Candidatura d'Unitat Popular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«CUP» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «CUP (desambiguació)».
CUP
Candidatura d'Unitat Popular
Eslògan «L'alternativa necessària»
Fundació 14 de desembre de 1986
Seu Plaça de Gispert, 4, 1r
Manresa (Bages)
Publicació oficial InfoCUP
Membres  (2013) 1.315 militants[1]
Ideologia Independentisme dels
Països Catalans
i Socialisme
Colors oficials Groc, vermell, negre i blanc
Regidors a Catalunya
Diputats al Parlament de Catalunya
Lloc web
www.cup.cat

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.[2] La CUP es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els càrrecs electes de cada partit, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Municipal. Alhora, promou el teixit associatiu i els moviments socials de la ciutat i denuncia els alts sous que cobren els polítics professionals cedint una part del seu sou a l'Assemblea Municipal.[3] Actualment té presència a una vuitantena de municipis de Catalunya i del País Valencià, amb la intenció de tenir-ne a la totalitat dels Països Catalans en un marge de temps curt.[4]

Ideologia[modifica | modifica el codi]

En la ponència aprovada en l'Assemblea Nacional Extraordinària de 2009, La CUP, l'alternativa necessària, defineix el seu projecte polític de la següent manera:

« La CUP és una organització política assembleària d'abast i àmbit nacional, que s'estén arreu dels Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.[5] »
— La CUP, l'alternativa necessària, 11 de gener de 2009

De la mateixa manera, la CUP a través de la «unitat popular» aposta per:[5]

  1. La defensa dels drets polítics del poble català: l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'accés a la independència, la democràcia participativa, la defensa de la unitat i la territorialitat del conjunt dels Països Catalans.
  2. La defensa dels drets de les classes populars i la igualtat: cap a una societat de redistribució de la riquesa, la lluita contra l'atur i la precarietat, la defensa dels serveis públics, l'establiment de mecanismes de control popular de l'economia i el desplegament de polítiques efectives que garanteixin la igualtat de gènere.
  3. La defensa del territori: contra les agressions ecològiques i urbanístiques, contra l'esquarterament del territori i la seva destrucció en benefici d'uns pocs, i un desenvolupament realment sostenible.
  4. La defensa de la llengua i la identitat nacional: per la unitat de la llengua, l'oficialitat del català en tot el territori nacional, unes indústries culturals pròpies i autocentrades, el reforçament del teixit cultural d'arrel popular arreu dels Països Catalans.

Unitat Popular[modifica | modifica el codi]

Article principal: Unitat popular

El terme «unitat popular» fa referència a l'aliança d'esquerres xilena encapçalada per Salvador Allende que impulsà un moviment de transformació socialista i va governar fins al cop d'estat d'Augusto Pinochet. El concepte «unitat popular» és d'una referència marxista clara.[6]

A La CUP, l'alternativa necessària també es defineix l'aposta de la «Unitat Popular»:

« Entenem la Unitat Popular com una agrupació de moviments populars i organitzacions polítiques de diferents sectors de les classes populars anticapitalistes amb un programa clar de reivindicacions concretes. [...] La unitat popular combina la mobilització i la desobediència civil dels sectors populars, junt amb l'acció institucional anant més enllà de simples agrupacions electorals, constituint l'agrupació de totes les forces transformadores de la societat sota un programa de reivindicacions concretes, i sense oblidar els elements polítics generals o estratègics.[5] »
— La CUP, l'alternativa necessària, 11 de gener de 2009

Aquestes reivindicacions concretes són sintèticament la defensa dels drets polítics del poble català, la defensa dels drets de les classes populars i la igualtat, la defensa del territori i la defensa de la llengua i la identitat nacional.[5]

En l'àmbit de l'Esquerra independentista, el concepte de la «unitat popular» va ésser introduït inicialment pel Moviment de Defensa de la Terra (MDT) a la darrera part del segle XX i l'entenia com el moviment popular que havia d'articular políticament l'independentisme i que s'havia d'expressar en la mobilització, en la lluita ideològica i en la pràctica local i municipal. L'MDT pretenia bastir una alternativa política aglutinadora dels sectors populars i que la definia en 6 punts: defensa dels drets polítics del poble català, defensa dels drets de les classes populars, defensa de la terra, defensa de la llengua i la identitat nacional, «contra la repressió. Per la llibertat dels patriotes catalans» i «per la solidaritat internacional. Per l'Europa de les nacions».[6] Es considerava que els diferents nuclis de la CUP i l'AMEI eren qui havien d'articular en la pràctica local i municipal aquesta «unitat popular»; i en un moment donat, determinat pel grau de desenvolupament del projecte també s'hauria d'articular a nivell nacional.[6]

Endavant OSAN teoritzava l'any 2001 en el seu document Cap a la Unitat Popular[7] l'adaptació del concepte als temps actuals:

« La Unitat Popular ha de saber plantejar una nova alternativa política per als nous temps, adaptada a la realitat catalana actual i que, al mateix temps que entronqui amb la llarga tradició de lluita obrera i popular d'aquest país, s'identifiqui amb els interessos de tots aquests nous sectors socials exclosos, dipositaris del major potencial revolucionari i de lluita. Ha de saber superar els errors i les desviacions dels models que han existit arreu, entenent el socialisme no com un objectiu estàtic, com un model rígid que cal aplicar el dia que s'arribi a conquerir el poder polític, el final del camí, sinó com un procés constant de transformació, un procés dinàmic de construcció d'una societat basada en els interessos de la majoria, en una veritable democràcia." »
— Cap a la Unitat Popular, 12 de maig de 2001

i l'entroncava en el cas català amb la lluita per la independència nacional:

« "(..)un projecte com la Unitat Popular, que defensi la necessitat de la independència com a única sortida per a la nostra supervivència com a poble, que defensi la plena integritat dels Països Catalans, la nostra llengua i cultura. Un projecte d'alliberament nacional sense renúncies ni claudicacions. La Unitat Popular ha de plantejar no només la necessitat, sinó també una estratègia viable vers la independència, vers l'assoliment d'un estat propi per a la nació catalana. " »
— Cap a la Unitat Popular, 12 de maig de 2001

.

