Jocs Olímpics d'estiu de 1992

De Viquipèdia

Jocs Olímpics de Barcelona de 1992
Jocs de la XXV Olimpíada de l'Era Moderna Lema:Amics per sempre
Cerimònies - Obertura	25 de juliol de 1992
- Clausura	9 d'agost de 1992
Comitès participants	169
Atletes participants	9.356
- Homes	6.652
- Dones	2.704
Esdeveniments	286 de 28 esports
Inaugurats per	Joan Carles I d'Espanya
Jurament Olímpic - dels atletes	Luis Doreste
- dels jutges	Eugeni Asensio
Flama Olímpica	Epi i Antonio Rebollo
Mascota	Cobi
Estadi Olímpic	Estadi Olímpic de Montjuïc

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona (Catalunya) entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.

La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al qual posteriorment se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92 i només se'n va conservar la façana.

Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi s'hi aixecà l'Anella Olímpica, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp d'hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi, l'edifici de l'INEFC i d'altres instal·lacions.

També es construïren noves instal·lacions arreu de la ciutat, com el poliesportiu de l'Espanya Industrial al barri d'Hostafrancs, on es desenvoluparen les competicions d'halterofília.

Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món.

Per aquest motiu es construïren diferents viles olímpiques per als atletes, al Poblenou, Montigalà (Badalona), entre altres.

Taula de continguts 1 Ciutats candidates 2 Elements dels Jocs 2.1 Mascota olímpica 2.2 Torxa olímpica 2.3 Música 3 Cerimònies 3.1 Cerimònia d'Obertura 3.2 Cerimònia de Clausura 4 Comitès Olímpics participants 5 Instal·lacions esportives 6 Competició 6.1 Esports 6.2 Calendari 6.3 Medaller 7 Referències 8 Vegeu també 9 Enllaços externs

[edita] Ciutats candidates

La seu de la XXV edició dels Jocs Olímpics d'estiu es va triar entre les diferents candidates a la 91a Sessió del COI, celebrada el 16 d'octubre de 1986 a Lausana, Suïssa. Aquests van ser els resultats de les votacions ^[1]:

Ciutat	Comitè olímpic	Ronda 1	Ronda 2	Ronda 3
Barcelona	Espanya	29	37	47
París	França	19	20	23
Belgrad	Iugoslàvia	13	11	5
Brisbane	Austràlia	11	9	10
Birmingham	Regne Unit	8	8	-
Amsterdam	Països Baixos	5	-	-

[edita] Elements dels Jocs

[edita] Mascota olímpica

Article principal: Cobi

La mascota olímpica escollida per a reprentar els Jocs fou Cobi, un gos d'atura català dissenyat en estil cubista pel valencià Javier Mariscal. La seva presentació es feu el 1987 i el seu nom prové del COOB, el Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona.

[edita] Torxa olímpica

Article principal: Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992

La torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 fou dissenyada pel català André Ricard. En ella hi figura el lema "XXV OLIMPÍADA BARCELONA 1992" així com el logotip dels Jocs. La torxa va visitar en 39 dies les 17 comunitats autònomes, recorrent més de 6.000 km. Va passar per 652 localitats i es va aturar en 60 d'elles, participant-hi un total de 9.500 portadors.

[edita] Música

L'any 1987 Freddie Mercury i Montserrat Caballé gravaren la cançó Barcelona, peça principal de l'àlbum del mateix nom i que serví de promoció a la ciutat per tal d'aconseguir els Jocs. La cançó s'havia d'interpretar en la Cerimònia d'Obertura però la prematura mort del cantant britànic vuit mesos abans de l'inici dels Jocs impedí aquest fet.

L'any 1992 Andrew Lloyd Webber i Don Black composaren la cançó Amics per sempre ("Amigos para siempre"), que fou interpretada per Sarah Brightman i Josep Carreras durant la Cerimònia d'Obertura dels Jocs. En la cerimònia de Clausura la mateixa cançó fou interpretada pel grup de rumba Los Manolos.

