, 5, Salisbury; David Pountney)

Philip Sidney, escriptor anglès

  • John Harle: Angel magick (1998, 5, Salisbury; David Pountney)

John Wilbye, compositor anglès

  • Inglis Gundry: Avon, or The household musician (1949, 11-4, Londres, The Scala Theatre, Exploratory Society; I. Gundry),[74] com a John Hailey, personatge inspirat en la història real de Wilbye

John Dee, científic, conseller de la reina Edward Kelley, ocultista i alquimista

  • John Harle: Angel magick (1998, 5, Salisbury; David Pountney)
  • Damon Albarn: Dr. Dee: an English opera (2011, 1-7, Palace Theatre, Manchester ; Rufus Norris, A. Moore)[75]

Reina Elisabet I d'Anglaterra

Thomas Howard, 4t duc de Norfolk, noble anglès

Robert Dudley , 1r comte de Leicester, cortesà anglès, favorit d'Elisabet I

Amy Robsart, esposa de Robert Dudley (1823, 25-1, Opéra-Comique, Salle Feydeau, París; Eugène Scribe, Mélésville)[78]

Robert Cecil, 1r comte de Salisbury, ministre d'Elisabet I

Sir Walter Raleigh, cortesà i explorador anglès

Elizabeth Raleigh, esposa de Sir Walter Raleigh

  • Edward German: Merrie England (1902, 2-4, Savoy Theatre, Londres ; Basil Hood), opereta[81] (com a Bessie Throckmorton)

Charles Howard , primer comte de Nottingham, almirall i estadista anglès

Robert Devereux , segon comte d'Essex, cortesà i favorit reial

Francis Walsingham, noble, secretari de la reina

  • Damon Albarn: Dr. Dee: an English opera (2011, Rufus Norris, A. Moore)

Frances Walsingham, germana seva, comtessa d'Essex

Sir Francis Drake, aventurer anglès, pirata i polític

William Cecil , primer Baron Burghley, estadista anglès, conseller reial

Penelope Rich , Lady Rich, noble anglesa

Charles Blount , vuitè Baron Mountjoy, cortesà

Sir Henry Cuffe, polític anglès

Catherine Grey, noble, filla de Jane Grey

Alice Arden, dona de Faversham, assassina del seu marit Thomas Arden

Sacre Imperi[modifica]

Duc Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin
Andreas Mylius (1527–1594), polític
Joachim von Maltzan, militar

  • Friedrich von Flotow: Johann Albrecht, Herzog von Mecklenburg, després Andreas Mylius (1857, E. Hobein)

Emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Antonín Brus z Mohelnice, arquebisbe de Praga

Hans Sachs, poeta i dramaturg alemany

Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Wolf Dietrich von Raitenau, príncep-bisbe de Salzburg

Països Baixos i Flandes[modifica]

Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos

  • Giovanni Pacini: Il duca d'Alba (1842, 26-2, T. La Fenice, Venècia; Giovanni Peruzzini, Francesco Maria Piave)[9]
  • Gaston Salvayre: Egmont (1886, Albert Wolff, Albert Millaud)
  • Christian Jost: Egmont (2020, 17-2, Theater am der Wien, Viena; Christoph Klimke)[53]

Lamoral, comte d'Egmont, home d'estat flamenc

Comte Guillem I d'Orange-Nassau, governador d'Holanda i sobirà dels Països Baixos

Louise de Coligny, esposa de Guillem I d'Orange-Nassau
Balthasar Gérard, assassí de Guillem I
Alexandre I de Parma Farnese, governador dels Països Baixos

Pieter Adriaanszoon van der Werff, burgmestre de Leiden

Jan van der Does, filòleg, bibliotecari i defensor de Leiden

Francisco de Valdés, comandant de les tropes espanyoles

Willem IV van den Bergh, polític neerlandès

Pieter Brueghel el Vell, pintor flamenc

Antonis Mor, pintor flamenc

Escandinàvia i estats bàltics[modifica]

Barbara von Tisenhausen, llegendària dona estoniana

Anne Pedersdotter, dona sueca acusada de bruixeria, i
Absalon Peder Beyer, clergue, el seu marit

Jaakko Ilkka, cabdill pagès finès

Märta Erikdotter Leijonhufvud, noble sueca, i Svante Sture, espòs seu

Johannes Bureus, erudit suec

Magnus Vasa, fill seu

  • Ivar Hallström: Hertig Magnus och sjöjungfrun (El duc Magnus i la sirena) (1867, opereta)

Cecília de Suècia, filla de Gustau I

Rei Eric XIV de Suècia i
Karin Mausdotter, esposa seva

Rei Carles IX de Suècia
Daniel Hjort, oficial suec a Finlàndia

Estats eslaus[modifica]

Matija Gubec, revolucionari croat, líder d'una revolta camperola

  • Risto Savin: Matija Gubec (1936, R. Savin, Fran Roš)
  • Ivo Lhotka-Kalinski: Matija Gubec (1948)
  • Ivan Brkanovic: Hod po mukah Ambroza Matije Gupca, zvanog Beg (Calvari d'Ambroz Matija Gubec, anomenat Beg) (1974, oratori escènic)

Joan III el Terrible, voivoda de Moldàvia

Alexandru Lăpuşneanu, príncep de Moldàvia

Ioan Potcoavă, atamant moldau

Polònia[modifica]

Rei Segimon II August de Polònia

Bàrbara Radziwill, reina consort

Jan Kochanowski, poeta polonès

  • Karol Kurpiński: Jan Kochanowski w Czarnym Lesie (1817, 1-1, Teatr Warszawski, Varsòvia; Julian Ursyn Niemcewicz)[84]

Rei Enric IV de Polònia o Enric de Valois, rei de França i gran duc de Lituània

Rússia[modifica]

Tsar Ivan IV de Rússia, "el Terrible"

Marfa Sobakina, tercera esposa d'Ivan IV

Maria Nagaia, tsarina, vídua d'Ivan IV

Maljuta Skuratov, cap dels oprítxnik d'Ivan IV

Soiembika de Kazan, regent tàtara

  • Rezeda Akhijarova: Сөембикә (Soiembika) (2018, Tatar Akademia Deilet Opera hem Balet Teatri, Kazan ; Renata Kharitsa)

Imperi Otomà[modifica]

Müezzinzade Ali Paixà, almirall otomà a la batalla de Lepant

Damat Ibrahim Paixà, gran visir otomà

Xina[modifica]

Tang Xianzu, escriptor xinès

  • Liu Chenchen: A dream of fragrancy (20Un Sio San, a partir de Lawrence Lei)

Matteo Ricci, jesuïta, missioner en la Xina

Segle xvii[modifica]

Espanya[modifica]

Antonio Pimentel de Prado , ambaixador espanyol a Suècia

  • Hans Gefors: Christine (1986, Kungliga Operan, Estocolm (Suècia); Lars Forssell, Hans Gefors)

Catalina de Erauso, monja i militar basca

Miguel Mañara, aristòcrata andalús, fundador de l'Hospital de la Caridad de Sevilla

Josep de Calassanç, sacerdot aragonès, fundador de les Escoles Pies

Pere Esteve o Pere de Dènia, frare franciscà, eremita a Dènia

Rei Felip III d'Espanya

Rei Felip IV d'Espanya

Maria Anna d'Àustria, esposa de Felip IV

Gaspar de Guzmán y Pimentel, Conde-duque de Olivares, privat de Felip IV

Lope de Vega, escriptor
Tirso de Molina, escriptor
Juan Ruiz de Alarcón, dramaturg mexicà

Pedro Calderón de la Barca, escriptor

Agustín Moreto, escriptor

María Calderón La Calderona, actriu, amant de Felip IV

  • Federico Moreno Torroba: La mesonera de Tordesillas (1925, 30-10, T. de la Zarzuela, Madrid ; R. Sepúlveda, J. Manzano)

Francisco de Quevedo, escriptor castellà
Luis de Góngora y Argote, poeta andalús

Francisco de Rojas Zorrilla, dramaturg castellà
Luis Quiñones de Benavente, dramaturg

Joan Sala i Ferrer conegut com a Joan de Serrallonga, bandoler català

Diego Velázquez, pintor sevillà

  • Emilio Arrieta, José Rogel, Aceves, García, Brocca, Campo, Ruiz, M. Fernández i T. Fernández: 1864 y 1865 (1865, 30-1, T. del Circo, Madrid ; José M. Gutiérrez de Alba), "revista cómico-lírico-fantástica", paper sense lletra[95]
  • Reinhard Febel: Triptychon: Frida, Das Gespensterhaus, Raum 17 (2009, 16-5, Theater Kiel ; Tobias Ribitzki)
  • Juan José Colomer: El pintor (2018, 8-2, Teatros del Canal, Madrid; Albert Boadella)[96]

Bartolomé Esteban Murillo, pintor barroc sevillà

  • Emilio Arrieta, José Rogel, Aceves, García, Brocca, Campo, Ruiz, M. Fernández i T. Fernández: 1864 y 1865 (1865, 30-1, T. del Circo, Madrid ; José M. Gutiérrez de Alba), "revista cómico-lírico-fantástica", paper sense lletra[95]
  • Ferdinand Langer: Murillo (1887, 20-11, Grossherzoglich Badisches Hof- und Nationaltheater, Mannheim ; Elise Henle)[97]
  • Josep Soler i Sardà: Murillo (1989, estrenat: 1995, Mercat de les Flors, Barcelona ; R. M. Rilke), melodrama per actor i conjunt instrumental.