Organització[modifica | modifica el codi]

La CUP s'estructura en Assembles Municipals, les quals són autònomes per prendre les seves pròpies decisions a través dels seus militants. Per tal de coordinar-se entre sí, la CUP disposa de les Assembles Territorials. Aquestes aporten representants per formar el Consell Polític, que és l'encarregat de coordinar totes les CUP a nivell nacional i de coordinar-se amb el Secretariat Nacional. Aquest, és l'encarregat de gestionar el dia a dia de la Candidatura d'Unitat Popular i no té atribucions polítiques. L'òrgan màxim de decisió és l'Assemblea Nacional, formada per tots els militants de la CUP i encarregada d'aprovar els temes més importants com són les línies estratègiques a seguir, decidir les eleccions supramunicipals a concórrer, escollir el Secretariat Nacional, aprovar els pressupostos, aprovar nous estatuts, etc.

El secretariat Nacional el formen Laia Alsina de La Garriga, Laia Altarriba de Vilafranca del Penedès, Edgar Mata de Celrà, Àlex Maymó de Molins de Rei, Artur Rubinat de Seva, Juliana Bacardit de Mataró, Joan Teran de Barcelona, Èlia Badia de Sant Salvador de Guardiola, Lluís Sales de Sabadell, Marc Sallas de Badalona, Isabel Vallet de Barcelona, Josep Garganté de Barcelona i Neus Montaner de Martorell.[8]

Història[modifica | modifica el codi]

1986-2001[modifica | modifica el codi]

Té com a precedent les primeres eleccions municipals després de la mort del general Franco, el 1979, quan diferents candidatures crítiques amb el rumb que prenien els esdeveniments decidiren organitzar candidatures independents. El Procés de Vinaròs rellançà les Candidatures d'Unitat Popular. Un primer impuls vingué a les eleccions municipals de 1999.

2002: Declaració de Vilafranca[modifica | modifica el codi]

El 23 de juny sortí el número 0 del butlletí municipal de la CUP anomenat Unitat Popular.[9]

El 15 de desembre en una trobada a Vilafranca del Penedès, l'assemblea aprovà una declaració d'intencions, coneguda com la Declaració de Vilafranca, on es dóna resposta al creixement de la CUP i on es fixen els seus objectius a mitjà termini:

« Esdevenir el referent polític unitari a nivell municipal del conjunt de l'esquerra independentista i de tots aquells sectors de la classe treballadora i les classes populars conscients de la necessitat d'una transformació socialista de la nostra societat i de la instauració d'un nou marc polític que garanteixi els drets socials, la democràcia i les llibertats nacionals al nostre poble.[9] »
— Declaració de Vilafranca

A més a més, es decideix treballar en la consolidació i l'extensió dels "col·lectius de lluita municipal" i en la creació de ponts estables de coordinació i suport mutu entre les diferents CUP d'arreu del territori.[9]

2003: Eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Els mesos anteriors a les eleccions municipals, fruit d'un optimisme emmirallador per la incorporació de nuclis en ciutats de pes mig, es barallava la xifra de 50 candidatures CUP en la mateixa Declaració de Vilafranca i, en diversos mitjans de comunicació, la xifra ascendia a setanta.[9] La realitat va ésser que a les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 es presentaren finalment 10 llistes en solitari i 8 integrades en plataformes àmplies. La formació obtingué 2 regidors a Torà, 1 regidor a Vilafranca del Penedès i Valls. També obtingué regidors amb plataformes àmplies a Sabadell (2), Salt (1), Sant Pere de Ribes (5), Ripollet (6), Viladamat (1), Cerdanyola del Vallès (1), Sallent (2) i Arbúcies (3).

Els resultats més positius van ésser l'entrada per primer cop a l'ajuntament de pes mig de Vilafranca del Penedès amb un regidor i l'entrada dels dos regidors a Sallent, juntament amb la recuperació del regidor a Valls. La CUP de Valls havia centrat el seu discurs en temes urbanístics i de participació democràtica en una llista formada majoritàriament per dones.[9] Es va entrar al consistori de Viladamat i a Salt es va pujar en vots malgrat que no foren suficients per aconseguir el segon regidor. La llista a Viladamat era formada per gent molt jove on cap dels seus membres superava els 25 anys.[9]

A les viles mitjanes de Mataró i Vic, on la CUP es presentava per primer cop, recolliren un bon grapat de vots, 1170 i 605 respectivament, però insuficients per aconseguir representació al consistori. A Manresa, a través de l'Assemblea d'Unitat popular, pràcticament doblaren el seu nombre de vots respecte al 1999 amb 1114 vots, però tampoc fou suficient. A Navarcles, on aquest cop no s'havia reeditat l'aliança amb ERC de les darreres eleccions municipals, no aconseguiren representació per pocs vots, malgrat recollir el suport del 6,02% dels vilatans.[9]

