Cronologia de l'aviació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Història de l'aeronàutica)

Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà. Des de diversos segles abans de Crist fins a l'actualitat, el món de l'aviació ha anat evolucionant, i s'ha passat de fabricar aparells voladors rudimentaris a màquines capaces de transportar a centenars de passatgers i tones de càrrega, així com a volar a velocitats supersòniques. S'ha passat de fabricar aparells de fusta i tela, a utilitzar el metall i, més recentment, materials i aliatges compostos que milloren les capacitats dels aparells.

Abans del segle XX[modifica]

Abans del segle x[modifica]

El rei Bladud.
843 aC
  • El rei Bladud, rei dels britons, intenta volar des del Temple d'Apol·lo a Trinavantum (Londres) amb unes ales fetes amb plomes de diversos ocells. No té èxit i l'intent li causa la mort.[1]
Entre 470 aC i 391 aC
  • El filòsof xinès Mo Ti, més conegut com a Mozi, inventa i construeix el primer estel.[1]
Entre 400 aC i 345 aC
  • Es coneixen altres personatges com Arquites de Tàrent (més conegut pels seus estudis de música) qui construeix un aparell en forma d'ocell d'uns dos metres d'envergadura fet amb materials com la fusta, pell i plomes. Creu que amb alguna mena de vent que desconeix, com el vent calent o comprimit, el vapor, o alguna altra força, i fent servir el foc podria elevar l'aparell.[1]
169 aC
[n. 1]
  • El general xinès Han Hsin utilitza estels durant els combats per mesurar la distància entre el seu exèrcit i el de l'enemic.[1]
Segle VI
  • Els estels són utilitzats a la Xina per indicar ordres militars als exèrcits.[1]

Del segle x al segle XVI[modifica]

Oliver de Malmesbury a la vidriera instal·lada a l'Abadia de Malmesbury el 1920.

1020[modifica]

  • Oliver de Malmesbury, el monjo volador, intenta volar a l'Abadia de Malmesbury utilitzant unes ales trencant-se les dues cames en l'intent.[1]

1042[modifica]

Entre el segle xii i el segle xiv[modifica]

  • Apareixen els primers esbossos d'helicòpters. Un es troba en un manuscrit flamenc de vora el 1325, mentre que un segon, de 1460, mostra un helicòpter de joguina.[2]

1250[modifica]

  • Un monjo anglès, anomenat Roger Bacon, escriu un llibre titulat Secrets de l'art i la natura, en què s'hi troben les primeres referències d'aparells voladors amb ales artificials, els ara coneguts com a ornitòpters. Tot i això, el llibre no és publicat fins al 1542.[2]

Segle XIV[modifica]

1306[modifica]

  • Tenen lloc exhibicions amb artefactes similars als paracaigudes actuals durant la coronació del rei Fo Kin a la Xina.[2]

1326[modifica]

Un disseny d'aparell volador de Leonardo da Vinci (vora el 1488), Institut de França, París.
  • S'il·lustren per primer cop a Europa estels carregant explosius en un manuscrit de Walter de Milemete. L'estel carrega una bomba incendiària per sobre d'una fortificació, essent controlat per tres soldats mitjançant cordes.[2]

1420[modifica]

Entre 1483 i 1497[modifica]

1507[modifica]

"Machinae Novae" làmina n.38: El paracaigudes de Veranzio.

Vora el 1595[modifica]

Segle XVII[modifica]

Entre 1630 i 1632[modifica]

1647[modifica]

1655[modifica]

1670[modifica]

Borrador de la barca voladora de Francesco Lana de Terzi (vora el 1670).
  • Francesco Lana de Terzi, sacerdot jesuïta, completa el primer disseny d'un aparell més lleuger que l'aire. Utilitza una tècnica d'Otto von Guericke basada en unes esferes de coure que bombejen aire, però que finalment no va poder utilitzar, ja que l'amplada mínima d'aquestes per aconseguir que no rebentessin amb la pressió de l'aire feia que l'aparell fos més pesant que l'aire.[3]

1678[modifica]

  • Un francès anomenat Besnier aconsegueix volar, segons diu una publicació de l'època, per sobre d'un parell de cases a Sablé utilitzant dues ales per aprofitar la força del vent. Més tard M. Guibre adquireix l'aparell aconseguint certs èxits. Fos o no cert, el vol d'aquests dos mai va poder ser de forma controlada.[4]

1680[modifica]

  • L'italià Giovanni Alfonso Borelli escriu un llibre titulat De Motu Animalium en què explica per què mai un home no podrà volar sense l'ajuda mecànica.[4]

1694[modifica]

  • Setembre: el pare Vassou, un missioner a Canton, Xina, escriu a casa afirmant que ha trobat evidències documentals de l'ascensió d'un glòbus feta durant la coronació de l'emperador Fo Kin (1306).[4]

Segle XVIII[modifica]

1709[modifica]

1742[modifica]

  • El Marquès de Bacqueville intenta travessar el riu Sena (París) des del terrat d'un hotel amb múltiples ales. Sembla que s'aconsegueix cert vol.[5]

1754[modifica]

1763[modifica]

  • Juliol: l'alemany Melchior Bauer dissenya un aparell més pesant que l'aire pensat per portar més de 45 kg d'explosius a part del pilot, anomenat Sky Wagon. Tot i que es va pensar a construir-lo al pic d'una muntanya per facilitar les proves de vol, segurament mai no es va arribar a construir.[5]

1766[modifica]

1780[modifica]

  • Hyder Ali de Mysore, Índia, rebutja a les forces britàniques a Guntur mitjançant l'ús de coets encapsulats en ferro.[5]
  • El germà Cyprian, un monjo de l'est d'Europa, afirma haver aconseguit planar saltant des d'una muntanya.[5]

1781[modifica]

  • L'austríac Karl Friedrich Meerwein dissenya i construeix un planador que hauria aconseguit planar en un parell d'ocasions, el qual es propulsava mínimament d'un moviment de les ales. El disseny considerava la possibilitat de maniobrar.[5]

1782[modifica]

1783[modifica]

1784[modifica]

1785[modifica]

1790[modifica]

1791[modifica]

1793[modifica]

  • Blanchard es tira en paracaigudes a Basilea trencant-se una cama. Aquest salt era la continuació d'un experiment que s'havia iniciat quan el mateix Blanchard havia deixat caure un gos en paracaigudes des d'un globus a 1.830 metres d'altitud sobre Estrasburg. L'animal arribà a terra sa i estalvi.[8]
  • 9 de gener: Blanchard fa el primer vol en globus als Estats Units d'Amèrica en volar en un globus d'hidrogen des de Walnut Street Prison, Filadèlfia, fins al Comtat de Gloucester, Nova Jersey, en un vol de 46 minuts.[9]
  • Es forma una divisió aerostàtica a l'Exèrcit Republicà Francès a Meudon, França, comandada pel capità Coutelle. Comença amb 50 reclutes i un globus d'entrenament de 10 metres de diàmatre que es pot elevar fins als 150 metres amb dues persones a bord. L'hidrogen es crea mitjançant equipament proporcionat pel químic Guyton de Morveau.[9]

1794[modifica]

  • 26 de juny: el capità Coutelle de l'Exèrcit Republicà Francès ascendeix amarrat a terra en un globus d'hidrogen a Maubeuge, durant la Batalla de Fleurus. El globus, anomenat Entreprenant, és el primer globus utilitzat per a la guerra.[9]

1796[modifica]

  • George Cayley construeix un prototip d'helicòpter similar a aquell dels francesos Launoy i Bienvenu. Utilitza rotors de quatre aspes fetes a partir de plomes d'ocell.[9]

1797[modifica]

1798[modifica]

  • 10 de novembre: les senyoretes Labrosse i Henry ascendeixen en un globus sobre París. Labrosse esdevindria, més tard, la senyora Garnerin.[9]

1799[modifica]

  • Sir George Cayley dissenya el primer avió conegut d'ales fixes, una cua cruciforme amb un sistema de propulsió que utilitzava unes pales. El disseny està gravat en un disc de plata.[9]
  • Jeanne Genieve Garnerin, muller de André-Jacques Garnerin, es converteix en la primera dona en volar en solitari en un globus.[10]

Segle XIX[modifica]

1802[modifica]

1804[modifica]

  • Sir George Cayley construeix la seva primera maqueta d'avió. Aquesta incorpora noves millores com l'ala monoplana d'àrea considerable.[9]

1805[modifica]

1806[modifica]

1807[modifica]

  • Uns 25000 coets Congreve són llançats contra Copenhaguen per la Royal Navy. Aquests coets assolien els 3,2 km de distància.[11]

1808[modifica]

1809[modifica]

1811[modifica]

1812[modifica]

1815[modifica]

1816[modifica]

1817[modifica]

1819[modifica]

1825[modifica]

1827[modifica]

  • George Pocock demostra l'efectivitat dels seus estels lligant-ne un a un carro, amb el qual viatja de Bristol a Marlborough, Anglaterra. Aquest aparell s'anomenaria Charvolant.[12]

1828[modifica]

  • L'anglès Mayer construeix un helicòpter de mida real propulsat per l'energia mecànica del pilot, que no aconsegueix enlairar-se.[12]

1832[modifica]

1836[modifica]

1837[modifica]

  • 24 de juliol: el britó Robert Cocking posa a prova el seu disseny de paracaigudes des del Great Nassau Balloon. La principal novetat del seu disseny és un tendal que pretén prevenir de les oscil·lacions sofertes pels anteriors paracaigudes. Des d'una alçada d'aproximadament 2000 metres el paracaigudes funciona perfectament fins que la llanda superior es trenca causant la mort de Cocking.[12]

1842[modifica]

  • L'anglès W.H. Phillips aconsegueix fer enlairar la seva maqueta d'helicòpter utilitzant la pressió del vapor.[12]

1843[modifica]

  • William Samuel Henson patenta el disseny del seu aparell pensat per al transport de passatgers que utilitzava la força del vapor, i que, més tard, va ser conegut com a Aerial Steam Carriage o l'Ariel.[12]
  • George Cayley dissenya un nou model d'avió amb quatre ales circulars i dos propulsors per al vol horitzontal.[13]
  • Al març apareix un projecte de llei sobre el trànsit aeri al Parlament del Regne Unit que proposa la creació d'una companyia pública que operi viatges en avió a tot el món.[13]

1844[modifica]

  • L'aparell Aerial Steam Carriage de 6 metres d'amplada amb motor de vapor de Henson és construït. Entre 1845 i 1847 seria provat a Bala Down, Chard, Somerset, amb l'ajuda d'una rampa. Tot i això l'aparell mai no va poder amb la càrrega i no té èxit.[13]

1848[modifica]

  • John Stringfellow, qui havia estat cridat per Henson per construir el motor de vapor el 1842, intenta fer volar un aparell amb ales afilades i un motor de vapor a Chard, Somerset. L'aparell, però, no aconsegueix enlairar-se i les seves posteriors modernitzacions tampoc.[13]

1849[modifica]

  • Un nen aconsegueix volar unes quantes iardes amb un aparell no motoritzat dissenyat i construït per Cayley fet que el converteix en la primera persona que aconsegueix volar amb un aparell més pesant que l'aire.[13]
  • 22 d'agost: Àustria llança globus d'aire calent no tripulats contra les defenses de Venècia, Itàlia. Cadascun d'aquests globus carrega una bomba.[13]
  • 7 d'octubre: M.F. Farban fa el primer vol en globus aerostàtic per sobre dels Alps, volant des de Marsella, França, fins a Torí, Itàlia.[13]

1852[modifica]

1853[modifica]

  • El cotxer de Cayley aconsegueix enlairar-se amb un planador de Cayley a Brompton Hall, Scarborough, Anglaterra. En aterrar va recordar que a ell l'havien contractat per conduir i no pas per pilotar.[13]

1854[modifica]

  • 27 de juny: el francès Louis Charles Letur pateix un accident greu en provar un dels seus paracaigudes a Anglaterra. Prèviament havia aconseguit diversos descensos exitosos utilitzant els seus paracaigudes maniobrables.[13]

1856[modifica]

  • El francès Louis Mouillard, autor de l'Empire de l'Air, intenta volar amb el seu model de planador. No funciona igual que altres múltiples intents que el succeeixen.[13]

1857[modifica]

Entre 1857 i 1858[modifica]

1858[modifica]

  • El francès Gaspard-Félix Tournachon, més conegut amb el pseudònim de Nadar, fa la foto més antiga coneguda presa des de l'aire, fotografia que mostra part de la ciutat de París. La imatge fou presa des d'un globus amarrat a terra.[14]
  • 29 de març: té lloc la primera ascensió en globus d'hidrogen a Austràlia. Aquest enlairament es fa a Cremorne Gardens, Melbourne.[14]

1859[modifica]

1860[modifica]

1861[modifica]

1862[modifica]

Thaddeus Lowe ascendint amb l'Intrepid per a observació durant la batalla de Fair Oaks.

1863[modifica]

Entre 1864 i 1870[modifica]

1865[modifica]

  • El francès Charles de Louvrie dissenya el primer model d'avió utilitzant un motor de propulsió a reacció, l'Aéronave. Aquest tenia les ales del tipus dosser sobre una base de quatre rodes que carregava el motor.[15]

Entre 1865 i 1872[modifica]

1866[modifica]

  • 12 de gener: es funda a Anglaterra la The Aeronautical Society of Great Britain (Societat Aeronàutica de la Gran Bretanya).[15]

1867[modifica]

  • Els anglesos J.W. Butler i E. Edwards patenten un disseny d'avió motoritzat amb ales en forma de delta.[15]

1868[modifica]

  • Al juny: la The Aeronautical Society of Great Britain celebra una exhibició d'aparells aeronàutics a Crystal Palace (Anglaterra).[15]

1870[modifica]

Entre 1870 i 1876[modifica]

  • Entre 1870 i 1871, Alphonse Pénaud fa múltiples exhibicions dels seus models d'helicòpters amb rotors impulsats per tires de goma retorçada (planaphore). També fa volar un model d'aeroplà que incorpora molta estabilitat. El 1876 dissenya el primer amfibi. Tots aquests aparells, el col·loquen com el segon personatge que va aportar més aparells als inicis de l'aviació només per darrere de Sir George Cayley.[16]

1871[modifica]

1872[modifica]

  • L'austríac Paul Hänlein exhibeix el seu dirigible de 50 metres de llargària fent diversos vols de prova mentre és amarrat a terra. L'aparell és propulsat per un únic motor Lenoir de 5 cavalls (3.7 kW) abastit per hidrogen.[16]

1873[modifica]

  • John Wise pilota un globus d'hidrogen molt gran durant el primer intent de la travessa de l'oceà Atlàntic per aire. Financiat pel New York Daily Graphic, el globus s'accidenta a només 66 km del punt de partida.[16]

1874[modifica]

  • L'oficial de l'exèrcit naval francès Félix du Temple de la Croix aconsegueix fer petits salts i vols a Brest amb un avió semblant a un ocell. Per aconseguir-ho s'ajuda d'una rampa a l'hora d'impulsar-se.[17]

1875[modifica]

1876[modifica]

1877[modifica]

  • Nikolaus Otto inventa el motor de combustió interna de petroli de 4 temps. Gottlieb Daimler, el director de la fàbrica de motors on treballa Otto, dissenyaria el primer motor de combustió interna de petroli que tindria un ús pràctic. Un motor d'un sol cilindre seria utilitzat per Karl-Friedrich Benz per propulsar la primera motocicleta el 1885.[17]
  • Es forma a França l'Établissement Aérostatique Militaire.[17]

1878[modifica]

  • La primera subvenció a l'aeronàutica per part del govern britànic té lloc quan aquest dona £150 per a la construcció d'un globus d'hidrogen. El Pioneer acaba costant £71.[17]

1879[modifica]

  • El francès Victor Tatin fa volar un model d'avió monoplà propulsat per un motor d'aire comprimit. Aquest concepte és molt modern per a l'època.[17]
  • L'hangar per a dirigibles completat a Chalais-Meudon per a l'exhibició de 1878 passa a ser oficialment conegut com a hangar Y. L'estat i crea la fàbrica nacional de dirigibles que funcionaria a partir dels 1880 fins al 1940.[17]

1880[modifica]

  • 1 de juny:
    • El rus Alexander Mozhaiski patenta la seva original màquina voladora propulsada per un motor de vapor.[17]
    • Els alemanys doctor Karl Wölfert i Ernst Baumgarten ascendeixen en un dirigible que comptava amb un petit motor. La mala distribució de la càrrega causa un accident i Baumgarten abandona el projecte.[17]
  • 24 de juny: un destacament de globus de l'exèrcit britànic fa les primeres maniobres militars d'aparells voladors de la història a Aldershot (Hampshire).[17]

1882[modifica]

  • Karl Wölfert intenta propulsar un dirigible mitjançant un propulsor accionat manualment a Charlottenburg. L'intent és infructuós.[17]

1883[modifica]

1884[modifica]

1885[modifica]