Josep de Ribera, pintor valencià establert a Nàpols

Rei Carles II d'Espanya

Reina Marianna del Palatinat-Neuburg, esposa de Carles II

Portugal[modifica]

Uriel da Costa, filòsof

Rei Joan IV de Portugal

Mariana Alcoforado, monja

  • Rui Coelho: Soror Mariana

Itàlia[modifica]

Federico Borromeo, cardenal arquebisbe de Milà
Virginia Maria de Leyva, la Monja de Monza, benedictina de Monza

  • Amilcare Ponchielli: I promessi sposi (1856, 30-8, T. della Concordia, Cremona ; revisió: 1872, 5-12, T. dal Verme, Milà ; A. Ponchielli, C. Stradivari, G. Aglio, G. Bergamaschi)

Caterina Medici di Broni, serventa milanesa, acusada de bruixeria
Lodovico Melzi, noble milanès

  • Saverio Mercadante: L'orfano di Brono, ossia Caterina dei Medici o Caterina di Brono (1870, inacabada; Salvatore Cammarano)

Urbà VIII, papa

Alexandre VII , papa

Cardenal Francesco Barberini

Roberto Bellarmino, cardenal i jesuïta

Galileo Galilei, científic italià

Germana Maria Celeste, monja italiana, filla il·legítima de Galileo Galilei

Gian Lorenzo Bernini, arquitecte, escultor i pintor italià

Artemisia Gentileschi, pintora romana
Agostino Tassi, pintor

  • Laura Elise Schwendinger: Artemisia (2019, 17-3, Trinity Wall Street NOVUS, Nova York, versió orquestral ; 2019, 1-6, Z Space, San Francisco, versió de cambra ; Ginger Strand)[99]

Cosme II de Mèdici, gran duc de Toscana

  • Michael Jarrell: Galilei (2006)
  • Laura Elise Schwendinger: Artemisia (2019, 17-3, Trinity Wall Street NOVUS, Nova York, versió orquestral ; 2019, 1-6, Z Space, San Francisco, versió de cambra ; Ginger Strand)[99]

Josep de Calassanç, sacerdot aragonès a Roma, fundador de les Escoles Pies

Concino Concini, ambaixador florentí a França
Leonora Dori Galigai, esposa seva

  • Alessandro Nini: La marescialla d'Ancre (1839, 23-7, Pàdua ; Giovanni Prati)
  • Thomas Löwe: Concino Concini (1862, 27-12, Praga; Heinrich von Levitschnigg)

Josep de Ribera, pintor valencià establert a Nàpols

Masaniello (Tommaso Aniello), pescador i líder revolucionari napolità

Rodrigo Ponce de León, duc d'Arcos, virrei de Nàpols

  • Reinhard Keiser: Masaniello furioso, oder, Die neapolitanische Fischer-Empörung (1706, Gänsemarktoper, Hamburg; Barthold Fein)
  • Michele Carafa: Masaniello, ou Le pêcheur napolitain (1827, 27-12, Opéra-comique, París; Charles-François-Jean-Baptiste Moreau, A.M. Lafortelle)[101]
  • Eduard Sobolewski: Salvator Rosa (1848)
  • Antônio Carlos Gomes: Salvator Rosa (1874)

Un dels fills del virrei Rodrigo Ponce de León

Joan Josep d'Àustria, fill de Felip IV d'Espanya, virrei de Nàpols

  • Giuseppe Pietri: Maristella (1930, Maso Salvini, Salvatore di Giacomo), com a Vicerè

Salvator Rosa, pintor napolità

Alessandro Stradella, compositor italià

  • Louis Niedermeyer: Stradella (1837, 3-3, Opéra, París; Emile Deschamps i Émilien Pacini)
  • César Franck: Stradella (1841, estr. 2012, 19-9, Opéra Royal de Wallonie, Lieja; Emile Deschamps i Émilien Pacini)
  • Friedrich von Flotow: Alessandro Stradella (1844, 30-12, Stadtsttheater, Hamburg ; F. W. Riese)
  • Adolf Müller: Alexander Stradellerl (1846, Viena; A. Lödl),[102] paròdia.
  • Adolf Schimon: Alessandro Stradella (1846, Carnestoltes, T. della Pergola, Florència; Leopoldo Cempini)[103]
  • Vincenzo Moscuzza: Stradella, trovatore del 1300 (1850, T. del Fondo, Nàpols; Federico Quercia)[104]
  • Luigi Bocaccio: Alessandro Stradella (1852, 8, T. Sociale, Pinerolo; Rinaldo Dall'Argine)
  • Giuseppe Sirico: Stradella (1863, Lugo di Romagna)

Marcantonio Trevisan, dux de Venècia

Antonio Priuli, dux de Venècia

Giovanni Gallurese, bandoler sard, alcalde de Longone

França[modifica]

Leonora Dori Galigai, confident de la reina Maria de Mèdici
Concino Concini, mariscal de França, el seu marit

Urbain Grandier, prevere francès acusat de bruixeria

Regnat de Lluís XIII[modifica]

Rei Lluís XIII de França

Anna d'Espanya, esposa seva

Charles de Batz-Castelmore, comte D'Artagnan, mosqueter francès

François Leclerc du Tremblay, "Père Joseph", conegut com a eminence grise

Marion Delorme, cortesana francesa

Ninon de L'Enclos, cortesana francesa

Marie de Rohan-Montbazon, cortesana, confident de la reina Anna d'Àustria
Claudi de Lorena, duc de Chevreuse, espòs seu
Henri de Talleyrand-Périgord, comte de Chalais, amant seu
Jean-François Paul de Gondi, cardenal de Retz

Concino Concini, ambaixador florentí, mariscal de França
Leonora Dori Galigai, esposa seva, favorita de la reina
Charles d'Albert, duc de Luynes, conestable de França

  • Alessandro Nini: La marescialla d'Ancre (1839, 23-7, Pàdua ; Giovanni Prati)

Cardenal Richelieu, primer ministre de França

Marie de Rabutin-Chantal, marquesa de Sévigné

Marie-Madeleine Pioche de La Vergne Madame de La Fayette aristòcrata i novel·lista

Pierre Corneille, escriptor francès

Henri Coiffier de Ruzé, Marquis de Cinq-Mars, favorit de Lluís XIII

François Auguste de Thou, magistrat francès

Cyrano de Bergerac, escriptor i cavaller francès

Enric II de Borbó-Condé, príncep de Condé, noble francès

Lluís II de Borbó-Condé, príncep de Condé, noble francès

  • Emilio Pizzi: Gabriella (1893, A. Byrne, F. Fulgonio), com a Duc de Châteauroux

René Descartes , filòsof francès

Duc Enric II de Rohan, militar francès huguenot

Regnat de Lluís XIV[modifica]

Rei Lluís XIV de França

Reina Maria Teresa d'Àustria

Louise de La Vallière, amant de Lluís XIV

Madame de Montespan, amant de Lluís XIV

Françoise d'Aubigné, Madame de Maintenon, amant i segona esposa de Lluis XIV

Felip IV de Valois, duc d'Orleans i d'Anjou
Elisabet Carlota del Palatinat, Liselotte, esposa seva

François de Borbó-Vendôme, duc de Beaufort, noble francès rebel contra Mazzarino

  • Adolphe Adam: Le roi des halles (1853, 11-4, Théâtre Lyrique, París; Adolphe de Leuven, Léon Lévy Brunswick)[108]