Per altra banda, la cara més negativa va ésser la pèrdua de 31 vots, alhora que un regidor, a Torà respecte el 1999 i la pèrdua de la batllia d'Arbúcies, després de 24 anys, a causa de la sortida d'ERC de la coalició municipal i que aquest presentés una llista pròpia amb la que guanyà les eleccions.[9] Malgrat tot, la CUP i els Independents per Torà (InTo) pactaren per fer fora del govern a CIU, però aquest pacte durà pocs mesos per problemes interns dins l'InTo. L'Entesa per Sabadell, amb la sortida d'ICV-EUiA de la candidatura, va perdre la majoria del seu suport electoral al passar de 10 a 2 regidors, deixant el membre de la CUP i 3r a la llista, Xavi Oca, fora del consistori.[9]

Resultats complets en candidatures en solitari:

Municipi Vots  % Regidors
Biosca 53 29,61 0
Girona 381 1,01 0
Manresa 1.114 3,55 0
Mataró 1.170 2,31 0
Navarcles 205 6,02 0
Terrassa 418 0,53 0
Torà 173 20,79 2
Valls 640 5,83 1
Vic 605 3,68 0
Vilafranca del Penedès 1.105 6,56 1

Resultats complets en candidatures coalligades:

Municipi Nom Vots  % Regidors
Arbúcies CUPA - EP 836 25,91 3
Cerdanyola del Vallès PAISC 1.391 5,32 1
Ripollet CR - Acord Municipal 3.827 27,05 6
Sabadell Entesa per Sabadell 6.111 6,99 2
Sallent RCD - CUP de Sallent 563 13,62 2
Salt ICV - EPM - IPC 618 6,33 1
Sant Pere de Ribes UM9 - EN 2.225 22,05 5
Viladamat EPM - CUP de Viladamat 50 17,24 1

2004: «Amb la CUP, l'Esquerra Independentista a Europa»[modifica | modifica el codi]

El 17 de gener, a l'assemblea de l'Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista (AMEI) per valorar les eleccions municipals de 2003, es debaté la proposta de presentar una llista electoral a les eleccions al Parlament Europeu. Segons Albert Botran, s'assumia que l'objectiu "no era obtenir un diputat al Parlament Europeu, sinó aprofitar la conjuntura electoral per donar a conèixer el projecte de la CUP arreu del país, més enllà dels municipis en els quals hi havia un nucli existent"; fins al moment els nuclis de la CUP eren pocs.[10] Després d'aprovar la proposta a Manresa es traslladà el debat a les diferents organitzacions de l'EI. Per una banda, Endavant-OSAN es posicionà contrari per raons polítiques i pràctiques, com la manca de recursos per fer una campanya desitjable i la visió de centrar-se en l'àmbit municipal i la priorització de la campanya al carrer contra la constitució europea per part de les organitzacions de l'EI. Per l'altra banda, hi havia Maulets, Terra, Llibertat i l'MDT que arguïren a favor; MDT justificava el seu posicionament a la necessitat de reforçar l'estructura nacional, a la necessitat de visualització del projecte arreu dels Països Catalans, entre d'altres.[10]

El 20 de març se celebrà una Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP a Vic on es decidí finalment presentar-se a les eleccions europees, després d'escoltar i valorar els posicionaments de les diferents organitzacions de l'EI. La llista va ésser encapçalada per Jesús Artiola i Xavi Oca i s'impulsà el manifest Amb la CUP, l'Esquerra Independentista a Europa per recollir suports a la candidatura.[10][11]

Els resultats van ésser realment minsos: 6.185 vots (0,29%) a Catalunya, 697 (0,04%) al País Valencià i 103 (0,04%) a les Illes Balears. Com que en aquestes eleccions hi havia circumscripció única la CUP va obtenir 8.180 vots (0,05%).[12]

Tanmateix, la tasca desenvolupada durant la campanya electoral provocà una gran mobilització dels sectors independentistes afins a la CUP i el seu missatge es donà a conèixer a nous sectors de la població. Aquest fet tingué com a conseqüència la creació de nous nuclis de suport, molts dels quals, a la llarga, s'acabaren constituint com a CUP al seu municipi. Un cas destacat va ésser la CUP de Berga.[10]

2005-2006: «Prou Estatuts. Ara independència»[modifica | modifica el codi]

Després de l'experiment de les eleccions europees, la CUP com a organització treballà en l'articulació organitzativa. El 10 d'abril de 2005 s'aprovaren a l'Assemblea Nacional de Martorell els primers estatuts de la CUP que incloïen la creació de nous òrgans de participació interna. Durant aquests anys el Secretariat Nacional de l'organització propugnava per incidir en qüestions més enllà de l'àmbit municipal amb la missiva sobre afers com la campanya «Prou Estatuts. Ara independència» que explicitava el posicionament de les CUP en contra dels processos de reforma estatutaris als diferents territoris dels Països Catalans.[10][13]

2007: «Vota't. Entra amb nosaltres a l'Ajuntament»[n. 1][modifica | modifica el codi]

A les eleccions municipals del maig de 2007 la CUP es presentà en solitari o amb altres forces, doblant el nombre de llistes respecte el 2003.[14] Amb un total de 50 candidatures i 30 nuclis embrionaris, la CUP aconseguí triplicar el nombre de regidors, vint-i-set, respecte als comicis anteriors.[15]

Els resultats feren palès el pas endavant de la candidatura i la feina municipal de base feta al aconseguir representació a 7 capitals de comarca: Berga (2), Manresa (1), Mataró (1), Valls (1), Vic (2), Vilafranca del Penedès (2), Vilanova i la Geltrú (1); també aconseguí representació amb les sigles CUP a Arenys de Munt (1), Cardedeu (1), Celrà (1), Molins de Rei (1), Montesquiu (1), Sallent (1), Sant Celoni (2), Torà (1) i Viladamat (1).