  • 15 de febrer: un destacament de globus de l'exèrcit britànic abandona Gran Bretanya per formar part de les forces expedicionàries al Sudan.[18]
  • Es forma la branca de dirigibles de l'exèrcit prussià en fundar-se la Preussische Luftschiffer-Abteilung. Establerta a Berlín - Schöneberg operaria amb globus amarrat durant 4 anys.[18]

1888[modifica]

  • Karl Wölfert fa volar un globus propulsat per un motor Daimler de 2 cavalls (1.5 kW) a Seelberg, Alemanya.[18]

1889[modifica]

  • L'enginyer alemany Otto Lilienthal publica el Der Vogelflug als Grundlage der Fliegekunst (El vol dels ocells com a base de l'art de volar).[18]

1890[modifica]

  • Es forma la Königliche Bayerische Luftschiffe-Abteilung que restaria activa fins al 1919.[18]
  • Maig: es forma la secció d'enginyers reials per a globus dins de l'exèrcit britànic.[18]
  • El francès Clément Ader aconsegueix enlairar, per primer cop, un aparell des del terra amb el seu aparell monoplà propulsat per la força del vapor anomenat Éole. Aquest fet va tenir lloc al Castell de Pereire, Armainvilliers, França. La distància que va aconseguir recórrer va ser d'uns 50 metres.[18]

1891[modifica]

  • Sir Hiram Maxim comença la fabricació dels components per a les ales de 371.61 m² del seu biplà.[19]
  • El físic americà Samuel Pierpont Langley comença a dissenyar i construir els seus múltiples models d'avió amb motors de vapor. Aquests models són propulsats per una catapulta montada al terrat d'una barca-casa al bell mig del riu Potomac (Washington DC). Tot aquest conjunt d'avions són coneguts amb el nom d'Aerodrome.[19]

1892[modifica]

  • La primera secció aeronàutica de l'Imperi Austrohongarès es forma amb el nom de K.u.K Militäräronautische Anstalt.[19]
  • 3 de febrer: el ministre de la guerra francès contracta a Ader perquè dissenyi i construeixi un avió biplaça que pugui carregar uns 75 kg d'explosius. Aquest aparell, conegut amb el nom d'Avión III, és provat a Satorg el 12 i 14 d'octubre del mateix any. L'intent, però, no va tenir èxit.[19]

1893[modifica]

1894[modifica]

  • Octave Chanute publica Progress in Flying Machines (Progrés en aparells voladors).[19]
  • August von Parseval i Bartsch von Sigsfeld exhibeixen els primers globus estel alemanys.[19]
  • Czeslaw Tanski fa volar un model d'aeroplà, convertint-se així en el primer aparell més pesant que l'aire que vola a Polònia. A partir de 1896 Tanski comença a provar diversos planadors de mida real.[19]
  • El primer disseny del zeppelin de transport del Comte Ferdinand von Zeppelin és rebutjat per la comissió tècnica del govern alemany.[19]
  • 31 de juliol: sir Hiram Maxim fa volar el seu enorme un biplà dotat de dos motors de vapor de 180 cavalls (134 kW) i 371.6 m² de superfície d'ales. El vol estava limitat per unes guies que no permetien que l'aparell s'enlairés més de 0.61 m de terra.[19]

1895[modifica]

1896[modifica]

  • Percy Pilcher acaba el seu planador Hawk el qual s'aguanta sobre una base de dues rodes molt ben preparades per a l'aterrament, les quals reduïen la força del xoc amb el terra. Les proves del Hawk tenen un gran èxit.[20]
  • Ferdinand von Zeppelin recapta 800.000 marcs alemanys per a la creació de l'empresa que promouria la tecnologia dels dirigibles.[20]
  • Octave Chanute comença a dissenyar i construir quantitat de planadors que es basen en la clàssica estructura biplana.[20]
  • 6 de maig: Pierpont aconsegueix enlairar el primer model de l'Aerodrome propulsat per un motor de vapor.[20]
  • 10 d'agost: Otto Lilienthal mor a causa d'un accident mentre prova un dels seus planadors a Rhinower Hills. Des de 1891, Lilienthal havia fet planejar dos biplans i cinc monoplans aconseguint importants avenços.[20]

1897[modifica]

1898[modifica]

  • Es troba un ocell tallat en fusta de sicòmor de 40 grams que data dels segles iii o IV abans de Crist a Saqqara, Egipte. Aquest incorpora moltes característiques que indiquen que es tracta d'un model de planador, incloent-hi un cos que es va fent més prim gradualment, ales rectes i una cua horitzontal.[21]
  • Es forma l'Aéro-Club de France.[21]
  • El govern dels EUA subvenciona a Pierpont Langley amb $50.000 perquè continui amb els seus experiments amb els Aerodrome, ara en mida real.[21]
  • El Sergent Ivy Baldwin de la U.S. Army Signal Corps esdevé el primer estatunidenc mai abatut quan el seu globus és atacat des de foc terrestre durant la batalla naval de Santiago de Cuba entre les forces estatunidenques i espanyoles durant la Guerra Hispano-estatunidenca. Baldwin sobreviu.[21]

1899[modifica]

Segle XX[modifica]

Anys 1900[modifica]

1900[modifica]

1901[modifica]

  • A l'estiu, els germans Wright construeixen el seu segon planador, amb unes ales molt més amples que les de l'anterior versió. A més, inclou un sistema de pedals per controlar les ales. Tot i això, les proves a Kitty Hawk no són satisfactòries.
  • Al juny: Pierpont Langley fa volar un model dels seus “Aerodrome” propulsat per un motor de petroli, convertint-se així en el primer aparell amb un motor de petroli que aconsegueix enlairar-se. Aquest model és una quarta part de la mida de l'aparell projectat amb mida real. L'enlairament s'aconsegueix en tres ocasions.
  • Octubre:

1902[modifica]

  • 17 de gener: Gustav Whitehead informa que aconsegueix fer volar el seu aparell, fet que representaria el primer vol de la història. Aquest vol hauria cobert una distància d'11 km amaritzant. L'aparell incorporaria moltes peces de l'anterior aparell de Whitehead així com dos motors, essent totalment controlable. Aquest vol, i els que el seguirien no són oficialment reconeguts, possiblement per la falta de publicitat de la gesta. S'han fet diversos estudis sobre la veracitat dels informes de Whitehead que mai no han aconseguit aclarir els fets. Ni s'han confirmat ni s'han descartat.
  • Entre setembre i octubre: els germans Wright proven el seu planador número 3 de 9,75 metres d'amplada. Aquest planador va aportar considerables millores tècniques, ja que no es basava en cap dels anteriors aparells existents, sinó en estudis dels dos germans. L'aparell també incorpora aletes bessones a la cua. Durant aquells mesos el planador aconsegueix volar més de 1000 vegades aconseguint grans avenços, especialment després de substituir les aletes per un timó que evitava que l'aparell volgués girar.

1903[modifica]

  • 23 de març: els germans Wright patenten la tècnica basada en el seu planador núm.3.
  • Agost:
    • 8 d'agost: Pierpont Langley aconsegueix enlairar de manera satisfactòria per primer cop el seu model d'Aerodrome de motor de petroli.
    • 18 d'agost: l'alemany Karl Jatho aconsegueix fer un salt de 18 metres amb el seu aparell de motor de petroli de 9 cavalls de potència (6.7 kW).
  • 7 d'octubre: Pierpont Langley prova l'Aerodrome de mida real de 14.6 metres d'amplada. El pilot de les proves és Charles M. Manly (qui havia fet el motor de petroli de 52 cavalls que porta l'aparell, motor Manly-Balzer). L'intent però no té efectes positius i l'aparell cau al riu Potomac.
  • 12 de novembre: els germans Lebaudy fan volar el seu dirigible entre Moisson i els Champs-de-Mars, París, recorrent una distància de 60 km.
  • Al desembre:
    • 8 de desembre: Pierpont Langley i Charles M. Manly tornen a provar l'Aerodrome amb pitjors conseqüències que el primer intent, ja que l'aparell quedà bastant malmés i el govern dels Estats Units retira les subvencions a Pierpont.
    • 14 de desembre: els germans Wright, amb Wilbur com a pilot fan el primer intent de vol amb el seu Flyer motoritzat, el qual pateix danys que fan endarrerir el segon intent.
    • 17 de desembre: a les 10 hores i 35 minuts del matí, Orville Wright pilota el Flyer a Kitty Hawk, Carolina del Nord, en un vol de 36 metres i mig, de 12 segons de durada, aconseguint d'aquesta manera el primer vol controlat, propulsat i sostingut amb un aparell més pesant que l'aire de la història. Aquest dia es fan tres intents més enmig de l'eufòria, d'entre els quals el que dura més arriba al minut, recorrent 260 metres de distància. El Flyer, que més tard s'anomenaria Flyer I pesava 82 kg i tenia quatre cilindres que oferien 12 cavalls de potència. A més, mitjançant unes corretges permetia moure dos hèlixs situades a la cua de l'aparell.[23]
« Després de l'èxit del 17 de desembre del 1903 l'aviació va tenir un gran impuls, sobretot a causa de l'interès que va suscitar als militars dels diversos països. Fins llavors, les guerres s'havien dut a terme per terra i per mar, però mai per aire. És ben cert, que ja al segle xviii s'utilitzaven globus aerostàtics per a l'observació de l'exèrcit rival, calcular distàncies, nombre d'homes i vehicles, etc., però els globus mai no van ser utilitzats per atacar. Tot i això, ja es podien considerar armes de guerra. »

1904[modifica]

  • 26 de maig: els germans Wright fan el primer dels 105 vols que completarien amb el Flyer núm.2.
  • 20 de setembre: Wilbur, el germà gran dels Wright, fa el primer vol en circuit tancat de la història.
  • Octubre: a França, Robert Esnault-Pelterie vola en un planador que incorpora uns alerons per al control de l'aparell, convertint-se així en el primer planador que inclou aquesta innovació. Esnault-Pelterie seria més recordat per als seus posteriors monoplans REP dels quals en destaca el REP núm.2 que volaria el 1909.
  • 9 de novembre: Wilbur Wright vola 4.43 km de distància a Dayton, Ohio, convertint-se així en el primer vol de més de cinc minuts de duració.

1905[modifica]

1906[modifica]

1907[modifica]

1908[modifica]

1909[modifica]

Anys 1910[modifica]

1910[modifica]

1911[modifica]

1912[modifica]

  • L'exèrcit nord-americà adquireix sis biplans “Burguess Model H”.
  • Els francesos Ponche i Primard volen per primer cop amb un avió fet pràcticament tot de metall.
  • Al març: es forma a Alemanya la “The German Aviation Experimental Establishment”.
  • Es fan, a Mónaco, les primeres carreres d'hidroavions.
  • 1 de març: el capità Albert Berry es converteix en el primer home a utilitzar un paracaigudes al saltar des d'un Benoist a St.Louis.
  • Es forma, a Turquia, l'exèrcit de l'aire turc, el qual adquireix dos avions francesos a Yesilköy.
  • A l'abril: Corbett Wilson es converteix en el primer a travessar en avió el canal de Sant Jordi, que separa Irlanda d'Anglaterra.
  • 1 de maig: A.V. Roe vola per primer cop amb el “AVRO Type F”. La peculiaritat d'aquest avió és que va ser el primer a dur una cabina totalment tancada per al pilot.
  • 9 de maig: Samson de la “Royal Navy” és el primer a enlairar-se des d'un vaixell en moviment en enlairar-se des del “H.M.S Hibernia”.
  • 30 de maig: Wilbur Wright mor a causa de febres tifoidees.
  • Al juny: s'estableix un nou rècord d'altitud quan un avió de les forces aèries britàniques, vola a 3219 metres d'altitud.
  • 7 de juny: el capità Charles de Forest Chandler es converteix en el primer a disparar una arma des d'un avió, Wright Model B. L'avió el pilotava Thomas de Witt Milling.
  • 19 de juny: es forma la “The Central Flying School” a Upavon (Anglaterra).
  • Agost: proves de l'exèrcit anglès donen com a màxim representant a Samuel Cody, que tot i pilotar un aparell més vell que altres, assolia la màxima velocitat. El seu aparell era anomenat “Cathedral”.
  • McClean vola per sota el pont del Tàmesi a Londres pilotant un Short S.33.
  • Setembre: es forma la “The Australian Army Aviation Corps”, l'exèrcit de l'aire australià.
  • Octubre: es forma la “The Aviation Service” a Alemanya tot i que seria desfeta 7 anys més tard.
  • Al desembre: el francès Jacques Schneider anuncia la seva intenció de promocionar els hidroavions mitjançant una competició internacional. La que més tard seria coneguda com la Copa Schneider.

1913[modifica]

1914[modifica]

« El mesos anteriors a la gran guerra, van ser de dur treball en tots els aspectes militars. L'aviació, tot i que ja havia intervingut en guerres, potser d'una forma més passiva ja que era utilitzada com a font de reconeixement del rival, va intervenir per primer cop tenint un paper destacable. Tot i que no va ser fins a la Segona Guerra Mundial que l'aviació va ser decisiva a l'hora de guanyar terreny, en la primera ja es va utilitzar de forma ofensiva, i per això, va ser quan es van començar a dissenyar tècniques i tàctiques de vol, entre d'altres. »
  • Els tornejos no van cessar fins que la guerra va començar oficialment. A Mónaco se celebra la segona edició de la Copa Schneider que aquell any seria guanyada per Briton Howard Prixton pilotant un Sopwith Tabloid amb una mitjana de velocitat de 140 km/h.
  • 12 de febrer: a Rússia, el primer avió de passatgers rus, transporta 16 persones i un gos, arribant a l'altura de 2000 metres. L'avió era anomenat “Ilya Mourometz”.
  • A l'abril: arriba el primer avió de l'holandès Anthony Fokker, el M5K, predecessor del famós avió de guerra Fokker Eindecker, que vola per primer cop en territori alemany.
  • Maig: Curtiss redissenya un dels “Aerodrome” de Pierpont Langley convertint-lo en un hidroavió per no tenir problemes de patents amb la Companyia Aèria dels Wright. A l'octubre aconseguia un vol considerablement llarg amb l'aparell.
  • A Alemanya, R.Böhm supera amb escreix el rècord de temps de vol continuat amb un registre de 24 hores, l'últim rècord de temps de vol abans de la guerra.
  • L'alemany H. Oelerich bat el rècord d'altitud amb 8.150 metres pilotant un DFB B.I, l'últim rècord d'altitud abans de la guerra.
  • 27 de juliol: Gordon Bell, pilot que provava els avions dels germans Short, es converteix en el primer pilot que dispara un torpede des d'un avió.
  • El noruec Tryggve Gran travessa el Mar del Nord per primer cop pilotant un Blériot monoplà.
  • 1 d'agost: França demana 50 Morane-Saulnier per exportar a Turquia, un dels aliats contra l'eix austroalemany.
« El 2 d'agost de 1914 les forces de l'exèrcit alemany envaïen Luxemburg i d'aquesta manera començava la Primera Guerra Mundial. L'endemà envaïa Bèlgica, i Anglaterra ho utilitza com a excusa per entrar en el conflicte. »
  • 8 d'agost: la primera pèrdua d'un avió en guerra era la del francès Sadi Lecointe mort per un soldat alemany des de terra.
  • 12 d'agost: Reinhold Jahnow es converteix en la primera baixa aeronàutica per part de l'exèrcit de l'eix. El mateix dia morien els 2 primers integrants de la RFC (Royal Flying Corps) de l'exèrcit anglès a l'estavellar-se mentre travessaven el Canal de la Mànega.
  • 14 d'agost: tenen lloc els primers atacs aliats contra dirigibles Zeppelin a càrrec de les forces aèries franceses.
  • El primers dogfights (1 contra 1) es realitzen ja des de bon principi. Un dels més coneguts és el del rus Nesterov contra l'austríac von Rosenthal.
  • 27 d'agost: es fa un dels primers desplegaments aeris importants, dirigit pel comandant Samson de les forces aèries britàniques. L'“Eastchurch Squadron” estava format per dos Sopwith Tabloid, un BE2, monoplans Blériot, un hidroavió dels germans Short i dos Farman.
  • 30 d'agost: primer bombardeig sobre París. Només un avió formava el bombardeig on moria 1 dona i 3 persones més quedaven ferides. L'avió era un German Rampler Taube pilotat per Ferdinand von Hiddeson. El primer bombardeig aliat, seria format per biplans “Chicken Coop” Voisin.
  • Octubre: l'exèrcit militar francès de l'aire és el més extens amb 34 esquadrons.
  • Novembre: repetits atacs de la RFC sobre Zeppelins acaben sent un èxit a finals de mes. En la destrucció d'un d'aquests situat a Friedrichshafen, hi té lloc el primer bombardeig estratègic per una formació d'avions, tres AVRO 504. La flota russa ataca pel nord amb una unitat formada per més de 50 aparells, la majoria dels quals són “Ilya Mourometz” d'Ígor Sikorski, bombarders equipats amb 3 metralladores per combatre, sobretot, objectius terrestres.