[edita] Cerimònies

[edita] Cerimònia d'Obertura

La Cerimònia d'Obertura, realitzada a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, va tenir lloc el dia 25 de juliol de 1992 i va contar amb la presència dels rei, Joan Carles I i Sofia de Grècia. A l'inici de la cerimònia es va representar per part del grup La Fura dels Baus l'escena mitològica d'Hèrcules separant els continents d'Europa i Àfrica, creant el mar Mediterrani i el futur naixement de la ciutat de Barcelona. Posteriorment participaren els cantants Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Plácido Domingo, Alfredo Kraus i Joan Pons; els músics Carles Santos o Ryuichi Sakamoto; i hi feu presència diversos elements de la cultura catalana com els castellers i la sardana, així com elements de les diverses regions d'Espanya com poden ser els timbalers d'Aragó, les bandes musicals representant el sud de Catalunya i el País Valencià, el flamenc i les sevillanes andaluses i la jota. Al llarg de la cerimònia es va reproduir escenogràficament exemples de la millor pintura espanyola i particularment catalana, mostrant vestits i imatges arquitectòniques d'Antoni Gaudí i obres pictòriques de Salvador Dalí, Joan Miró i Francisco de Goya.

Amb un repic de tambors l'arquer Antonio Rebollo va encendre el pebeter olímpic mitjançant el llançament d'una fletxa amb el foc olímpic cremant a la seva punta, el moment més esperat de la cerimònia. Es calcula que uns 2.000 milions de persones van seguir per televisió la cerimònia d'obertura en tot el món.

Posteriorment l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va pronunciar en el seu discurs diverses frases a favor de la pau a l'antiga Iugoslàvia (en aquells moments era vigent la Guerra dels Balcans). L'alcalde va iniciar el seu discurs anomenant l'Olimpíada Popular de 1936, que es va avortar a conseqüència de la Guerra civil espanyola. Tot el discurs va ser narrat en les quatre llengües oficials dels Jocs Olímpics, el català, castellà, francès i anglès.

[edita] Cerimònia de Clausura

En la cerimònia de clausura, realitzada el dia 9 d'agost a l'Estadi Olímpic de Montjuic, el en aquell moment president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, va declarar que els de Barcelona havien estat els millors Jocs Olímpics de la història. L'afirmació va ser corroborada per tots els mitjans de comunicació internacionals i atletes de tots els països, que van tenir en compte la modèlica organització, l'absència d'incidents, la massiva participació de ciutadans voluntaris, la comoditat i bellesa de les instal·lacions i, sobretot, el gran suport popular dels ciutadans barcelonins, que van rebre els jocs amb un entusiasme que va propiciar que la ciutat visqués un gran ambient festiu durant tot l'esdeveniment. Cap al final de la cerimònia de clausura, enmig d'una pluja de focs artificials, Cobi, la mascota olímpica va desaparèixer cel dalt, navegant per l'aire en un vaixell de paper.

[edita] Comitès Olímpics participants

Encara que no hi haver, per primer cop des de l'edició de 1972, un boicot organitzat, als Jocs Olímpics de Barcelona'92 la política va estar molt present. Eren temps de canvi de fronteres, sobretot a l'Europa socialista. Els únics membres del COI que no van enviar representants van ser l'Afganistan, Brunei, Libèria i Somàlia. Cap d'ells ho va fer per motius polítics.