Per primer cop es presentà una llista de la CUP al País Valencià a Barxeta on no aconseguí entrar al consistori per només dos vots, malgrat haver recollit el 8,13% dels vots.[16] Aquesta candidatura va ésser el primer intent reeixit d'implantar Candidatures d'Unitat Popular als municipis valencians, després de diversos intents d'establir contactes i crear dinàmiques a l'Horta, la Plana o Elx.[17]

En general, en aquelles localitats on ja s'havien presentat, la CUP augmentà o consolidà el nombre de regidors obtingut.[16] Tot i que moltes de les llistes presentades no obtingueren representació es crearen dinàmiques d'activitat política pròpies fora de les institucions locals fet que, segons Albert Botran, "van servir per anar madurant la CUP durant aquests anys".[17]

Entre els resultats, destaquen els de Mataró i Manresa, el primer perquè va ésser la ciutat més gran on la CUP obtingué representació i on es reberen més vots, exactament 2173 (5,48% dels vots); el segon, perquè a banda de presentar-se per primer cop amb les sigles CUP i en solitari, el moviment de l'Esquerra Independentista tornava a entrar al consistori bagenc després de 10 anys.[17]

Els altres tres casos més destacables, van ésser els de Berga, Vilafranca del Penedès i Sant Celoni en els quals, per primera vegada, la CUP era decisiva a l'hora de formar-se govern en consistoris de proporcions considerables. La CUP de Berga, per la seva banda, ja havia anunciat durant la campanya, i així fou, que no impediria el govern de la llista més votada que en aquest cas fou CIU.[17]

En el cas de Sant Celoni, es convocà la primera assemblea d'unitat popular on es decidí facilitar un canvi de govern i que hi hagués un alcalde de CIU sense que la CUP entrés al govern; la setena assemblea d'unitat popular de la localitat, a mitja legislatura, decidí trencar l'acord d'investidura pel suport dels convergents i per la no paralització del projecte d'àrea residencial estratègica a Can Riera de l'Aigua, fet que segons l'assemblea, infringia l'acord d'investidura.[17]

En el cas de Vilafranca, la CUP no s'oposà que el PSC, com a força més votada però empatada a escons amb CIU, governés, però a mitja legislatura impulsà juntament amb ERC i CIU una moció de censura argumentant que no hi havia confiança amb el govern municipal i, segons la CUP, per possibles tractes de favor del PSC cap a Caixa Penedès.[17][18]

Resultats de les candidatures en solitari:[n. 2]

Municipi Vots  % Regidors
Arenys de Munt 329 9,51 1
Badalona 1571 2,12 0
Barxeta 98 8,13 0
Berga 938 13,20 2
Biosca 51 31,68 0
Cardedeu 411 6,07 1
Celrà 210 11,90 1
Centelles 78 2,12 0
Dosrius 26 1,22 0
Girona 916 2,83 0
Granollers 444 2,08 0
Lleida 1030 2,15 0
Manresa 1590 6,00 1
Martorell 475 4,45 0
Mataró 2173 5,48 1
Molins de Rei 539 5,24 1
Montesquiu 83 16,12 1
Navarcles 195 5,97 0
Pineda de Mar 333 3,32 0
Ripoll 77 1,37 0
Sallent 356 8,95 1
Sant Celoni 729 9,54 2
Sant Cugat del Vallès 895 3,02 0
Sant Joan de les Abadesses 123 5,47 0
Terrassa 859 1,31 0
Torà 92 12,43 1
Valls 763 7,51 1
La Vansa i Fórnols 42 33,07 0
Vic 1174 7,64 2
Viladamat 66 22,07 1
Vilafranca del Penedès 1643 10,81 2
Vilanova i la Geltrú 1366 5,75 1
Vilassar de Dalt 163 4,20 0
Vilassar de Mar 275 3,30 0

Resultats complets en candidatures coalligades:[n. 3]

Municipi Nom Vots  % Regidors
Arbúcies CUPA 400 13,56 2
Barberà del Vallès Ass. d'esquerres-UP 130 1,20 0
Calldetenes Poble en Marxa 225 18,84 3
Capellades Vila de Capellades 354 12,78 2
Cerdanyola PAS 986 4,31 0
Platja d'Aro Arenenca 113 3,17 0
Ripollet COP 2241 18,55 5
Sabadell Entesa per Sabadell 5968 8,15 2
St. Esteve de Palautordera PSE 328 29,26 3
Ribes UM9 1734 18,79 4
Gramenet del Besòs Gent de Gramenet 1887 4,98 0
Tarragona Nosaltres SOM-AUP 261 0,51 0

2008[modifica | modifica el codi]