1915[modifica]

  • La guerra continua i els bombardejos i atacs són cada cop més estratègics.
  • Gener:
    • Es detecten conflictes aeris per al control del canal de Suez. Avions turcs (d'importació francesa) fan front als atacs alemanys.
    • Es produeixen més bombardejos anglesos al front occidental per tallar el camí als reforços austroalemanys al front.
  • 1 d'abril: Roland Garros acaba amb un Albatros D.I alemany que al principi tenia a la cua. L'avió de Garros era el primer a portar un nou prototip de metralladora anomenada Hotchkiss.
  • 19 d'abril: Roland Garros es veu obligat a aterrar més enllà de les línies rivals i els alemanys estudien el nou armament dissenyat pels aliats.
  • René P. Fonck, qui més tard seria el pilot aliat amb més victòries, s'allistava a l'exèrcit en l'esquadró C47 pilotant un Caudron G.IV de bombardeig i reconeixement.
  • El prototip d'Airco DH.2 (de Havilland) fa el seu primer vol i ràpidament se'n fa gran producció sobretot per a l'exèrcit anglès (RFC). Al mateix temps els “Eindecker” de Fokker començaven a arribar al front oest.
  • Georges M.L.J Guynemer, qui es convertiria més tard en el segon pilot francès amb més victòries, obtenia la seva primera victòria pilotant un Morane-Saulnier.
  • Juliol: Hawker es desfà de tres Albatros alemanys ocupant el lloc amb més victòries a l'aire del moment.
  • 31 de juliol: Max Immelman, un dels primers pilots destacats de l'eix, pilota un Fokker M8 de preparació per volar l'endemà amb un Eindecker.
  • 1 d'agost: amb el primer aniversari de l'inici de la guerra, Immelman obté la seva primera victòria i ben aviat es fa digne de ser anomenat “The Eagle of Lille”.
  • Els italians ataquen pel sud a Àustria i a Hongria amb els Caproni Ca.2 biplans de tres motors, bombarders nats.
  • Setembre: entra en servei el Fokker E.II seguit del Fokker E.III. Gràcies a aquests dos aparells, l'exèrcit de l'eix guanya en nombre de victòries sobre els avions aliats. La tècnica de Fokker era superior i, a més, les metralladores sincronitzades amb el motor eren molt més letals.
  • El Junkers J1 “Blechesel”, un avió de reconeixement tot de metall vola per primer cop a Alemanya, iniciant així la saga Junkers. El bombarder aliat Handley Page Type O vola per primer cop a finals d'any.

1916[modifica]

  • Es desenvolupa a Rússia un sistema de sincronització, tècnica que es fa arribar a Anglaterra tan aviat com es pot, i que ràpidament és utilitzada en els Sopwith Strutter.
  • A principis d'aquest any tenen lloc moltes celebracions de reconeixement dels mèrits als pilots per part dels diferents estats aliats. Els pilots són reconeguts amb diferents medalles com la Creu Victòria. A l'eix imiten l'atorgament de medalles amb la “Pour le Mérite”. Els primers a aconseguir-la són Max Immelmann i Oswald Boelcke, dos pilots importants per a l'eix.
  • Els “de Havilland” 2 arriben al front per combatre els Fokker E.II i E.III. Més tard arriben els Fokker E.IV, els quals Immelmann és el primer a provar.
  • A l'abril: comença la batalla de Verdun, una de les més dures de tota la guerra, amb gran moviment aeri. Es forma una unitat de voluntaris americans i de tots els aliats a causa de la falta de pilots. Aquesta unitat desembocarà en el famós Esquadró Lafayette. El primer pilot que en destaca és Elliot Cowdin. Aquest esquadró pilotava els Nieuport 11 “Bébé”.
  • 22 de maig: Albert Ball, un altre pilot aliat destacat, obté les seves dues primeres victòries.
  • A finals de maig: arriben els triplans Sopwith “Tripehound”.
  • 18 de juny: Max Immelmann és abatut a bord del Fokker E.III per McCubbin pilotant un FE2.
  • 29 de juny: vola el primer Boeing al continent americà.
  • Agost: el “de Havilland” 4 vola per primer cop.
  • 6 d'agost: René P. Fonck obté la seva primera victòria fent caure un German Rumpler biplà.
  • L'arribada del Spad VII revoluciona el cel. Els aliats reparteixen el disseny entre 11 nacions, i, gràcies a aquest aparell, el cel pasa a ser dominat pels aliats.
  • Els Albatros D intenten sufocar el domini del Spad VII. El primer atac amb aquest aparell és efectuat per Oswald Boelcke.
  • 17 de setembre: Manfred von Richthofen, més conegut amb el nom que li van atorgar els anglesos, “The Red Baron” (el Baró Roig), obté la seva primera victoria a bord d'un Albatros D.II fent caure un FE2b.
  • A finals de setembre: el Sopwith Pup causa la seva primera víctima.
  • 12 d'octubre': Raymond Collishaw, un pilot destacat dels aliats amb 60 victòries al final del conflicte, obté la seva primera victòria.
  • A finals d'octubre: mor Oswald Boelcke en un accident mentre entrenava amb el seu esquadró. L'Albatros d'Erwin Böhme topava amb el de Boelcke, trencant-li l'ala i Boelcke que no podia controlar l'aparell s'acabava estavellant.
  • A finals d'any arribava el Bréguet 14, un dels aparells més importants de la Primera Guerra Mundial, que ajudà als aliats a fer-se amos del cel.

1917[modifica]

  • Manfred von Richthofen és condecorat amb la “Pour le Mérite” i durant el mateix any, també li seria atorgada al seu germà Lothar.
  • El Junkers 14, biplà armat, és dissenyat i se'n construeixen 227 aparells. A finals d'estiu entren en funcionament.
  • Al març:
  • 26 d'abril: es forma la Boeing Airplane Company, derivada de la Pacific Aero Products Company.
  • El Bréguet 14 arriba al front francès per fer front al domini dels Albatros D.III. Amb ell arriben els Spad XIII monoplaça, un dels avions més ràpids de la Primera Guerra Mundial.
  • 6 de maig: Albert Ball, un dels millors pilots britànics, aconsegueix la seva victòria 47. L'endemà mor per causes desconegudes mentre perseguia a un avió alemany.
  • 20 de maig: el U-36, un dels submarins alemanys, es converteix en el primer submarí a ser destruït per un avió, el que pilota Morrish.
  • 21 Gotha, bombarders alemanys, bombardegen la costa anglesa causant 95 morts i més de 260 ferits. 10 dies més tard els bombarders alemanys hi tornen amb un aparell més. Els Gotha van ser els primers bombarders per excel·lència.
  • 13 de juny: els Gotha bombardegen Londres a gran escala per primer cop, causant 162 morts i quasi 500 ferits. Aquestes dades representen el 20% dels civils britànics morts o ferits durant la guerra.
  • Juliol: el bombarder aliat “de Havilland 9” vola per primer cop. Amb aquest, també arriba el Sopwith Camel, un biplà aliat introduït per la RFC.
  • Comença la batalla d'Ypres, 850 aparells aliats s'enfrontarien a 600 aparells alemanys.
  • Werner Voss fa volar per primer cop el Fokker F.1, debutant amb victòria sobre un avió de la RFC.
  • A Anglaterra el bombarder Handley Page O/400 fa el seu primer vol.
  • 11 de setembre: mor Guynemer un dels millors pilots francesos.
  • 17 de setembre: primer vol del caça alemany Junkers D.I, el primer caça de construcció completament metàl·lica en entrar en servei.[50]
  • 23 de setembre: mor Werner Voss en el seu Fokker F.1 mentre volava sol al trobar-se una esquadró sencer.
  • 20 de novembre: comença la batalla de Cambrai amb 289 aparells anglesos pel bàndol aliat.
  • A finals de novembre: el bombarder Vickers “Vimy” vola per primer cop.
  • Des del 18 de desembre de 1917 fins al 20 de maig de 1918 la “Riesenflugzeugabteilung”, la qual coordinava els bombardejos alemans, deixa caure més de 27000kg de bombes a Anglaterra sense pèrdues considerables.
  • 22 de desembre: Rússia, després de la revolució, busca la pau amb els alemanys, cosa negativa per als aliats. No només perden un aliat, sinó que gran part de les forces alemanyes del front oriental, aniran cap a l'occidental.

1918[modifica]

  • Fokker presenta dos aparells nous, el Fokker V.II i el Fokker D.VII.
  • Febrer:
    • El O/400, bombarder biplà amb una càrrega de fins a 748kg de bombes, és redissenyat per superar la càrrega màxima.
    • El “de Havilland 4” DH4 es converteix en el primer avió de guerra produït en quantitats considerables.
  • Al març:
    • El “de Havilland 10” DH10 vola per primer cop. Consisteix en un bombarder de tres seients amb capacitat per portar una càrrega de bombes bastant important.
    • El Junkers J9 vola com a prototip i poc després se'n construïen 41 aparells. Durant els atacs de la primavera de 1918 centenars d'aparells alemanys arriben al front.
  • El Fokker D.VII és operacional al front occidental i es posen quantitat d'aparells a càrrec de la “Jagdgeschwader I”, la companyia dirigida per Manfred von Richthofen. El Fokker D.VII es va guanyar pels seus mèrits, el reconeixement a ser el millor avió de la Primera Guerra Mundial.
  • Les primeres victòries americanes venen de la mà de Thompson de l'Esquadró Lafayette i Douglas Campbell i Winslow de l'Esquadró núm. 94.
  • 21 d'abril: el rei de reis de l'aviació de la Primera Guerra Mundial, Manfred von Richthofen era abatut mentre pilotava el seu triplà vermell Fokker Dr.I. Encara avui no se sap amb seguretat qui el va abatre. En el moment de ser abatut, el Baró Roig, estava perseguint al capità francès Wilfred May mentre tenia a Roy Brown al darrere. De bon principi s'atorgà la mort de von Richthofen a Brown, tot i que estudis posteriors asseguren que les bales del cos de von Richthofen provenien de foc antiaeri, possiblement de l'australià Cedric Popkin.
  • L'americà Edward Rickenbacker obté la seva primera victòria en abatre un Albatros. Rickenbacker seria, al final de la guerra, el pilot estatunidenc amb més victòries.
  • 20 de maig: els bombardejos dels Gotha alemanys a Anglaterra acaben, ja que les pèrdues comencen a ser massa importants.
  • El pilot italià amb més victòries al final de la guerra, el Major Francesco Baracca mor després d'haver aconseguit 34 victòries en un atac de l'eix a la base italiana de Montello.
  • Juliol:
    • James McCudden mor al tenir problemes amb el motor del seu aparell.
    • Edward Mannock, el pilot anglès amb més victòries al final de la guerra (disputat), amb 73 victòries, mor quan el seu SE5 cau en flames, després que antiaèris alemanys toquin el dipòsit de combustible del seu aparell.
  • Agost:
  • 26 de setembre: Fonck, el pilot francès amb més victòries, abat a quatre Fokker D.VII, un Albatros D.V i un Albatros biplaça en un sol dia.
  • 28 de setembre: Frank Luke, el segon pilot americà amb més victòries amb un total de 21, mor després d'aterrar més enllà de les línies enemigues.
  • Roland Garros és abatut per un pilot alemany mentre pilotava un Spad a Vouziers.
  • A finals d'octubre: arriba el Fokker E.V al front occidental. Tenia capacitats de maniobrabilitat molt avançades, i una velocitat màxima de 204Km/h.
  • Novembre: 100 Fokker D.VIII són els aparells restants de l'exèrcit alemany.
« Finalment, a l'11a hora de l'11é dia de l'11é mes (11 de novembre de 1918) la Primera Guerra Mundial es declara acabada. La RAF acaba la guerra amb més de 22000 aparells.

Durant aquesta guerra, la tècnologia aeronàutica va millorar molt. Tot i que havia estat enfocada en avions militars, els avenços van ser fàcilment aplicables a aeroplans de transport i això va fer que molts països obrissin línies de correu aeri.

»

1919[modifica]

  • Es restauren els vols comercials a Alemanya i s'obre la primera línia de correu París - Londres per aire. Igual que aquest, s'inicien altres vols de transport com el de Folkestone (Anglaterra) a Gent (Bèlgica). Els primers anys posteriors a la guerra, molts pilots de combat van passar a ser pilots comercials i, fins i tot, els aparells militars eren minimament reformats per a la càrrega de paquets, cartes, etc.
  • Es reinicien les línies de transport de passatgers així com la creació de noves línies inexistents abans de la guerra. Un bon exemple, n'és el vol que es va obrir entre Pàdua (Itàlia) i Viena (Àustria) el qual funcionava gràcies a aparells anteriorment utilitzats en la guerra com eren els Caproni.
  • William Boeing i Edward Hubbard utilitzen el Boeing CL-4S per a transport entre Seattle i Victòria, trajecte que l'any següent es faria regular.[51]
  • La fundació de diverses línies aèries va tenir lloc sobretot durant els primers anys de la postguerra. Algunes empreses destacades són: l'alemanya Lloyd Luftverkehr Sablatnig, l'anglesa Daimler Air Hire que més tard passaria a ser la Daimler Airway i la francesa Compagnie des Transports Aéronautiques du Sud-Oest.
  • Febrer: es crea a Anglaterra el primer aparell militar produït en sèrie considerablement pels anglesos. Es tracta d'un biplà basat en tècniques desenvolupades durant la guerra, el MB-3 de Thomas Morse.
  • Les grans companyies es posen a treballar per millorar els aparells de transport i gran nombre d'aparells apareixen durant els anys següents.
  • Maig:
  • 14 de juny: John Alcock i Arthur Whitten Brown volen per primer cop sense fer cap aturada l'Oceà Atlàntic en un bombarder Vickers Vimy. Surten de St. John's (EUA) i arriben el 15 de juny a Clifden (Irlanda). el vol va té una durada de 16 hores i 27 minuts.[54]
  • El primer avió comercial fet tot de metall és el Junkers F13 alemany, de seguida en són venuts 322 exemplars per al transport.
  • 28 de juny: en el tractat de Versalles es prohibeix l'existència d'un exèrcit militar alemany i l'existència de fàbriques per a avions en el territori alemany. L'holandès Anthony Fokker no té gaires problemes per marxar al seu país, i altres enginyers alemanys marxen fora del país per seguir amb la seva producció.
  • A principis d'agost: Ernest Hoy fa la primera travessa de les muntanyes Rocoses des de Vancouver a Calgary (Canadà).
  • 25 d'agost: un de Havilland 16, DH16, pertanyent a la companyia anglesa de transports, inicia la primera línia diària que uneix Hounslow (Anglaterra) amb Le Bourget (França).
  • 7 d'octubre: es funda la companyia aèria holandesa KLM (Koninklijke Luchtvaart Maatschappij). El primer vol de la KLM però, no seria fins al maig de l'any següent en una línia que unia Londres i Amsterdam.
  • El Handley Page W8 es converteix en el primer prototip totalment dissenyat pels anglesos després de la guerra. En les proves va donar resultats bastant positius.
  • Els germans Smith volen per primer cop des d'Anglaterra a Austràlia en el seu Vickers Vimy. El trajecte de 18170 km va significar un nou rècord de distància.

Anys 1920[modifica]

1920[modifica]

  • Sadi Lecointe assoleix un rècord de velocitat de 275.92 km/h pilotant un Nieuport-Delage 29. Poc després el Dayton-Wright RB Racer assoleix un nou rècord de velocitat amb una velocitat de 320 km/h.
  • 20 de juny: es restableix la FAI (Fédération Aéronautique Internationale). El primer comunicat de la Federació, era que a partir d'aquell moment els rècords de velocitat serien presos fent la mitjana de la velocitat màxima assolida per un aparell en cada un dels quatre vols que hauria de fer. Cada vol en un dels 4 sentits diferents, evitant així rècords per l'ajuda del vent.
  • Entre gener i març: Vuillemin es converteix en el primer a travessar el Sàhara per aire.
  • 20 de març: Van Ryneveld i Brand fan el primer vol d'Anglaterra a Sud-àfrica pilotant un Vickers Vimy.
  • Novembre:
    • Vola per primer cop el Dornier Dolphin.
    • Es funda la Qantas (Queensland and Northern Territory Aerial Services Limited), la companyia aèria australiana encara existent.
  • Moseley guanya el primer trofeu Pulitzer d'aviació el qual consistia a aterrar amb una velocitat de menys de 120 km/h.
  • Al desembre:
    • Vola el primer avió de transport francès econòmicament rendible. Es tracta del Blériot-Spad 33 que té capacitat de fins a 5 passatgers.
    • Es registra el primer accident en avions de transport. 4 dels 6 tripulants són morts.

1921[modifica]

  • La companyia de transports Junkers absorbeix l'empresa Rumpler.
  • La primera línia soviètica interna es forma entre Sarapol i Iekaterinburg, unides per "Ilya Mourometz" desarmats.
  • Febrer: William Conney fa el primer vol de costa a costa americana en solitari en un vol de 22 hores i mitja.
  • Maig: el Boeing GA1 triplà vola, per primer cop, el primer bombarder americà produït en sèrie.
  • S'exhibeixen els MB2, uns bombarders biplans de gran envergadura especialment preparats per bombardejar vaixells de guerra. Es fa una demostració a l'enfonsar un vaixell alemany que estava fora de servei. En altres proves però s'arriba a esfonsar vaixells involuntàriament com en l'accident del "USS Alabama", després d'un mal càlcul a l'hora de bombardejar-lo amb bombes de fòsfor.
  • 15 d'octubre: es forma la "Compañia Española de Tráfico Aéreo". Aquesta companyia és la predecessora de l'actual Iberia, fundada el 1940.