Amb la desaparició de la Unió Soviètica, al 1992 la CEI concentrava onze de les quinze antigues repúbliques soviètiques. Es a dir, totes excepte les tres repúbliques bàltiques i Geòrgia. Aquesta darrera va decidir anar al Jocs juntament amb la CEI. D'aquesta nova fusió eixí l'Equip Unificat, nom amb el qual van participar, per primera i última vegada, a Barcelona. Estònia i Letònia tornaren als Jocs 56 anys després, mentre que foren 64 en cas de Lituània.
La disgregació d'un altre estat d'Europa oriental, en aquest cas Iugoslàvia, va produir el debut de Croàcia, Eslovènia i Bòsnia i Hercegovina (aquesta va participar per única vegada amb el codi BSH, canviat amb posterioritat pel BIH). La República de Macedònia no va acudir. Per la seva banda, als atletes iugoslaus no se'ls va permetre participar amb la seva nova bandera per les sancions de l'ONU, de manera ho van fer sota l'empara de la bandera olímpica com a Participants Olímpics Independents. Només podien prende part en competicions individuals.
I van haver altres presències novedoses per diferents motius. Corea del Nord, Cuba, Nicaragua i Etiòpia van tornar després del boicot en l'anterior cita. Sud-àfrica, precisament la causant del boicot dels Jocs de Munic'72, va tornar a participar després de 32 anys d'absència per la política de l'apartheid. Birmània va inscriure's com Myanmar, després de canviar el nom de l'estat en 1989. Un any després l'Alemanya Federal i l'Alemanya Democràtica es fonien en una sola. Era la primera participació conjunta des dels temps de l'Equip Alemany Unificat, el qual participà per darrer cop en Tòquio '64. Però aquell any no va ser l'unica reunificació. El Iemen va acudir com a una sola delegació per primer cop, després de la unió del Nord i el Sud. També en 1990 Namíbia s'independitzà de Sud-àfrica, debutant també a Barcelona. Pel contrari, era Txecoslovàquia qui s¡acomiadava abans de la seva divisió.
La llista de tots els Comitès Olímpics apareix ordenada alfabèticament segons els seus respectius codis del COI. Entre parèntesi apareix el nombre de participants que van aportar cadascun. Després de la coma, el primer número fa referència als atletes masculins i el segon a les atletes femenines:

[edita] Instal·lacions esportives

Article principal: Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

En els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 s'utilitzaren tot un seguin d'instal·lacions, dividit en 7 grans zones:

• Estadi Olímpic de Montjuïc
• Anella Olímpica
• Àrea de Sants-Monjuïc
• Àrea olímpica de la Vall d'Hebron
• Àrea olímpica de Diagonal
• Àrea olímpica de Poblenou
• 16 Subseus

[edita] Competició

[edita] Esports

Un total de 28 esports, amb 257 esdeveniments, es van practicar als Jocs. Els bàdminton i el beisbol foren, per primer cop, esports olímpics. A continuació un llistat dels diferents esports i, entre parèntesi, en nombre d'esdeveniments de casdascun:

Esports als Jocs Olímpics de Barcelona

Atletisme (43) | Bàdminton (4) | Bàsquet (2) | Beisbol (1) | Boxa (12) | Ciclisme (10) | Esgrima (8) | Futbol (1) | Gimnàstica (15) | Halterofília (10) | Handbol (2) | Hípica (6) | Hoquei sobre herba (2) | Judo (14) | Lluita (20) | Natació (31) | Natació sincronitzada (2) | Pentatló modern (2) | Piragüisme (16) | Rem (14) | Salts (4) | Tennis (4) | Tennis taula (4) | Tir (13) | Tir amb arc (4) | Vela (10) | Voleibol (2) | Waterpolo (1) demostració: Hoquei sobre patins (1) | Pilota basca (10) | Taekwondo (16)