A l'Assemblea Nacional de Manlleu (juliol 2008), i com a conseqüència del seu creixement i de la seva diversitat interna, la CUP es dotà d'uns nous estatuts interns i prengué la decisió de definir el seu marc de treball, la seva definició política i les seves línies estratègiques a la següent Assemblea Nacional extraordinària.[19][20]

2009[modifica | modifica el codi]

L'Assemblea Nacional de Mataró (gener 2009) comportà la ratificació de la definició de la CUP com a organització política d'àmbit i d'abast nacional, superant el municipalisme com expressió única de la seva activitat política i obrint les portes a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya.[21] A més, la CUP sortí d'aquesta Assemblea amb la voluntat de situar-se i consolidar-se com el referent polític electoral de tot l'espai crític amb el sistema actual i orfe de referència política.[22]

La CUP refusà presentar-se a les eleccions europees del 2009.[23] Tampoc recomanà el vot per cap altra candidatura ni l'abstenció. Segons l'anàlisi de conjuntura fet per la CUP, "no creiem convenient presentar-nos en aquestes eleccions, com sí que ho vam fer a les anteriors de 2004, on volíem donar resposta al procés d'elaboració del Tractat Europeu que s'estava forjant des d'una perspectiva independentista i d'esquerres. Avui dia, el fet de no tenir cap tipus de política d'aliances a nivell polític, ni tan sols l'establiment dels mínims canals de comunicació amb formacions polítiques d'altres nacions, pròximes als nostres postulats, i no tenir treballat ni debatut internament en els òrgans que correspon aquest tema, ens fan decidir aquest posicionament com el millor possible".

A l'Assemblea Nacional de Girona (juny 2009) es decidí, per un marge molt estret, no presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010. Els motius foren prioritzar l'expansió de la CUP als municipis de cara a les eleccions municipals del 2011, consolidar una estructura nacional mantenint el sistema assembleari i de democràcia directa i tenir temps d'articular un discurs nacional conjunt. Tanmateix, deixà la porta oberta a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2014 si se seguia el creixement en nombre de regidors a les eleccions municipals del 2011.[24]

L'Assemblea Nacional de Tarragona (octubre 2009) serví per escollir un nou secretariat nacional de consens entre tots els membres de l'organització i debatre l'intent de certs partits d'apropiar-se del moviment assembleari generat a les consultes sobre la independència de Catalunya.[25]

2010[modifica | modifica el codi]

La CUP decidí a l'Assemblea Nacional de Girona (2009) no concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya. Tampoc recomanà l'abstenció ni el vot per cap partit, ja que es tractava de formacions exclusivament institucionals i que limitaven el paper polític del ciutadà a ficar una papereta en una urna cada quatre anys. Així, animà les persones a seguir-se organitzant per aconseguir uns Països Catalans plenament lliures.[26]

2011: «CUP, l'alternativa necessària»[modifica | modifica el codi]

Esquema que mostra l'evolució de les CUP amb regidors des del 2003

L'Assemblea Nacional de Vilanova i la Geltrú (gener 2011) serví per aprovar el programa marc que totes les CUP redactaren per tenir un programa de mínims comú de cara a les següents eleccions municipals del 2011[4] amb la intenció de presentar unes 80 candidatures.[27]

Aquestes eleccions van suposar un gran pas endavant en la consolidació de la CUP, multiplicant els seus resultats per cinc.[2] Van aconseguir tres regidors a Girona, i van ésser la llista més votada a Arenys de Munt, amb quatre regidors, Alfés (3)[28] i Navàs (4), i ha obtingut majoria absoluta a Viladamat (4). En aquestes eleccions, la CUP va aconseguir les 4 alcaldies d'Arenys de Munt, Navàs, Viladamat i Celrà.[29][30] La candidatura també va destacar a les capitals de comarca, amb tres regidors a Vilanova i la Geltrú, Valls i Berga, i sent la tercera força a Vic i Vilafranca del Penedès (a més de Berga i Valls). També és rellevant el resultat obtingut a Molins de Rei, on va passar d'un regidor a quatre; a Banyoles (2) i a Reus (1).

La representació de la CUP també va augmentar als consells comarcals, passant d'un a tres representants al consell comarcal del Garraf; aconseguint-ne dos al Gironès; i obtenint representació, amb un membre, als consells de l'Alt Camp, l'Alt Penedès, Bages, Berguedà, el Maresme i Osona.[31]

Resultats complets en candidatures en solitari:

