Candidatura d'Unitat Popular
De Viquipèdia
| Candidatura d'Unitat Popular | |
|---|---|
 |
|
| Partit polític català d'àmbit nacional | |
| President | No n'hi ha |
| Secretari general | No n'hi ha |
| Líder | {{{líder}}} |
| Fundació | 1999 |
| Desaparició | |
| Seu | Manresa |
| Ideologia | Independentista i socialista |
| Representació | 22 regidors/es en Ajuntaments |
| Partit europeu | cap |
| Publicació oficial | infoCUP |
| Lloc web | www.cup.cat |
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) es configura com a organització política assambleària d’abast i àmbit nacional, que s’extèn arreu dels Països Catalans i que, partint de l’àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Es defineix com a independentista i a l'esquerra dels partits convencionals. Actualment té presència a una setantena de municipis del Principat de Catalunya i del País Valencià, amb la intenció de tenir-ne a la totalitat dels Països Catalans en un curt marge de temps.
La CUP s'estructura internament amb diferents òrgans: L'Assemblea Nacional, el Consell Polític, el Secretariat Nacional, les Assemblees Territorials i les Assemblees Locals. És des d'aquests òrgans on es discuteixen els eixos de treball i ideològics dels seus programes, que giren al voltant de l'aprofundiment de la democràcia participativa, una millora de la igualtat social, la construcció nacional dels Països Catalans, polítiques de desenvolupament sostenible, com també de la promoció del teixit associatiu.
[edita] Història
Té com a precedent les primeres eleccions municipals després de la mort de Franco, el 1979, quan diferents candidatures crítiques amb el rumb que prenien els esdeveniments decidiren organitzar candidatures independents i que en molts casos s'anomenaren Candidatures d'Unitat Popular.
El rellançament de la CUP va venir donat pel Procés de Vinaròs, comportant un primer impuls les eleccions municipals del 1999, i un segon impuls les del 2003 que es materialitzaren en cinc regidors sota les sigles CUP. En les eleccions del 2007, la CUP va arribar als 22 regidors.
La CUP s'ha anat configurant en una organització amb sensibilitats diverses, amb militants provinents d'organitzacions de l'Esquerra Independentista, Casals i entitats independentistes locals, o militants provinents de sectors no pròpiament de l'Esquerra Independentista susceptibles de compartir el projecte d'Unitat Popular que la CUP planteja.
Com a conseqüència del seu creixement i de la seva diversitat interna, en l'Assemblea Nacional del 2008, la CUP es va dotar d'uns nous estatuts interns i va prendre la decisió de definir el seu marc de treball, la seva definició política i les seves línies estratègiques en la propera Assemblea Nacional extraordinària, celebrada a Mataró al gener del 2009.
L'Assemblea de Mataró va comportar la ratificació de la definició de la CUP com a organització política d'àmbit i abast nacional, és a dir, que superava el municipalisme com a una expressió única de la seva activitat política. A més, la CUP va sortir d'aquesta Assemblea amb la voluntat de situar-se i consolidar-se com al referent polític de tot un sector social orfe de referencialitat política. Aquesta Assemblea també va obrir les portes dins de la CUP per posar el debat a sobre la taula sobre la seva participació en les eleccions als Parlaments autonòmics.
Actualment, la CUP es troba en ple debat intern sobre si s'ha de presentar o no en les properes eleccions autonomiques al Parlament de Catalunya previstes per l'octubre del 2010. El debat s'ha resolt, el 21 de juny del 2009, a favor de no presentar-se encara a les eleccions catalanes del 2010, deixant la porta oberta a presentar-se a les del 2014 si continua el creixement en nombre de regidors a les municipals del 2011.
[edita] La CUP i la Unitat Popular
Extret de la Ponència "La CUP, l'Alternativa necessària", aprovada en l'Assemblea Nacional de Mataró, al gener del 2009:
Entenem la Unitat Popular com una agrupació de moviments populars i organitzacions polítiques de diferents sectors de les classes populars anticapitalistes amb un programa clar de reivindicacions concretes.