[edita] Calendari

Programa dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Mes			juliol							agost
Dia			25	26	27	28	29	30	31	1	2	3	4	5	6	7	8	9	Dies	Finals
Cerimònies			O															C
	Atletisme								2	4	4	6		5	6	6	9	1	9	43
	Bàdminton												4						8	4
	Bàsquet															1	1		13	2
	Beisbol													1					9	1
	Boxa																6	6	14	12
	Ciclisme			2	1		1		5		1								7	10
	Esgrima							1	1	1	1		1	1	1	1			9	8
	Futbol																1		11	1
	Gimnàstica					1	1	1	1	4	6						1		11	15
	Halterofília			1	1	1	1	1	1	1	1	1	1						10	10
	Handbol																2		11	2
	Hípica							2				1	1	1				1	10	6
	Hoquei sobre herba															1	1		13	2
	Judo				2	2	2	2	2	2	2								7	14
	Lluita					3	3	4						3	3	4			10	20
	Natació			4	4	5	5	5	6	6									6	31
	Natació sincronitzada														1	1			5	2
	Pentatló modern						2												4	2
	Piragüisme									2	2					6	6		8	16
	Rem									7	7								7	14
	Salts				1		1					1	1						8	4
	Tennis															2	2		12	4
	Tennis de taula													1	1				10	4
	Tir amb arc											2	2						5	4
	Tir olímpic			2	2	2	1	2	1	2	1								8	13
	Vela										2	7	1						9	10
	Voleibol															1		1	13	2
	Waterpolo																	1	7	1
Finals			0	9	12	14	17	19	19	23	27	19	12	12	12	23	23	10		257
Dia			25	26	27	28	29	30	31	1	2	3	4	5	6	7	8	9	Dies	Finals
Mes			juliol							agost

Cerimònies

Jornada de competició

Jornada amb final

4

Nombre de finals

[edita] Medaller

Article principal: Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1992. País amfitrió ressaltat

Pos.	Comitè olímpic				Total
1	Equip Unificat (EUN)	45	38	29	112
2	Estats Units (USA)	37	34	37	108
3	Alemanya (GER)	33	21	28	82
4	Xina (CHN)	16	22	16	54
5	Cuba (CUB)	14	6	11	31
6	Espanya (ESP)	13	7	2	22
7	Corea del Sud (KOR)	12	5	12	29
8	Hongria (HUN)	11	12	7	30
9	França (FRA)	8	5	16	29
10	Austràlia (AUS)	7	9	11	27

[edita] Referències

[edita] Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'estiu de 1992

• Comitè Olímpic Internacional
• Jocs Olímpics

[edita] Enllaços externs

• (anglès) Jocs Olímpics de Barcelona de 1992
• (anglès) www.sports-reference.com - Barcelona 1992

Jocs Olímpics d'estiu

Atenes 1896 | París 1900 | Saint Louis 1904 | (Atenes 1906) | Londres 1908 | Estocolm 1912 | Berlín 1916 | Anvers 1920 | París 1924 | Amsterdam 1928 | Los Angeles 1932 | Berlín 1936 | Tòquio 1940 | Londres 1944 | Londres 1948 | Hèlsinki 1952 | Melbourne 1956 | Roma 1960 | Tòquio 1964 | Ciutat de Mèxic 1968 | Munic 1972 | Mont-real 1976 | Moscou 1980 | Los Angeles 1984 | Seül 1988 | Barcelona 1992 | Atlanta 1996 | Sydney 2000 | Atenes 2004 | Pequín 2008 | Londres 2012

Jocs Olímpics d'hivern

Chamonix 1924 | Sankt-Moritz 1928 | Lake Placid 1932 | Garmisch-Partenkirchen 1936 | Sapporo 1940 | Cortina d'Ampezzo 1944 | Sankt-Moritz 1948 | Oslo 1952 | Cortina d'Ampezzo 1956 | Squaw Valley 1960 | Innsbruck 1964 | Grenoble 1968 | Sapporo 1972 | Innsbruck 1976 | Lake Placid 1980 | Sarajevo 1984 | Calgary 1988 | Albertville 1992 | Lillehammer 1994 | Nagano 1998 | Salt Lake City 2002 | Torí 2006 | Vancouver 2010 | Sotxi 2014

(Atenes 1906): Jocs Intercalats | 1916, 1940, 1944: edicions cancel·lades