L'home de la màscara de ferro, presoner d'identitat desconeguda
Benigne de Saint-Mars, noble

Henri de la Tour d'Auvergne, viscomte de Turenne, mariscal de França

Marie-Madeleine-Marguerite d'Aubray, Madame de Brinvilliers

Molière, dramaturg francès

  • Rolf Liebermann: Die Schule der Frauen (1957)
  • Johannes Kalitzke: Moliere oder die Henker der Komödianten (1998)
  • Isabelle Aboulker: Si Molière nous était chanté ou la double vie de Jean-Baptiste P..., òpera per a infants (2008, estr. 2009, Théâtre de Ménilmontant, París; I. Aboulker)

Jean Racine, poeta i dramaturg

  • Sylvano Bussotti: Le Racine, pianobar pour Phèdre (1980, òpera de cambra)
  • Sylvano Bussotti: Phèdre (Fedra) (1988)

Jean-Baptiste Lully, músic
Philippe Quinault, poeta i llibretista

  • Nicolas Isouard: Lully et Quinault, ou Le déjeuner impossible (1812, 27-2, Opéra-comique, París; P.C. Gaugiran-Nanteuil)

Jean-Louis d'Orléans-Longueville, duc de Longueville
Isaac de Benserade, poeta

Isaac de Benserade, poeta

Gran Bretanya[modifica]

Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, rei
Enric Frederic, príncep de Gal·les

George Villiers, duc de Buckingham, primer ministre anglès

Ben Jonson, poeta i dramaturg anglès
John Dryden, poeta anglès

  • Virgil Thomson: Lord Byron (1972, 20-4, Nova York, Juilliard School; revisió: 1985, 7-12, N. York, NY Repertory Theater; Jack Larson)[73]

John Donne, poeta

Enriqueta Maria de França, reina consort de Carles I d'Anglaterra

Anna de la Gran Bretanya, reina

George Villiers, segon duc de Buckingham, poeta i estadista anglès

John Wilmot, segon comte de Rochester, autor i llibertí anglès

Nell Gwyn, actriu anglesa, amant del rei Carles II

Oliver Cromwell, dirigent anglès purità

James Stanley, 7è comte de Derby, noble anglès

  • Franz Xaver Süssmayr: Die Liebe für den König, oder Karl Stuart (1785, 25-4, Stift, Kremmsmünster; Gottlieb Stephanie der Jüngere, Beda Plank)

Rei Carles II d'Anglaterra

Allen Cameron, noble escocès, cap del Clan Cameron

Janet Dalrymple, filla de James Dalrymple, Viscount of Stair, i Archibald, tercer Lord Rutherfurd, nobles escocessos que inspiraren:

Samuel Pepys, polític i escriptor anglès

John Bunyan, escriptor anglès

John Milton, poeta anglès

  • Gaspare Spontini: Milton (1804, 27-10, Opéra-comique, París ; Victor-Joseph Etienne de Jouy, Joseph Marie Armand Michel Dieulafoy)[110]
  • Virgil Thomson: Lord Byron (1972, 20-4, Nova York, Juilliard School; revisió: 1985, 7-12, N. York, NY Repertory Theater; Jack Larson)[73]
  • Krzysztof Penderecki: Paradise lost (1978, "sacra rappresentazione")

Sir William Davenant, poeta i dramaturg anglès

  • Gaspare Spontini: Milton (1804, 27-10, Opéra-comique, París ; Victor-Joseph Etienne de Jouy, Joseph Marie Armand Michel Dieulafoy)[110]

Edward Kynaston, actor anglès

John Proctor, taverner de Massachusetts condemnat per bruixeria durant els judicis de Salem

Peter Stuyvesant, governador neerlandès de Nova Holanda, actual Nova York

John Graham, 1r Viscount Dundee, noble escocès
James Scott, 1r Duke of Monmouth, noble escocès

  • Henry Rowley Bishop: The battle of Bothwell Bridge (1820, 22-5, Covent Garden, Londres; Charles Farley)

Rei Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Reina Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia

Sacre Imperi i Europa central[modifica]

Jörg Jenatsch, líder suís durant la Guerra dels Trenta Anys
Pompeius von Planta, cabdill del partit imperial

Emperador Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

Caterina de Redern, noble bohèmia

Emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Albrecht von Wallenstein, comandant militar imperial

Johannes Kepler, astrònom i matemàtic alemany

Giuseppe Arcimboldo, pintor italià a la cort de Praga

Judah Loew ben Bezalel, savi bohemi, estudiós jueu

Joseph Süss, financer jueu

  • Detlef Glanert: Joseph Süss (1999, 13-10, Bremer Theater, Bremen ; Werner Fritsch, Uta Ackermann)

Simon Dach, poeta alemany
Anna Neander, dona alemanya

Margraf Jordi Frederic I de Baden-Durlach

  • Ernst Korten: Albrecht Roser, ein badischer Held (1896, 29-3, Stadttheater, Elberfeld; E. Korten)[112]

Frederic II, landgraf de Hesse-Homburg

Frederic Guillem I, elector de Brandenburg

  • Hans Werner Henze: Der Prinz von Homburg (1960, 22-5, Staatsoper, Hamburg; Ingeborg Bachmann)

Carles I Lluís, elector palatí
Elisabet Carlota del Palatinat, filla seva

Athanasius Kircher, erudit jesuïta alemany
Gottfried Wilhelm Leibniz, científic i filòsof

Països Baixos[modifica]

Arxiduc Leopold Guillem d'Habsburg, governador dels Països Baixos

Francisco Pelsaert, mercader neerlandès i almirall
Wiebbe Hayes, soldat neerlandès
Jeronimus Cornelisz, mercader neerlandès

Baruch Spinoza, filòsof

Rembrandt, pintor neerlandès

Peter Paul Rubens, pintor flamenc

  • Theo Mackeben: Rubens (ca. 1940, no estrenada, música perduda en part)

Antoon van Dyck, pintor flamenc

Johannes Vermeer, pintor neerlandès

Catherine Bolnes, esposa de J. Vermeer
Maria Thins, sogra de Vermeer
Saskia de Vries, model de Vermeer

Cornelis Schut, pintor flamenc

Joos van Craesbeeck, pintor flamenc

Adriaen Brouwer, pintor neerlandès

Adriaen van Ostade, pintor neerlandès

  • Joseph Weigl: Adrian von Ostade (1807, 3-10, Kärntnertortheater, Viena; Georg Friedrich Treitschke)

Frans Hals, pintor flamenc a Holanda

David Teniers el Vell, pintor flamenc

Peter Stuyvesant, governador de Nova Holanda, actual Nova York

  • Kurt Weill: Knickerbocker Holiday (1938, Maxwell Anderson), comèdia musical

Països escandinaus i bàltics[modifica]

Rei Frederic III de Dinamarca
Reina Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg
Marie Grubbe, noble danesa

Rei Cristià IV de Dinamarca

  • Friedrich Kuhlau: Elverhøj (1828, 6-11, Det Kongelige Teater, Copenhagen; Johan Ludvig Heiberg), singspiel

Kirsten Murk, esposa de Cristià IV

Leonora Christina Ulfeldt, filla del rei Cristià IV de Dinamarca

Cristina de Holstein-Gottorp, reina consort, esposa de Carles IX de Suècia
Ebba Brahe, dama de la cort sueca

Gustau II Adolf, rei de Suècia

Maria Leonor de Brandenburg, esposa del rei Gustau II Adolf de Suècia

Cristina de Suècia, reina de Suècia

Magnus Gabriel de La Gardie, militar suec, privat de Cristina I
Maria Eufrosina de Zweibrücken, Comtessa Palatina

Giovanni Monaldeschi, favorit de Cristina de Suècia

Carles X Gustau de Suècia, rei de Suècia

Axel Oxenstierna, canceller de Suècia
Johannes Messenius, erudit sueco-finès

Philip Christoph von Königsmarck , noble suec

Rei Carles XI de Suècia
Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp

Rosa de Turaida o Maija, donzella letona
Adam Jakubowsky, soldat

  • Zigmars Liepiņš: No Rozes un asinīm (Rosa i sang; 2000, Kaspars Dimiters)
  • Zigmars Liepiņš: Turaídas Roze (2017, Kaspars Dimiters)