1922[modifica]

  • Els portuguesos Gago Coutinho i Sacadura Cabral travessen l'Oceà Atlàntic pel sud volant des de Lisboa fins al Brasil en un Fairey IIID anomenat "Santa Cruz".
  • Al març:
    • Es posa en funcionament el USS Langley, el primer portaavions.
    • Vola per primer cop el DH34, amb capacitat per a fins a vuit passatgers. Aquest avió va ser el primer a incloure certes comoditats a bord.
  • 7 d'abril: recordat en aviació per ser el primer dia en què dos avions de passatgers xoquen en l'aire causant la mort de tots els tripulants dels dos aparells. El xoc va tenir lloc en territori aeri francès entre un DH18 de la Daimler Hire i un aparell de la Farman Goliath.
  • Maig: el Bréguet 19, bombarder de reconeixement, vola per primer cop. Aquest aparell es convertirà en un dels millors del període d'entreguerres.
  • Doolittle vola de costa a costa als EUA en un dia.
  • L'alemany Martens vola durant més d'una hora en un planador no motoritzat.
  • 20 de setembre: Sadi Lecointe aconsegueix un nou rècord de velocitat amb 330.75 km/h.
  • 18 d'octubre: Mitchell supera el rècord de velocitat amb un registre de 358.836 km/h mentre pilota un Curtiss R6.
  • El bombarder Vickers Virginia arriba per substituir al ja obsolet Vimy.

1923[modifica]

  • Juan de la Cierva fa el seu primer vol en un autogir.
  • Arriba el primer aparell japonès, un Mitsubishi IMF1.
  • Arriba el Boeing PW-9, un caça biplà bastant transcendent en el període d'entreguerres.
  • S'efectua la primera provisió de combustible en mig d'un vol. Té lloc entre dos aparells DH4 pilotats per Smith i Richter.
  • El Polikarpov I1 vola per primer cop. Es tracta d'un caça monoplà. Tot i que té alguns problemes d'estabilitat, és el primer avió soviètic produït en sèrie. Aparells successors d'aquest, serien utilitzats durant la Guerra Civil Espanyola.
  • 9 de setembre: s'estableix un nou rècord de velocitat, que arriba fins als 429.96 km/h.
  • Octubre: arriba el primer caça acceptat per la RAF després de la Primera Guerra Mundial, el Gloster Grebe.

1924[modifica]

1925[modifica]

  • El DH60 "Moth", un biplà de dos seients que va revolucionar el mercat de pilots privats i clubs d'aviació, vola per primer cop.
  • Arriba el Fokker F.VII de tres motors, que es guanya un lloc entre els avions més útils per a trajectes llargs.
  • Novembre: vola el segon aparell de Túpolev, el Túpolev TB-1, de dos motors i monoplà. Un bombarder.

1926[modifica]

1927[modifica]

1928[modifica]

1929[modifica]

Anys 1930[modifica]

1930[modifica]

1931[modifica]

1932[modifica]

1933[modifica]

  • Gayford i Nicholetts fan un nou rècord de distància sense parar de 8.544 km.
  • Mollison aconsegueix triple rècord en un sol vol que el porta d'Anglaterra al Brasil en un Puss Moth anomenat "The Heart's Content". El primer a volar d'Anglaterra a Sud-amèrica en solitari, el primer a volar en solitari d'est a oest a l'hemisfèri sud de l'Atlàntic, i el primer a haver volat en solitari als dos hemisferis de l'atlàntic.
  • Febrer: vola el Boeing 247. Aquest avió representa un pas molt important cap a l'aviació comercial moderna. Capaç de portar 10 passatgers i 180 kg de correu, estava construït totalment de metall.
  • A l'abril: dos biplans es converteixen en els primers a volar per damunt dels 8.848 metres de l'Everest. Un PV3 pilotat per Douglas-Clydesdale i Blacker i un PV6 pilotat per McIntyre i Bonnet.
  • Juliol: Wiley Post fa el primer vol al voltant de la Terra en solitari en el seu "Winnie Mae" (Lockheed Vega) recorrent 25.099 km.
  • Agost: es funda Air France, derivant de la "Compagnie Nationale Air France" la qual més tard va adquirir altres empreses com la Compagnie Aéropostale o la Air-Union.
  • Ulm, Taylor, Allen i Edwards piloten l'Avro 10 "Faith in Australia" durant 115 hores sense aterrar, el qual suposa un nou rècord en temps de vol.
  • Es presenta el Polikarpov I-16, el qual va ser un dels millors caces del moment, gràcies a distincions com la de tenir la cabina totalment tancada i un tren d'aterratge retractable.

1934[modifica]

  • Febrer: comença la travessa de Laura Ingalls de 27.359 km en un temps de dos mesos, sobrevolant Sud-amèrica.
  • L'avió soviètic Túpolev ANT-20MG "Maxim Gorki", el més gran del seu temps, amb una amplada de 63 metres de punta a punta de les dues ales, és destruït al tenir un accident amb un Polikarpov biplà. Els dos pilots moren.
  • El Túpolev-Arkhangelsky ANT-40.1, un bombarder a gran escala, entra en funcionament per primer cop a Espanya, on va ser anomenat "Katyusha".
  • Setembre: Lufthansa transport el seu passatger número 1.000.000.
  • Octubre: Angello fa un nou rècord de velocitat pilotant un Macchi MC 72 a 709,209 km/h.

1935[modifica]

1936[modifica]

  • S'anuncia l'arribada del Supermarine Type 300 Spitfire, de 8 metralladores amb un motor Rolls-Royce.
  • Arriba el Fairey Battle, un bombarder lleuger que va quedar obsolet en poc temps.
  • L'Armstrong Whitworth AW38, més tard anomenat Whitley, s'unia al Hampden i al Wellington, en una carrera per millorar els bombarders anglesos, que intervindrien en la primera meitat de la Segona Guerra Mundial.
  • Paral·lelament a la indústria militar, molts pilots van seguir fent rècords com el de Amy Mollison que va millorar el trajecte Anglaterra - Sud-àfrica en més d'11 hores pilotant un Percival Gull Six. El temps total de vol va ser de 3 dies 6 hores i 26 minuts.
  • El Messerschmitt Bf 110 v1 vola per primer cop, un avió especialment dissenyat per volar de nit. Era un caça molt efectiu per fer caure bombarders.
  • Maig: l'arribada de l'avió de transport de Havilland Dragon es fa efectiva juntament amb el Vickers Wellington, un bombarder molt rellevant en la primera meitat de la Segona Guerra Mundial.
  • Arriba el Bristol Blenheim, un altre bombarder derivat del prototip Bristol Type 142.
  • El G-ADHL S.23 "Canopus" dels Short vola per primer cop a Kent, un hidroavió de grans dimensions.
  • 18 de juliol: esclata la Guerra Civil Espanyola. 20 Junkers Ju 52 trimotor arriben a Sevilla per donar suport al bàndol nacionalista provinent del Marroc. Les aliances de Franco amb la cúpula alemanya, donen els seus fruits amb l'arribada de 6 Heinkel He 51 a Cadis el 7 d'agost.
  • Fins Octubre, el bàndol republicà no rep ajudes europees. La Unió Soviètica, però, envia als republicans més de 1400 aparells, bàsicament Polikarpov els quals són pagats amb diners de l'Estat.
  • Al Japó, es posa en funcionament el Nakajima Ki-27, el primer monoplà de cabina tancada de l'exèrcit japonès.
  • Es forma a Espanya la Legió Còndor alemany per combatre la múltitud d'aparells soviètics que arriben al front republicà. Els primers aparells republicans en volar són pilotats per pilots soviètics. D'altra banda, el bàndol nacionalista bombardeja sistemàticament Madrid.

1937[modifica]

  • El Lioré et Olivier LeO 45 (bombarder) i el Blackburn Type B-24 (caça) volen per primer cop.
  • El segon Mitsubishi Type 97 (Ki-15) és adquirit pels propietaris del diari "Asahi Shimbun" per fer un nou rècord del Japó a Anglaterra que finalment aconsegueixen amb un temps de 51 hores i 17 minuts per a la distància de 15356 km.
  • 26 d'abril, la ciutat centre foral del País Basc, Guernika, és bombardejada per la Luftwaffe causant un gran nombre de morts.
  • 30 d'abril: el vaixell "España", el més important de la flota nacionalista, és enfonsat després de patir un bombardeig aeri republicà. Maig, un atac similar al vaixell "Deutschland" de la flota alemanya no obté els mateixos resultats.
  • 7 de maig: es presenta el Lockheed XC-35 el qual aporta com a principal innovació el de ser el primer aparell amb cabina pressuritzada.
  • Els ANT-25 baten nous rècords de distància de vol a l'URSS com el vol de Gromo, Yumashev i Danilin que volen 10148 km.
  • Arriba el DH88 "Comet" anomenat "The Burberry", un bombarder.

1938[modifica]

  • A un pas de la Segona Guerra Mundial i amb la Guerra Civil Espanyola a punt d'acabar, la producció d'aparells de vol és impressionant. En aquests temps tots els avenços tecnològics van totalment encarats i pensats per a aparells de guerra.
  • A Alemanya ja es fan els preparatius per a la guerra i segueixen desenvolupant nous bombarders com el Heinkel He 118, el qual va tenir un paper destacat en els bombardejos.
  • Agost: els soviètics abandonen els aparells i deixen les ajudes al bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, ja que no podia combatre amb aparells inferiors a la tecnologia alemanya.
  • Octubre: arriba el Dewoitine D.520, el millor caça francès de la Segona Guerra Mundial. Tot i això, els alemanys segueixen essent superiors en l'aire.
  • A Anglaterra es reforcen els esquadrons de la RAF amb Westland Whirlwinds.
  • A Itàlia, M.Pezzi estableix un nou rècord d'altitud arribant als 17.083 metres volant amb un Caproni 161.
  • Els Curtiss XP-40 tenen múltiples funcions per al bàndol aliat i per això és produït en grans quantitats fins a arribar als més de 14.000 aparells.

1939[modifica]

Anys 1940[modifica]

1940[modifica]

  • 1 de gener: el Iàkovlev Iak-1 vola per primer cop. Aquest és el primer dels molts aparells que desenvoluparia Iàkovlev.
  • Un esquadró de He 111 de la Luftwaffe, destreueix per equivocació durant l'operació "Wikinger", dos vaixells alemanys, el "Lebrecht Maas" i el "Max Schultz".
  • Febrer:
  • Maig:
    • 4 de maig: es captura el primer Messerschmitt Bf 109 E-3, amb el qual els anglesos van fer múltiples proves experimentals per estudiar les capacitats del caça alemany més utilitzat del moment.
    • 10 de maig: durant la invasió alemanya de França, Bèlgica i Països Baixos , la Luftwaffe perd més de 300 aparells.
    • 29 de maig: vola el Vought XF4U, conegut com a "F4U Corsair" del qual se'n produieixen més de 12.000 exemplars per servir l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica i aliat. És reconegut com un dels millors caces de la Segona Guerra Mundial.
  • Al juny:
    • Itàlia entra oficialment en guerra a l'atacar a Malta. Anglaterra respon amb un bombardeig amb 36 Whitley sobre les fàbriques de Fiat a Torí (Itàlia).
    • A Espanya, Iberia és formada com a línia aèria nacional, que compta amb el suport del govern espanyol i la Lufthansa alemanya.
  • Agost:
    • El DFS 194 de proves, aparell propulsat per un coet, és pilotat per primer cop per Heini Dittmar a Peenemünde (Alemanya).
    • Els Mikoian Gurévitx MiG-1 són acceptats per l'estat i passen a ser un dels aparells més utilitzats per l'exèrcit soviètic. El MiG-1 és el primer de la sèrie MiG, que encara existeix en l'actualitat.
    • A Amèrica arriba el B-25 Mitchell un bombarder de mitjanes dimensions versàtil que va molt utilitzat al llarg de la guerra pel bàndol aliat.
    • La nit del 24 d'agost al 25 d'agost: Londres és bombardejat per primer cop i l'endemà, com a resposta, els bombarders anglesos bombardejen Berlín.
    • El Caproni-Campini N1, monoplà experimental italià, vola per primer cop a finals de mes. L'aparell era propulsat per un motor de pistons.
    • A l'URSS, el tercer prototip de l'Ilyushin Il-2 s'enlaira per primer cop. Aquest aparell es convertirà més tard en un dels aparells utilitzats per atacar objectius terrestres més famós de l'URSS. Se'n van arribar a construir més de 36.000 exemplars.
  • Octubre: el North American NA-73, més conegut com a P-51 Mustang és produït en grans quantitats per reforçar els exèrcits aliats, creant així més de 15.000 aparells. El "Mustang" és un dels millors caces amb què l'exèrcit aliat va comptar durant la Segona Guerra Mundial.
  • Novembre: el De Havilland Mosquito, un bombarder lleuger és provat a Hatfield (Anglaterra), on dona resultats tant positius com una velocitat màxima de fins a 644 km/h. L'aparell, a més, demostra la seva versatilitat amb diverses versions de caça, bombarder i reconeixement.
  • Al Japó arriba el Yokosuka D4Y1 "Judy" especialment dissenyat per a atacs sobre vaixells aliats.

1941[modifica]

  • Gener:
    • L'hidroavió japonès Kawanishi H8K1 fa el seu primer vol. Aquest aparell, que més tard seria anomenat "Emily", és recordat com un dels millors hidroavions de la Segona Guerra Mundial.
    • Arriba l'Avro Lancaster més conegut com a "Manchester III", ja que era una adaptació del primer "Manchester". L'aparell es va convertir en el bombarder més utilitzat per la RAF durant la guerra. Entra per primer cop en funcionament al bombardejar objectius a Brest (França) a finals de febrer.
    • Apareix el Handley Page “Halifax” inicialment utilitzat per bombardejar objectius a Le Havre (França).
    • A Alemanya apareix el Me 321 "Gigant" un planador motoritzat de gran capacitat, pensat especialment per a la invasió d'Anglaterra que, més tard, va ser ajornada indefinidament.
  • A l'abril:
    • El Heinkel He 280 es converteix en el primer aparell volador propulsat per dos motors de turbocompressió.
    • El Messerschmitt Me 262 vola per primer cop. Ho fa amb un motor de pistons, ja que les proves amb motors de turbocompressió no tenen efectes positius.
  • Maig:
    • El prototip del Republic P-47 Thunderbolt realitza el seu primer vol als EUA. Aparell que al final de la guerra es convertiria en un dels tres millors caces de la USAAF.
    • La competència aliada de Heinkel dona resultat amb el Gloster E28, el primer aparell aliat, que vola amb motors de turbocompressió.
  • Al juny:
  • Agost:
    • El Soviet "Parasite" I-16 arriba al bàndol soviètic. La peculiaritat d'aquest aparell era que era carregat a sota les ales dels bombarders TB-3 fent, així, una evolució dels experiments Zveno de la dècada dels anys trenta.
    • Anglaterra desenvolupa la "Catafighter", una catapulta per a caces, pensada bàsicament per a la defensa dels vaixells aliats. Aquest invent té el seu primer èxit al catapultar un Sea Hurricane des del vaixell HMS Maplin, i fer caure un Focke Wulf Fw 200 "Condor" de control marítim.
    • El Messerschmitt Me 163 vola per primer cop a Peenemünde (Alemanya) fent, així, el primer vol totalment propulsat per coet.
  • Octubre:
    • El Heinkel He IIIZ, un planador amb cinc motors especialment dissenyat per evolucionar el Me 321, vola per primer cop.
    • El tercer prototip propulsat per coet del Me 163A pilotat per Heini Dittmar aconsegueix un nou rècord de velocitat no oficial fins al final de la guerra, amb un registre de 1.004 km/h.
  • Novembre:
  • Al desembre:
    • Al Japó arriba el Kawasaki Ki-61 "Hien" que a l'entrar en servei va ser anomenat "Tony" per l'exèrcit aliat.
    • A l'URSS vola el prototip de caça Làvotxkin La-5, els quals van ser operacionals a prop de Stalingrad a partir del setembre de 1942.
  • El 7 de desembre: El Japó bombardeja la base americana de Pearl Harbor (Hawaii) sense declaració previa de guerra, causant la destrossa de bona part dels aparells americans a l'illa. Tres dies més tard, els EUA ataquen per primer cop durant la guerra als vaixells japonesos al Pacífic, mitjançant B-17 Flying Fortress.
    • "Buzz" Wagner es converteix en el primer "as" nord-americà de la Segona Guerra Mundial obtenint 5 victòries abans d'acabar l'any.