Aquesta unitat popular ha estat la proposta política alternativa que contemporàniament, a partir de l’exemple xilè, ha donat cos a la idea de construcció d’un poder popular alternatiu al capitalisme en països on la democràcia formal es troba ben afermada.
La Unitat Popular combina la mobilització i la desobediència civil dels sectors populars, junt amb l’acció institucional anant mes enllà de simples agrupacions electorals, constituint l’agrupació de totes les forçes transformadores de la societat sota un programa de reivindicacions concretes, i sense oblidar els elements polítics generals o estratègics.
En aquest sentit, la construcció d’un poder popular cal entendre-la com a un procés protagonitzat pels subjectes conscients que lluiten per crear i autoorganitzar unes noves relacions humanes, amb les col·lectivitats (nacionals) i amb la naturalesa.
En la conjuntura actual, entenem que el programa polític sobre el qual cal bastir aquest projecte d’unitat popular, hauria de tenir els següents punts bàsics:
a) La defensa dels drets polítics del poble català: l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’accés a la independència, la democracia participativa, la defensa de la unitat i la territorialitat del conjunt dels Països Catalans.
b) La defensa dels drets de les classes populars i la igualtat: cap una societat de redistribució de la riquesa, la lluita contra l’atur i la precarietat, la defensa dels serveis públics, l’establiment de mecanismes de control popular de l’economia i el desplegament de polítiques efectives que garanteixin la igualtat de gènere.
c) La defensa del territori: contra les agressions ecològiques i urbanístiques, contra l’esquarterament del territori i la seva destrucció en benefici d’uns pocs, i un desenvolupament realment sostenible.
d) La defensa de la llengua i la identitat nacional: per la unitat de la llengua, la oficialitat del català en tot el territori nacional, unes indùstries culturals pròpies i autocentrades, el reforçament del teixit cultural d’arrel popular arreu dels Països Catalans.
La unitat popular que volem estructurar és un moviment polític independentista, socialista i antipatriarcal que tingui en la CUP l’expressió pública de la unitat de les organitzacions de l’Esquerra Independentista i dels moviments socials transformadors i anticapitalistes dels Països Catalans, amb capacitat d’intervenir en tots els àmbits polítics, marcs de lluita i de mobilitzacions i accions de desobediència civil massives en defensa d’una alternativa política de ruptura amb els estats espanyol i francés, que doni el protagonisme de la construcció nacional a les classes populars.
En aquest sentit, considerem que la CUP ha d’esdevenir el front referencial i la projecció pública de la unitat de totes les lluites sectorials i d’organitzacions de l’EI; i, alhora, ha d’aspirar a intervenir públicament en tots els àmbits (local, regional, nacional, internacional) i en els distints marcs de lluita (lingüístic, cultural, social, defensa del territori, etc.) amb un discurs pròpi, d’abast nacional que defineixi un model de país i de societat al costat i potenciant el paper dels representants directes de la lluita popular.
La CUP és l’eina més vàlida que ens permet incorporar a la lluita importants quantitats de persones actives en diferents àmbits de la vida social cap uns objectius comuns, esdevenint, com ja es dona en l’actualitat, un referent de lluita que no supedita els interessos populars a l’estabilitat del sistema i al pròpi benefici i que proposa la mobilització i la lluita com a forma primordial de resposta.
La nostra base municipalista i el nostre caràcter democràtic i assambleari garanteixen la construcció d’un moviment i un discurs polític plenament arrelat a la realitat i les necessitats del nostre poble.
[edita] Secretariat Nacional 2008
A l'Assemblea Nacional del juny del 2008 a Manlleu, es van escollir quatre noves incorporacions al Secretariat Nacional de la CUP, i es va ratificar per majoria absoluta tots els seus membres i el seu mandat. Les noves incorporacions van ser (ordenació per ordre de vots obtinguts):
- Laura Sanz (CUP Sant Cugat del Vallès) de la Territorial Vallès Occidental
- Joan Jubany (CUP Mataró) de la Territorial del Maresme
- Joan Guinovart (CUP Valls) de la Territorial de les Comarques del Camp
- Xavier Bertan (CUP Cardedeu) de la Territorial del Vallès Oriental i Baix Montseny.