Municipi Vots  % Regidors
Alfés 91 19,91 3
Artés 554 23,04 3
Arenys de Mar 496 8,75 1
Arenys de Munt 855 25,54 4
Argentona 448 9,10 1
Badalona 1465 1,82 0
Balaguer 237 3,39 0
Banyoles 708 10,39 2
Barcelona 11805 1,95 0
Barxeta 113 9,25 0
Bellmunt d'Urgell 63 40,38 0
Benifairó de la Valldigna 90 7,96 0
Berga 1023 15,50 3
Blanes 622 4,53 0
Bordils 180 23,62 2
Calldetenes 250 20,03 2
Capellades 523 21,76 3
Capolat 9 15,52 1
Cardedeu 860 12,80 2
Cava 4 7,84 0
Celrà 404 22,51 3
Collbató 33 1,90 0
Figueres (Alt Empordà) 800 6,28 1
Girona 2981 9,28 3
L'Hospitalet de Llobregat 541 0,64 0
Les Borges Blanques 170 6,42 1
Lleida 1464 3,26 0
Manresa 1981 7,41 2
Martorell 402 4,13 0
Mataró 2498 5,59 1
Molins de Rei 1797 17,52 4
Mollet de Peralada 33 33,33 1
Montesquiu 170 32,63 2
Montblanc 114 3,50 0
Navàs 746 25,34 4
Navarcles 296 10,50 1
Palau-solità i Plegamans 288 5,00 0
Pineda de Mar 368 3,64 0
Reus 1918 5,11 1
Sabadell 2288 3,06 0
Sallent 337 10,29 1
Salt 834 10,03 2
Sant Boi de Llobregat 751 2,63 0
Sant Cebrià de Vallalta 111 7,96 1
Sant Celoni 949 13,14 2
Sant Cugat del Vallès 2346 7,76 2
Sant Esteve de Palautordera 429 35,11 4
Sant Joan Despí 319 2,43 0
Sant Joan de les Abadesses 80 3,81 0
Sant Martí Sarroca 243 16,06 2
Sant Pere de Ribes 1874 19,48 5
Sant Pere de Riudebitlles 138 11,40 1
Sant Salvador de Guardiola 160 10,15 1
Santa Coloma de Farners 307 7,39 1
Santa Maria de Palautordera 495 13,20 2
Santa Perpètua de Mogoda 351 3,78 0
Seva 144 8,19 1
Sitges 622 6,30 1
Subirats 297 19,26 2
Tarragona 1099 2,28 0
Terrassa 868 1,22 0
Torà 113 18,31 2
Ulldecona 124 4,01 0
Valls 1196 12,66 3
El Vendrell 491 3,77 0
Vic 1626 10,83 2
Viladamat 149 47,30 4
Vilafranca del Penedès 1614 10,78 2
Vilanova i la Geltrú 2539 10,39 3
Vilassar de Dalt 190 5,23 0
Vilassar de Mar 450 5,67 1

Resultats complets en candidatures coalligades:

Municipi Nom Vots  % Regidors
Arbúcies CUPA 189 6,58 1
Santa Coloma de Gramenet Gent de Gramenet 2575 6,65 2
Ripollet COP-CpR 2318 18,90 4
Premià de Mar Crida premiarenca 1074 10,54 2
Tagamanent CUP-ERC 58 28,71 2

Arran dels bons resultats en les eleccions municipals de 2011, l'entitat va començar a preparar-se per a establir les condicions per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2014.[32]

2012: «És l'hora del poble»[modifica | modifica el codi]

Paperetes de la CUP-AE en un col·legi electoral de Sabadell

A l'assemblea nacional celebrada a Reus el març de 2012 es va debatre la possibilitat de concórrer en eleccions al Parlament de Catalunya,[33] en la qual es va decidir per la mínima presentar-se "tan aviat com sigui possible".[34]

El 13 d'octubre, un cop convocades les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, es va celebrar una assemblea nacional a Molins de Rei, amb una assistència d'uns 650 militants, on es va decidir amb un 77% de vots favorables presentar-s'hi. El periodista David Fernàndez, la regidora de Vic Georgina Rieradevall i el regidor de Vilanova i la Geltrú Quim Arrufat encapçalaren la llista per Barcelona, el també periodista Lluc Salellas la llista per Girona, Antonieta Jarné per Lleida i Jordi Martí per Tarragona. La CUP es presentà amb el nom de CUP-Alternativa d'Esquerres, per poder fer visible la voluntat d'incloure una representació més àmplia de moviments socials i col·lectius en lluita, incloent independents com el cap de llista per Barcelona.[35] Entre les organitzacions que donaren suport a la candidatura hi hagué: Revolta Global, En Lluita, Lluita Internacionalista i Pagesos per la Dignitat Rural Catalana, entre d'altres.[36] Algunes personalitats de renom, com ara el futbolista Oleguer Presas, van tancar les llistes de la CUP per la circumscripció de Barcelona.[37] Entre altres candidats amb popularitat que concorregueren a les llistes electorals s'hi troben els cantants Cesk Freixas, número 10 a la llista per Barcelona,[38] Francesc Ribera Titot[39] i Xavi Sarrià, escritor i cantant del grup valencià Obrint Pas.[40]

Dies abans d'aquesta assemblea nacional, per tal d'obrir a la ciutadania el debat sobre presentar-s'hi o no, es van celebrar més d'una trentena d'assemblees obertes arreu de Catalunya.[41]

Just després d'acabar l'assemblea, es va posar en marxa la recollida d'avals necessaris, filtre instituït a partir d'aquestes eleccions, perquè formacions extraparlamentàries puguin presentar-s'hi.[42] Una setmana després s'havien recollit 27.111 avals,[43] quintuplicant així la quantitat necessària per presentar-se (el requisit era de 5.416 avals: 4.042 a la circumscripció de Barcelona, 557 a la de Tarragona, 503 a la de Girona i 314 a la de Lleida), i octuplicant la de Girona, amb més de 4.000 avals.[44] L'etiqueta #AvalsCUP va arribar a ésser tema del moment a Twitter a principis de la setmana, a causa de l'alt seguiment que va tenir la recollida d'avals a les xarxes socials.