Paulus Andreas Lempelius, clergue finès, actiu a Estònia
Catharina Wycken, dona seva
Jonas Kempe, diaca suec acusat de bruixeria

Brynjólfur Sveinsson, bisbe islandès de Skálhot
Daði Halldórsson, erudit i secretari del bisbe
Ragnheiður Brynjólfsdóttir, filla del bisbe

  • Gunnar Þórðarson: Ragnheiður (2013, 16-8, Catedral, Skálhot (en concert) ; 2014, 11-3, Harpa, Reykjavík ; Friðrik Erlingsson)[115]

Hongria i estats eslaus[modifica]

Gabriel Báthory, voivoda de Transsilvània

Rei Segimon III Vasa de Polònia

Maria Lluïsa de Gonzaga-Nevers, reina consort de Polònia

Rei Ladislau IV de Polònia

  • Piotr Elert: La fama reale, ovvero ll principe trionfante Ladislao IV (1633, Palau Reial, Varsòvia; Virgilio Puccitelli?), música perduda

Rei Joan III Sobieski de Polònia

Constantin Brâncoveanu, príncep de Valàquia

Stojan Janković, militar croat al servei de Venècia

Mila Gojsalić, heroïna croata

Rússia[modifica]

Teodor I de Rússia, tsar de Rússia

  • Johann Mattheson: Boris Goudenow, oder Der durch Verschlagenheit erlangte Trohn (1710)

Borís Godunov, tsar de Rússia

Xènia Borisovna Godunova, filla de Borís Godunov

Tsar Teodor II de Rússia, fill de Borís Godunov

  • Modest Mussorgski: Boris Godunov (1873, M. Mussorgski sobre A. Puixkin)

Marina Mniszech, noble polonesa i conspiradora política a Rússia

Job de Moscou, patriarca de l'Església Ortodoxa Russa

Tsar Dmitri Ioannovitx de Rússia, anomenat "Fals Dimitri I"

Andrei Xtxelkalov, administrador rus

Piotr Fiodorovitx Basmanov, boiar rus

Ivan Susanin, heroi popular rus

Tsar Vassili IV (Xuiski) de Rússia

Ivan Mazepa, ataman cosac

Vassili Kotxubei,
i Pilip Orlik, cosacs, cabdills militars

Tsar Aleix I de Rússia

Stenka Razin, cabdill cosac

Ivan Andreièvitx Khovanski, "Taratui", boiar rus

Fiodor Xakloviti, diplomàtic rus

Sofia Alekseievna Romanova, regent de Rússia

Feodòsia Morozova
Evdokia Urusova, nobles, partidàries dels Vells Creients
Avvakum, protopapa

Àsia[modifica]

Osman II, soldà otomà

Murad IV, soldà otomà

Baiazet, germà seu

Solimà II, soldà otomà

  • Joseph Martin Kraus: Soliman den andre, eller de tre sultaninnorna (1789, 22-9, Stora Bollhuset, Estocolm, Suècia; Johan Gabriel Oxenstierna)
  • Franz Xaver Süssmayr: Soliman der Zweite, oder Die drey Sultaninnen (1799, Hoftheater, Viena; Franz Xaver Huber)[117]

Abbas I el Gran, xà de Pèrsia

Akbar, emperador mogol
Maharana Pratap, rei de Mewar

Jahangir, emperador mogol

Khusraw Mirza, fill seu

Maharana Pratap, rei de Mewar

Amèrica[modifica]

Pocahontas, princesa powhatan
John Smith, capità anglès

Metacomet o Rei Felip, cabdill dels wampanoag
Edward Teach Barbanegra, pirata britànic a les costes americanes

  • Douglas Moore: The Devil and Daniel Webster (1939, 18-5, Martin Beck Theater, Nova York; D. Moore), com a King Phillip

Juana Inés de la Cruz, monja i poeta mexicana

Nuño de Lara, capità espanyol a l'Argentina
Lucía de Miranda, jove andalusa
Sebastián de Hurtado, soldat, amant seu
Mangoré i Siripo, cabdills indígenes, tots ells llegendaris

Segle xviii[modifica]

Espanya[modifica]

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, esposa de Carles III d'Aragó

  • Antonio Caldara: Il più bel nome (1708, 2-8, Llotja de Mar, Barcelona ; Pietro Pariati), no hi apareix com a personatge, l'òpera gira entorn del nom de la reina

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, rei d'Aragó com a Carles III

  • Antonio Caldara: Il nome più glorioso (1709, 4-11, Llotja de Mar, Barcelona; P. Pariati) (no hi apareix com a personatge, però s'hi fa constant referència)

Lluís Josep de Borbó-Vendôme, duc de Vendôme, militar en la Guerra de Successió espanyola

Rei Felip V d'Espanya

Maria Lluïsa de Savoia, reina consort, primera esposa de Felip V d'Espanya

Isabel de Farnesi, reina consort de Felip V d'Espanya

Infanta Maria Anna Victòria d'Espanya, promesa de Lluís XV de França i esposa de Josep I de Portugal

Marie-Anne de La Trémoille, princesa dels Ursins, noble francesa de la cort de Felip V

Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, marquès de Villena

Josefa Martina Costilla Gallinato, Marquesa de San Juan

Rei Ferran VI d'Espanya

Bàrbara de Bragança, reina consort, esposa de Ferran VI

Rei Carles III d'Espanya

  • Daniel Auber: Zanetta, ou Jouer avec le feu (1840, 18-5, Opéra-Comique, Salle Favart II, París; Eugène Scribe, Henri Vernoy de Saint-Georges)[130]

Zenón de Somodevilla y Bengoechea, Marqués de la Ensenada, conseller d'Estat

  • Emilio Arrieta: Cadenas de oro (1864, 1-9, T. del Circo, Madrid ; Luis Mariano de Larra), sarsuela[129]

Leopoldo de Gregorio, marchese di Squillace, ministre de Carles III d'Espanya
 Carlos Bernardo Fitz-James Stuart y Silva, Marqués de Sarria, després Duque de Alba

  • Emilio Arrieta: El motín contra Esquilache (1872, 2-9, T. de la Zarzuela, Madrid ; Francisco Luis de Retes i Francisco Pérez Echevarría), sarsuela[131]

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, Conde de Aranda, noble i estadista aragonès

  • Pere Miquel Marquès: La mendiga del Manzanares (1880, 14-12, T. Apolo, Madrid ; Enrique Prieto, Adrián Ruesga),[132] sarsuela en tres actes

José Clavijo y Fajardo, il·lustrat

  • Max Ettinger: Clavigo (1926, 19-10, Leipzig, Stadttheater; M. Ettinger)

Manuel d'Amat i de Junyent, militar i virrei del Perú

  • Lord Berners: Le Carosse du Saint Sacrement (1924, 24-4, París, T. des Champs-Élysées; Lord Bernerds, a partir de Prosper Merimée)
  • Henri Busser: Le Carosse du Saint Sacrement (1948, 2-6, París, Opéra-comique; H. Busser, a partir de Prosper Merimée)

Micaela Villegas, "La Perricholi", actriu i cantant peruana, amant del Virrei Amat

  • Jacques Offenbach: La Périchole (1868, 6-10, París, T. des Variétés; Ludovic Halévy, Henri Meilhac)
  • Lord Berners: Le Carosse du Saint Sacrement (1924, 24-4, París, T. des Champs-Élysées; Lord Bernerds, a partir de Prosper Merimée)
  • Henri Busser: Le Carosse du Saint Sacrement (1948, 2-6, París, Opéra-comique; H. Busser, a partir de Prosper Merimée)

Maria Antonia Vallejo Fernández La Caramba, cantant i actriu

Rei Carles IV d'Espanya

Maria Lluïsa de Parma, reina, esposa de Carles IV

Manuel Godoy, privat de Carles IV

Ramón de la Cruz, dramaturg madrileny
Leandro Fernández de Moratín, escriptor madrileny

María del Pilar Teresa Cayetana de Silva y Álvarez de Toledo, duquessa d'Alba

Francisco Bayeu, pintor
Juana Bayeu, filla seva, esposa de Goya

María Isidra de Guzmán y de la Cerda, noble, primera dona titulada com a doctor a Espanya

Portugal[modifica]

Domenico Scarlatti, músic italià al servei del rei de Portugal
Bartolomeu Lourenço de Gusmão, jesuïta i inventor brasiler
Rei Joan V de Portugal
Maria Anna d'Àustria, esposa seva
Maria Bàrbara de Bragança, infanta de Portugal, deixeble de Scarlatti