Les quatre baixes voluntaries del Secretariat Nacional van ser: Lourdes Quintero (CUP Valls), Jaume Ramon "Puma" (CUP Vilafranca del Penedès), Quim Arrufat (CUP Vilanova i la Geltrú) i Anna Gabriel (CUP Sallent).
Amb aquests canvis, el Secretariat Nacional sortint de l'Assemblea de Manlleu del 29 de juny va ser:
- Josep Anton Vilalta (CUP Torà), Territorial de Ponent.
- Marc Serra (CUP Montesquiu), Territorial de l'Alt Ter, Osona i Ripollès.
- Pau Juvillà (CUP Lleida); Territorial de Ponent.
- Marc Sallas (CUP Badalona); Territorial del Maresme i Barcelonès Nord.
- Narcís López (CUP Sabadell), Territorial del Vallès Occidental.
- Adam Majó (CUP Manresa), Territorial Central (Bages i Berguedà).
- Toni Rico (CUP Girona), Territorial Nord-oriental comarques gironines.
- Laura Sanz (CUP Sant Cugat del Vallès) Territorial Vallès Occidental.
- Joan Jubany (CUP Mataró) Territorial del Maresme.
- Joan Guinovart (CUP Valls) Territorial de les Comarques del Camp.
- Xavier Bertan (CUP Cardedeu) Territorial del Vallès Oriental i Baix Montseny.
[edita] La CUP a les eleccions municipals de 2003
A les eleccions de 2003, es van presentar dotze llistes en solitari i vuit integrades en plataformes àmplies. La formació va tenir representació amb 1 regidor a Vilafranca del Penedès, Valls i Viladamat; amb 2 a Torà i Sallent (que anava en coalició amb un partit veïnal). També va obtenir regidors amb plataformes àmplies a Sabadell, Salt, Sant Pere de Ribes, Masquefa, Palamós, Cerdanyola del Vallès i Arbúcies.
[edita] La CUP a les eleccions municipals de 2007
A les eleccions de 2007 la CUP es va presentar en solitari o coalligada amb altres forces. La sigla CUP va obtenir representació a:
Arenys de Munt (1), Berga (2), Cardedeu (1), Celrà (1), Manresa (1), Mataró (1) (ciutat més gran on la CUP té representació i on té més vots en valors absoluts: 2173 vots), Molins de Rei (1), Montesquiu (1), Sallent (1), Sant Celoni (2), Valls (1), Vic (2), Viladamat (1), Vilafranca del Penedès (2), Vilanova i la Geltrú (1).
També es presentà a Badalona, Girona, Granollers, Lleida, Pineda de Mar, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Vilassar de Mar i al País Valencià es presentà a Barxeta.
A Capellades (2) la CUP es va presentar sota el nom de Vila de Capellades, i a Sant Pere de Ribes (4) la CUP es trobava integrada en la candidatura local d'UM9.
La CUP divideix les seves candidatures en 3 grups. El Grup A engloba aquelles CUP que utilitzen la sigla CUP. El Grup B són candidatures independents o agrupacions d'electors amb la participació de la CUP local o membres individuals de la CUP. El Grup C són les candidatures vinculades a d'altres partits polítics, però amb la participació de la CUP local o membres individuals de la CUP.