Durant la campanya electoral la CUP anuncià quatre blocs temàtics del seu programa: 1) Per la construcció nacional; 2) Per un nou model social, econòmic i cultural; 3) Per la igualtat d'oportunitats, les llibertats, i els drets socials i laborals; 4) Per la defensa del territori.[45]

A les eleccions del 25 de novembre, la candidatura CUP-Alternativa d'Esquerres va obtenir 126.219 vots, i tres escons al Parlament per la circumscripció de Barcelona, escons que ocuparen David Fernàndez, Georgina Rieradevall i Quim Arrufat. Així com al principi s'especulava la possibilitat que dos diputats d'EUiA li donessin suport perquè aquesta pogués formar grup propi (es necessiten cinc diputats), finalment la CUP formà part del grup mixt, essent l'única força present.[46] Durant el procés d'investidura del Parlament, es van comptabilitzar els seus vots com a nuls perquè simbòlicament escolliren persones no electes.[47] A la presidència del Parlament triaren a Manuel G.B., veí de Burjassot que s'intentà suïcidar abans d'ésser desnonat de casa seva; a la vicepresidència votaren per a tres símbols dels moviments socials: Pedro Álvarez, mort fa vint anys, segons la família d'Álvarez, per un policia de paisà espanyol a l'Hospitalet de Llobregat que no va resultar processat en el cas;[48] Guillem Agulló, adolescent assassinat al País Valencià per un grup feixista; i Idrissa Diallo, jove guineà immigrat que morí al CIE de la Zona Franca de Barcelona.[48] A la Mesa del Parlament triaren: Ester Quintana, dona que va perdre un ull víctima d'una escopeta de pilotes de goma dels Mossos d'Esquadra; Andreu del Cabo, sindicalista de TMB acomiadat; i Blanca Serra, independentista detinguda i torturada a principis dels vuitanta.[48]

El 10 de gener de 2012 CUP Reus presentà una denuncia davant de la Fiscalia Anticorrupció i l'Audiència Nacional pels múltiples càrrecs que acumulava el gestor reusenc Prat Domènech en empreses públiques i privades, el qual donará lloc a l'inici del presumpte cas de corrupció política conegut com a Cas Innova.[49][50]

La candidatura de la Ciutat de València es va presentar públicament el 15 de juny de 2013.[51]

Davant del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, iniciat a partit d'una resolució del Parlament de Catalunya, per al 9 de novembre de 2014 la CUP va posicionar-se a favor per "unanimitat crítica" tot i que haguessin preferit una "pregunta més directa". La CUP demana per al referèndum un simbòlic "triple sí", "sí a l'autodeterminació, sí a la independència i sí als Països Catalans".[52]

2014: Eleccions al Parlament Europeu de 2014[modifica | modifica el codi]

La CUP decidí no presentar-se a les eleccions europees del 25 de maig el 9 de març de 2014. La candidatura va declarar que la Unió Europea era un "espai antidemocràtic", "sumida en el descrèdit", que "imposa la privatització de serveis públics" i la "dictadura del deute". D'aquesta forma la CUP rebutjà formar part de la candidatura dels Pobles Decideixen formada principalment per Euskal Herria Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec.[53]

Més tard sobre les eleccions al Parlament Europeu va posicionar-se a en favor de l'abstenció o el vot per a opcions "independentistes confrontades amb la UE".[54]