1942[modifica]

  • Gener: el P-51 "Mustang" entra en combat al Canal de la Mànega en favor de la Royal Air Force.
  • Al març:
    • El Messerschmitt Me 323 "Gigant", versió millorada del planador Me 321 que comptava amb 6 motors, feia el seu primer vol a Alemanya. La seva principal funció va ser la de transport, sobretot de tropes darrere les línies enemigues.
    • Es fa la primera sortida operacional amb els bombarders Avro Lancaster sobrevolant Heligoland Bight.
    • Al Japó arriba el Mitsubishi J2M1 Raiden que, més tard, seria anomenat "Jack" per part del bàndol aliat.
  • 25 de març: a Alemanya segueixen els experiments amb motors de turbocompressió. Aquest dia, el Me 262v1 propulsat per un motor BMW no aconsegueix volar.
  • Mentre la guerra segueix a Europa, comencen forts conflictes a l'Àsia, atacs al Japó, sobretot per part de la Royal Air Force i l'exèrcit australià, que mostra moltes mancances. Molts atacs de bombarders sobre ciutats japoneses com Tòquio no són escortats, cosa que fa que les baixes de bombarders anglesos siguin considerables en aquesta zona. N'és un exemple l'atac de setze bombarders B-25 que o bé van ser destruïts o bé van ser obligats a aterrar més enllà de les línies enemigues, resultant en la pèrdua de l'esquadró sencer.
  • A Itàlia, arriba el Macchi C.205, el millor caça italià de la Segona Guerra Mundial.
  • Maig:
  • Entre el 3 i el 4 de juny: té lloc la Batalla de Midway, on els bombarders americans tenen gran importància al destruir 4 vaixells japonesos. Aquesta batalla cambia el rumb de la guerra en el conflicte asiàtic, ja que els japonesos perden la iniciativa a l'atacar i fins al final de la guerra lluiten a la defensiva.
  • 13 de juny: l'A4, més conegut com el coet V2 d'Alemanya, s'enlaira per primer cop a Peenemünde tot i que de seguida se'n perd el control i s'estavella.
  • El prototip del Grumman F6F Hellcat vola per primer cop. Aquest aparell es converteix en un dels caces americans més importants de la segona meitat de la guerra.
  • 18 de juliol: Fritz Wendel aconsegueix enlairar el primer Messerschmitt Me 262 propulsat per motors de turbocompressió.
  • Agost: el primer Junkers Ju 86P-2, avió de reconeixement a gran altitud amb cabina pressuritzada, és interceptat i destruït a 12800 metres d'altitud per un Spitfire de la RAF, tot i que el pilot del Spitfire no compta amb cap mena de protecció per a la pressurització a tal altitud.
  • Setembre: Arriba el Hawker Tempest, una millora del Hawker Typhoon. Amb ell també arriba el Boeing B-29 "Superfortress" el qual és provat a Seattle.
  • Octubre:
    • Arriba el prototip del Bell XP-59a "Airacomet", el primer aparell propulsat per turbocompressió que vola als EUA.
    • 3 d'octubre: es fa el primer llançament del V2 amb èxit a Peenemünde.
  • Novembre: el caça Heinkel He 219 de dos motors especialment dissenyat per a combats nocturns, vola per primer cop. És operacional amb la Luftwaffe a partir de 1943 i és també el primer caça a tenir seients d'ejecció per a l'evacuació dels pilots quan perdien el control del seu aparell.
  • Arriba un nou hidroavió japonès, el Kawanishi N1K1 "Shiden" conegut en el bàndol aliat amb el nom de "George".

1943[modifica]

  • Apareix el Lockheed L-49 "Constellation".
  • Al març:
    • Els Vought F4U "Corsair" entren en funcionament per primer cop escortant bombarders PB4 "Liberators" a un atac a Bougainville.
    • Apareix el Gloster Meteor, el primer aparell de turbocompressió que entra en funcionament per la RAF anglesa, l'únic aparell d'aquest tipus que va ser utilitzat operacionalment durant la guerra.
  • Yamamoto, protagonista de l'exèrcit de l'aire japonès, mor en el seu Mitsubishi G4M "Betty" mentre sobrevola Bougainville després de trobar-se l'Esquadró 339 de la USAAF americana, equipada amb P-38G "Lightnings".
  • Al juny:
    • La producció del Messerschmitt Me 262 propulsat per turbocompressió comença en sèrie a Alemanya.
    • A Alemanya, arriba l'Arado Ar 234v1 Blitz, el primer prototip en tot el món en ser propulsat per turboreacció. Aquest bombarder, volaria operacionalment per primer cop a finals de juliol.
  • Agost:

1944[modifica]

  • El Lockheed XP-80 "Shooting Star" és acabat. El primer avió monoplaça propulsat per turbocompressió en entrar en servei per a la USAAF.
  • 4 de març: té lloc el primer bombardeig a gran escala sobre Berlín amb el Boeing B-17 Flying Fortress com a aparell destacat. En total 660 bombarders pesats, dels quals se'n van perdre 69.
  • 6 de juny: precedit per un fort bombardeig aeri, comença el desembarcament de Normandia, el dia D. Aquest atac, l'atac amb més soldats i vehícles de la història, no hauria tingut èxit si no hagués estat per l'acció dels esquadrons aèris.
  • El B-29 Superfortress entra en servei a l'atacar bases aèries japoneses.
  • Al juny: la Luftwaffe posa en funcionament per primer cop el seu "Mistel". El "Mistel" consta d'un Junkers Ju 88 carregant sobre seu un Messerschmitt Bf 109.
  • 5 de juliol: el Northrop MX-324, el primer aparell propulsat per coet, vola per primer cop als EUA, convertint-se en el primer aparell militar d'aquest tipus de la USAAF.
  • El de Havilland “Hornet” arriba a Anglaterra, el caça combarder més ràpid dels primers anys de la postguerra.
  • L'URSS desenvolupa el Túpolev 4, basant-se en els estudis fets sobre el Boeing B-29 que havien caigut en territori soviètic. Aquest aparell es convertiria en el primer bombarder de gran capacitat de l'URSS.
  • Els Messerschmitt Me 163 "Komet" de propulsió de coet, operen per primer cop a l'atacar un esquadró de B-17 Flying Fortress.
  • A finals d'agost: l'esquadró núm. 78 de la USAAF fa caure un Me 262, el primer aparell a turbocompressió derrotat en batalla.
  • Setembre:
  • Octubre: arriba al Japó el primer aparell dissenyat per al suïcidi sobre objectius aliats. L'acte conegut com a Kamikaze va ser inicialment dut a terme en aparells com el Yokosuka MXY-7 Ohka, conegut pels aliats com a "Baka".

1945[modifica]

  • Febrer:
    • Arriba el Hawker Sea Fury, un caça que entra en funcionament a finals de la guerra i és utilitzat per l'exèrcit dels EUA durant els primers anys de postguerra.
    • El Bell XP-83, evolució del "Aircomet", vola per primer cop. Aquest aparell amb motor de turbocompressió i cabina pressuritzada no arriba a entrar en guerra.
    • Mentre els B-29 segueixen bombardejant ciutats japoneses mitjançant bombes incendiàries, els japonesos destrueixen portaavions americans a base de kamikazes. La Batalla de l'illa d'Iwo Jima va ser un gran avenç per a les tropes aliades, ja que proporcionava terra ferma a prop de l'illa del Japó.
  • Al març:
    • Arriba el Douglas XBT2D-1 "Skyrider", d'un sol seient, es tracta d'un bombarder amb capacitat per disparar torpedes, el qual el transforma en el primer avió de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica amb aquesta capacitat. Entra massa tard en funcionament com per a entrar en guerra.
    • L'últim dels V2 desenvolupats a Peenemünde cau a Kent (Anglaterra).
  • 1 d'abril: el primer atac kamikaze realment reconegut com a èxit, té lloc quan aparells Yokosuka-Ohka destrueixen l'USS Virginia i tres vaixells més, entre els quals hi havia un important portaavions, l'Indefatigable.
  • 13 d'abril: el USS Mannert L.Abele també és enfonsat a causa de kamikazes.
  • A Anglaterra, el prototip de "de Havilland" Sea Hornet és acabat. Aquest aparell es convertiria més tard en el primer avió de dos motors amb un sol seient en volar a la Royal Navy.
  • 28 d'abril: Benito Mussolini és afusellat per partidistes comunistes italians a Dongo, Llac Como, quan intentava escapar mitjançant un Fieseler Fi 156 "Storch" alemany cap a Berlín. Un dia més tard la rendició d'Itàlia es fa efectiva. Una setmana més tard Alemanya es rendeix als aliats i d'aquesta manera la guerra a l'Europa occidental es declara finalitzada. La guerra però continua a l'Àsia. El Japó segueix resistint els atacs aliats, principalment dels americans els quals destrueixen bombardejant, les principals ciutats japoneses.
  • 6 d'agost: el Boeing B-29 Superfortress anomenat "Enola Gay" pilotat per Paul W. Tibbets, llença la primera bomba atòmica sobre la ciutat d'Hiroshima. Després de l'impacte, Hiroshima deixa d'existir com a ciutat. L'ona expansiva mata a l'acte a més de 100.000 persones i destrueix més de 47.000 edificis. Les conseqüències d'aquell llançament encara se sofreixen.
  • 7 d'agost: arriba al Japó el primer aparell propulsat per turbocompressió, el Nakajima J8N1 Kikka, tot i que no arriba a entrar en guerra.
  • 9 d'agost: la segona bomba atòmica és llançada sobre Nagasaki des d'un B-29 anomenat "Bock's Car" pilotat per Charles W. Sweeney.
  • 7 aparells japonesos feien els últims atacs Kamikazes abans de la rendició del Japó.
  • A l'URSS, Kochetkov, es converteix en el primer pilot soviètic en pilotar un aparell a trubocompressió, un Messerschmitt Me 262A a Shcholkovo, al costat de Moscou.
  • 2 de setembre: la rendició japonesa es fa efectiva a bord de l'USS Missouri. D'aquesta manera la Segona Guerra Mundial arriba a la seva fi. Després d'aquest dia, el Món comença a reconstruir-se. Les principals companyies aèries comencen a restablir vols comercials entre les principals ciutats europees.
  • Wilson fa el primer rècord de velocitat de després de la guerra en un Gloster Meteor F4 amb un registre de 975.67 km/h.

1946[modifica]

« En aquesta etapa, els EUA i l'URSS van destacar sobre les altres nacions en potencial, marcant l'inici dels dos blocs que marcarien les pròximes dècades amb la Guerra Freda »
  • Es restableixen els vols comercials en tot el món. Anglaterra desfà les restriccions de vol sobre terra anglesa després que durant tota la guerra aquest tipus de vols estiguessin molt controlats. De la British Airways en surt la BEA (British European Airways), la qual va potenciar els vols comercials arreu d'Europa.
  • Gener:
    • Es fa la primera prova de vol del Bell X1 no motoritzat, deixant-lo planejar des d'una altura considerable en ser enlairat per un B-29 Superfortress.
    • Un altre prototip, en aquest cas el XP-84 "Thunderjet" vola per primer cop a Muroc Dry Lake.
  • A l'abril:
  • 31 de maig: l'actual aeroport de Londres, Heathrow, és oficialment obert. L'aeroport facilita pistes d'aterratge i serveis per als vols comercials. El primer aparell a aterrar a Heathrow és un Constellation de la PanAm provinent de Nova York.
  • Els primers jets per al transport de correu són dos Lockheed P-40 "Shooting Star" que operen entre Shenectady i Chicago (EUA).
  • Al juny:
    • El Northrop XB-35 vola per primer cop. El XB-35 és el primer de la sèrie Northrop, una sèrie caracteritzada per la seva forma d'ala voladora. Tot i que va ser una gran millora en aspectes aerodinàmics, la seva producció es va estancar als 13 exemplars.
    • El McDonnell XFH-1 Phantom passa a ser el primer jet americà en operar des de portaavions, com el USS Franklin D. Roosevelt.
  • Juliol:
    • Bernard Lynch es converteix en el primer pilot a fer servir els seients d'ejecció després de perdre el control del Gloster Meteor que pilotava.
  • Agost:
    • El primer prototip gegant del bombarder Corsair XB-36 fa el seu primer vol i un mes després la FAI (Fédération Aéronautique Internationeale) es restableix per a seguir administrant els rècords en d'aviació.
  • 27 de setembre: el de Havilland DH.108, el qual incorporava unes ales de forma peculiar, es trencava en ple vol sobre el Tàmesi, matant al pilot, Geoffrey de Havilland Jr.
  • Entre el 29 de setembre i l'1 d'octubre: un Lockheed P2V "Neptune" pilotat per Davis i Rankin registrava un nou rècord de distància en vol sense aturada al volar des de Perth (Austràlia) fins a Columbus (EUA). Aquest trajecte cobreix una distància de 18.081.99 km. Poc després es fa un altre vol preparat per a establir un rècord, però el vol del Boeing B-29 es queda en 17498 km volant des de Hawaii a Egipte passant pel Pol Nord.

1947[modifica]

  • Es comencen a formar més companyies aèries de les existents abans de la guerra. Les principals són Alitalia (Itàlia), la TAP (Portugal) i la JAT (àntiga República Federal Socialista de Iugoslàvia ).
  • Maig:
    • L'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica fa les primeres proves de re-proveïment de combustible en ple vol. Els Avro Lancaster eren reproveïts per uns Avro Lancaster adaptats per al transport de més combustible.
    • L'aparell de proves, Douglas D-558 "Skystreak" vola per primer cop a Muroc Dry Lake (Califòrnia). El "Skystreak" faria dos rècords de velocitat a l'agost. Un de 1030.95 km mentre el pilotava T. Caldwell i un altre cinc dies més tard de 1047.33 km/h mentre el pilotava M. Carl. Tot i això, abans d'aquests dos rècords, se n'havia establert un de 1003.6 km/h aconseguit per Albert Boyd mentre pilotava un Lockheed P-80 "Shooting Star".
  • Juliol:
    • El prototip del Mikoian-Gurévitx MiG-15, un caça soviètic, es fa realitat. El primer prototip però no va ser gaire satisfactori i va acabar destruït accidentalment. El segon prototip, el qual incorporava unes millores, va tenir molt èxit i l'URSS es va posar a produir-lo en sèrie.
    • El Saunders-Roe SR.a1, el primer hidroavió propulsat per turbocompressió, es convertiria en el primer hidroavió a superar els 800 km/h (805Km/h).
    • Arriba l'Ilyushin Il-22, el primer bombarder soviètic que era propulsat per turbocompressió, que no té cap èxit i queda abandonat ben aviat. El fet que fa que aquest aparell no tingués gaire èxit és a causa de l'aparició del Túpolev Tu-12, de característiques semblants i que seria un dels aparells soviètics més produïts del moment.
  • 3 d'agost: el Túpolev Tu-4, còpia soviètica del reeixit B-29 "Superfortress" americà, era presentat en públic durant la celebració del Dia de l'Aviació Soviètica.
  • 18 d'agost: es funda la USAF (United States Air Force) encara existent actualment com a braç aeromilitar de l'exèrcit dels EUA. Creada mitjançant la unió de la USAAF i la "US Armed Services".
  • El Douglas C-54 de la recent creada USAF es converteix en el primer aparell a volar amb pilot automàtic, i més tard fa un vol d'aquestes característiques des de Stephenville (EUA) fins a Anglaterra.
  • Vola el North American P-86 "Sabre", el primer aparell de geometria variable (Sweptwing) de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica i del món sencer.
  • 14 d'octubre: Charles “Chuck” Yeager, fa el primer vol que supera la velocitat del so pilotant un Bell X-1 "Glamorous Glennis" marcant així un nou rècord de velocitat amb un registre de 1126 km/h en un vol a 12.800 metres d'altura. L'indicador marcava 1.06 Mach (Mach 1 = velocitat del so).
  • Apareix el Northrop YB-49, una ala voladora propulsada per vuit motors de turbocompressió Allison J35a5.
  • 2 de novembre: el Hugues H-4 "Hércules", l'hidroavió més gran de tots els temps fa el seu primer i únic vol d'una milla (1.6 km).
  • Arriba el Boeing XB-47, un bombarder de gran capacitat.
  • El soviètic MiG-15 "Type S" una modificació del Mikoian-Gurévitx MiG-15 es posa al servei de les forces aèries soviètiques com a líder en l'apartat dels caces.

1948[modifica]

  • Orville Wright mor a l'edat de 76 anys a Dayton (Ohio).
  • Al març: John Cunningham estableix un nou rècord d'altitud en arribar als 18.119 metres en un de Havilland “Vampire”.
  • A l'abril: el prototip YP-86 del North American P-86 "Sabre" aconsegueix ser el segon aparell en superar la velocitat del so, tot i que no milloraria el registre de Yeager.
  • Al juny:
  • Agost:
    • El Northrop XF-89 "Scorpion" vola per primer cop i durant la primera meitat de la dècada dels 50 seria l'únic aparell propulsat per turbocompressió preparat per volar en tota mena de situacions temporals.
    • Arriba el McDonell XF-85 "Goblin". Tot i que inicialment és dissenyat per ser un caça destinat a escortar bombarders, els estudis demostrarien més tard que no és de gaire interès i el projecte queda abandonat ben aviat.
  • Setembre:
    • El suec Saab J29, el qual es convertiria en el primer aparell propulsat per turbocompressió i amb geometria variable a Europa.
    • El de Havilland DH.108 es converteix en el primer aparell anglès en volar per sobre de la velocitat del so, lleugerament per sobre del Mach 1, tot i que no feia un rècord de velocitat.
    • R.L Johnson de la USAF, estableix un nou rècord de velocitat amb un registre de 1079.61 km/h mentre pilotava un F-86a "Sabre".