| Municipi | Nombre de vots |
Percentatge de vot |
Nombre de regidors |
|---|---|---|---|
| Arenys de Munt | 329 | 9,51% | 1 regidors |
| Badalona | 1571 | 2,12% | 0 regidors |
| Barxeta | 98 | 8,13% | 0 regidors |
| Berga | 938 | 13,20% | 2 regidors |
| Biosca | 51 | 31,68% | 0 regidors |
| Cardedeu | 411 | 6,07% | 1 regidors |
| Celrà | 210 | 11,90% | 1 regidors |
| Centelles | 78 | 2,12% | 0 regidors |
| Dosrius | 26 | 1,22% | 0 regidors |
| Girona | 916 | 2,83% | 0 regidors |
| Granollers | 444 | 2,08% | 0 regidors |
| Lleida | 1030 | 2,15% | 0 regidors |
| Manresa | 1590 | 6,00% | 1 regidors |
| Martorell | 475 | 4,45% | 0 regidors |
| Mataró | 2173 | 5,48% | 1 regidors |
| Molins de Rei | 539 | 5,24% | 1 regidors |
| Montesquiu | 83 | 16,12% | 1 regidors |
| Navarcles | 195 | 5,97% | 0 regidors |
| Pineda de Mar | 333 | 3,32% | 0 regidors |
| Ripoll | 77 | 1,37% | 0 regidors |
| Sallent | 356 | 8,95% | 1 regidors |
| Sant Celoni | 729 | 9,54% | 2 regidors |
| Sant Cugat del Vallès | 895 | 3,02% | 0 regidors |
| Sant Joan de les Abadesses | 123 | 5,47% | 0 regidors |
| Terrassa | 859 | 1,31% | 0 regidors |
| Torà | 92 | 12,43% | 1 regidors |
| Valls | 763 | 7,51% | 1 regidors |
| La Vansa i Fórnols | 42 | 33,07% | 0 regidors |
| Vic | 1174 | 7,64% | 2 regidors |
| Viladamat | 66 | 22,07% | 1 regidors |
| Vilafranca del Penedès | 1643 | 10,81% | 2 regidors |
| Vilanova i la Geltrú | 1366 | 5,75% | 1 regidors |
| Vilassar de Dalt | 163 | 4,20% | 0 regidors |
| Vilassar de Mar | 275 | 3,30% | 0 regidors |
| Municipi | Nom de la candidatura |
Nombre de vots |
Percentatge de vot |
Nombre de regidors |
|---|---|---|---|---|
| Arbúcies | CUPA | 400 | 13,56% | 2 regidors |
| Barberà del Vallès | Ass. d'esquerres - UP | 130 | 1,20% | 0 regidors |
| Calldetenes | Poble en Marxa | 225 | 18,84% | 3 regidors |
| Capellades | Vila de Capellades | 354 | 12,78% | 2 regidors |
| Cerdanyola del Vallès | PAS | 986 | 4,31% | 0 regidors |
| Platja d'Aro | ARENCA | 113 | 3,17% | 0 regidors |
| Ripollet | COP | 2241 | 18,55% | 5 regidors |
| Sabadell | Entesa per Sabadell | 5968 | 8,15% | 2 regidors |
| Sant Esteve de Palautordera | Plataforma de Sant Esteve | 328 | 29,26% | 3 regidors |
| Sant Pere de Ribes | UM9 | 1734 | 18,79% | 4 regidors |
| Santa Coloma de Gramenet | Gent de Gramenet | 1887 | 4,98% | 0 regidors |
| Tarragona | Nosaltres Som - UP | 261 | 0,51% | 0 regidors |
[edita] Comunicat de valoració dels resultats de la CUP
"L'esquerra independentista consolida el seu projecte polític"
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha triplicat el nombre de regidors en relació a les passades eleccions municipals. Fins i tot, ha consolidat i augmentat els resultats en localitats on ja havia obtingut reperesentació (...)
Des de la CUP fem una valoració molt positiva dels resultats electorals, creiem que aquest és un fet que respon a la feina feta amb el teixit social i en el si de l'Esquerra Independentista.
En aquestes eleccions del 27 de maig la CUP consolida el seu projecte polític. L'existència actual de 50 candidatures, amb la representació d'un total de 30 regiodors, cal sumar-hi més de 30 nuclis embrionaris de cara a nous comicis, la qual cosa, assenten el projecte polític als Països Catalans. Per tant, ens reafirmem com a projecte en expansió, esdevenint una alternativa real davant l'autonomisme i les polítiques de dretes de la classe política existent.