  • Azio Corghi: Bilmunda (1996, 20-5, T. Lirico, Milà ; A. Corghi, José Saramago)[137]

Reina Maria I de Portugal

Manuel Maria Barbosa du Bocage, poeta portuguès

Itàlia[modifica]

Alessandro Albani, cardenal romà
Gian Francesco Albani, cardenal romà
Carlo Rezzonico, cardenal romà

Farinelli, cantant italià

Caterina Gabrielli, soprano italiana

Francesca Cuzzoni, soprano italiana

  • Stanislav Suda: Il divino Boemo (1927, Karel Jonáš)
  • Agustí Charles: La Cuzzoni, esperpent d’una veu (2007, 12-10, Staatheater, Darsmtadt; Marc Rosich)

Benedetto Marcello, compositor italià
Rosanna Scalfi Marcello, esposa seva, cantant i compositora
Faustina Bordoni, cantant veneciana

  • Joachim Raff: Benedetto Marcello, oder Kunst und Liebe (1878, estr. 2002, 4-10, Metzingen; J. Raff)[140]

Emanuele d'Astorga, músic italià

Nicola Porpora, compositor italià

Giovanni Battista Pergolesi, compositor italià

Giuseppe Tartini, violinista i compositor

Sant Pompilio Maria Pirrotti, escolapi del regne de Nàpols

  • Roberto Segura: El taumaturgo de Nápoles (1889, 30-11, Seminari Andresià, València ; Josep Felis),[142] sarsuela

Carlo Gozzi i Gasparo Gozzi, escriptors venecians

Lorenzo da Ponte, llibretista italià

Domenico Cimarosa, músic italià

Rei Carles de Nàpols i III de Sicília

  • Daniel Auber: Zanetta, ou Jouer avec le feu (1840, 18-5, Opéra-Comique, Salle Favart II, París; Eugène Scribe, Henri Vernoy de Saint-Georges)[130]

Víctor Amadeu III de Sardenya, rei de Sardenya
Rei Ferran IV de les Dues Sicílies

Gran Duc Leopold I de Toscana

  • Baltasar Saldoni: La corte de Mónaco (1857, 16-2, T. de la Zarzuela, Madrid ; Ramon de Navarrete),[143] sarsuela; hi apareix com a "Honorio"

Michele Pezza, guerriller napolità, conegut com a "Fra Diavolo"

Liborio Angelucci, carbonari, cònsol de la República Romana (el personatge d'Angelotti s'hi basa en part)
Maria Carolina d'Àustria, reina consort de les Dues Sicílies (se cita i és a lloc dels fets, però no apareix en escena)

Giocondo Albertolli, artista suís

  • Richard Flury: Casanova e l'Albertolli (1938, 1-10, Fiera svizzera, Lugano ; Guido Calgari)

Mònaco[modifica]

Príncep Honorat III de Mònaco

  • Baltasar Saldoni: La corte de Mónaco (1857, 16-2, T. de la Zarzuela, Madrid ; Ramon de Navarrete),[143] sarsuela; hi apareix com a "Honorio"

França[modifica]

Felip III d'Orleans, regent de França

Antonio del Giudice, príncep de Cellamare, ambaixador d'Espanya i conspirador
Louise Bénédicte de Borbó, duquessa de Maine

Mariscal Louis François Armand de Vignerot du Plessis, duc de Richelieu

Duc Louis-Marie-Augustin d'Aumont

Rei Lluís XV de França

Madame de Pompadour, cortesana francesa, amant del rei Lluís XV de França

  • José Casares: Beltrán y la Pompadour (1872, 9-3, T. de la Zarzuela, Madrid ; Manuel Cañete),[146] sarsuela en tres actes
  • Leo Fall: Madame Pompadour (1922, opereta)
  • Edmund Eysler: Das Zimmer der Pompadour (1915, opereta)
  • Edwin Penhorwood: Too many sopranos (parodiada com a "Madame Popmpous")

Madame Du Barry, cortesana francesa, amant del rei Lluís XV de França
Étienne François, duc de Choiseul, ministre de França

  • F. y C.: El pastelero de París (1866, 1-3, T. de la Zarzuela, Madrid ; Emilio Mozo de Rosales),[145] sarsuela en un acte
  • Carl Millöcker: Gräfin Dubarry (1879, opereta)
  • Amadeu Vives: La favorita del rey (1905, 27-7, T. de Apolo, Madrid ; Guillermo Perrín, Miguel de Palacios),[147] opereta còmica
  • Theo Mackeben: Die Dubarry (1931, opereta)
  • Cole Porter: DuBarry was a lady (1943, musical; Herbert Fields, G. B. DeSilva)

Charles-Antoine Coypel, pintor i dramaturg

Jean-Honoré Fragonard, pintor francès
Hubert Robert, pintor francès
Charles de Rohan, príncep de Soubise
Jean-Claude Richard de Saint-Non, pintor i gravador francès

Gabriel-Charles de Lattaignant, poeta francès

  • Franz Danzi: L'abbé de L'Attaignant, oder, Die Theater-Probe (1820, 14-9, Hoftheater, Karlsruhe ; Franz Karl Hiemer)

Voltaire, escriptor francès

Jean-Jacques Rousseau, escriptor i filòsof suís

Émilie du Châtelet, intel·lectual francesa, amant de Voltaire

Marguerite de Launay, baronne Staal, escriptora

  • Sophie Gail: Mademoiselle de Launay à la Bastille (1813, opéra comique)

Jean-Philippe Rameau, compositor

  • Amadeu Vives: La favorita del rey (1905, 27-7, T. de Apolo, Madrid ; Guillermo Perrín, Miguel de Palacios),[147] opereta còmica

Adrienne Lecouvreur, actriu francesa

Marie-Madeleine Guimard, ballarina francesa
Gaetan Vestris, ballarí francès

Marie-Anne de Camargo, ballarina francesa

Maurici de Saxònia, noble germànic, pretendent al tron de Polònia

Theodor von Neuhoff, noble alemany, rei de Còrsega

Rei Lluís XVI de França

Rei Lluís XVI de França i Maria Antonieta d'Àustria , reina consort de França

Cardenal príncep de Rohan, bisbe d'Estrasburg

Pierre Beaumarchais, dramaturg i noble francès

Alessandro Cagliostro (Giuseppe Balsamo), aventurer i impostor italià

Giacomo Casanova, llibertí, aventurer i escriptor italià

Donatien Alphonse, Marquès de Sade, noble i escriptor

Charles Simon Favart, dramaturg francès
Marie Favart, cantant i actriu francesa

François-André Danican Philidor, compositor i jugador d'escacs francès
Antoine-Alexandre-Henri Poisenet, llibretista francès

  • Amédée Dutacq: Battez Philidor! (1882. 13-11, Opéra-comique, París; Abraham Dreyfus)

Joseph Bologne de Saint-George, militar i compositor francès, negre de Guadalupe

  • Pastitx a partir d'obres de [[[Joseph Bologne de Saint-George]]: Le nègre des Lumières (2005, 9-10, Opéra-théatre, Avinyó; Alain Guédé), després titulada Monsieur de Saint-Georges, le nègre des Lumières

Jean-François de La Pérouse, navegant i explorador francès

Antoine Lavoisier, químic francès

Émilie du Châtelet, científica i escriptora francesa

Germans Montgolfier, inventors del globus aerostàtic

Guillaume Le Gentil, astrònom francès

Gilles Dewalt i Marie Schmitz , coneguts com a Annette i Lubin, parella de cosins populars a Spa

Revolució Francesa (1789-1804)[modifica]

Honoré Gabriel Riqueti, comte de Mirabeau, noble i polític revolucionari
Victor Riqueti, son pare

Louis-Michel le Peletier, marquis de Saint-Fargeau, polític francès

  • Frédéric Blasius: Le Pelletier de St. Fargeau, ou Le Premier martyr de la République française (1793)

Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, marquès de Lafayette, polític i general francès

Saint-Preux, participants en la presa de la Bastilla

Louis Antoine de Saint-Just, revolucionari francès

  • Gottfried von Einem: Dantons Tod (1947, 6-8, Festspielshaus, Salzburg (Àustria); Boris Blacher, G. von Einem)
  • Zygmunt Krauze: Olimpia z Gdańska (2015, 20-11, Opera Bałtycka w Gdańsku, Gdansk; Krystyna i Blaise de Obaldia)
  • Torsten Rasch: Die Formel (2018, 2-3, Stadttheater Bern, Berna; Doris Reckewell)