1949[modifica]

  • Es fa la primera volta al món sense aturades. Aquesta proesa la realitza James Gallagher de la USAF pilotant un Boeing B-50 "Superfortress" batejat amb el nom de "Lucky Lady II". L'aparell va ser reabastit 4 vegades en ple vol durant el vol de 37742 km amb una durada de 94 hores i 1 minut.
  • 26 d'abril: s'estableix un nou rècord en temps de vol. Bill Barris i Dick Reidel volen sense aturar-se durant 6 semanes i 1 minut (1008 hores) sobre un avió ultralleuger de la companyia Aeronca. L'aparell batejat amb el nom de "Sunkist Lady" era reabastit de combustible i aliments mitjançant un Jeep.
  • Maig: arriba l'English Electric Canberra a Anglaterra. L'aparell es convertiria en el primer bombarder propulsat per tubocompressió en ser operacional per a la Royal Air Force.
  • L'hidroavió "Marshall Mars" estableix un rècord de passatgers al carregar 301 passatgers i 7 integrants de l'equip de vol en un trajecte entre Alameda (Idaho) i San Diego (Califòrnia).
  • Al juny:
    • El Boeing B-377 "Stratocruiser" entra en funcionament com a avió de transport en les principals línies comercials nord-americanes.
  • Vola per primer cop el de Havilland DH.106 "Comet" a Hatfield, Hertfordshire. Aquest aparell, el primer reactor de passatgers de la història, és tristament famós per una sèrie d'accidents inicialment inexplicables. Alguns d'aquests aparells explotaven en ple vol. La causa d'aquestes explosions, descoberta al posar la carcassa de l'aparell en una piscina gegant, era la fàtiga del metall, un problema amb què els enginyers no s'havien trobat mai. Les condicions de vol: altura, cicles de pressuritazció, etc., feien que el metall es trenqués, especialment, a les zones més propenses com, per exemple, les finestretes. Els enginyers de de Havilland van haver de redissenyar l'aparell pràcticament de nou i el Comet es va tornar a vendre. Tot i això, els enginyers de Boeing (amb el B-707) i els de Douglas (amb el DC-8), que ja s'havien adonat del problema dels Comet, van acabar relegant als de Havilland.
  • Setembre:
    • L'Avro 707 vola per primer cop, el qual tenia forma d'ala-delta i estava dissenyat pensant en la posterior utilització de l'estructura sobre el bombarder Vulcan.
    • El Bristol Brabazon I, vola per primer cop a Anglaterra, essent l'aparell més gran mai construït en aquell país.

Anys 1950[modifica]

1950[modifica]

  • Els progressos militars van tenir cert protagonisme durant la guerra de Corea. Corea del Nord va declarar la guerra a Corea del Sud amb un bombardeig. Els americans van donar suport de bon principi als coreans del sud, i d'aquesta manera el Grumman F9F2 "Panther" es convertia en el primer aparell americà en entrar en combat en aquest conflicte. Durant aquesta guerra, els aparells aliats van demostrar ser superiors als soviètics, cal destacar especialment la superioritat dels Grumman F9 i els F-86 "Sabre" sobre els Mikoian-Gurévitx MiG-15.
  • El Vickers Viscount estrena un nou tipus de motor, el motor de turbina.
  • David C. Schilling es converteix en el primer a travessar l'oceà Atlàntic en un Republic EF-84e "Thunderjet" de turbocompressió sense haver de parar a reabastir combustible en ser reabastit en ple vol.[71]

1951[modifica]

1952[modifica]

  • El de Havilland “Comet” era oficialment reconegut com el primer aparell comercial propulsat a reacció. Uns mesos més tard seria el protagonista de la primera línia aèria en ser equipada per avions de reacció, en un trajecte que unia Johannesburg (Sud-àfrica) i Londres (Anglaterra). Més tard se n'obria una altra unint Londres amb Tòquio.
  • A l'abril:
  • El Boeing YB-52, el qual no entraria en servei per l'USAF fins al 1957, vola per primer cop. L'aparell és designat per carregar armament nuclear després d'entrar en servei.
  • 29 de juliol: S'efectua el primer vol transpacífic en un avió de reacció. Un North American RB-45, una adaptació per a reconeixement del bombarder B-45 "Tornado" fa el vol des d'Alaska fins al Japó.
  • A finals d'agost:
    • L'Avro Vulcan B1, un bombarder en forma d'aladelta, fa el seu primer vol i més tard es converteix en el segon bombarder amb més unitats dins de la Royal Air Force.
  • Octubre:
    • El Douglas XA3D "Skywarrior", un bombarder de grans dimensions, vola per primer cop. Després d'entrar en servei el 1956, es converteix en l'avió més pesant mai transportat per portaavions.
    • El suec Saab 32 Lansen fa el seu primer vol i ràpidament es converteix en el caça més nombrós dels exèrcits escandinaus.
    • Arriba el soviètic Túpolev Tu-95 "Bear", el bombarder soviètic més gran del moment.
    • Apareix el Handley Page “Victor”, el tercer bombarder més nombrós de la Royal Air Force anglesa.

1953[modifica]

  • El Convair F2Y-1 "Sea Dart" vola per primer cop. Aquest aparell incorporava dos motors de reacció i uns esquís aquàtics retractables que li permetien enlairar-se i aterrar sobre superfícies aquàtiques.
  • Maig:
    • Durant la celebració del primer aniversari d'utilització del primer avió de reacció que operava per una companyia aèria, el Comet 1, sofreix un accident per culpa de la fàtiga del metall explotant en ple vol, amb la pèrdua de 43 vides.
    • W.F.Gibb millora el rècord d'altura amb un registre de 19.406 metres mentre pilotava un English Electric Canberra.
    • El Douglas DC-7, un avió de transport amb motor de pistons, s'enlaira per primer cop. La seva versió de més capacitat, el DC-7c, es considera com un dels millors aparells de transport propulsat per aquest tipus de motor.
    • Jacqueline Cochran, pilota un F-86 "Sabre" a la velocitat de Mach 1.01 convertint-se en la primera dona a sobrepassar la velocitat del so.
    • El North American YF-100 "Super Sabre" vola per primer cop, convertint-se en el primer caça supersònic de la història. Això vol dir que podia superar la velocitat del so en ple combat.
  • 18 de juny: té lloc el primer gran desastre en aparells comercials quan un dels dos motors del C-124 "Globemaster II" de la USAF deixa de funcionar provocant la caiguda de l'aparell i la mort de les 129 persones que transportava.
  • W.F.Barnes pulveritza el rècord de velocitat amb un NA P-86d “Sabre” amb un registre que la FAI va situar en 1151.64 km/h. Tot i això, aquest registre seria superat primerament per Neville Duke amb un Hawker Hunter 3 amb una velocitat de 1170.76 km/h i després amb els 1211 km/h aconseguits per J.B. Verdin en un Douglas F4U.
  • 27 de juliol: la guerra de Corea es declara oficialment acabada després de tres anys de destrucció.
  • Agost:
    • Una adaptació del bombarder Convair B-36, es converteix en el primer avió capaç de transportar altres aparells sota el fuselatge i poder disparar misils de control remot.
    • Arriba la versió redissenyada del Comet 1, el de Havilland Comet 2, que tot i que es va vendre bastant, no va assolir els èxits dels Douglas i els Boeing.
  • Octubre:
    • El Convair YF-102 "Delta Dagger" vola per primer cop. A l'entrar en servei el 1956, es converteix en el primer aparell de l'USAF en tenir les ales en forma de delta.
    • Charles Yeager vola dins d'un coet experimental per a assolir velocitats superiors, el Bell X-1a, amb el qual va arribar a la velocitat de Mach 2,435, uns 2655 km/h en una altitud de 21.340 metres. La major altitud facilitava la capacitat de millorar la velocitat.

1954[modifica]

  • Succeeix una nova desgràcia dels de Havilland Comet 1. En aquest cas, un d'aquests aparells explota 16 km al sud de l'illa d'Elba caient al mar. Cap de les 35 persones que volen en l'aparell sobreviuen. Després d'aquest accident es fa una altra revisió sencera de l'estructura, amb resultats positius que li permeten seguir volant. Tot i això, a l'abril, un altre accident aeri amb un Comet 1 com a protagonista, fa que aquest aparell sigui totalment retirat del servei. Els enginyers de de Havilland redissenyen l'aparell de nou a causa de la fatiga del metall.
  • Febrer:
    • El prototip del Lockheed F-104 Starfighter fa el seu primer vol. Aquest aparell seria capaç d'arribar a la velocitat de Mach 2 a principis de 1958.[72] Aquesta velocitat conjuntament amb la curta amplada (d'ala a ala) de 6,71 metres de l'aparell va fer que la premsa del moment bategés aquest aparell amb el nom de "míssil amb un home dins".
  • Juliol:
    • Arriba el Boeing 367-80 de turbo-compressió, dissenyat especialment com a aparell d'abastament en vol de combustible. La consegüent adaptació d'aquest aparell per a usos civils portaria al conegut avió de passatgers Boeing B-707.
  • Agost:
    • Vola el segon prototip del Convair XF2Y-1 "Sea Dart" superant la velocitat de Mach 1, el qual es convertia en el primer aparell amb capacitat per aterrar i enlairar-se de l'aigua en superar la velocitat del so. Aquest aparell també seria el primer a poder fer girs de vol vertical a vol horitzontal i a la inversa.
    • Un Bell X-1 en proves superava els 27.000 m d'altura (27.430 m) sobre el desert del Mojave (EUA).
    • A finals de setembre: el primer vol del McDonnell F-101a "Voodoo" es du a terme a Califòrnia. Aquest aparell supersònic seria produït en sèrie per a l'USAF.
    • Es duu a terme la prova del "Flying Bedstead" que simulava el mòdul d'aterratge lunar del programa Apollo.[73]

1955[modifica]

  • Febrer:
    • Els experiments amb els aparells supersònics continuen. George F. Smith es converteix en el primer pilot a provar els seients d'ejecció mentre el North American F-100 "Super Sabre" que pilota va a la velocitat de Mach 1.05. Per sort la prova va ser un èxit.
  • Al març:
  • Al juny:
    • Arriba el Túpolev Tu-104, un aparell de transport civil propulsat per motors de turbocompressió que té gran acceptació entre les companyies aèries i que el 1956 seria un dels avions comercials més utilitzats.
  • Agost:
    • Als EUA comença la recerca sobre la ingravitació utilitzant Lockheed T-33. Explicat de manera senzilla, s'aprofita el vol de caiguda en picat de l'aparell per aconseguir uns 20 minuts de gravitació zero.
    • H.A.Hanes estableix un nou rècord de velocitat pilotant un North American F-86 "Super Sabre" amb un registre 1323.03 km/h.
  • Octubre:
  • 1 de novembre: succeeix una nova tragèdia amb l'accident d'un aparell de transport civil. L'accident del Douglas DC-6mb és provocat per una bomba col·locada a l'aparell per John G. Graham, qui pretenia que després de la mort de les 44 persones que anaven en l'aparell, inclosa la seva mare, cobrar grans recompenses de les asseguradores dels vols.
  • Després de l'èxit del "Constellation", Lockheed desenvolupa el "Super Constellation", que és introduït per la TWA (Transcontintental & Western Air) a finals d'any. Ràpidament es converteix en l'aparell més utilitzat per al transport civil de la segona meitat de la dècada dels 50.

1956[modifica]

  • Febrer:
  • Al març:
  • El de Havilland Comet 2 entra en servei a la Royal Air Force com a avió militar de transport, convertint-se en el primer avió amb aquesta funció essent propulsat a reacció.
  • Juliol:
    • Dassault fa la seva primera aparició amb el prototip French Dassault Etándard IV, pensat inicialment com a caça però que, finalment, va tindre la funció de bombarder a petita escala i avió de reconeixement.
    • El Boeing KC-135a fa el seu primer vol amb l'USAF amb la funció de bombarder i transport militar.
  • Setembre:
    • L'aparell de proves Bell X-2 pilotat per Iven C. Kincheloe assoleix l'altura de 38.466 metres. El mateix aparell pilotat per Milburn, assoleix la velocitat de Mach 3,2 abans d'estavellar-se causant la destrucció total de l'aparell i la mort del pilot.
  • El Convair XB-58 "Hustler" vola per primer cop a Fort Worth, Texas. Aquest bombarder de capacitat mitjana i 4 motors de turbocompressió es convertiria a principis dels 60 en el primer bombarder supersònic de l'USAF. Conjuntament amb aquest, el Convair F-106a "Delta Dart" es convertiria en un dels avions bàsics de l'USAF, com a caça interceptor en tota mena de condicions climàtiques.

1957[modifica]

  • Tres Boeing B-52 Stratofortress comandats per Archie J. Old Jr. fan a principis de 1957 la primera volta al món sense aturades amb aparells propulsats per turbocompressió.
  • Durant la primera meitat de l'any arriben molts aparells nous d'entre els quals en destaquen el Short Sc.1, el qual incloïa 5 motors Rolls-Royce, l'English Electric P.1B, basat en el Lightning, el Lockheed L-1649 "Starliner" i el Lockheed L-188 "Electra".
  • El 1957 és un any de gran avenç cap a la carrera de l'espai sobretot per al bàndol soviètic. A l'agost, el coet R-7 s'enlaira amb èxit i a l'octubre, una modificació d'aquest, propulsa el satèl·lit "Spútnik I" cap a l'espai, convertint-se en el primer satèl·lit artificial que es posa en òrbita.[74] Només un mes després, al novembre, l'URSS posa en òrbita el "Spútnik 2" amb un ésser viu a dins, la famosa gossa Laika, que demostra que es pot viure en òrbita, tot i que finalment l'animal mor per falta d'oxigen.
  • Els EUA per la seva banda van seguir amb els seus problemes posteriors a l'enlairament tal com demostren alguns dels intents com el "Vanguard" que explota poc després d'enlairar-se.
  • 20 de setembre: l'USAF anuncia el desenvolupament d'un ràdar amb la capacitat de detectar aparells enemics amb un radi d'acció de 4.830 km.
  • El rècord de velocitat és millorat de nou per Adrian Drew en un McDonnell F-101a "Voodoo" posant el nou rècord en 1943.03 km/h.
  • Al desembre: el Boeing 707 es comença a produir en sèrie. Aquest aparell seria tota una revolució del transport comercial i civil aeri.

1958[modifica]

1959[modifica]

Anys 1960[modifica]

1960[modifica]

  • França es converteix en la quarta potència nuclear.
  • A l'abril:
    • El segon prototip del Short SC1 aconsegueix de manera totalment satisfactòria passar de volar verticalment a horitzontalment i viceversa. La capacitat d'enlairar-se verticalment és gràcies al motor desenvolupat per Rolls-Royce després de la prova de 1954 del "Flying Bedstead".
  • Octubre:
    • El primer vol del Hawker Siddeley P.1127 "Kestrel", un aparell experimental, és completat amb èxit. Més endavant es convertiria en un caça tàctic més de l'USAF.

1961[modifica]

  • Al març:
  • 12 d'abril: l'URSS anuncia que ha enviat un aparell espacial anomenat "Vostok 1" que entra en òrbita terrestre amb el primer ésser humà que surt a l'espai, Iuri Gagarin, el qual tornava a la Terra després d'estar 1 hora i 48 minuts en òrbita.
  • 5 de maig: Alan B. Shepard es converteix en el primer americà a orbitar sobre la Terra, en ser propulsat dins del "Freedom 7" per un coet "Redstone". El vol va durar poc més d'un quart d'hora.
  • 21 de juny: Virgil Grissom, el segon americà en orbitar sobre la Terra, es posa en òrbita dins del "Liberty Bell 7". Tot i això, els soviètics van per davant i el segon cosmonauta de l'URSS en sortir a l'espai, és Herman Titov dins del "Vostok 2" completant 17 voltes sobre la Terra en 1 dia 1 hora i 19 minuts.
  • El soviètic G. Mosolov recupera el rècord d'altura per a l'URSS pilotant un Mikoian Ye-66 fins als 34.714 metres. D'aquesta manera, els soviètics recuperen els dos rècords principals.
  • L'americà R.B. Robinson estableix, abans d'acabar l'any, un nou rècord de velocitat amb un McDonnell F4 "Phantom II" assolint els 2.585,43 km/h.
  • El Courier 1B posat en òrbita es converteix en el primer satèl·lit artificial de comunicacions.

