Çörek
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Turquia  |
| Gastronomia | gastronomia de Turquia |
| Detalls | |
| Tipus | rebosteria |
Çörek (turc)[1] són uns pans dolços a la cuina turca amb moltes varietats. La referència més antiga a la paraula çörek en l'idioma turc és de l'any 1070[2] o 1073[3] i a Divan-i Lugat-üt Türk, diccionari enciclopèdic de Mahmud al-Kaixgarí.
Història[modifica]
Al segle xi els turcs coneixien el çörek amb el seu nom i forma actual i feien diversos çöreks.[4] Çörek és esmentada moltes vegades en les obres de Rumi, al segle xiii.[5] En l'Imperi Otomà el çörek i el simit només es podien fer per mestres especialitzats.[6] Hi havia un "narh" (preu fixat per l'estat) pel simit, el börek i el çörek, com pel pa (el çörek tenia el doble del preu del pa) a l'illa de Xipre en els temps otomans.[7]
Ingredients[modifica]
Els ingredients pel çörek són farina (de blat), mantega, ous, massa agria com a llevat, mahlep[8] (espècia de cirerer de guineu o Prunus mahaleb[9]), sucre i sal. [10][11] Gairebé sempre s'agreguen pebretes sobre d'aquests pans, per la qual cosa les pebretes (els llavors de nigella sativa) s'anomenen çörekotu en turc.[12]
Varietats[modifica]
A Turquia hi ha moltes varietats de çörek, segons la forma, com Ay çöreği (çörek de Lluna) o segons els ingredients, com Haşhaşlı çörek (çörek amb llavors de cascall), Tarçınlı çörek,[13] (çörek amb canyeller), o Tahinli çörek (amb tahina). Els çörek es poden classificar també segons la ciutat, com İstanbul çöreği[14] (çörek d'Istanbul) o Tarsus çöreği[15] (çörek de Tars). També hi ha çöreks per a les ocasions especials com ara Paskalya çöreği (çörek de Pasqua).
El çörek també ha donat el seu nom al tsoureki grec.[16]
Imatges[modifica]
-
Paskalya çöreği a Istanbul -
Paskalya çöreği a Ankara -
Tahinli çörek (amunt) a Kadıköy, Istanbul -
Tahinli çörek a Ankara
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Çörek |
- ↑ http://www.nisanyansozluk.com/?k=%C3%A7%C3%B6rek&lnk=1
- ↑ http://www.etimolojiturkce.com/kelime/%C3%A7%C3%B6rek
- ↑ http://www.nisanyansozluk.com/?k=%C3%A7%C3%B6rek&x=0&y=0
- ↑ http://www.turkish-cuisine.org/print.php?id=20&link=http://www.turkish-cuisine.org/tarihsel-gelisim-1/selcuklu-mutfagi-19/xi-yuzyilda-turk-mutfagi-20.html
- ↑ http://www.haberturk.com/yasam/haber/1107334-mevlana-yemek-dedigim-akildir
- ↑ Suraiya Faroqhi. Artisans of Empire: Crafts and Craftspeople Under the Ottomans. I.B.Tauris, 23 juny 2009, p. 112–. ISBN 978-0-85771-062-8.
- ↑ Ronald Jennings. Christians and Muslims in Ottoman Cyprus and the Mediterranean World, 1571-1640. NYU Press, 1993, p. 314–. ISBN 978-0-8147-4181-8.
- ↑ Ahmet Demiray. Resimli Amasya: tarih, coğrafya, salname-kılavuz ve kazalar. Güney Matbaacılık ve Gazetecilik, 1954.
- ↑ A. Kramden. 109 Greek Recipes: History of the Greek Diet. Kramden Ind., 7 setembre 2012, p. 167–. ISBN 978-0-578-11144-5.
- ↑ M. Şefik Korkusuz. Eski Diyarbekir'de gündelik hayat. Kent Yayınları, 2007. ISBN 978-9944-360-20-3.
- ↑ M. Sabri Koz. Yemek kitabı: tarih, halkbilimi, edebiyat. Kitabevi, 2002. ISBN 978-975-7321-74-3.
- ↑ Ghillie Basan. Classic Turkish Cookery. I.B.Tauris, 1997, p. 38–. ISBN 978-1-86064-011-7.
- ↑ http://www.coolinarika.com/recept/tarnl-rekturski-keksici-s-cimetom/
- ↑ Manoharan, Aroon. Active Citizen Participation in E-Government: A Global Perspective: A Global Perspective. IGI Global, 29 febrer 2012, p. 504–. ISBN 978-1-4666-0117-8.
- ↑ http://ekonomi.haber7.com/ekonomi/haber/729752-hanimellerden-tarsus-coregi-ve-kombe
- ↑ http://www.nanouris.gr/en/%CE%B7-%CE%B9%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1-%CF%84%CE%BF%CF%85-%CF%84%CF%83%CE%BF%CF%85%CF%81%CE%B5%CE%BA%CE%B9%CE%BF%CF%8D/ Arxivat 2016-04-02 a Wayback Machine.