Joseph Bara, jove revolucionari

  • André Grétry: Joseph Barra (1794, 5-6, Opéra-comique, París; Guillaume-Denis-Thomas Levrier Champ-Rion) "fait historique"

Joseph Agricol Viala, nen heroi de la Revolució

  • Bernardo Porta: Agricola Viala, ou Le héros de treize ans (1794, François-Xavier Audouin)

Jean-Paul Marat, líder jacobí

Charlotte Corday, revolucionària girondina, assassina de Marat

Maximilien Robespierre, revolucionari francès

Charlotte de Robespierre, germana seva

Georges Danton, revolucionari francès

  • Pavlos Carrer: Maria Antonietta (1873, estrena: 1884, 28-1, T. Foskolos, Zante ; Giorgio Roma)
  • John Eaton: Danton and Robespierre
  • Gottfried von Einem: Dantons Tod (1947, 6-8, Festspielshaus, Salzburg (Àustria); Boris Blacher, G. von Einem)

André Chénier, poeta i periodista francès

Olympe de Gouges, escriptora i protofeminista

  • Zygmunt Krauze: Olimpia z Gdańska (2015, 20-11, Opera Bałtycka w Gdańsku, Gdansk; Krystyna i Blaise de Obaldia)

Joseph Cange, funcionari de presons

  • Hyacinthe Jadin: Cange, ou Le commissionnaire de Lazare (1794, fet històric)

Marie-Jean Hérault de Séchelles, polític francès revolucionari

Màrtirs de Compiègne, grup de monges carmelites franceses

Camille Desmoulins, polític i periodista revolucionari

Lucile Desmoulins, esposa seva

Nicolas-Joseph Beaurepaire, ciutadà i militar

Joseph Fouché, polític francès, comte d'Otranto

Claude Joseph Rouget de Lisle, músic i militar, autor de La marsellesa

Pierre Jagault, contrarevolucionari a la Vendée

Théroigne de Méricourt, feminista i políca

  • August de Boeck: Théroigne de Méricourt (1901, 22-1, Nederlandsch Lyrisch Tooneel, Anvers ; Léonce de Catillon)

Regne Unit[modifica]

Beau Nash, dandy anglès

  • Michael Valenti: Beau Nash (2003, 12-6, Golden Fleece Opera, Nova York; M. Valenti)

Robert Harley, estadista anglès

James Francis Edward Stuart, pretendent al tron anglès, fill de Jaume II

Rei Jordi I de la Gran Bretanya

Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg, esposa seva

John Churchill, 1r Duc de Marlborough, militar i estadista anglès

Sir Herbert Lloyd, 1st Baronet, noble anglès

  • Ian Parrott: The black ram (1953, estrena en concert: 1957, 25-2, BBC, Londres; estrena escènica: 1966, 9-3, University of Wales, Aberystwyth; H. Idriss Well)

Reina Carolina de Brandenburg-Ansbach', consort de Jordi II del Regne Unit
Henrietta Howard, Lady Suffolk, amant del rei Jordi II

John Campbell, duc d'Argyll'

Rei Jordi III del Regne Unit

Carles Eduard Stuart, pretendent jacobita al tron britànic

William Pitt "El Jove"

Isaac Newton, científic anglès

John Gay, músic anglès
Georg Friedrich Haendel, músic alemany instal·lat a Londres

Robert Burns, poeta escocès

  • Erik Chisholm: Robert Burns - His Life, His Loves, His Songs (1963)

James Allan, gaiter i lladre escocès

  • John Harle: The ballad of Jamie Allan (2005, 23-4, Gateshead, Anglaterra, Sage Gateshead; Tom Pickard)

Robert Paterson "Old Mortality", picapedrer escocès

Estats alemanys[modifica]

Dietrich Buxtehude, músic danès a Alemanya

Johann Adolf Hasse, músic alemany

  • Joachim Raff: Benedetto Marcello, oder Kunst und Liebe (1878, estr. 2002, 4-10, Metzingen; J. Raff)[140]

Johann Sebastian Bach, músic alemany

  • Emil Ábrányi: A Tamás-templom karnagya (1947, G. Láng)
  • John A. Binder: Buxtehude's daughter (1989; Sidney Grolnic)[159]
  • Marta Lambertini: ¡Oh, eternidad...! ossia S.M.R. Bach (1990, 6-10, Centro Cultural La Recoleta, Buenos Aires ; textos de Johann Sebastian Bach, Edgar Alan Poe, Hölderlin i Marta Lambertini)[160]
  • Rainer Bohm: Kach bei Bach (2018, 7-4, Theater Trier Grosses Haus, Trèveris; R. Bohm)

Georg Friedrich Haendel, músic alemany

Duc Jordi I Lluís elector de Brunsvic-Lüneburg
Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg, esposa seva

Elector Frederic August I de Saxònia

Rei Frederic Guillem I de Prússia

Reina Sofia Dorotea de Hannover, esposa de Frederic Guillem I
Guillemina de Prússia (1709-1758), filla seva
Dorothea Ritter, soprano

Rei Frederic II de Prússia, el Gran

Hans Hermann von Katte, militar, amic i amant de Frederic II

Joseph Süss Oppenheimer, banquer jueu de Stuttgart
Duc Carles I Alexandre de Württemberg

  • Detlef Glanert: Joseph Süss (1999, 13-10, Bremer Theater, Bremen ; Werner Fritsch, Uta Ackermann)

Frederic II, landgraf de Hessen-Homburg
Frederic Guillem I, elector de Brandenburg

  • Hans Werner Henze: Der Prinz von Homburg (1960, 22-5, Staatsoper, Hamburg; Ingeborg Bachmann)

Wilhelm Friedemann Bach, músic

Hieronymus Carl Friedrich von Münchhausen, baró de Münchhausen, noble alemany

Theodor von Neuhoff, noble alemany, rei de Còrsega

Friedrich Gottlieb Klopstock, poeta alemany
Johann Jakob Bodmer, poeta suís
Johann Jakob Breitinger, filòleg suís

Jakob Lenz, escriptor letó en llengua alemanya
Christoph Kaufmann (o Kauffman), soci de Jakob Lenz

J. F. Oberlin, pastor i filantrop alsacià

Cristià August d'Anhalt-Zerbst, príncep d'Anhalt-Zerbst
Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst, filla seva

  • Friedrich von Flotow: Die Großfürstin Sophia Catharina (Sophia Catharina oder Die Großfürstin) (1850, Charlotte Bich-Pfeiffer)

Imperi d'Àustria i Europa central[modifica]

Abraham Davel, militar i patriota del Vaud (Suïssa)
Jean-Daniel de Crousaz, amic seu, que el denuncia
Ludwig von Wattenwyl, jutge

Príncep Eugeni de Savoia, cap militar al servei d'Àustria

Maria Lluïsa, infanta d'Espanya, promesa de l'arxiduc Leopold

Emperadriu Maria Teresa I d'Àustria

Emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Joseph Haydn, músic hongarès a Viena

  • Albert Lortzing: Szenen aus Mozarts Leben (1832, singspiel)
  • Franz von Suppé: Joseph Haydn (1887, Friedrich von Radler, opereta)
  • Steven Stucky: The classical style: an opera (of sorts) (2014, 3-6, Ojai Music Festival, Ojai, California ; Jeremy Denk)[165]

Leopold Mozart, músic austríac
Johann Georg Albrechtsberger, músic austríac

Antonio Salieri, compositor italoaustríac

Wolfgang Amadeus Mozart, músic austríac

Aloysia Weber i Constanze Weber, aquesta, esposa de Mozart

Emperador Francesc I d'Àustria

Immanuel Kant, filòsof prussià

  • Leszek Możdżer: Immanuel Kant (2017, 25-11, Opera Wrocławska, Breslau; Jerzy Lach)

Josef Mysliveček, músic bohemi

Jakub Jan Ryba, músic bohemi

Móric Benyovszky, noble, militar i explorador hongarès a Madagascar

  • François-Adrien Boïeldieu: Béniovski, ou Les exilés du Kamchattka (1800, 8-6, Opéra-comique, Salle Favart, París; Alexandre Duval, Alexandre Vincent Pineux-Duval)
  • Ferenc Doppler: Benyovszky vagy A kamcsatkai száműzött (1847)