[edita] La CUP a les europees del 2004
La CUP també es presentà a les eleccions al Parlament Europeu amb uns resultats poc favorables: 6.243 vots a Catalunya, 694 al País Valencià i 104 a Ses Illes. En tot l'Estat espanyol sumaven 9.285 vots. Com a curiositat, els resultats obtinguts a Madrid (707 vots), Gasteiz (126) i Còrdova (63).
Tot i aquests resultats, la tasca desenvolupada en la campanya electoral va provocar una gran mobilització en els sectors independentistes afins a la CUP, fent una gran difusió de la CUP arreu dels Països Catalans, i creant-se una gran quantitat de nuclis de suport que a la llarga es varen acabar constituint com a CUP al seu municipi.
[edita] La CUP a les europees del 2009
La CUP ha renunciat a presentar-se en les eleccions europees del 2009, i tampoc ha decidit donar suport explicit a cap altre candidatura, donant així vot lliure a la seva militància, sigui l'abstenció o no.
Segons l'anàlisi de conjuntura fet per la CUP, "no creiem convenient presentar-nos en aquestes eleccions, com sí que ho vam fer a les anteriors de 2004, on volíem donar resposta al procés d’elaboració del Tractat Europeu que s’estava forjant des d’una perspectiva independentista i d'esquerres. Avui dia, el fet de no tenir cap tipus de política d’aliances a nivell polític, ni tan sols l’establiment dels mínims canals de comunicació amb formacions polítiques d’altres nacions, pròximes als nostres postulats, i no tenir treballat ni debatut internament en els òrgans que correspon aquest tema, ens fan decidir aquest posicionament com el millor possible".
[edita] La CUP i els Estatuts d'Autonomia
La CUP es mostra en contra dels Estatuts pels motius que exposen a continuació.
Deu raons per dir no a les reformes dels Estatuts espanyols d'autonomia (pamflet oficial de la CUP):
- Neguen l'existència del poble dels Països Catalans com a subjecte de drets nacionals
- No reconeixen el Dret a l'Autodeterminació ni estableixen mecanismes democràtics per a garantir el respecte a la voluntat del poble dels Països Catalans
- Impedeixen la unitat territorial dels Països Catalans i perpetuen la divisió regional en autonomies
- No estableixen cap política lingüística unificada per a tota la població catalanoparlant, ni tan sols l'oficialitat única del català en cap dels territoris
- Mantenen intactes els principals mecanismes de poder de l'Estat espanyol
- No garanteixen la sobirania del poble català sobre el conjunt dels seus recursos i riqueses
- Mantenen l'espoli fiscal que escanya econòmicament les administracions públiques catalanes
- No preveuen cap mesura de control democràtic de l'activitat econòmica ni cap marc de relacions laborals que qüestioni les directrius neoliberals estatals i europees
- Impedeixen l'assoliment de la igualtat de gènere i l'extensió universal i progressiva dels drets socials
- No permeten la presència en pla d'igualtat del poble català en l'escena internacional
[edita] Conflicte amb el PP
A l'octubre de 2007, el PSC-PM de l'Ajuntament de Mataró presentà una moció de condemna de la violència d'ETA i de suport a les víctimes del terrorisme. La CUP de Mataró presentà una contraproposta que condemnava també la violència de l'Estat espanyol, així com es posicionava a favor del reconeixement de les víctimes de l'altre bàndol. La moció alternativa també apostava per una resolució dialogada del conflicte basc. Aquesta moció alternativa li va valer unes declaracions del president del PP de Catalunya (Alberto Fernández Díaz) en què s'acusaca la CUP de ser "amiga de Batasuna" i comminava els tribunals a investigar la CUP.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Plana web oficial de la Candidatura d'Unitat Popular
- Spot electoral CUP Vilafranca del Penedès 2003
- Spot electoral CUP Mataró 2003
- Spot electoral CUP a les Eleccions Europees 2004
- Entrevista a Xavi Oca, representant de la CUP, a La nit al dia de TV3
- Notícia a TVMataró sobre la possible il·legalització de la CUP[[]]