El 12 de maig de 2014 la CUP va fer públics els seus pressupostos i va donar a conèixer el nombre de militants, 1.325 als Països Catalans, repartits en 109 agrupacions locals.[55]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Va ésser l'eslògan electoral de la campanya de la CUP Sant Celoni a les eleccions municipals de 2007. (ref)
  2. El grup A engloba aquelles CUP que utilitzen la sigla CUP.
  3. El grup B són candidatures independents o agrupacions d'electors amb la participació de la CUP local o membres individuals de la CUP.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Els comptes 2013 de la CUP. Llums i taquígrafs, informe econòmic CUP i Grup Mixt-CUP-AE.
  2. 2,0 2,1 Àlvarez, David. «De 22 a 104: l'ascens de la CUP als ajuntaments». Diari Ara, 09-06-2011 [Consulta: 10 juny 2014].
  3. «El regidor de la CUP renuncia a part del sou». El Punt, 1 de setembre de 2010.
  4. 4,0 4,1 «La CUP presentarà més de 80 candidatures a les municipals». CUP.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «La CUP, l'alternativa necessària». CUP. Assemblea Nacional Extraordinària, Gener 2009, pàg. 28 [Consulta: 6 novembre 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 Botran, Albert. Subcapítol: "Però, que volia dir «unitat popular»." pàg. 99
  7. Cap a la Unitat Popular, Castelló de Rugat, Països Catalans - 12 de maig del 2001. 
  8. «Qui són els tretze que pilotaran la CUP?». Vilaweb, 18/03/2013. [Consulta: 20/03/2013].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 Botran, Albert. Subcapítol: "Les eleccions municipals del 2003" pàg. 152-157
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Botran, Albert. Subcapítol: "La CUP a les europees. L'inici d'un debat de fons (2012)" pàg. 157-159
  11. «Amb la CUP, l'esquerra independentista a Europa!». Racó Català, 6 d'abril de 2004.
  12. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). Infoelectoral.mir.es. Gobierno de España. [Consulta: 16 octubre 2012].
  13. «La CUP demana el vot pel «NO» en el referèndum i n'exposa els motius». Diari de Manresa, 16 de juny de 2006.
  14. «Les CUP doblen el nombre de llistes que van presentar el 2003». VilaWeb.
  15. «Els nous estatuts de la CUP enfortiran l'estructura amb vista a unes eleccions». El Punt/VilaWeb, 29 de juny de 2008.
  16. 16,0 16,1 «L'esquerra independentista consolida el seu projecte polític». CUP.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Botran, Albert. Subcapítol: "Les eleccions municipals del 2007" pàg. 159-161
  18. «CiU, CUP i ERC voten junts una moció de censura a Vilafranca del Penedès». , 20 abril 2009 [Consulta: 2 de novembre de 2012].
  19. «La CUP clou avui a Manlleu l'assemblea nacional». VilaWeb, 6 de juliol de 2008.
  20. «La CUP aprova els nous estatuts». VilaWeb, 7 de juliol de 2008.
  21. «La CUP decideix en assemblea deixar la porta oberta per presentar-se al Parlament». VilaWeb, 11 de gener de 2009.
  22. [enllaç sense format] http://mataro.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=535&Itemid=1
  23. «La CUP no concorrerà a les eleccions europees». VilaWeb, 23 d'abril de 2009.
  24. «La CUP no es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya». VilaWeb, 22 de juny de 2009.
  25. [enllaç sense format] http://nacional.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1386&Itemid=1
  26. «La CUP davant les eleccions autonòmiques». CUP.
  27. «La CUP presentarà 80 candidatures a les municipals i s'estrenarà a Barcelona i Tarragona». Europa Press/VilaWeb, 9 de gener de 2011.
  28. «Lent creixement de les CUP a Ponent». L'Accent, 30 de maig de 2011.
  29. «La CUP obté quatre alcaldies». Nació Digital, 11 de juny de 2011.
  30. «Els batlles de Arenys de Munt, Navàs, Viladamat i Celrà, de la CUP». VilaWeb, 11 de juny de 2011.
  31. «Jordi Navarro: 'Una part de l'electorat d'Esquerra ha valorat més la manera de treballar de la CUP'». VilaWeb, 24 de maig de 2011.
  32. Tugas, Roger. «La CUP ja es prepara per a les catalanes del 2014». Diari Ara [Barcelona], 12/12/2011, p.10. ISSN: 2014-010X.
  33. «La CUP debat el seu futur». VilaWeb, 11 de març del 2012.
  34. Diari Ara. La CUP decideix per la mínima presentar-se a les eleccions al Parlament “tan aviat com sigui possible”. Diari Ara, 11 de març del 2012. 
  35. «La CUP decideix presentar-se a les eleccions al Parlament». Vilaweb, 13 d'octubre de 2012.
  36. Llistat de col·lectius que donen suport a la CUP-AE, Llibertat.cat
  37. «Oleguer Presas tancarà la llista de la CUP per Barcelona». Diari Ara, 16 d'octubre 2012. [Consulta: 17/10/2012].
  38. «Georgina Rieradevall i Cesk Freixas, números 2 i 10 a la llista de la CUP». El 9 Nou, 13 d'octubre 2012.
  39. «La CUP fa el pas: es presenta a les eleccions catalanes». El Singular Digital, 13 d'octubre 2012.
  40. «La CUP intenta convèncer Oleguer Presas perquè tanqui la llista per Barcelona». Diari Ara.
  41. «La CUP entra en un procés assembleari per decidir si participa a les eleccions del 25N». CUP, 29 de setembre de 2012.
  42. «Acuerdo de 10 de octubre de 2012, de la Junta Electoral Central, sobre la exigencia de firmas de aval para la presentación de candidaturas, prevista en el artículo 169.3 de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General, en las elecciones al Parlamento de Cataluña de 25 de noviembre de 2012» (en castellà). BOE.es, 12 d'octubre 2012. [Consulta: 4/5/2013].
  43. «La CUP, a les eleccions: recull 27.111 avals». Vilaweb, 19 d'octubre de 2012.
  44. «La CUP obté més de 4.000 avals a la circumscripció de Girona». CUP Girona, 19 d'octubre de 2012.
  45. Programa electoral
  46. «La CUP descarta formar grup parlamentari amb dos diputats d'ICV-EUiA». 324.cat, 11 de desembre 2012. [Consulta: 11/12/2012].
  47. «La CUP vota de president del parlament el desnonat de Burjassot que es va intentar suïcidar». Vilaweb, 17 de desembre 2012. [Consulta: 17/12/2012].
  48. 48,0 48,1 48,2 «La CUP vota de president del Parlament el valencià que es va intentar suïcidar abans de ser desnonat». Ara.cat, 17 de desembre 2012. [Consulta: 17/12/2012].
  49. Pérez Pons, Mercè. «Reus denunciará a dos ex altos cargos por lucrarse con su empresa pública Innova» (en castellà). El País, 2 de febrer de 2012 [Consulta: 8 de març de 2013].
  50. Castedo, Antía. «Un trozo de Reus en el Baix Empordà» (en castellà). El País, 25 de juny de 2012 [Consulta: 10 de març de 2013].
  51. «La CUP es presenta a València per 'transformar una ciutat cada dia més fosca'». Vilaweb, 16-06-2013.
  52. Diari ARA - La CUP "acata" per "unanimitat crítica" la pregunta del 9-N però no renuncia a reformular-la
  53. Publico.es - La CUP no irá a las europeas por ser un "espacio antidemocrático" (castellà)
  54. Diari ARA - La CUP recomana l'abstenció o votar opcions independentistes confrontades amb la UE
  55. Diari ARA - La CUP incrementa un 10% les agrupacions locals i un 30% la militància el 2013.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Candidatura d'Unitat Popular