Escandinàvia[modifica]

Peter Tordenskjold, oficial de l'Armada noruega
Olof Strömstierna, almirell suec

Ludvig Holberg escriptor noruec

Rei Carles XII de Suècia

  • Giacomo Cordella: Matilde de Lanchefort (1838, T. del Fondo, Nàpols; Andrea Passaro)

Carl von Linné, naturalista suec

Rei Gustau III de Suècia

Jacob Johan Anckarström, militar suec, assassí del rei Gustau III,
Ulrica Arfvidsson, vident i fetillera sueca

Gustaf Mauritz Armfelt, diplomàtic finosuec, probable amant del rei Gustau III de Suècia

Adolf Ludvig Ribbing i Claes Fredrik Horn, nobles suecs, conspiradors en l'assassinat de Gustau III

Rei Frederic V de Dinamarca
Reina Juliana Maria de Brunsvic-Wolfenbüttel, esposa seva
Reina Carolina Matilde de Hannover, esposa seva
Johann Friedrich Struensee, metge reial, amant de la reina

  • Bo Holten: Livlægens Besøg (2009, 28-3, Royal Danish Opera, Copenhagen (Dinamarca); Peter Oskarson)

Rei Cristià VII de Dinamarca

  • José Rogel: El hábito no hace al monje (1870, 31-10, T. de la Zarzuela, Madrid ; José Picón),[166] sarsuela
  • Bo Holten: Livlægens Besøg (2009, 28-3, Royal Danish Opera, Copenhagen (Dinamarca); Peter Oskarson)

Loftur Þorsteinsson, erudit islandès

  • Jón Ásgeirsson: Galdra-Loftur (1996, 1-6, Islenska Operan, Reykjavik ; Jón A., a partir de Jóhann Sigurjónsson)

Estats eslaus[modifica]

Juraj Jánošík, bandoler eslovac

Vasile Ursu Nicola Horea, camperol transilvà, cabdill d'una revolta

Karađorđe Petrović, militar serbi

Polònia[modifica]

Rei August II de Polònia, el Fort
Anna Ivànovna de Rússia, víuda del duc de Curlàndia

Estanislau I Leszczyński, rei de Polònia i gran duc de Lituània

Stanisław Szczęsny Potocki, militar i aristòcrata polonès

Józef Antoni Poniatowski, noble polonès i mariscal de França

Rússia[modifica]

Regnat de Pere I[modifica]

Tsar Pere I "el Gran" de Rússia

Tsarèvitx Aleix Petròvitx de Rússia, fill de Pere el Gran

Aleksandr Ménxikov, estadista i militar rus

Omelian Ivànovitx Pugatxov, revolucionari cosac, pretendent al tron rus

Vasili Vasilievitx Galitzine, estadista rus

Emperadriu Caterina I de Rússia

Regnats de tsars posteriors[modifica]

Princesa Charlotte Christine de Brunswick-Wolfenbüttel, mare de Pere II de Rússia

Emperadriu Anna Ivànovna de Rússia

Jean Armand de Lestocq, aventurer francès, cortesà i amant de la futura Elisabet I de Rússia

  • Daniel Auber: Lestocq, ou L’intrigue et l’amour (1834, 24-5, Opéra-Comique, Salle de la Bourse, París; Eugène Scribe)[171]

Emperadriu Elisabet I de Rússia

Tsar Pere III de Rússia

  • Friedrich von Flotow: Die Großfürstin Sophia Catharina (Sophia Catharina oder Die Großfürstin) (1850, C. Bich-Pfeiffer)

Emperadriu Caterina II de Rússia "la Gran"

  • Friedrich von Flotow: Die Großfürstin Sophia Catharina (Sophia Catharina oder Die Großfürstin) (1850, C. Bich-Pfeiffer)
  • César Cui: Капитанская дочка (Kapitanskaia dotxka, La filla del capità) (1911, 14-2, T. Mariinski, Sant Petersburg; César Cui)
  • Igor Wakhévitch: Être Dieu: opéra-poème, audiovisuel et cathare en six parties (creació de Salvador Dalí: Catarina apareix fent un estriptís amb Marilyn Monroe)
  • Sorrel Hays: Bee opera (2003, 10, Medicine Show Theater, Nova York; S. Hay, Denise Duhame, Gertrude Stein, Eamon Grennan, Maurice Seaton)

Mikhaïl Lomonóssov , escriptor i científic rus

Tsar Pau I de Rússia

Armènia i Geòrgia[modifica]

Rei Vakhtang VI de Kartli Davit Bek, heroi militar armeni

  • Armen Tigranian, completada per Levon Hodža-Ejnatov i G. Budagjan: Դավիթ Բեկ (Davit'-Bek) (1950, 3-11, Aleksandr Spendiaryani anvan operayi yev baleti azgayin akademiakan tatron, Erevan (Armènia) ; A. Tigranian, completat per A. Ter-Hovhannisjan)[175]

Àsia[modifica]

Ahmet III, soldà otomà

  • Giovanni Paisiello: Il re Teodoro in Venezia (1784, 23-8, Burgtheater, Viena; Giovanni Battista Casti),[150] com a "Acmet terzo"

Tahmasp II, xa persa

  • Armen Tigranian, completada per Levon Hodža-Ejnatov i G. Budagjan: Դավիթ Բեկ (Davit'-bek) (1950, 3-11, Aleksandr Spendiaryani anvan operayi yev baleti azgayin akademiakan tatron, Erevan (Armènia) ; A. Tigranian, completat per A. Ter-Hovhannisjan)[175]

Nàdir-Xah Afxar, xa persa

Reza Quli Mirza, fill seu
Muhammad Shah, emperador mogol

Els 47 rōnin, samurais japonesos

Amèrica[modifica]

George Monro, oficial britànic a la Guerra franco-índia
Louis-Joseph de Montcalm, lloctinent general de la Nova França

  • Alva Henderson: The last of the Mohican (1976, 12-6, Wilmington (Delaware, EUA), Wilmington Opera Society; Janet Lewis), com a Colonel Munro i General Montcalm

Tamenend, cap dels lenape

  • Alva Henderson: The last of the Mohican (1976, 12-6, Wilmington (Delaware, EUA), Wilmington Opera Society; Janet Lewis), com a Tamenund

Benjamin Franklin, impressor, científic i polític dels EUA

  • Sherman Edwards: 1776 (1969, musical)
  • John Carbon: Benjamin: an opera of our own invention (1987, 23-4, Franklin and Marshall College, Lancaster, Pennsylvania; Sarah White)
  • Paul Moravec: The King's man (2013, Terry Teachout)

George Washington, militar, primer president dels EUA

William Howe, comandant britànic durant la Guerra d'Independència

Mary Lindley Murray, heroïna de la independència

William Butler, oficial britànic leialista
Simon Girty, coló i assassí

John Adams, polític i president dels EUA
Abigail Adams, esposa seva

  • Richard Owen: Abigail Adams (1987, 14-1, Lyric Opera, Nova York; R. Owen)

Thomas Jefferson, polític i president dels EUA

Mare Ann Lee, líder dels Shakers

  • Leonard Kastle: The calling of Mother Ann: a sacred festival play (1985, 21-6, Hancock Shaker Village (Massachusetts, EUA); L. Kastle)
  • Leonard Kastle: The journey of Mother Ann: a sacred festival play (1987, 22-1, Albany (N. York, EUA); L. Kastle)

Jean-Pierre-Antoine de Béhague, militar, governador colonial francès de Martinica

François Dominique Toussaint-Louverture, líder de la Revolució d'Haití

  • Gottfried Herrmann: Toussaint l'Ouverture (1855)
  • Elena Ruehr: Toussaint before the spirits (2003, 7-2, Tower Auditorium, Boston; Elena Ruehr, Elizabeth Spires, Madison Smartt Bell)

Oceania[modifica]