1962[modifica]

1963[modifica]

1964[modifica]

  • Apareix el Lockheed A-11, un aparell de reconeixement des de grans alçades perfecte per a l'espionatge.
  • 17 d'abril: Jerrie Mock, es converteix en la primera dona a donar la volta al Món en solitari després d'aterrar a Columbus (EUA) en el 29é dia de vol en un Cessna 180 batejat amb el nom de "Spirit of Columbus". Menys d'un mes més tard, una altra dona feia la mateixa proesa, Joan Merriam, volant en un Piper Apache en commemoració d'Amelia Earhart, la primera dona que ho havia intentat, desapareguda en vol.
  • Jacqueline Cochran estableix un nou rècord de velocitat de dones en arribar als 2.300,14 km/h en un Lockheed F-104 Starfighter.
  • El North American X-15a, aparell de proves de velocitat, fa el seu primer vol. Aquest aparell és capaç d'arribar a grans alçades i assolir velocitats impressionants.A més, inclou dos dipòsits immensos de combustible que li donen una autonomia destacable.
  • Setembre:
    • El North American XB-70a "Valkyrie" fa el seu primer vol. Tot i ser un bombarder amb capacitat per assolir la velocitat de Mach 3, el projecte queda abandonat.
    • El BAC TSR.2, un aparell supersònic biplaça de reconeixement operatiu en tota mena de condicions climàtiques, també s'abandona.
  • Al desembre:
    • Arribat el General Dynamics F-111a, caça de geometria variable capacitat per desenvolupar diverses funcions. Les ales de l'aparell són normalment utilitzades als 26º sobre l'estructura de l'aparell però tenen la capacitat de situar-se entre els 16º i els 72.5º.
    • El Lockheed C-5a "Galaxy" és operatiu per a l'USAF.
    • Arriba el Lockheed SR-71, un aparell de reconeixement estratègic.

1965[modifica]

  • Febrer:
    • Arriba el Douglas DC-9, un aparell de transport civil per a curtes i mitjanes distàncies, propulsat per dos motors de reacció.
  • Maig:
    • El rècord de velocitat és superat per R.L. Stephens, que pilotant un Lockheed YF-12a arriba a la velocitat de 3331.507 km/h.
    • El Canadair CL-84 "Dynavert", un aparell canadenc amb la capacitat de volar verticalment i horitzontalment, fa el seu primer vol com a prototip. És capaç d'aterrar i enlairar-se verticalment gràcies a les seves característiques ales.
    • Després de l'entrada dels EUA a la guerra del Vietnam, molts F4 “Phantom II” són destinats a Saigon (l'actual Ho Chi Minh) com a caces tàctics.
  • Setembre:
    • El primer dels 3 LTV A-7 "Corsair II" fa el seu primer. Aquest aparell té certa importància per l'USAF durant la Guerra del Vietnam, ja que té la capacitat d'actuar tant com a bombarder com a caça de manera que no necessitava ser escortat.
  • Novembre:

1966[modifica]

1967[modifica]

  • A l'abril:
    • Apareix el Boeing 737, el qual té la capacitat de portar de 80 a 100 passatgers i és propulsat a reacció, convertint-se en un aparell de transport civil bastant utilitzat.
  • Al juny:
    • Durant la Guerra dels 6 dies entre Israel i els estats àrabs que l'envolten, l'exèrcit de l'aire d'Israel demostra la seva superioritat derrotant en 6 dies l'exèrcit de l'aire egipci, jordà i sirià.
  • Juliol:
    • El Sukhoi Su-24 "Fencer" fa el seu primer vol tot i que no és operatiu fins al 1970. Aquest aparell consta d'ales en delta, que tenen més superfície que les normals.
    • Un Boeing 707 de la PanAm fa el primer aterratge amb control totalment automàtic de forma totalment satisfactòria.
  • Octubre:
  • Al desembre:
    • Arriba el Dornier Do31, capaç de passar de volar en vertical a volar en horitzontal.

1968[modifica]

1969[modifica]

  • Febrer:
    • El Boeing 747 vola satisfactòriament per primer cop. La premsa el bateja com a "jumbo-jet", ja que consideraven que era el primer aparell d'aquestes dimensions que aconseguia enlairar-se. La innovació d'aquest aparell és que és el primer aparell de fuselatge ample, amb dos corredors per millorar la seguretat, el servei i la mobilitat a bord durant l'embarcament, el vol i el desembarcament.
  • 2 de març: el Concorde 001, desenvolupat entre França i Anglaterra, fa el seu primer vol. El pilot escollit per a aquest vol és el francés André Turcat. El següent mes vola el primer Concorde a Anglaterra, el Concorde 002, el qual és pilotat per Brian Trubshaw.
  • Es forma Panavia GmbH, que era la fusió d'empreses que havien perdut força després de la Segona Guerra Mundial. D'aquesta manera, s'uneixen BAC, Fiat, Fokker i Messerschmitt-Bölkow.
  • El primer aparell VTOL (Vertical Take-Off & Landing, és a dir que s'enlaira i aterra verticalment) que travessa l'oceà Atlàntic és el Hawker Siddeley Harrier que vola des de Northolt (Irlanda) fins a Floyd Bennet Field (EUA).
  • Al juny:
    • Arriba un altre gran aparell, que tot i no superar les dimensions del Boeing 747, té una gran capacitat. Es tracta de l'Ilyushin Il-62 el qual entra en funcionament amb la PanAm.
  • 21 de juliol: Neil Armstrong és el primer a trepitjar la Lluna després d'allunitzar conjuntament amb Edwin Aldrin en el mòdul "Eagle", mentre Michael Collins els esperava a "l'Apollo 11".
  • Agost:
    • Darryl Greenamyer supera el rècord de velocitat per a aparells amb motor de pistons al volar a 769.23 km/h en un Grumman F8 "Bearcat". El rècord de distància sense reabastir combustible amb un aparell amb un motor d'aquestes característiques és el de James Bede en un BD-2 amb una distància final de 14441.26 km.
    • El primer vol del Túpolev Tu-22 "Backfire" es desenvolupa durant aquest mes, convertint-se en un bombarder supersònic important dins de l'URSS. Tot i això, el primer bombarder supersònic en entrar en servei per a un exèrcit ho farà per a l'USAF. Es tracta del B-58 "Hustler".

Anys 1970[modifica]

1970[modifica]

  • Japó i Xina s'uneixen en la carrera de l'espai.
  • El C-5 "Galaxy" de Lockheed comença a operar amb l'USAF.
  • Juliol:
  • Agost:
  • Novembre:
    • El Concorde 001 francès aconsegueix arribar a la velocitat de creuer de Mach 2 per primer cop, i el seu compatriota Concorde 002 anglès ho aconsegueix 9 dies més tard.
    • El Lockheed L-1011 "TriStar" fa el seu primer vol als EUA essent el tercer aparell de passatgers supersònic en enlairar-se.
  • 18 de desembre: apareix Airbus Industrie de la fusió de Deutsche-Airbus i Fokker-VFW per desenvolupar el projecte A300B.
  • Apareix un aparell que revolucionaria el món dels caces. El Grumman F-14 "Tomcat" de geometria variable (les ales podien canviar d'angle) i capacitat per fer més d'una funció entrava en producció en sèrie per a l'USAF.

1971[modifica]

  • Un Lockheed P3C pilotat per Donald H. Lilienthal, fa el rècord de distància volada per un aparell propulsat amb turbopropulsor amb una distància d'11.281 km i rècord de velocitat per un aparell propulsat amb turbopropulsor amb un registre de 806.1 km/h.
  • Maig:
    • El Concorde 001 fa el seu primer vol i aterratge de manera totalment automàtica.
  • Entre juliol i agost: Sheila Scott fa el primer vol amb un avió ultralleuger d'ecuador a ecuador passant pel Pol Nord volant en un Piper Aztec D.
  • Espanya s'uneix al projecte d'Airbus Industrie A300B.

1972[modifica]

  • El F4 “Phantom II” es converteix en el primer avió pilotat per radiocontrol en unes proves de l'USAF que no van deixar de tenir un cert èxit.
  • Maig:
    • El Fairchild A-10A "Thunderbolt II", un dels dos aparells demanats per l'USAF per a intervenir en la Guerra del Vietnam, fa el seu primer vol. Aquest aparell, és el seleccionat després de competir en una sèrie de proves contra el Northrop de característiques semblants. El Fairchild A-10 "Thunderbolt II" es converteix en un dels aparells més utilitzats per l'USAF en operacions de bombardeig i suport a tropes de terra.
    • 26 de maig: la Cessna Aircraft Corporation anuncia que arriba a l'aparell número 100.000 des de l'inici de la seva producció, convertint-se en la primera empresa a produir tal nombre d'aparells. Boeing ven el seu Boeing 727 número 1.000 convertint-se en el primer aparell de grans dimensions en arribar a tal xifra de producció.
  • Juliol:
  • Octubre:

1973[modifica]

  • A finals de febrer:
    • El Concorde 002 anglès vola de Toulouse a Islàndia i torna sense aturada en el que representa el vol més llarg d'un avió de passatgers supersònic.
  • 30 de maig: arriba el SEPECAT “Jaguar” GR.Mk 1 per modernitzar la flota de la Royal Air Force.
  • 3 de juny: té lloc un accident mortal per als 6 tripulants del Túpolev Tu-144 durant l'exhibició d'aquest a Le Bourget.
  • Juliol:
  • 6 d'octubre: les forces aèries egípcies bombardejen punts estratègics militars isarelians, començant així la guerra del Yom Kippur. Els israelians contrataquen però de forma frustrada després que Egipte disposés de molts dels avenços soviètics. Tot i la negociació per acabar la guerra els dies 22, per primer cop, i 24, per segon cop, no s'evita que la guerra continui.
  • El primer avió elèctric que aconsegueix volar és el Militky MB-EI (Militky Brditschka Electric 1) el qual és propulsat per un motor elèctric Bosch de bateries recarregables.

1974[modifica]

  • Gener:
    • Els aparells dissenyats per tenir una gran autonomia i així poder dur tasques de reconeixement durant més temps en l'aire que l'USAF havia demanat surten de fàbrica. Els Teledyne Rolls estaven destinats a complir el programa "Compass Cope".
  • 2 de febrer: vola per primer cop el YF-16 de General Dynamics a Edwards (EUA). Aquest aparell seria el posterior i encara molt utilitzat F-16.
  • 3 de març: el dia més tràgic de l'aviació en el que només hi ha involucrat un aparell. Després que el MacDonnell Douglas DC-10 s'enlairés de l'aeroport d'Orly, l'aparell de la companyia THY Turkish s'estavella causant la mort a les 346 persones que hi ha a bord. Investigacions posteriors anuncien que l'accident és causa de la descompressió causada per un problema amb una de les portes del cargo, que com a conseqüència, fa perdre el control de l'aparell al pilot.
  • 8 de març: l'aeroport principal de Paris (França), el Charles de Gaulle és oficialment obert pel primer ministre francès.
  • Maig:
    • El primer aparell de transport de passatgers europeu realment considerable, fa el seu vol inaugural des de Paris a Londres. Es tracta de l'Airbus A300b2 d'Air France. L'empresa que havia inventat la tècnica del fuselatge ample posava el seu primer aparell al mercat revolucionant el transport comercial.
  • Al juny:
    • El primer dels dos prototips del Northrop YF-17 fa el seu primer vol. Més tard hauria de competir contra els F-16 de General Dynamics, per veure quin era l'aparell més efectiu per operar com a caça monoplaça dins de l'USAF. Aquesta "competició" seria finalment guanyada pel F-16 el qual és encara avui, operatiu.
  • Agost:
  • Agost:
  • 15 de novembre: Espanya envia el seu primer satèl·lit a l'espai, l'INTASAT.
  • El Rockwell International B-1 vola per primer cop a Palmdale (Califòrnia).

1975[modifica]

  • Gener:
    • És oficialment anunciat que l'USAF ha escollit el General Dynamics F-16 per a cobrir el programa de caces més maniobrables i lleugers del moment.
    • El McDonnell Douglas F-15 "Eagle" pulveritza el rècord de temps en pujar a 30.000 metres (time-to height) al situar-lo en 3 minuts 27,8 segons.
  • Febrer:
  • Al juny:
  • Setembre:

1976[modifica]

1977[modifica]

1978[modifica]

1979[modifica]

Anys 1980[modifica]

1980[modifica]

  • La companyia d'aparells de petita escala per a turisme i negocis Learjet arriba als 1000 aparells construïts.
  • Agost:
  • Setembre:
    • Esclata la guerra entre Iran i Iraq amb un ús considerable de les forces aèries per part dels dos bàndols on es posen a prova alguns dels últims aparells desenvolupats a occident.
  • Novembre:
    • El projecte "Solar Challenger", aparell propulsat per energia solar, dissenyat sota la supervisió del ja expert MacCready, vola per primer cop a Shafter (Califòrnia). Al mes següent, el "Solar Challenger" pilotat per Janice Brown vola propulsat solament per energia solar durant 1 hora i 32 minuts. En un altre intent, l'aparell recorre 29 km entre Tucson i Phoenix (Arizona) però es veu obligat a aterrar a causa d'una forta tempesta.
    • El de Havilland “Comet 4” fa el seu últim vol commemoratiu pels 30 anys d'aniversari.
    • Judith Chisholm, volant en un Cessna Turbo Centurion, estableix un nou rècord per dones en un viatge en solitari entre Austràlia i Anglaterra de 3 dies i 13 hores. Ella mateixa seria l'encarregada de reduir a la mitat el rècord de la volta al món en dones aconseguit per Sheila Scott, volant en el Cessna Turbo Centurion durant 15 dies 22 minuts i 30 segons.

1981[modifica]

  • Gener:
    • L'últim Boeing 707 en volar aterra. L'aparell havia funcionat dins la PanAm durant 22 anys.
  • Al juny:
  • Agost:
    • Boeing anuncia la sortida del Boeing 727 número 4000 de fàbrica. Al mes següent, arriba el Boeing 767. L'aparell aportava més millores d'equipament que no pas d'estructura. La modernització de la cabina i altres parts de l'aparell van fer que tingués tanta o més sortida que els seus antecessors.
  • Setembre:
    • El Ilyushin Il-86 pilotat per G. Volokhov supera el rècord de vol amb un aparell capaç de portar fins a 80 tones de càrrega.
  • 6 d'octubre: vola un Airbus A300 amb una innovació molt destacable. El FFCC (Forward Facing Crew Cockpit) era un nou disseny de cabina que permetia pilotar l'aparell entre dos pilots, gràcies al sistema d'automatització.
  • Al desembre:
    • Jerry Mullen millora el rècord de distància recorreguda en la seva categoria de forma sobrada amb un BD-2 batejat amb el nom de "Love One" al recórrer 16.104.9 km.
    • A l'URSS apareix el Túpolev Tu-160 "Blackjack", un bombarder supersónic inicialment dissenyat com a aparell de transport militar.

1982[modifica]

  • Un Gulfstream III millora el rècord de la volta al món batent 10 rècords en un vol on en destaquen el del temps tardat (47 hores i 37 minuts), el de velocitat mitjana i màxima durant un vol d'aquestes característiques.
  • Un Cessna Citation II es converteix en l'aparell comercial construït número 1000 de la Cessna.
  • El Northrop F-20 "Tigershark", la modernització de l'F-5, incorporant un motor molt més potent i una cabina amb les últimes innovacions, fa el seu primer vol.
  • Febrer:
    • El Boeing 757 fa el seu primer vol que arriba amb una mica de retard a causa d'alguns problemes amb la línia de producció de l'aparell.
  • 2 d'abril: Argentina invaeix les Illes Malvines i posteriorment l'illa de Sud Georgia, començant així la Guerra de les Malvines. Argentina feia més de 150 anys que demanava el poder de les illes inicialment seves. En 1 mes la marina anglesa envaeix les illes després de diversos bombardejos sobre els punts estratègics de l'exèrcit argentí. Després de l'esfonsament dels vaixells "Comodoro Somellera" i "General Belgrano" Argentina perd el control de l'illa desacreditant el govern militar que perdia tot poder sobre el país marcant el retorn de la democràcia a l'Argentina. Els principals aparells militars aeris utilitzats pels britànics durant la guerra van ser els Sea Harrier i els bombarders Vulcan B2 a part d'helicòpters com els Westland Wessex mentre que Argentina utilitzava Dassault Mirage III i bombarders Canberra, els quals ja havien quedat bastant obsolets.
  • L'Airbus A310 fa el seu primer vol a Toulouse (França) amb una duració de 3 hores i 15 minuts.
  • Agost:
  • Novembre:

1983[modifica]

1984[modifica]

1985[modifica]

  • Un Boeing B-29 Superfortress del 1947 és trobat totalment intacte a Groenlàndia. Pel que sembla formava part d'una missió secreta però la falta de combustible els va fer aterrar abans d'hora.
  • A l'abril:
  • Maig:
    • La segona sèrie de producció dels bombarders Rockwell International B-1b són destinats a l'esquadró 96 de l'USAF, però no entraria en servei fins al setembre de 1986.
  • L'aparell més gran del moment, l'Antónov An-124 vola a Le Bourget, durant l'exposició de 1985, fent, així, la seva primera aparició en públic.
  • Al juny:
  • Juliol:
    • Un Boeing 747 de les línies aèries japoneses s'estavella a unes muntanyes situades al nord de Tòquio causant la mort a 520 persones, el nombre més alt de persones mortes en un accident amb un sol aparell involucrat.
  • Agost:

1986[modifica]

1987[modifica]

1988[modifica]

  • El primer aparell propulsat per hidrogen líquid, el Túpolev Tu-155, fa el seu vol inaugural.[76]
  • Al juny:
    • El prototip del Sukhoi Su-35 fa el seu primer vol. Aquest aparell monoplaça de combat, interceptor aeri i d'àtac a objectius terrestres, revoluciona la flota soviètica, ja que dona superioritat aèria sobre moltes altres nacions i és comparable als aparells americans.[77]
  • Agost:
  • Setembre:
  • Novembre:
    • Arriba un nou Antónov. L'Antónov An-225 "Mriya" de transport, potenciat per 6 motors Lotarev, pesa 600 tones, convertint-se en l'aparell més gros fins al moment i del qual només se n'arribaria a produir un exemplar. El seu primer vol, però, no seria fins al desembre.
    • Es presenta el Northrop B-2[79]
  • Al desembre:

1989[modifica]

Anys 1990[modifica]

1990[modifica]

1991[modifica]

1992[modifica]

  • Rússia abandona la producció del bombarder Túpolev Tu-160 "Blackjack".[81]
  • Setembre: arriba el "Harrier II", caça d'enlairament vertical de combat tant de dia com de nit, el qual incorporava un ràdar d'última generació.
  • Octubre:
    • Maynard Hill estableix un nou rècord de temps de vol amb un aparell de la seva categoria, amb 33 hores 39 minuts i 15 segons de vol.
  • Novembre:
    • L'Airbus A330, de trajectes mitjans, fa el seu primer vol.
    • El rus Ilyushin Il-96, de fuselatge ample, és certificat per a transport de passatgers.[82]

1993[modifica]

1994[modifica]

  • 27 de març: L'Eurofighter Typhoon fa el seu primer vol a Manching (Alemanya). D'aquesta manera, la unió dels països europeus per a aconseguir un aparell comparable als caces americans i russos tenia relativament èxit.
  • Maig:
  • L'OTAN intervé en la Guerra dels Balcans 3 anys després que comencés. Durant l'Operació “Blue Sword” l'OTAN fa servir dos F-16 "Fighting Falcon" per destruir un magatzem d'armament.
  • Octubre:
    • El Boeing 767, que incorpora modernitzacions a la cabina fa el seu primer vol.
    • A Ucraina arriba l'Antónov An-70, ni de bon tros tan gran com l'An-124, sinó de mida mitjana.
  • Al desembre:
    • El Sukhoi Su-32, basat en el Su-27, era un avió de control marítim de llarg abast que vola per primer cop en aquest mes.