Arthur Phillip, oficial britànic, primer governador de Nova Gal·les del Sud

  • Barry Conyngham: Bennelong (1988, 21-4, Stattheater, Groningen; Murray Copland)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Llibret
  2. ↑ 2,0 2,1 Llibret
  3. ↑ Llibret
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Llibret
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Llibret
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Llibret
  7. ↑ 7,0 7,1 Llibret
  8. ↑ Llibret
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Llibret
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Resum
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 11,8 Llibret
  12. ↑ [enllaç sense format] https://operascribe.com/2018/12/08/my-100th-review/
  13. ↑ 13,0 13,1 Llibret
  14. ↑ 14,0 14,1 Llibret
  15. ↑ Llibret
  16. ↑ [enllaç sense format] https://dadun.unav.edu/bitstream/10171/36931/1/201312%20RILCE%2029.3%20%282013%29%20-4.pdf Article
  17. ↑ Llibret
  18. ↑ Rossi, Talmage Fauntleroy. Domenico Cimarosa: His Life and His Operas. Greenwood Publishing Group, 1999, p. 200.
  19. ↑ Llibret
  20. ↑ Notícia de l'estrena
  21. ↑ Oliveri. Sicontencal. Pavia: Porro, Bianchi e Co., 1776
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Dades
  23. ↑ 23,0 23,1 Llibret
  24. ↑ 24,0 24,1 Llibret
  25. ↑ Llibret
  26. ↑ [1]
  27. ↑ 27,0 27,1 Llibret
  28. ↑ 28,0 28,1 Llibret
  29. ↑ Llibret
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Llibret
  31. ↑ Llibret
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Llibret
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 33,5 33,6 "Les+trois+Catherine"&source=bl&ots=gZ68VpZeqe&sig=ACfU3U1dDemwr9M6zwwceJYYzXq5HiWRZA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjAmJ_G_NroAhVJxoUKHRiVAWYQ6AEwAHoECAsQMQ#v=onepage&q="Les%20trois%20Catherine"&f=false Llibret
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 Llibret
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Vídeo
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 Llibret
  37. ↑ Llibret
  38. ↑ Llibret
  39. ↑ Llibret
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 Katharina von Bora (opera)
  41. ↑ Margaret Ross Griffel. Operas in English: a dictionary. Revised edition. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2013, p. 46.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 42,6 Dades
  43. ↑ Llibret
  44. ↑ 44,0 44,1 Nikola Šubić Zrinjski (opera)
  45. ↑ 45,0 45,1 Llibret
  46. ↑ 46,0 46,1 "La+regina+di+Cipro"&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwick-6Mt-LoAhUwyIUKHTexBtYQ6AEIJjAA#v=onepage&q="La%20regina%20di%20Cipro"&f=false Llibret
  47. ↑ Llibret
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 Llibret
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 Llibret
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 Llibret
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 51,3 51,4 51,5 51,6 51,7 Llibret
  52. ↑ Partitura
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 53,4 Web de l'estrena
  54. ↑ 54,0 54,1 Llibret
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 55,3 55,4 Llibret
  56. ↑ Llibret
  57. ↑ [2]
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 Partitura
  59. ↑ 59,0 59,1 Llibret
  60. ↑ 60,0 60,1 Llibret
  61. ↑ 61,0 61,1 Llibret
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 Llibret
  63. ↑ Llibret
  64. ↑ Llibret
  65. ↑ Dades al web de l'autor
  66. ↑ Dades a Corago
  67. ↑ 67,0 67,1 Llibret
  68. ↑ Dades a Corago
  69. ↑ Descripció
  70. ↑ 70,0 70,1 70,2 Dades
  71. ↑ 71,0 71,1 Llibret
  72. ↑ 72,0 72,1 [3]
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 [4]
  74. ↑ [5]
  75. ↑ Dr Dee
  76. ↑ Dades a Corago
  77. ↑ 77,0 77,1 77,2 Llibret
  78. ↑ 78,0 78,1 78,2 78,3 Llibret
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 Llibret
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 80,3 80,4 Llibret
  81. ↑ 81,0 81,1 81,2 81,3 [6]
  82. ↑ O Columbia
  83. ↑ Llibret
  84. ↑ Catàleg d'òperes de Kurspinski
  85. ↑ [7]
  86. ↑ Llibret
  87. ↑ «Llibret». Arxivat de l'original el 2021-10-05. [Consulta: 5 octubre 2021].
  88. ↑ [8]
  89. ↑ 89,0 89,1 Llibret
  90. ↑ Llibret
  91. ↑ 91,0 91,1 91,2 Llibret
  92. ↑ 92,0 92,1 Llibret
  93. ↑ 93,0 93,1 Llibret
  94. ↑ 94,0 94,1 Llibret
  95. ↑ 95,0 95,1 95,2 Llibret
  96. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-01-31. [Consulta: 30 gener 2018].
  97. ↑ Cartell de l'estrena
  98. ↑ 98,0 98,1 Llibret
  99. ↑ 99,0 99,1 [9]
  100. ↑ Llibret
  101. ↑ 101,0 101,1 «Llibret». Arxivat de l'original el 2021-10-05. [Consulta: 5 octubre 2021].
  102. ↑ Llibret
  103. ↑ Llibret
  104. ↑ Llibret[Enllaç no actiu]
  105. ↑ Llibret
  106. ↑ Llibret
  107. ↑ 107,0 107,1 107,2 107,3 «Repartiment». Arxivat de l'original el 2016-10-02. [Consulta: 5 octubre 2021].
  108. ↑ Llibret
  109. ↑ 109,0 109,1 Llibret
  110. ↑ 110,0 110,1 Llibret
  111. ↑ Kepler (opera)
  112. ↑ Llibret
  113. ↑ 113,0 113,1 [Margaret Ross Griffel. Operas in English: a dictionary. Revised edition. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2013, p. 40.
  114. ↑ Llibret
  115. ↑ Ragnheiður
  116. ↑ Dades a Corago
  117. ↑ Llibret
  118. ↑ [10]
  119. ↑ 119,0 119,1 119,2 Llibret
  120. ↑ 120,0 120,1 120,2 Llibret
  121. ↑ 121,0 121,1 LLibret[Enllaç no actiu]
  122. ↑ 122,0 122,1 122,2 Llibret
  123. ↑ Llibret
  124. ↑ 124,0 124,1 llibret
  125. ↑ 125,0 125,1 Llibret
  126. ↑ Llibret
  127. ↑ Llibret
  128. ↑ 128,0 128,1 128,2 Llibret
  129. ↑ 129,0 129,1 Llibret
  130. ↑ 130,0 130,1 Llibret
  131. ↑ Llibret
  132. ↑ Llibret
  133. ↑ 133,0 133,1 Dades i resum
  134. ↑ Llibret
  135. ↑ [11]
  136. ↑ Repartiment
  137. ↑ [12]
  138. ↑ Llibret
  139. ↑ Llibret
  140. ↑ 140,0 140,1 [enllaç sense format] http://www.raff.org/music/detail/vocal/marcello.htm Arxivat 2014-01-04 a Wayback Machine.
  141. ↑ Dades de l'estrena
  142. ↑ Llibret
  143. ↑ 143,0 143,1 Llibret
  144. ↑ Llibret
  145. ↑ 145,0 145,1 Llibret
  146. ↑ 146,0 146,1 Llibret
  147. ↑ 147,0 147,1 Llibret
  148. ↑ Émilie (opera)
  149. ↑ 149,0 149,1 149,2 149,3 149,4 [13]
  150. ↑ 150,0 150,1 150,2 Llibret
  151. ↑ Llibret
  152. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 9 maig 2021].
  153. ↑ Llibret
  154. ↑ Llibret
  155. ↑ 155,0 155,1 155,2 Llibret
  156. ↑ [enllaç sense format] http://www.operascotland.org/opera/248/Prigione+di+Edimburgo
  157. ↑ Llibret
  158. ↑ Llibret
  159. ↑ 159,0 159,1 Margaret Ross Griffel. Operas in English: a dictionary. Revised edition. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2013, p. 72.
  160. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-01-09. [Consulta: 21 juliol 2021].
  161. ↑ 161,0 161,1 161,2 Llibret
  162. ↑ Llibret
  163. ↑ Llibret
  164. ↑ Dades de l'estrena prevista
  165. ↑ 165,0 165,1 The Classical Style (opera)
  166. ↑ Llibret
  167. ↑ Llibret
  168. ↑ 168,0 168,1 Llibret
  169. ↑ 169,0 169,1 169,2 Llibret
  170. ↑ Llibret
  171. ↑ 171,0 171,1 Llibret
  172. ↑ Llibret
  173. ↑ Llibret
  174. ↑ Llibret
  175. ↑ 175,0 175,1 David Bek (opera)
  176. ↑ Llibret
  177. ↑ Llibret

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_personatges_històrics_de_l%27edat_moderna_a_l%27òpera&oldid=33382925»