1995[modifica]

1996[modifica]

1997[modifica]

1998[modifica]

  • Febrer:
  • A l'abril:
    • L'USAF anuncia que el SR-71 "Blackbird", bombarder supersònic, queda fora de servei al no ser rendible. Tot i això segueix servint per fer proves per la NASA.
  • Juliol:
    • L'avió per a trajectes regionals, o de curta distància, EMBRAER RJ135 amb capacitat per a 40 passatgers, fa el seu primer vol i a causa de l'èxit que té sobretot en països petits com Països Baixos i Bèlgica, comença a ser produït en sèrie cap a l'octubre de 1999.
    • Arriba un dels aparells d'entrenament més sol·licitats en la història de l'aviació. El Beechcraft T-6 Texan II és produït per als principals exèrcits occidentals, entre els quals destaca l'USAF, amb més de 700 exemplars demanats només durant aquest any.
  • Agost:
  • Setembre:
  • Al desembre:
    • El Raytheon Premier I fa el seu primer vol i ràpidament destaca com a el millor avió de negocis de l'actualitat.

1999[modifica]

Segle XXI[modifica]

Anys 2000[modifica]

2000[modifica]

  • El Mikoian-Gurévitx MiG-35, més conegut com a 1.42, fa el seu primer vol a Rússia.
  • Els Concorde queden fora de servei per a transport civil després d'un accident que causa la mort a 113 persones a França i altres problemes que ocasiona l'aparell. Tot i això, l'aparell segueix en proves per a la recerca i millora d'aparells de transport civil supersònic.
  • Airbus comença el desenvolupament de l'A380, l'aparell destinat a grans càrregues, principalment demanat per la NASA.
  • A l'abril:
    • Gus McLeod es converteix en la primera persona a arribar al Pol Nord amb un aparell de cabina oberta sotmetent-se, per tant, a baixíssimes temperatures.

2001[modifica]

  • Lockheed comença el desenvolupament del Joint Strike Fighter.
  • Grans companyies aèries com l'American Airlines, que absorbeix TWA,[85] comencen una forta monopolització aèria als EUA i Europa.
  • 11 de setembre: dos Boeing 757 s'estavellen amb tots els passatgers a dins contra les torres bessones conegudes amb el nom de World Trade Center de Nova York, causant la caiguda d'aquestes i la mort a milers de persones. Un altre Boeing 757 cau a Pennsilvània i un quart s'estavella contra el Pentàgon. Aquest fet és l'atac terrorista més gran que han sofert mai els EUA. Després d'aquest dia la seguretat en l'aviació es posa en dubte, així ho demostren els milers de vols cancel·lats, i posteriorment una gran baixada de passatgers que arriba al 16% durant els primers mesos. Aquest fet arruïna a empreses senceres des de companyies fins a productores, que es veuen obligades a retallar sous i plantilles causant que milers de treballadors, des de dissenyadors fins a pilots es quedin sense feina.

2002[modifica]

  • El F/A-18E "Super Hornet" entra operacionalment amb l'USAF. Aquest aparell és una modernització del F-18 que li aporta molta més autonomia, una altura màxima més elevada i molt més armament, així com una potència més elevada gràcies als seus nous motors.
  • Després de l'11-S EUA declara la guerra contra el terror donant suport a les guerrilles afganes perquè enderroquin el règim talibà a l'Afganistan i invaint Iraq l'any següent, dos països que han fomentat el terrorisme.

2003[modifica]

« El 17 de desembre de 2003, se celebra els 100 anys d'història de l'aviació. Des dels Wright volen amb el seu “Flyer I” a Kitty Hawk, han passat 100 anys plens de bones i males notícies per a la història d'un aparell que ha revolucionat les comunicacions i el transport, però que també ha modificat les estratègies de guerra. »

Dècada del 2010[modifica]

  • L'enginyer Yelken Octuri dissenya un iot de 46 metres que es converteix en un avió de luxe en pocs minuts. El príncep Aziz, hereu al tron de Brunei, és el primer interessat a construir l'hidroavió.[88]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Han Hsin morí el 196 aC, i per tant és impossible que al 169 aC, el general emprès els estels. Les fonts es contradiuen en aquest punt. En qualsevol dels casos, i tenint en compte que estem parlant d'una època de la qual no hi ha prou fonts, ens hem de quedar amb la idea que durant la dinastia Han es va començar a fer ús dels estels.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Taylor i Mondey:p.6 col.1
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Taylor i Mondey: p.6 col.2
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Taylor i Mondey:p.6 col.3
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Taylor i Mondey: p.6 col.4
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Taylor i Mondey: p.7 col.1
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 Taylor i Mondey:p.7 col.2
  7. [enllaç sense format] http://www.jstor.org/pss/30102625 Dublin Historical Record - 1955 - pàg. 2, 3r paràgraf
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 Taylor i Mondey: p.7 col.3
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 Taylor i Mondey: p.7 col.4
  10. Earhart, Amelia. Por el placer de hacerlo. Notas sobre mis vuelos y las mujeres en la aviación. (en castellà). Macadán Libros, 2016, p. 194. ISBN 9788494129780. 
  11. 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 Taylor i Mondey: p.8 col.1
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 Taylor i Mondey: p.8 col.2
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 Taylor i Mondey: p.8 col.3
  14. 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 Taylor i Mondey: p.8 col.4
  15. 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 Taylor i Mondey: p.10 col.1
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Taylor i Mondey: p.10 col.2
  17. 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 Taylor i Mondey: p.10 col.3
  18. 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 Taylor i Mondey: p.10 col.4
  19. 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 Taylor i Mondey: p.11 col.1
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 20,7 Taylor i Mondey: p.11 col.2
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 Taylor i Mondey: p.11 col.3
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 Taylor i Mondey: p.11 col.4
  23. «Telegram from Orville Wright in Kitty Hawk, North Carolina, to His Father Announcing Four Successful Flights, 1903 December 17», 17-12-1903. [Consulta: 21 juliol 2013].
  24. Guinness: p.81
  25. «Torque».
  26. Leishman, J. Gordon. Principles of helicopter aerodynamics (en anglès). Cambridge University Press, 2006, p.11. ISBN 0521858607. 
  27. Driver, Hugh. The birth of military aviation: Britain, 1903-1914 (en anglès). Boydell & Brewer Ltd, 1997, p.291. ISBN 086193234X. 
  28. Guinness: p.82
  29. Williams, James W. A History of Army Aviation: From Its Beginnings to the War on Terror (en anglès). iUniverse, 2005, p.12. ISBN 0595366082. 
  30. Vivian, Evelyn Charles. A History of Aeronautics. Forgotten Books, 1919, p.349. ISBN 1451012764. 
  31. Hallion, Richard. Taking flight: inventing the aerial age from antiquity through the First World War (en anglès). Oxford University Press, 2003, p.229. ISBN 0195160355. 
  32. Head, William P. Every inch a soldier: Augustine Warner Robins and the building of U.S. airpower (en anglès). Texas A&M University Press, 1995, p.50. ISBN 0890965900. 
  33. Caidin, Martin. Air Force (en anglès). Ayer Publishing, 1979, p.2. ISBN 0405121490. 
  34. Guinness: p.134
  35. Brady, Tim. The American aviation experience: a history (en anglès). SIU Press, 2000, p.73. ISBN 0809323710. 
  36. Fredriksen, John C. The United States Air Force: A Chronology (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.5. ISBN 1598846825. 
  37. Gibbs-Smith, Charles Harvard. Flight through the ages: a complete, illustrated chronology from the dreams of early history to the age of space exploration (en anglès). Crowell, 1974, p.111. ISBN 0690006071. 
  38. Friedman, Norman. U.S. Aircraft Carriers: An Illustrated Design History. Naval Institute Press, 1983, p. 31. ISBN 0-87021-739-9. 
  39. Hearn, Chester G. Carriers in Combat: The Air War at Sea (en anglès). Stackpole Books, 2007, p.7. ISBN 081173398X. 
  40. Graves 1998: p.198
  41. Allaz 2005: p.28
  42. Polmar, Norman; Genda, Minoru. Aircraft Carriers: A History of Carrier Aviation and Its Influence on World Events (en anglès). Potomac Books, Inc., 2008, p. vol.2 p.2. ISBN 1574886657. 
  43. Chant i Taylor (2008):p.321
  44. Allaz 2005: p.26
  45. Parramore, Thomas C. First to Fly: North Carolina and the Beginnings of Aviation (en anglès). UNC Press Books, 2003, p.142. ISBN 0807854700. 
  46. Graves 1998: p.40
  47. Skaarup, Harold A. Florida Warplanes (en anglès). iUniverse, 2010, p.124. ISBN 1450264441. 
  48. Taylor 1980: vol.1 p.7
  49. 49,0 49,1 Taylor 1980: vol.1 p.8
  50. Grosz, Peter; Terry, Gerard «The Way to the World's First All-Metal Fighter» (en anglès). Air Enthusiast, 25, Agost - Novembre de 1984, 1984, pàg. 67. ISSN: 0143-5450.
  51. Brady, Tim. The American aviation experience: a history (en anglès). SIU Press, 2000, p,135. ISBN 0809323710. 
  52. Gunston, Bill. The illustrated encyclopedia of propeller airliners (en anglès). Exeter Books, 1980, p.19. ISBN 0896730786. 
  53. «Reader's open forum» (en anglès). The Rotarian, Març 1935, p.2 [Consulta: 9 febrer 2012].
  54. Moll, Nigel «First across the ocean» (en anglès). Flying Magazine, vol.118, n.3, Març 1991, p.106 [Consulta: 12(2/2012].
  55. Clarke, Penny. Flight: From Icarus to Space Ship One - an at a Glance Guide to the Key Planes and Flying Machines that Have Made History (en anglès). Salariya Publishers, 2006. ISBN 190508787X. [Enllaç no actiu]
  56. Haine, Edgar A. Disaster in the Air (en anglès). Associated University Presses, 2000, p.37. ISBN 0845347772. 
  57. Bonds, Ray. The story of aviation: a concise history of flight (en anglès). Barnes & Noble Books, 1997, p.30-31. ISBN 0760707537. 
  58. Greenwood, John T. Milestones of aviation: Smithsonian Institution National Air and Space Museum (en anglès). Beaux Arts Edition, 1995, p.104. ISBN 0883636611. 
  59. Chant i Taylor (2008):p.346
  60. Wittreich, Paul. Forgotten First Flights (en anglès). Xlibris Corporation, 2009, p.2. ISBN 1462835112. 
  61. Ogden, Bob. Great aircraft collections of the world (en anglès). Gallery Books, 1988, p.84. ISBN 0831740663. 
  62. Taylor i Mondey:p.62
  63. Ransom Taylor, John William. Jane's pocket book of record-breaking aircraft (en anglès). Collier Books, 1981, p.1930. 
  64. Gunn, John. The Defeat of Distance: Qantas 1919-1939 (en anglès). John Gunn, 1985, p.137-138. ISBN 0702217077. 
  65. Jones, Kim. Aviation In tulsa And Northeast Oklahoma (en anglès). Arcadia Publishing, 2009, p.47. ISBN 0738561630. 
  66. Great Britain. Air Ministry. Dept. of Director-General of Civil Aviation. Report on the Progress of Civil Aviation (en anglès). H.M. Stationery off., 1936, p.31. 
  67. Holanda, Ray. A History of Aviation Safety (en anglès). AuthorHouse, 2009, p.66. ISBN 144900797X. 
  68. Haines, Catharine M. C.. International Women in Science: A Biographical Dictionary to 1950 (en anglès). ABC-CLIO, 2001, p.154. ISBN 1576070905. 
  69. Anderson, John David. A History of Aerodynamics: And Its Impact on Flying Machines (en anglès). Cambridge University Press, 1996, p.396. ISBN 0521669553. 
  70. Astronautics & aeronautics (en anglès). American Institute of Aeronautics and Astronautics, 1973, p.78. 
  71. The Guinness book of aircraft: records facts and feats (en anglès). Guinness, 1988, p.174. ISBN 0851123554. 
  72. «Lockheed F-104 Starfighter Fighter (1958)». militaryfactory.com. [Consulta: 30 desembre 2014].
  73. «The 'Flying Bedstead'». NASA. [Consulta: 30 desembre 2014].
  74. (rus) «Спутник-1 – начало космической эры». Rustrana.ru, 21-07-2005. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2007. [Consulta: 4 octubre 2007].
  75. Repertoire of the Practice of the Security Council: Supplement 1985-1988. United Nations Publications, 2000, p. 360. ISBN 9211370299. [Enllaç no actiu]
  76. Godula-Jopek, Agata; Jehle, Walter; Wellnitz, Joerg. Hydrogen Storage Technologies: New Materials, Transport, and Infrastructure (en anglès). John Wiley & Sons, 2012, p. 72. ISBN 3527649948. 
  77. Crosby, Francis. A handbook of fighter aircraft (en anglès). Hermes House, 2004, p. 242. ISBN 1843094444. 
  78. Jane, Frederick Thomas; Jackson, Paul. Jane's All the World's Aircraft 2005-2006 (en anglès). Jane's Information Group, 2005, p. 393. ISBN 0710626843. 
  79. Sweetman, Bill. Lockheed Stealth (en anglès). Zenith Imprint, 2005, p.73. ISBN 0760319405. [Enllaç no actiu]
  80. Zetterberg, Fredrik. «JAS Gripen: 10th Anniversary of first flight» (en suec i anglès). ipmsstockholm, 22-09-2006. Arxivat de l'original el 2019-09-14. [Consulta: 10 març 2012].
  81. Croddy, Eric. Weapons of mass destruction: an encyclopedia of worldwide policy, technology and history. Chemical and biological weapons. ABC-CLIO, 2005, p. Volum 1, p.31. ISBN 1851094903. 
  82. «IL-96-300» (en anglès). Ilyushin. Arxivat de l'original el 2013-02-23. [Consulta: 12 març 2012].
  83. Holbrooke, Richard. To End a War. Nova York: Modern Library, 1999, p. 327. ISBN 0-375-75360-5. OCLC 40545454. 
  84. Petrescu, Florian Ion; Petrescu, Relly Victoria. The Aviation History (en anglès). BoD – Books on Demand, 2012, p. 108. ISBN 3848230771. 
  85. «AMR takes TWA aboard» (en anglès). CNN, 10-01-2001. [Consulta: 2 març 2012].
  86. «Largest freefall formation - 400 parachutists» (en anglès). FAI. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 11 març 2012].
  87. «Las armas estadounidenses» (en castellà). Hoy, 22-03-2003. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 2 març 2012].
  88. «El megayate que quiere volar» (en castellà). nauta360. [Consulta: 2 febrer 2012].

Bibliografia[modifica]